Tema "sanjat"

© CCRTV Interactiva, S.A | Televisió de Catalunya, S.A

Molt bé, molt bé... Catalunya i el Barça han deixat els dos temes més importants de l'estiu tancats (amb més o menys èxit) just el dia que agafo vacances. Puc marxar tranquil.

La Generalitat (que no Catalunya) té un nou finançament i el Barça ha fet els fitxatges previstos.

El primer tema és un dels exercicis d'enginyeria política més elaborats que em vist en els últims temps. Els presidents autonòmics poden assegurar als seus parroquians que surten (tots) guanyant, en ZP pot assegurara que no dóna privilegis a ningú (ningú vol dir Catalunya) i els principals partits opositors ("Pépe" i CiU) han quedat descolocats i amb el peu canviat.

En el segon tema, veient com s'havien posat les coses no està mal com ha acabat. Em fitxat un davanter bo (car, però bo), em despatxat a un davanter que el mister no volia i que l'any que bé marxava gràtis a un preu raonable (tirant a baix) i em colocat la toia del Hleb. De pas hem deixat amb un pas de nas als mafiosos del Depor i València.

El que dèiem, Catalunya i el Barça estan salvats, ja puc marxar de vacances.

Salut!!

Lo ves tonto... como si quieres puedes

Com que res no dura eternament havia d'arribar el dia en que el nou finançament esdevingués una realitat. I aquest dia ha arribat. En una tarda de diumenge i després d'unes imatges bastant ridícules d'equips econòmics treballant fins altes hores de la nit un dissabte (amb pizzero portant sopar inclòs).

Finalment tenim un model encara més rebuscat que l'anterior que augmenta la xifra que reben totes les parts perquè qui té realment la pasta ha decidit posar-hi 11.000 milions extres (que abans es gastava en.... ¿?).

Els que creguin en l'Espanya de les autonomies de segona (Euskadi i Navarra juguen una lliga apart) suposo que estran satisfets ja que l'Estat posa a disposició dels governs autonòmics molta més pasta i revisa els criteris de repartiment perque s'ajustim una mica més a la relitat.

Pels que l'Estat espanyol ens sembla "el timo de l'estampita" aquest nou model de finançament no és res més que una manera més elegant de fiscalitzar des de l'estat els nostres recusos financers.

Aquest és un model que fa corre de gust als PSCeros, agrada als d'Esquerra, emociona als d'Iniciativa i convenç a sindicats i patronals. Evidentment al PPC no li agrada (suposo que no ens acabaran d'explicar mai exactament per què però m'encanta sentir-los dir que Catalunya "necessita encara més") i a CiU li sembla il·legal (suposo que demà mateix estaran presentat denuncia al jutjat corresponent).

De totes aquestes reaccions m'agradaria destacar:

Que convenci a sindicats i sobretot patronal ens pot fer entendre que alguna cosa hem sortit guanyat. En cara que només sigui acabar amb el viacrucis de la negociació.
Que agradi a PSC i ICV ens deixa clar que el nou model els deu semblar més federalista que l'enterior.
Que agradi a Esquerra fa que definitivament el votant d'aquesta formació estigui més perdut que un pop en un garatge (si és que no ho estava prou ja de perdut). Vull creure que demà mateix es posaran a reclamar el concert econòmioc per Catalunya.
Que al PPC no li agradi per que es queda curt em deixa una mica descol·locat. Suposo que demà mateix Rajoy o Aguirre o Camps els desacreditaran i tot tornarà a la normalitat.
Que a CiU ni li agradi era d'esperar. Arà, que l'argument de bandera que agafin és que és il·legal i filosofiïn sobre el principi d'ordinalitat i proclamin que és un pacte "vergonyant", sembla tot plegat una mica fluix per qui aspira terure aquest pais de sota el "jou socialista".

En resum. Me n'alegro que s'hagin decidit d'una vegada a tancar aquest tema. Que el nou model seria millor que l'anterior en termes monetaris ja ho sabiem . Que ho sigui més o menys no és gaire trascendent des del meu punt de vista. El que falla és el model i no les xifres.

