dimecres, 27 de desembre de 2006

One record bands

Recupero l’activitat bloggera amb un post de temàtica musical. En concret us vull parlar del que podríem anomenar “grups d’un sol disc”. Podem anomenar així a aquells grups que són capaços de fer un gran disc en un moment determinat de la seva carrera però que després la genialitat demostrada no es torna a repetir en els discos següents. Us ho explico amb els exemples que tenia pensats.

August and Everything After – Conting Crows – Geffen Records 1993
Un dels discos de la meva vida.

Counting Crows van néixer a San Francisco el 1991 i poc després van signar contracte amb la discogràfica Geffer Records. August and Everything After va ser el primer disc de la banda i va tenir un èxit espatarrant arreu del món gracies al single Mr. Jones. El grup ha editat 3 discos més d’estudi però cap d’ells ha arribat a la popularitat ni a la qualitat de l’August.

A més a més de la mítica Mr. Jones el disc conté altres gran temes com: Round Here, que obre el disc amb un dels riffs de guitarra més dolços que he sentit. Omaha, un més que correcte preludi a la gran cançó que precedeix, Mr. Jones. La segueixen Perfect Blue Buildings i Anna Begins, cançons a mig temps que et permeten recuperar-te, junt amb Time And Time Again abans de tornar a l’atac. El setè tall, Rain King, és per mi el segon millor tema del disc i junt amb Mr. Jones formen un antídot infalible pels dies tristos. La resta de temes mantenen el nivell fins al final del disc.

Bringing Down The Horses – The Wallflowers – Interescope Records 1996

Segon disc de la banda americana liderada per Jakob Dylan (fill de Bob Dylan) i el millor amb diferència dels 5 discos que han editat.
Només posar-lo i apretar play entrem en la millor part del disc. Les cançons de la 1 a la 4 són un inici boníssim per a un disc d’altíssim nivell: One Headlight, 6th Avenue Heartache, Bleeders i Three Marlenas et porten el millor del rock americà que aquest grup ha estat capaç de tocar mai. Els tres següents temes són un bon intermig fins arribar al 8è tall: Josephine, un dels altres grans temes que conté el disc. Com en el cas dels Counting Crows els discos posteriors no han estat capaços de transmetre la força d’aquest. Continuen representant un bon exemple de rock americà o American Trand Rock interpretat amb molt de gust però no arriben a fer-te vibrar de la manera com ho fa Bringing Down The Horses.

Cammino Palmero – The Calling – RCA 2001

Fem un salt de qualitat entre els dos discos anteriors fins aquest, però crec que també és digne de comentari el treball d’aquests joves californians. És un disc que val la pena tenir, més popero que els anteriors però amb molta força. Evidentment destaca el tema Wherever You Will Go que és els que els va dur a la fama i a la MTV. A mi personalment també m’agrada molt el primer tema dels disc: Unestopable.

Song About Jane – Maroon 5 – 2002

Segur que els coneixeu. Nomes tenen un treball editat i prou bo segons el meu criteri, però estarem davant d’un nou cas de one-record-band? El temps ho dirà però a mi em dona que poca cosa més veurem d’aquest nois.

dijous, 21 de desembre de 2006

Meme i altri

Bé, després d’uns quant dies sense escriure m’he decidit a posar-hi de nou. Gracies al meme123 que m’ha pasta en Kanu m’he hagut de posar les piles.

Anem pel tema: llibre que estic llegint ara mateix 1984 de George Orwell (traducció de Lluís-Anton Baulenas), pàgina 123 (vaig per la 110, espero que no la liem), cinquena frase.

Va tornar-se previnguda i vigilant.

Aquest meme té això, que pots anar a petar a una frase que per si sola no digui res, però si heu llegit o algun dia llegiu 1984 veureu com és molt definitòria de l’obra.

Passo el meme 123 a en David del COMPTEcorrent, perdó del CONTRAcorrent

Ja que hi soc fem una ràpid m’ha agradat, no m’ha agradat.

M’ha agradat la panera de Nadal d’aquest any de la feina. Després de 6 anys a la casa per fi una panera amb paletilla ibèrica! Cop de mall a les paneres farcides de Ferreros Roché, torró Suchard i llaunes de préssec en almívar. Una paletilla i dos ampolles de riojilla, fot-li!

No m’ha agradat que un cambré espavilat vingut a més gracies al totxo munti una companyia aèria (Air Madrid) com qui obre un quiosc per vendre pipes i després tanqui la barraca quan no sap que fer amb el negoci.

M’ha agradat com els pericus treuen pit veient que el Barça ha perdut la Toyota Cup i ara ells van a tope a la lliga. Tot el dia parlant i comparant-se amb el gran equip de la ciutat. ¿La copa aquesta la juguen els desens classificats de la lliga o els campions d’Europa?

No m’ha agradat patir el síndrome “no he currat durant tot l’any i ara hauríem de salvar els objectius del 2006 en lo que queda de mes ... això ho necessito per ahir” que li ha entrat a tota la colla de directors, gerents i gerentets que tinc per sobre a la feina. Aneu a cagar home, ara no vingueu amb preses que és Nadal.

M’ha agradat l’article de Forges que reprodueix l’Edu al seu blog


dimecres, 13 de desembre de 2006

tusalario.es

Avui reflexió laboral. He trobat aquesta web i em sembla interessant compartir-la amb tots els currantes que passeu per l’Espai D. Bàsicament es tracta d’un portal que gira entorn a informació sobre salaris, treball precari i altres temes sindicals. A tusalario.es podeu trobar algunes cosetes interessants com per exemple un comparador salarial per verificar si el vostre sou està “dins de mercat”. També podeu fer questa mateixa comparativa en altres països i caure de cul quan veieu el que cobren els vostres col·legues britànics o americans.

