dilluns, 31 de juliol de 2006

Las cosas de palacio van despacio

Entre els 5 ants que van trigar a tramitar-lo i les 2 que he trigat jo a trobar el moment per anar a Castelldefels a buscar-lo, han passat 7 anys fins que he tingut el meu títol de telecos a les mans.

M’ha fet il·lusió poder-lo palpar. Per cert el campus de Castelldefels està al mig d’un autèntic descampat ... una mica trist.

PD.: Espero que la UOC sigui més àgil l’hora de tramitar-me el títol de Ciències Empresarials.

divendres, 28 de juliol de 2006

Santes [dia 4]

Nit de focs artificials i de sarau a la platja. Aqesta any la Pirotecnia Tomás ens ha regalat (és un dir pq deuen haver costat una pasta) uns focs força espectaculars, combinant focs clàssics amb algunes innovacions i fent-nos obrir la boca amb una traca final de campionat.

Ahir també jornada final de l’Escenari Obert. Vam veure als Stein, Ebri Knight i Il Putto Musicante. Els dos primers em van semblar que han quedat una mica estancats en la seva evolució com a grup, no em van acabar d’agradar. No van aportar res nou respecte a les actuacions de l’any passat. L’actuació de Il Putto Musicante molt més treballada, llàstima que la música caribenya/brasilera no m’apassioni.

dimecres, 26 de juliol de 2006

Comentaris

Hola a tots. Tenia un petit problema amb els comentaris que deixàveu al blog. Ja està resolt, he recuperat els comentaris antics i en teoria els que feu a partir d’ara a pareixeran sense problemes.


Gracies al “ojo quer todo lo ve” dels Blogs, 7m76.

Santes [dia 3]

Ahir la Nit Boja amb el seu Desvetllament Bellugós … tremendu … una gentada i un ambientassu excepcional. Fins hi tot es va poder veure algun Barceloní d’adopció contant fins a 15 i saltant com a bon mataroní.

Glòria a les Santes !

dimarts, 25 de juliol de 2006

Santes [dia 2]

Del dia d’ahir destacar sobre tot la presentació del grup Gospel Sons. A partir d’una iniciativa de la Casa de la Música es va crear, fa poc més d’un any, aquest grup de música gospel amb gent de la ciutat. Com veieu a la foto són una pila de gent, de diferents edats i diferent formació musical.

La veritat és que em van impressionar. Destacar també l’espai on van tocar: La plaça de la Muralla. Un nou espai que la ciutat recupera al casc antic.

diumenge, 23 de juliol de 2006

Santes [dia 1]

La cosa es posa en marxa! Ahir ja sortien els gegants de la ciutat a fer rua i escalfar motors. Encara no hem arribat als dies potents de Les Santes però ja hi ha força ambientillo.

Avui tampoc hi ha gran cosa. Al vespre Escenari Obert al passeig marítim. És una novetat d’aquesta any. El Patronat i El Col·lectiu de Músics del Maresme munten tes dies (23, 24 i27 aquest escenari per que puguin tocar-hi grups de la ciutat.

Els Weirdo teníem previst tocar avui dia 23, però no podrà ser. El nostre baixista, en Carles, està a Alemanya tocant amb el seu altre grup: Mr. Hankey. Triomfant per Europa ...

dijous, 20 de juliol de 2006

Suc de tomàquet

Degut a la jornada intensiva he variat un xic els meus hàbits alimenticis. Dino una mica més tard (gairebé a les 4) però puc dinar amb la Mireia a casa. Avui se’ns ha ocorregut encendre la tele mentre dinàvem ... entre la gran oferta televisiva (analógica) ens hem aturat a Telecinco ... en concret hem estat mirant “el tomate”.

