dissabte, 23 de setembre de 2006

Una sala polivalent a cobert, deute històric de la ciutat

Em faig ressò d’un interessant reportatge que publica la Marta Pedrico al TotMataró on es reflexiona sobre el fet que una ciutat com Mataró no disposi de cap recinte on poder encabir més de 700 persones sota cobert*.

La Marta ens fa veure que a Mataró totes les activitats culturals multitudinàries estan limitades al mesos de calor i que per tant activitats com Carnestoltes, la Castanyada, Cap d’Any o concerts de mitjà format estan condemnades a dependre de les inclemències del temps. Moltes de les iniciatives culturals que diferents col·lectius estarien disposats a engegar queden frustrades per aquesta circumstància.

Us recomano la seva lectura.

*Actualment la sala més gran, que compleix amb la Llei d'Espectacles, és el Clap amb un aforament màxim de 650 espectadors.

2 comentaris :

kanuddao's ha dit...

...està clar que a Mataró hi ha certs dèficits que es van mantenint al llarg del temps. Un exemple també és el de les instal·lacions esportives on poder fer un partidillo de gratis amb els col·leguilles...

Canvi de terç!!!! a tota la comunitat blogger exvalldemia que anem coincidint dia sí dia també pels blogs us estic fotent avui una matxacada publicitària del blog que m'he obert. http://bardefumadors.blogspot.com/
Espero que, ni que sigui per pesao, et vegi per allà...

Cuida't!

Puji ha dit...

Sí senyor, Mataró no sona mai en les agendes culturals. Només ho fa quan alguna obra de teatre d'èxit fa un bolo, però llavors ningú explica les hòsties que hi ha per aconseguir una entrada al Monumental (nom aquest que podriem qualificar d'irònic per no dir ridícul).

Des de la distància d'un emigrat, cal un espai únicament cultural ja!