A mi m’agrada especialment la zona de salaris VIP on podreu veure què cobren banquers, polítics i futbolistes. Per exemple:

Pascual Maragall i Mira. Presidente de la Generalitat de Catalunya Barcelona, 1941. Casado, 2 hijas y un hijo.
Licenciado en Derecho y Ciencias Económicas por la Universidad de Barcelona y en Economía Internacional y Economía Urbana por la New School for Social Research de Nueva York. Doctorado en la Universidad Autónoma de Barcelona.
Anual 159.418 €
Mensual 13.285 €
Semanal 3.188
Diario 638 €
Por hora 79,71 €

Residencia oficial, medidas de seguridad y un coche oficial con escoltas

Fuentes: Imagen: Generalitat Texto: Wikipedia, Generalitat de Catalunya y Periodista Digital

Alfredo Sáenz Abad. Consejero Delegado Banco Santander. 1942 Vizcaya.
Licenciado en Derecho y en Ciencias Económicas por la Universidad Comercial de Deusto.
Anual 6.250.000 € (2004)
Mensual 520.833 €
Semanal 125.000 €
Diario 25.000 €
Por Hora 3.125 €

Derechos por 53,78 millones en concepto de pensiones y otro tipo de seguros.

Fuentes: Imagen: El País .Textos: El confidencial El Mundo Dinero y Comfia Info

PD.: També trobareu una aplicació per calcular el que us correspon de “paro”. Per si decidiu penjar les botes una temporada.

divendres, 8 de desembre de 2006

Meritxell


Aquest dies de pont hem aprofitat per pujar a Andorra per fer una mica de muntanya, relaxar-nos a l’spa, passar una mica de fred (que ja toca) i fer algunes compres (inevitable). Un dels dies, tot pujant cap a Canillo vam parar al Santuari de Meritxell on no havia estat des de que vam pujar amb la família a fer una ofrena a la Verge pel naixement del la meva germaneta (1982). El santuari construït per Bofill continua sense agradar-me però el santuari original conserva (tot i l’incendi que el va destruir) aquell punt de misteriós i enigmàtic que té el romànic del Pirineu.

Vaig al grà per què el que ha motivat aquest post post-pont no és l’arquitectura dels santuaris sinó els panells explicatius que vaig trobar a dins, m’explico. A dins del santuari original trobem dos panell que parlen de l’origen de la llegenda de la Verge de Meritxell.

Panell número 1: explica amb paraules d’un historiador del segle XVII la llegenda: que el dia de Reis, els habitants de la vall van anar fins a Canillo per celebrar-hi una missa. De camí, van passar pel lloc on, actualment, hi ha el santuari. Allà, els vilatans van descobrir una gavernera florida. Estranyats de veure una planta tan verda i formosa en ple hivern, s’hi van apropar i, per sorpresa seva, van trobar que, arrecerada per les fulles, hi havia una imatge de la Mare de Déu. Ràpidament van anar a buscar el capellà, que va decidir instal·lar-la a l’altar de l’església de Canillo. Al dia següent, la imatge havia desaparegut de l’església. Tothom va pensar que l’havien robada, fins que un foraster va arribar al poble i, estranyat, va comentar que havia vist una imatge de la Verge a sota una gavernera florida. Els habitants de Canillo, doncs, van avisar els d’Encamp, la parròquia del costat que, potser, la verge preferia estar-se amb ells. Llavors, els vilatans la van dur i col·locar a l’altar de l’església d’Encamp d’on, al dia següent, havia tornat a desaparèixer i, com la vegada anterior, havia tornat a sota la gavernera. Llavors, tots els habitants de la vall van decidir construir un santuari en honor de la verge en el lloc on havia estat trobada. La imatge havia demostrat, de sobres, la seva voluntat de ser venerada per tots els habitants de la vall en aquell indret.

Panell número 2: explica com la llegenda de la Verge de Meritxell respon a un arquetípic d’història pròpia dels pobles de la mediterrània. Aquest arquetip es repeteix durant tota l’edat mitjana en histories succeïdes a Itàlia, França, Catalunya, etc. L’arquetip es basa essencialment en els següents punts: algun vilatà, pagès o pastor de la contrada veu o percep un comportament estrany del remat, d’alguna planta o d’algun fenomen natural (pluja, neu, sol). El vilatà encuriosit investiga el fet estrany i descobreix una imatge de la Verge. En aquest punt es poden donar dues versions. La primera consisteix en que el vilatans s’emporten la imatge al nucli urbà per mostrar-la a les autoritats eclesiàstiques competents però la Verge desapareix del lloc on decideixen posar-la, fins a tres vegades en algunes ocasions, per tornar a l’indret original. En la segona versió el descobridor no s’emporta la imatge, però avisa a les autoritats competents que s’apleguen al voltant del lloc de trobada. Estant tots reunits al voltant de la figura succeeix algun fet meteorològic extraordinari (neu, pluja, eclipsi, etc.).

En tots dos casos queda palesa la voluntat de la Verge de ser venerada en l’indret on se l’ha trobat. Els estudiosos expliquen que aquestes llegendes repetides a tota Europa buscaven cristianitzar els cultes pagans a divinitats naturals, generalment femenines, molt a la practica en aquells temps.

Personalment em sembla un gest de tremenda sinceritat i maduresa que dins del propi santuari de Meritxell l’església andorrana exposi tant la versió “màgica” de la història com la versió científica del fet en que es basa el culte a la seva Patrona. Chapó.

dilluns, 4 de desembre de 2006

Be Weirdo My Friend

Divendres a les 23:30 pujava a dalt de la tarima de La Negra Flor per seure darrera la meva Stage Custom (color cherry natural) i preparar-me per començar amb Some Mother’s uns del millor bolos que hem donat. La sala, tot i que no estava a reventar, si que estava bastant plena. I el que és més important, estava plena de gent molt especial per nosaltres. Gent que ens ve a veure a cada concert, gent que encara no havia pogut venir-hi a cap, gent de la feina que fa escassos mesos que ens coneixem, amics de tota la vida, mames, papes, germanes i nebots.

Com sempre, la sensació de la gent aplaudint després de cada tema et fa posar els pels de punta. Per descomptat que no som unes estrelles del Rock, però els que alguna vegada us han aplaudit a dalt d’un escenari sabreu del que us parlo, ja sigui fent música, un discurs o els pastorets.

A tots i a totes .... thankiuuuuuuuu!

Weirdo – La Negra Flor
Mataró 1/12/06

Set List:

Some Mother's
Always On The Road
Drunk me, please!
Wherever (Oasis cover)
Never Again
Highway Dreams
Sultans Of Swing (Mark Knopfler cover)
I Miss You
Over The City
Revolution (Tracy Chapman cover)
Don't Fit
Weirdo

PD.: Aviat tindreu més fotos a weirdo.has.it

dijous, 30 de novembre de 2006

La familia Jagger

Avui he sentit la notícia de la mort el pare de Mick Jagger. Bé, de fet, per mi la notícia ha estat que el pare de Jagger estigués viu. Pozí, fins fa poc Joe Jagger encara podia anar pel món dient que era el pare d’un mite del Rock. L’home tenia 93 anys.

