dimarts, 19 de setembre de 2006

El camió de Pandiani


No acostumo a llegir la premsa esportiva. No per que no m’interessi l’esport sinó per que sempre m’han semblat unes publicacions bastant ridícules. Com a exemple un botó: El camió de Pandiani. Es veu que aquest senyor li agraden molt els camions des de petit. Ara que es futbolista i té quartos ha decidit comprar-se’n un. I no només això sinó que ha decidit fer-lo servir per anar a treballar. Per tant el tal Pandiai puja a l’entrenament a Montjuic amb un camió IVECO de 6 tones. Conseqüència: fotos, entrevistes i portades als diaris esportius. A més a més el gran argument del personatge és que el camió li porta sort a l’equip. ¿Qui és més atontat, Pandiani, els periodistes que cobreixen la noticia o els redactors i directors dels diaris que no són capaços de descartar aquesta subnoticia? Sort que ha estat Pandiani perquè si arriba a ser Beckam o Ronaldinho hores d’ara hi hauria cua davant dels concessionaris IVECO per adquirir el “Camion de Ronaldinho”*

Al jugador se li pot criticar que faci servir un vehicle gens apropiat per moure’s per la ciutat, però si ningú no el treiés en portada la tonteria se li acabava en dos dies.

*Diumenge 24, cartilla y primers cupons

6 comentaris :

Puji ha dit...

Això no és nou. Quan jugava a Anglaterra ja ho feia, però diu que aquí no ho ha volgut fer fins que els resultats fossin positius.

A la foto no surt, però el camió porta pintat un rifle i hi diu "El rifle Pandiani" amb el seu número.

El frikisme no té límits.

Sergi P. ha dit...

El teu post il·lustra perfectament quelcom que vinc pensant fa dies: el problema de fons és que l'actualitat esportiva no dona per omplir 50 planes de diari cada dia. Això fa que o bé es parla de xorrades insignificants (com això del camió de Pandiani) o bé quan es tracten temes menys frívols (per exemple la reclamada i merescuda suplència de Raul o l'estranya baixa forma de Puyol) enlloc de dedicar-hi un anàlisi d'una pàgina es fan muntanyes i grans debats que aborreixen a qualsevol a base de repetir-ho dia sí i dia també.

O potser el problema és més concret del predomini excessiu de l'actualitat futbolera, si en lloc de 30 pàgines de futbol i 20 a la resta d'esports es fes una mica més repartit (posem-hi 15 al futbol, 5 per basquet, 5 per motos i 5 per f1, 20 per la resta segons interès i campionats que es juguin: tennis, handbol, ciclisme, atletisme...) segurament les notícies de futbol serien de més qualitat i les de la resta d'esports tindrien la profunditat i anàlisi que ara quasi no tenen (resultats, mini-cròniques i poc més).

En qualsevol cas, la qualitat de la premsa esportiva actual és baixíssima (i sense parlar de les descarades afinitats culés o merengues que la fan molt més infumable), seria fantàstic que sortís un diari esportiu que fos mínimament seriós i respectable.

Puji ha dit...

Sí, podrien tornar a publicar el "dicen".

Txell ha dit...

Que raros són aquests pericus...

Gerard Agudo ha dit...

L'amic Oleguer diuen que anava a entrenar a Can Barça amb tren fins que un dia li van dir que millor que anés amb transport particular. També 'diuen' que es va comprar una furgo, i tot content a entrenar.

PD: Senese ànims de polèmica la F1 no és un esport.

Oriol ha dit...

Sergi p. totalment d'acord però això implicaria que els periodistes tinguessin domini de diferents esports i malauradament no és així. en canvi de futbol, fins i tot nosaltres a vegades jutgem tàctiques o jugadors bons o dolents.
Txell no pensis que tots els pericos ni jugadors pericos portem un camió. ;-))Alguns tenim bicis.