Mentre la Generelaitat sigui un organisme financiat per l'Estat espanyol i no pas pels ciutadans i empreses de Catalunya anirem de putu cul.

Spay D'Spotify: August And Everything After

Un dels discs de la meva vida. August And Everithing After dels Conwting Crows és com el bon te. Si estàs trist o deprimit t'anima, si estas nerviós et calma, si no pots dormir et relaxa i si et vols mantenir despert et far estar actiu .

Counting Crows >> August And Everithing After

Poti poti

Maresmencs, ja podeu agafar els vostres aparells de televisió analògics i fotre'ls a marC (deformació maresmenca de la paraula mar). Avui tenim "apagon" analogic. Per cer, parlant d'apagades. Ahir vam estar funcionan a casa meva i a tota l'illa de cases veïnes amb un grup electrògen industrial com els que es van veure per la tele durant l'apagada de Barcelona. Un transformador va entrar en combustió espontania al matí, així que a casa meva aquest dies estem d'apagons variats.

Madoff ja està engarjolat. En un temps rècord l'enèsim estafador piramidal (esquema de Ponzi) de la història ha estat detingut, investigat, jutjat i empresonat. Que deuen estar pensant els afectats pels casos Gescartera o Forum Filatélico?

Quan vaig sentir la notícia del crim de Santaló vaig pensar que mai sabríem que caram havia passat. Quan ahir vaig sentir la notícia de que les Mossos havien detingut als presumptes organitzadors i executors em vaig dur una grata sorpresa. No que da altra cosa que felicitar a la policia per resoldre un cas que pintava xungo, xungo. Diuen que tot va començar amb una empremta que l'assassí va deixar sobre el capó d'un taxi al fugir?

És temps de gelats

Proud to be an Angel

Qui més qui menys té algun hobby que altre i per poc que ens sentim orgullosos d'ell a tots ens agrada compartir-lo amb la gent que ens envolta. Exposar els nostres puzles de 10.000 peces al centre cívic del barri, aconseguir fer una exposició dels nostres quadres, escultures o fotografies, que ens vinguin a veure com fem de Satanàs als Pastorets, que algú llegeixi les galerades d'una futura novel·la i mil coses més. En el meu cas es tracta de la música, el meu principal hobby des de fa uns quants anys.

Per sort, durant aquests anys he tingut l'oportunitat de portar al meu hobby a l'escenari per gaudir d'ell acompanyat de tots aqueslls que s'hi han volgut acostar. Oportunitats no n'han faltat des de l'epoca dels Crabstone i passant pels mítics Weirdo o el Quinto Mundo fins arribar als Angels Of Mercy. Cada vegada que pujes a un escenari a tocar és especial, el que sents i el que veus que els altres estan sentint fa que l'estona que estas tocant sigui molt emocionant. Però haig de reconèixer que l'experiència de dissabte passat al Dia de la Música de Mataró va tenir un plus respecte d'altres ocasions. Potser per que les expectatives no eren gaire bones, havíem de tocar al sol de les 6 de la tarda, sense proves de so i davant una plaça Santa Anna presumiblement buida.

Al final, però els deus del rock van estar de part nostra. El cel es va nubolar sense arribar a ploure, el tècnic de so va fer una feina prou digna pel poc temps de que va disposar per sonoritzar-nos i el que és més important: la gent que passejava pel centre de la ciutat es va aturar a escoltar-nos.

Veure entre el públic gent coneguda és un gran plaer (sobretot i el teu fill de 6 mesos et ve a "veure" actuar per primer cop), però estar tocant a dalt d'un escenari i veure com crides l'atenció de desconeguts que s'aturen i comencen a seguir el ritme de la música amb el peu és una experiència formidable.

En Martí (degudament protegit) al seu primer concert de rock.

Teniu un magnífc reportatge fotogràfic del concert al blog d'en DooMMaster (thankiuuuu!!!)

www.angelsofmercy.tk
www.myspace.com/angelsofmercyband
become a fan in facebook

AoM: Dia de la Música