M’ha picat la curiositat i he buscat la noticia a l’internet. Resulta que al funeral van assistir les dones de Jagger (fill), que no són poques. A saber:


L´Wren Scott (actual novia)

Bianca Jagger

Jerry Hall

Marsha Hunt (amant i accionista de l'11811)

Luciana Morad (la única absent)

I els fills:

Lucas

Karis, de 36 anys;

Jade, de 35 i que viu a Eivissa

Elizabeth, de 22;

James, de 21 (al costat de'Alexandra Richards)

Georgia, de 14 i Gabriel, de 8 (la política de protecció de menors no ens permet publicar-ne imatges. Bé, bàsicament pq no n'he trobat).


Tot plegat em recorda moltíssim a una altre cantant i la seva saga familiar interminable: Mick i Joe Jagger són com Julito i Papuchi Iglesias!

dimecres, 29 de novembre de 2006

New Team

Ja tenim l’equip de govern. Per no donar-hi masses voltes us donaré la meva opinió em forma de píndoles d’opinió:

- És continuista: cosa que em sorprèn.

- És de compromís: no posa al capdavant de les conselleries a les persones mes vàlides sinó que intenta acontentar a tots els sectors dins dels partits.

- Ernest Maragall com a Conseller d’Educació ¿? Em sembla una Conselleria massa important per fer-la servir com a compensació per la patada al cul a Pasqual.

- He sentit que al Conseller d’Agricultura és pro-transgenics o si més no, no hi esta frontalment en contra.

- No es deixa perdre a la Tura: crec que és una pencaire i pot fer bona feina.

- He sentit a parlar mol bé del Conseller de Cultura i Comunicació.

- No es recupera el DURSI: crec que hagués estat bé. Tot i que no està malament que estiguin juntes Universitat, Empresa i Innovació.

Aquí teniu la definició de cada Conselleria.

dilluns, 27 de novembre de 2006

M'ha agradat, no m'ha agradat

La falta de temps en fa escriure de manera sintètica i al més pur estil Xavier Bosch:

M’ha agradat: L’article de Màrius Serra sobre el Nivell S de català de Montilla, que reprodueix Charlie Hi-Hat.

M’ha agradat: La treva per sorpresa entre Israel i Palestina. Durarà?

M’ha agradat: La decisió de Nokia d’incorporar el Català als seus nous models. A més a més ho fa per raons comercials i no per obligació legal.

No m’ha agradat: que un esportista perdi la vida practicant el seu esport. En Pau descasis Isaac.

M’ha agradat: La resposta que va donar el President Montilla als atacs que PP i C’s van fer de la llei de política lingüista.

M’ha agradat: EL GOL

No m’ha agradat: que es ventilin a Luís César (llegiu la reflexió de la Cullerada)

No m’ha agradat: l’enrocament de Mas i Felip Puig. Senyors, hauriem d’anar assumint la realitat i deixar de dir tonteries.

No m’ha agradat: Com la policia de NY ha acribillat a un home negre i desarmat que no havia comes cap delicte.

Un web interessant: WatZatSong

permet de trobar el títol d'una cançó sempre que hom en sàpiga xiular la tornada o la melodia. Aquesta primera pista, convenientment enregistrada a la pàgina, els altres internautes poden sentir-la i facilitar-ne el títol, si el saben, i l'autor. A més de potenciar la descoberta i l'intercanvi de coneixements musicals a partir de l'ajuda mútua dels seus membres, WatZatSong també permet als qui dominen el terreny musical de posar-se a prova.

dimecres, 22 de novembre de 2006

Hook per un tub

Surt al mercat un tremendo Box Set recopilatori de John Lee Hooker. 84 cançons del mític BluesMan de Clarksdale, enregistrades entre el 1929 i el 1998 i repartides en 4 CDs. Si us va el blues aquí en teniu unes quantes hores de qualitat.

amazon.com

dilluns, 20 de novembre de 2006

Llei electoral

Sembla que CIU no deixa de repetir-nos una i una altra vegada que el fet de que Artur Mas no sigui president és, si fa no fa un errada del sistema. El Tripartit no té legitimitat per governar, però us heu fixat que no culpa del tot a la llei electoral? No deixa de repetir que lo lògic és que governés el que guanya les eleccions però no ataca frontalment a la llei actual. Llei que es va pensar per a les primeres eleccions al Parlament (Estatut de Catalunya de 1979 Disp. Trans. quarta) i que calia substituir per a la segona legislatura i que en canvi ja en porta 8.

Fixem-nos en els resultats (gracies a Lanarch):

CiU: 31,52% dels vots, 35,55% d’escons
PSC: 26,81% vots, 27,41% d’escons
ERC: 14,06% vots, 15,56% d’escons
PP: 10,64% vots, 10,37% d’escons
ICV: 9,56% vots, 8,89% d’escons
CPC: 3,04% vots, 2,22% d’escons
En blanc: 2,03% de vots, 0% d’escons

No estan gaire desviats, és més, qui surt beneficat resulta que es CIU. Per tant la llei electoral no es tant injusta, pràcticament representa a una persona un vot.

Ens podem donar per satisfets en aquests sentit. Mireu-vos aquest informe de IU i fixeu-vos el que passa a les eleccions generals. ¿Sempre havíeu cregut que la llei D’Hont era la gran culpable de perpetuar el bipartidisme a Espanya? Doncs ara descobrireu el “gran tapat”: les circumscripcions.

diumenge, 19 de novembre de 2006

Home anunci

L’altra dia vam rebre a casa l’últim catàleg de la cadena d’electrodomèstics MediaMarkt. Com la majoria d’aquests catàlegs, estan bé per fer-hi una ullada i veure quin és l’últim gadget que pretenen que et compris perquè està tirat de preu. Com sempre que arriba un em disposo a desplegar-lo ... un, dos, tres doplegs ... redeu ! Sort que estava la sofà de casa i no en mig de la plaça Santa Anna. Les dimensions del paperot són, al meu entendre, descomunals!

