divendres, 20 d’octubre de 2006

Ser la parella d’un blogcaire

Em dirigeixo a la ja nombrosa família blogcaire mataro-barcelonina-exvalldemiera-psdeudoboletaire i al seu entorn més proper per reflexionar sobre una figura clau en la vida del blogcaire mig.

En concret la reflexió va dirigida a tots aquells blogcaires que vien en parella (hetero, homo, civil, catòlica, “per provar a veure que tal”... rollos d’una nit no compten) i que han de fer entendre a la seva mitja taronja que això d’escriure un blog es com una mena de droga dura.

A no ser que us trobeu amb que la vostra parella també sigui un/a blocaire de pro és fàcil que us hagueu trobat en situacions com les següents:

A:

- Que fas tanta estona amb el mòbil?

- Estic intentar postejar al meu blog ... que en totes les vacances no he pogut.

- A qui dius que intentes putejar?

B:

- Com pengis l’ecografia del nostre fill a internet no tornes a testar les croquetes de ma mare en 2 anys ... tu mateix.

C:

- Em fas una foto del meu super bigoti?

- La vols guardar de record abans d’afaitar-te’l?

- No, la vull posar a internet

- Com?

Versió fotolog:

- Li estàs fent una foto al plat d’ous ferrats amb cansalada?

- Sip

- No m’ho diguis, la posaràs al fotolog

- Sip

- I segur que això engegarà un debat filosòfic entre aquesta mena de lobby blogcaire que teniu, no?

- Això espero

Posa un blogcaire a la teva vida

Petons Mireia !

9 comentaris :

Oscar ha dit...

Real como la vida misma. Gran post.

- Avui plegaré tard que tinc molta feina.
- Clar, sino perdessis el temps amb "allò" d'Internet...
- "Allò" es diu blog i no és perdre el temps, a mi m'agrada.
- Sí, sí... però no pleguis tard que hem de banyar en Marc.

Puji ha dit...

OooooooooooH! Sí senyor, sí senyor! No estic sol al món!

He enviat l'enllaç a la Di, a veure si et posa un comentari del que pensa dels blogs!

Edu ha dit...

Jajajaja realment molt bo!!!

Oriol ha dit...

Jo que estic iniciant.me i suposo que estic encara a les primeres bulles.
Oriol - Vaig un moment a mirar l'ordinador.
Gemma - Ja vas al blog, no? i la roba per recollir, els rentaplats plè, els nens han de sopar...
Oriol - Ja, però m'acabo d'inspirar, ara torno.
Bravo Dani, clavat !!!.

Di ha dit...

Bé, seguiré sense entendre això del blog....
¿no es millor explicar aquestes coses sopant amb els amics...?
¿no es molt mes fred comunicar-se d'aquesta manera?
¿realment li importa a la gent el que un explica?
¿realment t'importa que li importi a la gent el que un explica?
Son unes quantes reflexions que us proposo....a mes del temps que es triga en llegir tots els blogs, fer comentaris a tots i escriure el teu, clar!
Apa, no seré del tot negativa, cada un te les seves aficions!

Dani Rambla ha dit...

Di:

La blogesfera m'ha permés recuperar el contacte diari amb vells amics com en Puji i l'Òscar, tornar a saber d'antics companys de classe com l'Edu, en Canu o en Gerard i coneixer a nous compis com l'Oriol.

El blog no és cap substitutiu de les relacions personals però si és una via extra.

Tot i que no seria mala idea ... cada vegada que volgués fer un comentari a La Cullerada podriem quedar per fer una cerveseta i un pinxo tortilla, jeje.

Quant volgueu muntem el primer sopar blogcaire de truites de bolets !!!

Oriol ha dit...

Amb els bolets del Puji, ok. Però amb els del Codina, aquell dia no puc.

Oscar ha dit...

Els bolets d'en Codina que se'ls foti ell...

Gerard Agudo ha dit...

G: Ara que ja tenim internet a casa podras llegir els meus blogs!

E:Si si ara quan em conecti ho llegeixo.què vols sopar?

Frustrant!! Sort tinc de vosaltres.