dilluns, 16 d’octubre de 2006

Banc d'Espanya dixit

Us exposo dues dades (preocupants) que ha fet públiques el Banc d'Espanya recentment:

1: La balança de pagaments, que mesura els intercanvis de mercaderies, serveis, rendes i transferències d’Espanya amb l’exterior, va registrar els set primers mesos de l’any un dèficit per compte corrent de 52.504,7 milions d’euros, el 32,3% mes que en el mateix període de 2005.

Això es degut a que cada vegada necessitem més diners de fora del país per poder finançar l’activitat interna. Per que passa això? Doncs per molts motius:

A l’estiu venen molts turistes que es gasten diners a Espanya, però cada vegada més espanyols surten a fer turisme a l’estranger. A més a més els immigrants envien grans quantitats de diners als seus països d’origen, cosa que suposa una altra fugida de capital. També es dona la situació que cada vegada comprem més coses que surten més barates portades de l’exterior o que fins hi tot ja ni es fabriquen a Espanya. Les hipoteques són un altre motiu. Molts bancs han de recórrer a inversió estrangera per tal de poder fer front a la demanda de finançament dels ciutadans espanyols.

Segons el Banc d’Espanya, com a resultat de totes aquestes coses i més, l’economia espanyola va registrar una necessitat de finançament de 50.132,5 milions d’euros en els primers 7 mesos, en front als 35.407 del mateix període de 2005.

Dades com aquestes acostumen a reflexar, per a molts experts, que els ciutadans estem vivint per sobre de les nostres possibilitats. Però clar, quines són les nostres possibilitats?

2: El 56% dels assalariats espanyols, és a dir, 10,4 milions de persones, són mileuristes (reben un salari al voltant dels 1.000 euros bruts mensuals en 12 pagues anuals).

L’economia espanyola guanya així competitivitat per la via salarial mentre els treballadors van perdent poder adquisitiu i, en definitiva, qualitat de vida. Els sous van pujar el 2005 una mitjana del 2,3% segons l’Agència Tributaria mentre que l’any 2004 la inflació es va situar en el 3,7%

La construcció i els serveis immobiliaris van absorbir l’any passat gairebé el trenta per cent de les noves feines. La indústria, per la seva banda, només va generar el 0,2% dels nous llocs de treball.

Això si les xifres d’atur espectaculars: 6,6% de la població activa a Catalaunya el 2005.

Fonts:
Banc d’Espanya

Diari Avui

4 comentaris :

Puji ha dit...

Exigeixo (EXIGEIXO!) una revisió profunda dels indicadors econòmics, perquè estan desfassats i no només no reflecteixen la realitat, sinó que la falsegen.
A més, cada cop tenen menys sentit els indicadors per països, la globalització està canviant la macroeconomia, però la macroeconomia no està canviant amb el món.

Dani Rambla ha dit...

Mentre no es revisi la divisió territorial clàssica d'Estat-Nació ...

Oriol ha dit...

En la construcció i tot el que d'ella en deriva (material, mà d'obra, industrials, habitatge, hi ha un gran component afegit de diner B que entenc no es reflecteix en els índex.

Dani Rambla ha dit...

Pos suma-li al déficit 'oficial' tot el diner B que s'ha enviat a l'estranger o tot el diner B que ha servit per pagar vacances a Paris, Londres o Punta Cana.