L’esperit científico-tecnócrata em pot i no puc evitar aixecar-me per anar a buscar una cinta mètrica. Estenc el mastodòntic prospecte publicitari al terra del menjador i em disposo a mesurar: 120x80 cm o el que és el mateix 0,96 metres quadrats. Jaaarl! Gaire bé un metre quadrat de publicitat. Evidentment la ment va ràpida: això és la hòstia, blog, post friki que t’hi cagues ... fes-li una foto comparativa... amb què? ... cap a la llibreria del despatx .... La República? ... toma geroma pastillas de goma ... tira milles nen.

PD.: imagineu repartir aquesta publicitat a l’entrada de l’estació de rodalies de Plaça Catalunya i que la gent es poses a fullejar el paperot a dins els vagons a hora punta. Tremendo mosaic.

dimecres, 15 de novembre de 2006

No hi ha excusa nois

Un Gallardón per Reis

El meu post d’ahir va se premonitori. S’han “sepillat” al cap de Rodalies de Barcelona (Josep Manau). Us recomano la portada de El Periódico i els articles que hi dedica a la edició d’avui.

Per a més ‘inri’ ahir van visitar-nos a la feina una gent de Ericsson Madrid i a l’hora de dinar va sortir el tema de les obres de està fent Gallardon a la M-30. Pos aquesta gent ens explicava que les obres evidentment son un caos però que quan acabin tindran unes connexions de la ostia i que de moment com que el Metro y el “tren ligero” (jarrrl ¿?) funcionen molt bé pos la gent s’apanya. Ah ! no us ho perdeu, el comentari del dia: “Lo que no me parece demasiado óptimo es que estén desdoblando todas las carreteras radiales gratuitas con autopistas de peaje. Al final las de peaje no las usa nadie y todo el mundo sigue usando las nacionales de toda la vida”. Us ho podeu imaginar, nosaltres posant cares de circumstància i pensant: per Reis jo també vull un Gallardón.

dimarts, 14 de novembre de 2006

CULPABLES

José Salgueiro Carmona
PRESIDENTE
de RENFE

Juan Javier Pérez Sanz
Director General de Servicios de Cercanías y Media Distancia

diumenge, 12 de novembre de 2006

Mikimoto Club

Volem donar les gràcies a totes les persones que treballen dia i nit de manera anònima per fer possible una televisió pública al servei d’un pa¡s. Sense el seu esforç i la seva il·lusió aquest programa no seria possible. Que el seu exemple plani per la nostra terra i que la seva llavor doni fruits. Mentre tolls ells siguin presents en els nostres cors, els nostres actes no seran estèrils, com tampoc no ha estat estèril la sang vessada de tants catalans que, amb seu sacrifici, han forjat la nostra nació. És per això que tots tenim amb ells un deute pendent, així com les generacions futures seran deutores nostres, segurs com estem que Catalunya triomfant tornarà a ser rica i plena, endarrere aquesta gent tant ufana i tant superba. Per això beu, salta, riu, canya a l’estiu i munta-t’ho bé I amb serra d’or els angelets serraren eixos turons per fer-vos un palau, reina del cel, que saps que tot el camp és un clam, som la gent blaugrana, i tant se val d’on venim, perquè és català qui viu i treballa a Catalunya, de la mateixa manera que és algerià qui viu i treballa a Algèria. I per això tornarem a lluitar, tornarem a sofrir i tornarem a vèncer, i com més serem més riurem. I si algú hi deixa la pell que quedi clar que al fossar de les Moreres no s’hi enterra cap traïdor: Fins perdent nostres banderes serà l’urna de l’honor. També volem agraïr la col·laboració del departament de governació, del cos del mossos d’esquadra i, molt especialment, de l’agent 478820/f. I és tant cert com que som vius que se’ns acosta l’hora fosca.

Contraindicacions: al·lèrgies tardorals, malalties hepàtiques i insuficiència renal. La força del teu enemic és la seva feblesa i la teva feblesa és la seva força. És a dir, que la seva força és alhora la teva feblesa i la seva feblesa, mentre que la teva força és la seva força. Però recorda, mai no deixis que la força de la gravetat t’empenyi cap avall. I si caus aixecat, que de terra estant no deixes passar. I, si un cop dret, la força de la gravetat et torna a fer caure, estigue't assegut i mira com s’ho fan els altres per mantenir l’equilibri. I sempre crida ben fort: o ens escalfem tots o llencem l’estufa al riu. I si sura, marxarà surant, i si s’enfonsa, quedarà enfonsada. No serà pas ni la primera estufa al fons del riu, ni l’ultima estufa que es perdi al mar, perquè tantes se n’ha perdut que no vindrà d’una. He passat per davant d’una ferreteria i he recordat el teu cos. I en sentir bordar un gos, he recordat les teves paraules d’amor. I fregant el passad¡s en el motxo m’ha semblat veure els teus cabells. En tot cas, ara ets lluny, i per lluny que siguis, encara podries allunyar-te més, perquè no hi ha res més bonic que l’enyorança d’aquell a qui s’odia.

Us sona? Així és com acabava el mític programa de Mikimoto, allà cap als inicis dels 90.

divendres, 10 de novembre de 2006

Ni mascle, ni femella, ni tot el contrari

La figura humana del senyal de la imatge us sembla que és mascle o femella? Vull dir si hi identifiqueu un home o una dona. I si li posem barret i una pipa, diríeu que llavors que clarament és un home? O si li posem una cueta i faldilles? Direu llavors que és una dona?

Jo personalment el que hi veig és una prohibició de que passin els vianants ... de qualsevol sexe, raça, tendència sexual o creença. La figura em sembla la manera més neutra de representar a un esser humà. Us explico això per que llegit que a la regidora de Seguretat de Fuenlabrada, Rosalina Guijarro, va explicar que "en un plazo de un año se habrá cambiado la señalización para que un 50% de las figuras tengan una representación de mujer y acabar así con el sexismo en estos signos".

El “sexismo de los signos”?! A mi que em perdoni la Guijarro però em sembla molt més sexista haver de representar les dones amb faldilla i cueta perquè es reconeguin. Suposo que la faldilla serà mini i que li posaran unes bones tetes a la figura. De tant igualitaris que volen ser em sembla que es passen. Que vindrà després? Ninots amb xilava per no discriminar als musulmans o ninots de diferents mides per no discriminar a les persones baixetes?

Dones del món, contesteu amb sinceritat, si veieu el senyal de la imatge us sentiu al·ludides o us sentiu discriminades?

