dimecres, 27 de desembre de 2006

One record bands

Recupero l’activitat bloggera amb un post de temàtica musical. En concret us vull parlar del que podríem anomenar “grups d’un sol disc”. Podem anomenar així a aquells grups que són capaços de fer un gran disc en un moment determinat de la seva carrera però que després la genialitat demostrada no es torna a repetir en els discos següents. Us ho explico amb els exemples que tenia pensats.

August and Everything After – Conting Crows – Geffen Records 1993
Un dels discos de la meva vida.

Counting Crows van néixer a San Francisco el 1991 i poc després van signar contracte amb la discogràfica Geffer Records. August and Everything After va ser el primer disc de la banda i va tenir un èxit espatarrant arreu del món gracies al single Mr. Jones. El grup ha editat 3 discos més d’estudi però cap d’ells ha arribat a la popularitat ni a la qualitat de l’August.

A més a més de la mítica Mr. Jones el disc conté altres gran temes com: Round Here, que obre el disc amb un dels riffs de guitarra més dolços que he sentit. Omaha, un més que correcte preludi a la gran cançó que precedeix, Mr. Jones. La segueixen Perfect Blue Buildings i Anna Begins, cançons a mig temps que et permeten recuperar-te, junt amb Time And Time Again abans de tornar a l’atac. El setè tall, Rain King, és per mi el segon millor tema del disc i junt amb Mr. Jones formen un antídot infalible pels dies tristos. La resta de temes mantenen el nivell fins al final del disc.

Bringing Down The Horses – The Wallflowers – Interescope Records 1996

Segon disc de la banda americana liderada per Jakob Dylan (fill de Bob Dylan) i el millor amb diferència dels 5 discos que han editat.
Només posar-lo i apretar play entrem en la millor part del disc. Les cançons de la 1 a la 4 són un inici boníssim per a un disc d’altíssim nivell: One Headlight, 6th Avenue Heartache, Bleeders i Three Marlenas et porten el millor del rock americà que aquest grup ha estat capaç de tocar mai. Els tres següents temes són un bon intermig fins arribar al 8è tall: Josephine, un dels altres grans temes que conté el disc. Com en el cas dels Counting Crows els discos posteriors no han estat capaços de transmetre la força d’aquest. Continuen representant un bon exemple de rock americà o American Trand Rock interpretat amb molt de gust però no arriben a fer-te vibrar de la manera com ho fa Bringing Down The Horses.

Cammino Palmero – The Calling – RCA 2001

Fem un salt de qualitat entre els dos discos anteriors fins aquest, però crec que també és digne de comentari el treball d’aquests joves californians. És un disc que val la pena tenir, més popero que els anteriors però amb molta força. Evidentment destaca el tema Wherever You Will Go que és els que els va dur a la fama i a la MTV. A mi personalment també m’agrada molt el primer tema dels disc: Unestopable.

Song About Jane – Maroon 5 – 2002

Segur que els coneixeu. Nomes tenen un treball editat i prou bo segons el meu criteri, però estarem davant d’un nou cas de one-record-band? El temps ho dirà però a mi em dona que poca cosa més veurem d’aquest nois.

6 comentaris :

Dani Gadea ha dit...

I què tal el "The final Countdown" de Europe? (partim de la base de la meva incultura musical, eh?)

Gerard Agudo ha dit...

Estic d'acord amb Wallflowers, tot i que tinc l'últim que van treure també on les cançons bones són les imparells je je je

The Calling com que no he escoltat res més que el què ha escoltat tothom doncs això.

Maroon5 em ratllen mogollón.
I cownting crows, Mrs jones i poca cosa més.

L'altre dia vaig recuperar de la meva bbdd musical Ocean Colour Scene.

Charlie Hi-Hat ha dit...

ei bon any!

Oriol ha dit...

Dani, bon any!
Desplego l'emule i et comentaré.

Puji ha dit...

Dels que has comentat, el que m'agrada més són els wallflowers. Els Counting, com en Gerard, Mr. Jones i punto.

Podries fer un post (molt més llarg) de "one song bands". Crec que estaria liderat per "Luna pop"

Clint ha dit...

Trobo a faltar a "Elastica" un sol disc bo, i un directe ridicul i trist a zeleste!

Tot i que trobo que aquest tema donaria per bastant més!

A mi els counting crows m'agradaven força.