divendres, 15 de setembre de 2006

Prat tururut

Ahir es va votar al Congrés del Diputats espanyol una moció de CIU que demanava el traspàs de la gestió del Prat a la Generalitat. La proposta no va progressar amb 289 vots en contra i 31 a favor. Derrota de pallisa vamos. El que m’agradaria remarcar es la composició d’aquest 289 vots. Una xifra tant gran de vots encontra només pot sortir de la suma de PP i PSOE. I aquí m’afegeixo a la reflexió que feia aquest matí Xavier Bosch a RAC1: els dos grans partits de l’estat són incapaços de fixar un pacte nacional per l’educació. Cada vagada que hi ha alternança de poder hi ha nova llei educativa, així ens va. Són incapaços de marcar una estratègia comuna en la lluita antiterrorista i són incapaços de fer front al problema de la immigració de manera conjunta. Ara bé, quan cal limitar l’avenç de Catalunya no triguen ni dos minuts en posar-se d’acord. Em sembla nefast. Una millor gestió del Prat beneficia a Catalunya i ‘pulutant’ beneficia al conjunt de l’estat (i també al conjunt dels ciutadans del sud d’Europa). Però clar, on vas a parar ! Posar per davant el benefici de la ciutadania als interessos de partit. On s’és vist això!

Però ... para, para ... al grup parlamentari del PSOE no hi ha també els diputats del PSC per Tarragona, Barcelona, Girona i Lleida? Pozí. I què van votar? Doncs el que mana el partit: NO. Van votar se’ns dubte en contra dels interesso dels ciutadans als que representen. Per què?! Doncs novament per motius partidistes. A poques setmanes d’unes eleccions no es pot permetre que el principal rival en la cursa electoral per la poltrona de la plaça Sant Jaume s’emporti un èxit com aquest.

Però ... para, para ... al grup parlamentari del PSOE no hi també el ciutadà Montilla, un dels homes amb més possibilitats d’esdevenir proper president de la Generalitat? Pozí, pozí. ¿I va votar en contra de que els país que ell vol presidir gestioni el seu principal aeroport?! Pos no. No va votar en contra, de fet no va votar, de fet estava absent durant la votació. Brutal !! Em sembla mega-ultra-rastrero! Vergonyós!!! Es vota al Congrés la possibilitat de que el país que vols presidir avanci i tú que tens dret a vot no només no hi votes a favor sinó que fots el camp de la sala perquè ningú et pugui veure pitjar el botó del NO. Clar con que la votació estava assegurada pels interessos del teu partit ... no et preocupis ciutadà Montilla, Zaplana ja va votar per tu.

Puaj ! Se’m regira l’estomac.

4 comentaris :

Puji ha dit...

Ens hem passat anys cagant-nos en Maragall i en la seva supeditació al PSOE, ja des d'abans de ser President, i encara resultarà que desitjarem que torni!
Val més boig conegut... que fill de puta per conèixer!

Gerard Agudo ha dit...

Vaja com l'Estatut que en lloc d'haver-se fet pensant en Catalunya s'ha fet pensant en les pròximes eleccions.

I sobre ordres del partit que li preguntin a Piqué.

Edu ha dit...

No, no Puji si us plau no comencem a reclamar retorns !!! de totes formes, és del de "sempre" i tal com deia en Dani a la hora de tallar ales els nacionals es posen d'acord de seguida !!

Oscar ha dit...

Molt bo. El millor, el truc d'escapisme d'en Montilla.