PD.: La mesura a més a més és molt perillosa. Una figura amb faldilles i cua pot perfectament representar a un home escocés hippy amb el seu vestit de gala. A més a més les dones que portin faldilles, barret i fumin amb pipa poden tenir greus conflictes d’identitat.


dimecres, 8 de novembre de 2006

Hacking democracy

de vilaweb.com

Als EUA, ja fa anys que no tothom vota amb paperetes sinó que cada vegada es fan servir més les màquines de vot electrònic. Experts informàtics i grups de ciutadans s'han queixat diverses vegades de la poca seguretat que ofereix aquest mètode, però arran de les eleccions legislatives d'ahir es va fer públic un documental que argumentava aquests dubtes. Es tracta de 'Hacking democracy', que ara ja podeu veure des d'aquí via Google Video.

A l'inici, el documental es presenta així: 'Aquesta és la història d'un petit grup de ciutadans dirigits per una àvia de Seattle. Ells comencen un viatge per respondre una sola pregunta: com s'ho fa Amèrica per comptar els seus vots. Allò que es troben és secretisme, vots a les escombraries i maneres de com canviar el curs de la història'. La protagonista del documental, fet per la productora HBO és Bev Harris, la nord-americana fundadora de l'organització Black Box Voting que posa en dubte el sistema de vot electrònic.

Avui en dia, prop del 80% dels vots dels EUA es compten mitjançant les màquines de vot electrònic. Això ja va generar força dubtes arran de les últimes eleccions presidencials, molt ajustades, en què es van anular milers de vots que podrien haver afavorit al candidat Al Gore. I no és un problema que s'hagi resolt, els mitjans de comunicació nord americans no s'estalvien les notícies i queixes sobre els problemes del vot electrònic: retards, inexperiència dels qui han de supervisar l'ús de les màquines, vots anul·lats... Al documental es posa en dubte la seguretat del programari de vot creat per Diebold i s'hi explica que ja s'ha demostrar que no és infal·lible, que algú amb prou coneixements pot intervenir-hi.

Si bé els avantatges del vot electrònic –com la rapidesa del recompte– són importants, molts ciutadans nord-americans critiquen la seva inseguretat i alguns experts reclamen, per exemple, que el ciutadà voti electrònicament però també amb paperetes, perquè quedi un registre escrit i verificat pel votant on es pugui recórrer en cas de dubte.

Esgarrifa't !! He vist els 5 primers minuts i flipes.

El meme dels nasos

Personalment penso que aquestes coses venen a ser el mateix que les típiques cadenes de Powerpoints amb mascotes amb ulleres de sol o bebitos encantadors que et desitgen el millor del món per a tu i per als teus. Em fa bastanta ràbia cada vegada que en rebo un i evidentment no el transmeto. Aquestes cadenes estarien al nivell de la Carta de la Peseta del Padre Ataulfo Remi.

En aquesta cas, pel respecte que em mereix la font des d’on m’arriba el meme el faré, però em reservo el dret a no enxufar-li a ningú.

01.- Nom/nick: Dani R.

03.- Data de naixement: 15 de gener de 1977
05.- Tatuatges: Cap.
06.- Estàs enamorat, o ho has estat alguna vegada? Sí.
07.- Has viatjat a un altre país? Sí: França, Andorra, Anglaterra, Escòcia, Costa Rica, Euskadi.
09.- Has patit alguna fractura? No
10.- Salsitxes o hamburgueses? Hamburgueses.
11.- Pepsi o Coca Cola? Les dues.
12.- Cervesa o vi? Cervesa més que el vi.
13.- El got, meitat ple, o meitat buit? Segons com estigui, entre el 50 i el 60% de la seva capacitat podem dir que esta mig ple. Entre el 50 i el 40% de la seva capacitat podríem dir que està mig buit.
14.- Número de sabates? 43.
15.- Número preferit? 13.
16.- Supersticions? No
17.- Estil de música que acostumes a escoltar? Rock.
18.- Cançó que escoltes ara (o la darrera que has escoltat)? Fast Car de Tracy Chapman
19.- Flor predilecta? Roses vermelles
20.- Disney o Warner BROS? Em quedo amb lo millor de cada casa
21.- Restaurant Fast Food preferit? NS/NC.
22.- Darrera visita a l’hospital? Trista
23.- Color preferit? No en tinc.
24.- Com et veus d’aquí a deu anys? Més savi
25.- Qui t´ha passat el meme? En Puji de la Cullerada
26.- Qui, de tots els teus amics viu més lluny?.En tinc algun que viu a un altre món.
27.- El millor de trobar una il·lusió?
28.- Què canviaries de la teva vida? Haver nascut 10 anys abans per haver viscut els 80 intensament.
29.- CD preferit? Dire Straits, de dIRE sTRAITS.
30.- Millor sentiment? Amistat
31.- Primer pensament quan et despertes? I don’t like Mondays
32.- Les tempestes, t´agraden o t´espanten? M’agraden.
33.- Si poguèssis ser una altra persona, qui seríes? Han Solo
34.- Una cosa que sempre portes posada? L’anell
35.- Que hi ha a les parets de l´habitació on et trobes ara? Un pila de gent teclejant al seu ordinador o parlant per telefon + un potus de plàstic.
36.- Què hi ha sota el teu llit? El terra .
37.- Escriu alguna cosa a la persona que t´ha passat el meme: Llarga vida i prosperitat
38.- Què és el que mai faries a una persona? Condemnar-la a la pena de mort (ni que fos Sadam)
39.- Esport predilecte? El bàsquet.
40.- Tímid, o extrovertit? De tímid a extrovertit en creixement exponencial
41.- Què t´agrada que et regalin? De tot.
42.- Què és el que menys t´agrada del teu cos? Que em creixi pel a la cara. Em ralla bastant haver-me d’afaitar
43.- T´agrada llegir? Sí.
44.- Quins idiomes domines? El català i el castellà. I estic millorant el meu anglès gracies a en Nick.
45.- El teu passatemps preferit? Segurament internet i el cinema
46.- Platja o muntanya? Piscina? Piscina no.
47.- Equip de fútbol? FCB.
48.- A qui assignes aquest meme? VOID

dimarts, 7 de novembre de 2006

Weirdo en concert 01/12/06

Aquest serà el sisè concert que Weirdo dóna aquest any, després de tocar a festes, baretus, participar al dia de la música i al conegut concurs Cirera Rock. Aquest últim concert, organitzat pel Col·lectiu de Músics del Maresme i amb la sala de pop-rock La Negra Flor com amfitriona, tindrà lloc el divendres 1 de desembre de 2006 a les 23:00 (entrada lliure). Weirdo presentarà els seus temes amb alguna que altra sorpresa, una horeta de rock. Si fa temps que no ens has vist en directe ara tens una nova oportunitat. A weirdo.has.it pots trobar informació de com arribar a La Negra Flor , noticies i fotos dels altres concerts... Tocarem per vosaltres, així que ens agradaria que ens acompanyéssiu.

