dimecres, 20 de setembre de 2006

Resposta a: Una reducció elitista

El post d’en Gerard sobre la promesa electoral de CIU de perdonar impostos a aquells que puguin demostrar el coneixement d’una tercera llengua m’ha animat a posar per escrit una reflexió que m’he fet més d’una vegada. Són realment positives les polítiques de subvenció?

El post d’en Gerard a obert el debat entre els partidaris de premiar l’esforç una vegada aconseguits uns resultats o bé facilitat l’accés a un bé per tal de poder adquirir-lo, ja sigui material o no. Això encaixa fàcilment en el clàssic binomi dreta/esquerra. Seria una política de dretes fomentar que tothom fes el creies convenient i una vegada vistos els resultats prendre les decisions pertinents: premiar els bons resultats i/o penalitzar els dolents. Les esquerres optarien per ajudar al màxim de persones possibles per tal d’aconseguir que la majoria d’elles arribés a l’objectiu.

D’entrada us diré que crec que Espanya és un dels països menys eficients per culpa de les eternes polítiques de subsidis (a banda de que a l’agost no hi qui penqui). La filosofia és clara: mentre em subvencionin tinc assegurat el pa i per tant n’hi ha prou amb anar fent. Si tinc dos anys d’atur ja buscaré feina els dos últims mesos, si em subvencionen el cultiu de blat de moro en mig dels Monegros per que haig d’espavilar-me a adaptar el meu negoci.

Les subvencions i els ajuts no són dolents en si mateixos. Les subvencions com a modus vivendi ,però són un llast que pot enfonsar qualsevol economia. I en aquest país d’estraperlistes i espavilats, on la cultura de l’esforç brilla tant com el sol a mitja nit, les mil i una polítiques de subsidis i subvencions ens han convertit en un país ineficient. Es continua cultivant tabac a Extremadura, fruites a Murcia o fruit secs a Lleida amb ajuts de la UE mentre es paguen subsidis a països africans i sud-americans per que no portin els sus plàtans a Europa.

Pagar classes d’anglès a tothom que ho demani no t’assegura que es maximitzi la inversió que fas. I si suspenen el curs que ja els hi has pagat ho tens pelut per recuperar els diners. Si fas una discriminació positiva a la declaració de la renda d’aquelles persones que demostrin que han aprofitat les seves classes no perjudiques a aquells que suen del seu teacher i estàs segur que els diners que hi dediques han estat aprofitats.

PD.: després d’aquest post me n’adono que no sóc tant d’esquerres com em pensava.

Aquí teniu un petit gràfic esquerres/dretes

3 comentaris :

Puji ha dit...

Dani, les subvencions són bones, però es perverteixen si no se'n fa un control. Si un està a l'atur hauria de voler treballar, sigui del que sigui, doncs a la tercera oferta rebutjada fora subsidi.
Sabeu qui cobra més diners en subvencions agrícoles a Espanya (la majoria de les quals per tenir terrenys sense cultivar)? La duquesa de Alba, i ningú té els collons de dir-li que ja n'hi ha prou.
No t'equivoquis Dani. No voler que et prenguin el pèl no vol dir ser de dretes.

Gerard Agudo ha dit...

La qüestió no és que paguin anglès a tothom, sinó aprofitar aquests diners per atacar d'arrel el problema, l'educació de l'anglès a les escoles.

Sobre el tema de les subvencions en general et puc assegurar per experiència pròpia que moltes vegades s'emporta la pasta la gent que menys ho necessita. Mamoneos, amiguisme, etc., estan al ordre del dia siguin de dretes o d'esquerres.

Edu ha dit...

Tens tota la raó Dani en el tema de les subvencions, però aquí vull apuntar dues coses:

1.- En la proposta de Mas no és parlava de subvenció si no de reducció en el impost de la renta com existeixen d’altres, com tindre una compte vivenda o tindre ingressos a Ceuta i Melilla, així doncs perquè no és pot estimular als individus d’una societat a millorar i a destacar dintre d’ella ?

2.- En quan a les subvencions jo sempre he defensat , en que de pare ja en tinc un i que no necessito un altre, i esperar de l’Estat quelcom més que la cobertura de necessitats bàsiques sempre m’ha semblat un abús i un intent d’empoltroniment que no ha de ser un signe d’identitat d’una societat avançada i emprenedora com la nostra.