divendres, 1 de setembre de 2006

Misèries d’una Europa estatalista

El tema de l’estiu als TN d’aquest país (Catalunya) i del seu corresponent estat (Espanya) està sent l’arribada massiva d’africans a les costes canàries. Una vegada ja s’han cansat d’ensenyar-nos cayucos plens de guineans arribant a port, ara els ha donat per entrar una mica més al fons de la qüestió i la noticia és la massificació que pateixen les infraestructures canàries per tal de donar-los acollida i la polèmica del repartiment d’immigrants per tot el territori espanyol.

Aquest tema dona per a infinitat de comentaris, però permeteu-me que em centri en el sistema de dispersió territorial dels nou vinguts.

És un fet que els africans fugen del seu continent amb l’esperança de trobar una vida millor. I a on pensen que la poden trobar a questa nova vida, quin és el seu objectiu? La la Comunitat Autònoma de les Illes Canàries (1.968.000 hab. i 7.447 km2)? Segurament no. L’Estat espanyol (44.000.000 hab. i 505.811 km2) o potser la UE (489.000.000 hab. i 3.892.685 km2)? Els africans es juguen la vida per arribar a la terra promesa que és Europa no pas per gaudir del sol de les Canàries. Per tant estem davant d’un problema africano-europeu, no pas canario-guineà i ni tant sols davant d’un problema africano-espanyol. I quina és la capacitat de resolució d’aquest problema que té la UE dels 25? Cap. L’Europa dels estats delega el problema en l’estat situat més al sud del territori (que evidentment és per on arriben el immigrants). Fent política ficció, si Espanya cedís les Canàries a Noruega el problema dels cayucos es convertiria en un problema noruec.

Fins que Europa no deixi de ser un Club d’Estats seguirà sent una comunitat ineficient i encotillada incapaç de resoldre els problemes interns amb èxit i evidentment incapaç d’ajudar a resoldre conflictes internacionals. Però clar, quants mil·lennis hauran de passar per que els grans Estats-Nació estiguin disposats a renunciar als seus privilegis?

2 comentaris :

Edu ha dit...

No acabo de compartir del tot la teva visió Dani, és evident que el problema té una dimensió plenament europea, això és clar, el problema però, sorgeix quan el govern espanyol crea el protocol de vigilancia de la frontera i tots els recursos destinats i la política a seguir, on en aquesta decisió no es va tindre en compte la Unió Europa. El nostre president (ZP) va pecar d'arrogancia creient que el problema dels cayucos era de competència 100% espanyola. Jo trobo bé voler salvaguardar les teves pròpies fronteres el que està clar és que per molt que ara plorem i diguem que és un problema europeu la resta de països estiguin una mica dolgut. A més a més, els grans països (els que tallen el bacallà vaja!!) no están tant pendents de la immigració africana, Alemania té els seus problemes amb els turcs i UK prou en té de la gent de la Commonwealth!!.

En conclusió, i sense fer-me pesat, el problema de la immigració és un problema europeu i així s'hauria d'haver considerat des del principi, s'ha de pendre una decisió al sí de la Unió i no pretendre que només et salvi la papaleta. Personalment, crec que és un error polític més d'aquest govern.

Puji ha dit...

Us recomano l'article d'avui de Quim Monzó a La Vanguardia, on diu que aquest estiu han entrat més immigrants il·legals de l'Europa de l'Est amb autocars per la Jonquera que amb cayuco per les Canàries.

A part d'això, crec que el problema s'ha de gestionar a nivell europeu però amb polítiques en origen. És a dir, informant els futurs imigrants al seu país de quina és la situació real i contractant-los des d'allà (perquè crec que és evident que els necessitem, que algú ens ha de pagar la pensió).

Un altre problema greu és que a pesar que facin el paripé, als països africans els va de conya que la gent marxi. Per una banda tenen menys gent per alimentar i per altra banda els que són fora envien diners. I això no és broma. En alguns països d'Àfrica, els diners que envien els emigrants des d'Europa suposa el 70% del PIB!!! Com voleu que ajudin a controlar el tràfic migratori?