L'entrada és gratis. Bona música (jeje), un local agradable per prendre alguna cosa amb qui vulguis, passar una bona estona un divendres a la nit ... trobes alguna raó per no anar-hi?

A nosaltres no se'ns ocorre cap així que, us hi esperem !!!

Long life Rock&Roll !

WEIRDO som:
Joan Carles Fajardo - veu i guitarra
Sergio Gregorio - guitarra i veus
Carles Duart - baix
Dani Rambla - bateria

diumenge, 5 de novembre de 2006

Ja no voto més

ERC farà president a MakerNofler-Montilla (un home que no sap parlar en públic, ni en la seva pròpia llengua, el castellà).

El partit que ha obtingut més recolzament a les urnes ha ofert a ERC la meitat de les conselleries i la conselleria primera però ells prefereixen reeditar un govern del que van ser expulsats fa escassos mesos. Una fórmula que no ens ha durat ni 3 anys.

Que li direm als nostres nets quan descobreixin que va haver un període entre el 1999 i el 2010 en que els partits nacionals sumaven i no van ser capaços de formar govern en cap de les 3 ocasions?

Resumint:
Una altra legislatura perduda.
Eleccions anticipades al 2009.
Abstenció del 60% les properes eleccions.
Pujada de 60.000 a 100.000 bots en blanc.
Gent fent cua les seus d’ERC per tornar carnets.
Ressorgiment d’algun partit independentista extremista (a l’estil de C’s però a l’extrem oposat)
Els C’s ja es freguen les mans sabent tot el bot espanyolista que recolliran del PSC.

Ara mateix sóc molt pessimista respecte a la direcció política que pren el meu país.

[mentre escric això ha marcat l’Espanyol. Collons !]

dissabte, 4 de novembre de 2006

No podem anar bé

Nota: aquest video por ferir la sensibilitat dels fans de MK i amants del bon gust en general.



gracies a en Carles Duart Jr. pel link

divendres, 3 de novembre de 2006

Actualitat Musical

Noticia 1:Nou treball de MK a la venda el proper dia 13. CD+DVD de la gira amb Emmylou Harris.




Noticia 2: Eric Clapton s’ha unit al guitarrista de blues JJ Cale par crear un disc que sortirà a la venda a Catalunya el proper 14 de novembre. Sota el títol 'The road to Escondido', l’àlbum inclou 14 cançons de les que 11 són originals de Cale, una de Clapton, una del músic John Mayer y la última és una versió del tema 'Sporting life blues'.

Apa a estalviar.

dimecres, 1 de novembre de 2006

A bot pront

CIU: no arrasa però guanya a les 4 circumscripcions (i a Mataró també, cosa que és noticia).
PSC: Montilla no serveix. Està clar.
ERC: aguanten el xaparron i tornen a ser claus. A veure si a la segona no la caguen.
PP: no sumen amb ningú.
ICV: de mica en mica s’omple ala pica. Evidentment farien president al candidat del PSC encara que fos Cantinflas.

C’S: mama por. Veien la primera intervenció dels seu candidat m’he cagat a les calces. Aquests estan a la dreta de la dreta del PP. Sentirem parlar castellà al Parlament ven aviat.

Aritmètica:

Pla Zapatero: CIU+PSC = 85
Tripartit 2.0: PSC+ERC+ICV = 70
Front Nacional: CIU+ERC = 69
Funambulisme: CIU en minoria = 48
Experiments amb gasosa: CIU+ICV+PP = 74

Que Más no fos president em semblaria una mica forçat.

Que ERC fes president a Montilla seria una aposta de risc brutal. Tot hauria de sortir perfecte durant els 4 anys perquè les bases no els enviessin a prendre pel cul.

Amb sociovergencia tindríem govern per 3 anys només. El 4t any de la legislatura l’aprofitarien per tirar-se merda els uns als altres.

Amb el front nacional a Acebes li agafa un cobriment i a Zapatero se li gira feina. ERC podria aprendre força. Novament el 4r any de legislatura seria perdut.


dimarts, 31 d’octubre de 2006

Reflexionem

DIMARTS, 31/10/2006 - 06:00h
Míting final accidentat del PSC
Periodistes retinguts, abusos de poder i persones expulsades

Dos periodistes, si més no, van tenir maldecaps ahir al vespre a l'hora d'entrar al Palau Blau-grana de Barcelona per assistir al míting de final del PSC: l'un, Martxelo Otamendi, director del diari basc Berria, i l'altre, Pere Muñoz, corresponsal del Diari de Balears. El servei de seguretat del president espanyol, Rodríguez Zapatero, va retenir Otamendi durant una hora i va tractar Muñoz amb males maneres perquè parlava en català.

Seqüència dels fets

Quan Otamendi va voler entrar al Palau Blau-grana amb la seva acreditació de periodista, quatre persones del servei de seguretat de Zapatero, que no es van identificar, li van demanar un document d'identitat i el feren esperar un quart. Després, el feren passar a una habitació, li van prendre la documentació i la llibreta en què anota els apunts i ho van fotocopiar tot. Tot això sense identificar-se. Després de fer-lo esperar una hora, el deixaren entrar. Otamendi es va manifestar indignat pel tracte rebut i pel fet que haguessin copiat el seu bloc, on tenia apuntats telèfons, converses i notes privades sobre el seguiment de la campanya. Al final de tot, dues noies del servei de premsa del PSC li van fer arribar disculpes.

