dimecres, 4 d’octubre de 2006

El tràfic és com el gas

Teorema: el tràfic es comporta com el gas, tendeix a ocupar tot l’espai disponible. Tant el gas com el tràfic rodat s’expandeixen i s’expandeixen fins a ocupar tot l’espia físic que tenen al seu abast.

Crec que tots estaríem d’acord en dir que les infraestructures d’aquesta país estan que fa pena. I a més a més molts aprofitaríem per dir que es per culpa de les inversions de l’estat espanyol (en concret per la manca d’elles). Les infraestructures podrien millorar però irremissiblement en poc temps el tràfic i el seu comportament expansiu les tornaria a deixar obsoletes .

Aquí no aplica fer la segona derivada i buscar màxims i minis per trobar el número òptim de carrils que ha de tenir la Diagonal per que no es col·lapsi. Si augmentem els carrils el número de cotxes que els voldran fer servir també augmentarà.

Evidentment com en tots els teoremes sempre hi ha un límit: si els nombre de carrils de la Diagonal tendís a infinit el col·lapse no es produiria mai.

Corol·lari 1: la supressió dels peatges a priori ens podria fer pensar que provocaria un empitjorament del tràfic rodat ja que perdríem el seu afecte dissuasori, però si donem per bona la teoria principal plantejada arribarem a la conclusió que amb peatge o sense la carretera es col·lapsa. Per tant si hem de fer cua almenys que no ens costi una pasta.

Corol·lari 2: qui collons va dissenyar les Rondes de Barcelona sense ‘arcen’ i qui ha fet la sincronització dels semàfors del districte 22algarroba de Barcelona?

5 comentaris :

Oscar ha dit...

Llegint el Corol·lari 2, m'ha vingut al cap aquell embús monumental que ens van menjar un dia que anàvem a Sant Just amb el cotxe d'en Marçal.

Aquell dia el cotxe anava ple (Mercè, Sergio, Marçal, tu i jo), diluviava i un camió va provocar un accident de tres parells de collons.

Si no recordo malament havíem d'arribar a Sant Just abans de les 8 matí i vam acabar arribant passades les 12 del migdia, sense poder baixar del cotxe per la pluja i amb una pixera de la òstia.

Dani Rambla ha dit...

Ho recordo. Ara m'han vingut al cap imatges del mític Vitara blanc, del 63 pujant per Aribau o el 152 atrapat al carrer de Sants a les tantes del vespre ... mític torn de tarda.

Puji ha dit...

A veure, anem per parts.
De la part de les integrals i les tendències a infinit no he entès res perquè són aprenentatges borrats selectivament de la meva memòria.
Per a que els peatges fóssin dissuassoris haurien de ser molt més quantiosos, perquè sinó tenen una corba de la oferta i la demanda bastant rígida (bonica paraula esdrúixola i de connotacions calenturientes).

Pel que fa al corolari 2, m'agradaria recordar que a més de no tenir arsén les rondes no tenen peraltes (que no són merdes així d'altes). La combinació dels dos factors és la responsable del seu ridícul límit de velocitat.
Jo tinc la teoria que la sincronització en qüestió la va fer Joan Clos en persona (ara ho entens tot, oi?)

Huckleberry Finn ha dit...

Encara bo si el trafec fos com els gasos. En aquest cas, quan la seccio del tub es redueix (passant de tres carrils a dos) la velocitat del gas augmenta i es mante el cabdal.
Malauradament, el trafec es comporta com un gas ocupant tota la infrastuctura, pero a sobre es redueix el cabdal quan hi ha una reduccio de seccio...

Dani Rambla ha dit...

L'has clavat.

Welcome Huckleberry Finn!