diumenge, 12 de novembre de 2006

Mikimoto Club

Volem donar les gràcies a totes les persones que treballen dia i nit de manera anònima per fer possible una televisió pública al servei d’un pa¡s. Sense el seu esforç i la seva il·lusió aquest programa no seria possible. Que el seu exemple plani per la nostra terra i que la seva llavor doni fruits. Mentre tolls ells siguin presents en els nostres cors, els nostres actes no seran estèrils, com tampoc no ha estat estèril la sang vessada de tants catalans que, amb seu sacrifici, han forjat la nostra nació. És per això que tots tenim amb ells un deute pendent, així com les generacions futures seran deutores nostres, segurs com estem que Catalunya triomfant tornarà a ser rica i plena, endarrere aquesta gent tant ufana i tant superba. Per això beu, salta, riu, canya a l’estiu i munta-t’ho bé I amb serra d’or els angelets serraren eixos turons per fer-vos un palau, reina del cel, que saps que tot el camp és un clam, som la gent blaugrana, i tant se val d’on venim, perquè és català qui viu i treballa a Catalunya, de la mateixa manera que és algerià qui viu i treballa a Algèria. I per això tornarem a lluitar, tornarem a sofrir i tornarem a vèncer, i com més serem més riurem. I si algú hi deixa la pell que quedi clar que al fossar de les Moreres no s’hi enterra cap traïdor: Fins perdent nostres banderes serà l’urna de l’honor. També volem agraïr la col·laboració del departament de governació, del cos del mossos d’esquadra i, molt especialment, de l’agent 478820/f. I és tant cert com que som vius que se’ns acosta l’hora fosca.

Contraindicacions: al·lèrgies tardorals, malalties hepàtiques i insuficiència renal. La força del teu enemic és la seva feblesa i la teva feblesa és la seva força. És a dir, que la seva força és alhora la teva feblesa i la seva feblesa, mentre que la teva força és la seva força. Però recorda, mai no deixis que la força de la gravetat t’empenyi cap avall. I si caus aixecat, que de terra estant no deixes passar. I, si un cop dret, la força de la gravetat et torna a fer caure, estigue't assegut i mira com s’ho fan els altres per mantenir l’equilibri. I sempre crida ben fort: o ens escalfem tots o llencem l’estufa al riu. I si sura, marxarà surant, i si s’enfonsa, quedarà enfonsada. No serà pas ni la primera estufa al fons del riu, ni l’ultima estufa que es perdi al mar, perquè tantes se n’ha perdut que no vindrà d’una. He passat per davant d’una ferreteria i he recordat el teu cos. I en sentir bordar un gos, he recordat les teves paraules d’amor. I fregant el passad¡s en el motxo m’ha semblat veure els teus cabells. En tot cas, ara ets lluny, i per lluny que siguis, encara podries allunyar-te més, perquè no hi ha res més bonic que l’enyorança d’aquell a qui s’odia.

Us sona? Així és com acabava el mític programa de Mikimoto, allà cap als inicis dels 90.

6 comentaris :

Oscar ha dit...

Grande Mikimoto!

Jo me'n recordo d'en Puji fent el ridícul més espantós al "Pasta Gansa" de "Catunyaràdiu" (com Mikimoto ho pronunciava) :)

Puji ha dit...

Eeeeeeeeeee! Que vaig arribar a la segona fase!
Però Òscar, tu no estàs d'acord amb les primeres frases, oi?

Dani: Ca pasao? Em pensava que m'havia tibucat!

Oscar ha dit...

Dani, gran disseny, molt maco.

Puji, encara espero brindar amb cava pel concurs del "versió RAC-1" (o encara era "versió original"). Per cert, lo de les primeres frases més o menys d'acord excepte als subnormals d'esports, amb PEre Escobar al timó.

Dani Rambla ha dit...

Puji: evolucionar o morir.

Oriol ha dit...

Estrena moreeeeennnaaa!!.
Evoluciona, evoluciona!!

Puji ha dit...

No, no... m'agrada, m'agrada!