Un altre periodista que va passar una mala estona a l'entrada del Palau Blau-grana fou el corresponsal del Diari de Balears, Pere Muñoz, que casualment té un segon cognom basc. A l'hora d'acreditar-se, es va adreçar als policies del servei de seguretat en llengua catalana i aquests li van respondre que parlés en castellà per educació i se li van encarar amb actitud pinxesca. Aquest és un fragment de la crònica, en primera persona, que Muñoz publicarà demà al Diari de Balears: 'De fet, a l’entrada, supòs que en veure el meu segon llinatge, i que parlava amb en Martxelo Otamendi, em feren esperar 'perquè no era acreditat', mentre que altres companys, tampoc acreditats, passaven sense cap problema. Em revisaren les maletes, em feren obrir l’ordinador i posar-lo en marxa i em demanaren per quart pic el nom del meu diari. En respondre 'Diari de Balears', em feren repetir; 'Diari de Balears' vaig tornar dir, i m’exigiren que parlàs en castellà 'si tenia una mica d’educació'. I en afirmar que el nom del diari és Diari de Balears em contestaren 'no te pases, guapito, si quieres entrar. A ver si aprendes que cuando te hablan en castellano es de buena educación contestar en castellano'.

Discurs de ZP interromput

Aquests no foren pas els únics incidents del míting. Mentre parlava el president Zapatero, una noia que seia darrere seu, entre els joves que fan de claca a tots els mítings, va desplegar una pancarta que denunciava les tortures contra els joves de Torà. El servei de seguretat li va arrabassar la pancarta i la féu fora entre els xiulets del públic.

Els qui no van interrompre cap discurs, però que també van tenir maldecaps amb els serveis de seguretat, foren uns membres de la plataforma AVE Litoral. Havien col·locat unes pancartes amb el text 'No volem l'AVE pel centre de la ciutat' en una barana, enmig de l'aprovació dels assistents que els envoltaven, però al cap de poc foren expulsats de forma violenta del Palau Blau-grana i les pancartes foren retirades.

diumenge, 29 d’octubre de 2006

El futbol a TV3

El futbol en obert sempre ha estat un dels abanderats de la programació de TV3. Em temo però que aquesta bandera aviat deixarà d’onejar, per a TV3 i per a qualsevol televisió publica generalista. Us dic això per que dissabte vaig posar la Sexta cap a dos quarts de nou del vespre i em vaig trobar amb un més que interessant programa de seguiment de la jornada de lliga i previ al Nàstic – RM. Una hora i mitja abans del partit i ja teníem a la gent de la Sexta donant dades de tots els partits en joc, connectant amb tots els camps, etc. El format era molt encertat: mentre a la pantalla principal anaven i venien els comentaristes i els reportatges sobre la història del Nàstic a la part inferior i avegades als marges, no deixava d’aparèixer informació sobre la possessió del Barça-Recreativo, que si la segona part del Racing-Valencia s’hauria de jugar amb pilota groga degut a la boira, etc. Força entretingut. I això que només hi havia dos partits en joc.

Tot plegat molt més lluït que l’Avantmatx que ens cola TV3 amb en Reixac fent més pena que una altra cosa. Tampoc tindria sentit que TV3 connectes amb el futbol 2 hores abans del partit. No és el seu paper. Dues hores de televisió pública donen per a molt més.

El que dic és que no té gaire sentit que TV3 com a televisió pública i generalista que és, competeixi amb una cadena privada i especialitzada en esports com pretén ser la Sexta. El futbol en obert i en català està garantit, si la Sexta compleix en donar els partit dels dissabtes ens els quatre idiomes de l’estat. Potser és hora que TV3 gasti els diners en una altra cosa?

dijous, 26 d’octubre de 2006

Que podem fer amb en Montilla?

Inspired by a Txell comment

1.Donar-li feina al Polònia per que s’interpreti a ell mateix. Això permetria a Sergi Mas quedar alliberat d’un personatge i podria tornar a imitar al gran JM Lara (nnfffff !!).
2. Fer-lo president. Comorr? Sí, sí, fer-lo president i els somnis independentistes es faran realitat. En dos mesos ens han fotut fora d’Espanya, Europa i la Via Làctia.
3. Enviar-lo d’Ambaixador a la Conchinchina. Ah no! Que ‘Catunya’ no té cos diplomàtic.
4. El PSC el posi a fer reunions de vendre Termomix per les cases. Per treure un dinerons i per que li serviran com a pràctiques de català.
5. Alcalde de BCN*
6. Al Senat espanyol = cementiri d’elefants
7. Al Parlament Europeu = cementiri d’elefants bis
8. Donar-lo a la ciència.

* La idea número 5 només es per fer rabiar als Kamakus, sobre tot els adoptius.

dilluns, 23 d’octubre de 2006

Catalunya col•lapsada

Poso la radio de camí de casa a la feina. De manera encadenada escolto les següents noticies:

L’estat del trànsit. A les 7:55 del matí ja hi ha problemes per accedir al principal centre de treball del país des de qualsevol punt. Arribar a l’àrea metropolitana o moure’s pel seu interior en transport rodat és un suplici.

Problemes a Sants des d’ahir a les 12:30 am. Les obres del TGV han tornat a causar la caiguda d’un cable d’alta tensió a Can Tunis. Problemes a les línies C2 (Sant Vicent de Calders-Maçanet) i C10 (aeroport), a hores d’ara els autobusos alternatius comencen a ser insuficients.

Caos a l’aeroport de Girona. Els passatgers de Ryanair han d’abandonar els seus equipatges perquè la vaga dels treballadors de terra de la companyia no els permet facturar-los. Les maletes abandonades comencen a acumular-se i empleats de l’aeroport han de treballar per retirar-les i evitar encara una imatge més deplorable.

Varies oficines de Coreus treballen al llindar del col·lapse a la província de Barcelona. La gent de El Món a Rac1 va fer la prova. Van autoenviar-se una carta fa 3 setmanes i encara no en tenen noticies.

Trànsit, ferrocarril, aeroports, correus ... l’últim que apagui la llum si us plau.

dissabte, 21 d’octubre de 2006

Debat electoral a TV3

Primer round:

Classificació segons la capacitat d’oratòria:

1r exequo: Mas i Piqué guanyen per golejada.
2n: Carod, parla un pel derrotat
3r: Saura, parla massa nerviós
Últim: Montilla, parla massa lent, dubta i s’entrebanca. Parla malament el català, és un fet.

Classificació segons els arguments:

1r: Mas, va del pal lliberal, si et va el seu rollo l’està exposant bé.
2n: Saura, si et va el rollo comunista és el teu home.
3r: Carod, prefereix fer proposes de país i institucionals i no s’arrisca a concretar, està endormiscat.
4t: Piqué, ha rebatut bé els arguments dels altres però no ha proposat gran cosa.
Últim: Montilla, què diu? No pillo res del que xerra.

