dimecres, 13 de setembre de 2006

Silenci amb copyright

Ahir va caure a les meves mans una copia en PDF del llibre de David Bravo Bueno “Copia este libro” (gracies a En_JJ). En aquests llibre el conegut advocat ens explica com la industria musical s’esforça a criminalitzar a la societat pel lliure intercanvi cultural en veure el seu model de negoci actual en perill. Ens dona una visió força crítica de la utilitat de les lleis del copyright i ens explica com aquestes s’han convertit en una arma per protegir els interesso industrials d’uns pocs i de com ha perdut el seu esperit original de protegir i incentivar la creativitat artística i cultural.

Vaig obri el PDF i no he pogut para de llegir des de llavors. Molt recomanable. Us deixo una mostra que em va impactar força:

Incluso el silencio es propiedad de alguien. El grupo musical Planets incluyó en su último disco una canción que consistía únicamente en 60 segundos de silencio. Al poco tiempo de la publicación de su obra, fueron demandados por plagio por los herederos de John Cage, que tiempo atrás había grabado y publicado 237 segundos de silencio total. Mike Batt, de los Planets, tomándose a broma una demanda que iba en serio, consideró que su silencio era mejor que el de Cage porque ellos habían conseguido decir lo mismo en menos tiempo. Finalmente, el litigio se resolvió con un acuerdo extrajudicial por el que Batt pagó una indemnización de seis cifras no revelada.

El podeu descarregar aquí.

4 comentaris :

Puji ha dit...

Estic d'acord en preservar els drets de qui ha creat una obra, però això no ha d'impedir la seva difusió ni que aquesta influeixi en altres artistes, ja que sempre he pensat que qualsevol obra (sobretot les musicals) és un compendi d'altres obres anteriors.

Potser si la nostra SGAE no fos tan mafiosa ens mirariem les coses amb uns altres ulls.

Oscar ha dit...

Si aquests de l'SGAE abaixessin una mica les seves pretensions de fer-se multimilionaris, potser els preus dels CD's i DVD's s'ajustarien més a la mermada economia de les families de classe mitja.

Gerard Agudo ha dit...

Per possar-vos un exemple del problema la setmana passada vaig anar al mediamarkt i vaig trobar un cd que tenia grabat a 6'50 i el vaig comprar.

El problema està en què com diu l'Òscar l'SGAE és vol fer rica enviant investigadors privats a boda i convites per cobrar drets d'autor i tot el què envolta els grups de música no paren d'inflar preus.

Anònim ha dit...

Estic d’acord amb tot el que els anteriors posts han dit, però us recomano que llegiu el llibre en qüestió sencer(Copia este libro) i amb una visió més complerta us adonareu que no només és això el que denuncia, sinó també la manipulació a la que ens intenten sotmetre aquestes entitats integristes/recaptadores, sempre acompanyes a duet pels mitjans. I que per culpa de l’avarícia d’alguns, només es transmeten les idees rentables per a ells i que aquestes idees, font d’inspiració de les que han de venir només puguin ser utilitzades PAGANT!

És que m’indigno i se’m calentaria la boca...

Una de les frases que més m’agrada del llibre és:
"Quien recibe una idea de mí, recibe instrucción sin disminuir la mía; igual que quien enciende su vela con la mía, recibe luz sin que yo quede a oscuras"
Thomas Jefferson
Espero que els seus hereus no em demandin ara per fer servir les seves paraules...

Dani, merci per citar-me com a font! Records a tots!

Jordi.