Segon Round:

Saura està quedant com un comunista integral que ens vol escanyar a impostos per pagar l’escola i la sanitat a tot quisqui que arribi al país. Estic d’acord amb els seus arguments ecològics (és l’únic que en fa): més tren, menys cotxes, menys consum energètic. És nota que es el seu terreny.

Carod ha despertat. Ha tingut un ramalaço lliberal al parlar de govern i empresa que no ha estat malament.

Mas segueix en la línia. Explica les coses segons li convé però el tiu es mou bé.

Piqué no proposa gran cosa. Suposo que sap que no té gaires opcions de formar govern. Estar condemnat per sempre a l’oposició deu ser bastant dur.

Montilla no té nivell per estar a la taula.

Resultat:

Mas fidelitza la seva parròquia però els altres li han sabut trobar el punt d’arrogància. Està clar que va fort, ho tot a res. Surt a golejar, ja veurem si no se la fot en pròpia porta.
El debat l’ha beneficiat.

Montilla jugava a no perdre per golejada. No ha xutat entre els tres pals en tota la nit. Juga en una altra divisió. Impossible afrontar un cara acara amb Mas, i menys en català. Els de Ciutadans pel Canvi es deuen estar tallant les venes.
El debat l’ha perjudicat.

Carod anava a buscar l’empat i crec que ho ha aconseguit. A dit la seva sense liar-se i sense descuidar la defensa.
El debat l’ha beneficat lleugerament.

Piqué sap l’equip que té i juga al joc que sap. Ha estat el millor rival de Mas. El que passa és que amb una junta directiva presidida per Rajoy, Zaplana i Acebes vindria ser com si posessis el Barça en mans de Gaspar, del Nido i Caneda, en dos anys a 2a B. Haurà fidelitzat els seus i rampinyat alguna cosa dels votants del PSOE.
El debat l’ha beneficat.

Saura s’ha escorat massa a l’esquerra en alguns moments. És la única esperança verda per aquesta país. Se li agraeix que no especuli i digui clarament que ells estan pel Tripartit 2.0.
El debat l’ha beneficiat.

Cuní és un mestre, què gran moment quan els renya en plan: “no em ralleu que les normes idiotes del debat les heu imposat vosaltres, ara no us les passeu pel forro dels collons”.
Cuní president del parlament ja!

divendres, 20 d’octubre de 2006

Ser la parella d’un blogcaire

Em dirigeixo a la ja nombrosa família blogcaire mataro-barcelonina-exvalldemiera-psdeudoboletaire i al seu entorn més proper per reflexionar sobre una figura clau en la vida del blogcaire mig.

En concret la reflexió va dirigida a tots aquells blogcaires que vien en parella (hetero, homo, civil, catòlica, “per provar a veure que tal”... rollos d’una nit no compten) i que han de fer entendre a la seva mitja taronja que això d’escriure un blog es com una mena de droga dura.

A no ser que us trobeu amb que la vostra parella també sigui un/a blocaire de pro és fàcil que us hagueu trobat en situacions com les següents:

A:

- Que fas tanta estona amb el mòbil?

- Estic intentar postejar al meu blog ... que en totes les vacances no he pogut.

- A qui dius que intentes putejar?

B:

- Com pengis l’ecografia del nostre fill a internet no tornes a testar les croquetes de ma mare en 2 anys ... tu mateix.

C:

- Em fas una foto del meu super bigoti?

- La vols guardar de record abans d’afaitar-te’l?

- No, la vull posar a internet

- Com?

Versió fotolog:

- Li estàs fent una foto al plat d’ous ferrats amb cansalada?

- Sip

- No m’ho diguis, la posaràs al fotolog

- Sip

- I segur que això engegarà un debat filosòfic entre aquesta mena de lobby blogcaire que teniu, no?

- Això espero

Posa un blogcaire a la teva vida

Petons Mireia !

dilluns, 16 d’octubre de 2006

Banc d'Espanya dixit

Us exposo dues dades (preocupants) que ha fet públiques el Banc d'Espanya recentment:

1: La balança de pagaments, que mesura els intercanvis de mercaderies, serveis, rendes i transferències d’Espanya amb l’exterior, va registrar els set primers mesos de l’any un dèficit per compte corrent de 52.504,7 milions d’euros, el 32,3% mes que en el mateix període de 2005.

Això es degut a que cada vegada necessitem més diners de fora del país per poder finançar l’activitat interna. Per que passa això? Doncs per molts motius:

A l’estiu venen molts turistes que es gasten diners a Espanya, però cada vegada més espanyols surten a fer turisme a l’estranger. A més a més els immigrants envien grans quantitats de diners als seus països d’origen, cosa que suposa una altra fugida de capital. També es dona la situació que cada vegada comprem més coses que surten més barates portades de l’exterior o que fins hi tot ja ni es fabriquen a Espanya. Les hipoteques són un altre motiu. Molts bancs han de recórrer a inversió estrangera per tal de poder fer front a la demanda de finançament dels ciutadans espanyols.

Segons el Banc d’Espanya, com a resultat de totes aquestes coses i més, l’economia espanyola va registrar una necessitat de finançament de 50.132,5 milions d’euros en els primers 7 mesos, en front als 35.407 del mateix període de 2005.

Dades com aquestes acostumen a reflexar, per a molts experts, que els ciutadans estem vivint per sobre de les nostres possibilitats. Però clar, quines són les nostres possibilitats?

2: El 56% dels assalariats espanyols, és a dir, 10,4 milions de persones, són mileuristes (reben un salari al voltant dels 1.000 euros bruts mensuals en 12 pagues anuals).

L’economia espanyola guanya així competitivitat per la via salarial mentre els treballadors van perdent poder adquisitiu i, en definitiva, qualitat de vida. Els sous van pujar el 2005 una mitjana del 2,3% segons l’Agència Tributaria mentre que l’any 2004 la inflació es va situar en el 3,7%

La construcció i els serveis immobiliaris van absorbir l’any passat gairebé el trenta per cent de les noves feines. La indústria, per la seva banda, només va generar el 0,2% dels nous llocs de treball.

Això si les xifres d’atur espectaculars: 6,6% de la població activa a Catalaunya el 2005.

Fonts:
Banc d’Espanya

Diari Avui