Tremendu! Es veu que han detingut a un altre individu esquitxat per l’escàndol mafiós de Marbella. Es veu que aquest individu havia estat alcalde de Marbella, però el que és més important és que és l’actual parella d’Isabel Pantoja! Mare de Déu quin desplegament de mitjans: 2 presentadors a plató, imatges d’arxiu, declaracions d’amics de la parella, imatges del furgó policial que el va detenir, relat minut a minut de la detenció i posterior escorcoll de la casa de la “tonadillera”...

Espera, espera que n’hi ha més: dos enviats especials amb les seves respectives conexions en directe. Un fent guàrdia a la casa de la parella i un altre (de nom Javier Jorge i amb samarreta de tirants) als "jusgats" de Màlaga.

Apa vinga! Mentrestant la guerra Israel-Resta del Món que la cobreixi EFE i vas que t’hi mates.

dimarts, 18 de juliol de 2006

Les Santes al mòbil

La tecnologia al servei de les persones … és la clau i aquí teniu un exemple boníssim: la gent de lessantes.net, a banda de currar-se una web bastant complerta han anat un pas més enllà. Ofereixen el programa de Les Santes 2006 al mòbil.

Si el teu telèfon mòbil pot executar Java, pots instal·lar el programa d'actes del 2006. Només cal que vagis a l'adreça http://mobil.lessantes.net/2006 amb el teu telèfon.
Sinó, pots baixa-te'l a l'ordinador i passar-lo al mòbil per bluetooth, sense gastar-te ni un cèntim.

Aquesta és la teoria, per que aquí a la feina hem provat amb 3 terminals diferents i cap dels 3 s’ha empassat l’aplicació. No sé amb quina versió de Java ho han implementat però la cosa no rutlla gaire.

Seguim investigant.

Per què és polèmica la data de l’1-N?

Des de que el President Maragall ha fet pública la data de les properes eleccions al Parlament no deixo de sentir anàlisis i contra anàlisis de per què és una data “inconvenient”. Per acabar-ho de rematar avui llegeixo a l’Avui que la Federació de Municipis es planteja canviar el dia festiu de la segona Pasqua (27 de maig de 2007) per que el 26 estan convocades eleccions municipals. El raonament és que cal posposar el dia festiu per que el pont llarg pot influir negativament a la participació.
Personalment tinc la sensació que als ciutadans ens tracten d’idiotes. No sé si estareu d’acord però jo crec que el que té previst votar, vota i el que passa, passa independentment de la data. El percentatge de gent que vol votar però no ho pot fer per culpa de la data o el de gent que no té pensat votar però com que s’avorreix a casa va a votar, deu fregar escandalosament el 0.
Estic convençut que la participació en aquestes dues eleccions serà relativament baix independentment de la data escollida. La majoria de països desenvolupats i políticament estables (EEUU, Japó, Europa) pateixen índexs baixos de participació electoral si és que no hi ha cap fet extraordinari que faci mobilitzar a la gent (l’11-M a Espanya, per exemple).
Em sembla un debat una mica estèril el de les dates electorals, gairebé tant com el debat entorn a si el cop de cap més famós de la història està justificat per que la germana de la mare de la cosina de Zidane es va sentir insultada pel germà d’un turista italià que passejava per Paris el primer dimarts després del primer dilluns del novembre passat.

Try!

Aquí us deixo una recomanació: John Mayer en directe (amb el gran Steve Jordan a la bateria). Si us va el Rock i us agrada encara que sigui una mica el Blues, aquest disc us farà moure. Aquest Mayer fa pinta de jovenet estella de la MTV però us aseguro que fa sonar la guitarra com pocs. Busqueu, busqueu alguna cosa d'aquest americà i ja em dieu que us sembla. Guapo, guapo.

Resposta a Records de quan tot era fàcil

http://www.superlliga.com/7m76/?p=150


Moment nostàlgic.

Ha estat llegir el teu post i posar-se en marxa la maquinària de les associacions d’idees. Se’ns dubte hi haurà coses, paraules, conceptes que aniran lligats sempre als temps passats. I com que a mesura que ens fem grans el temps passat tendeix a infinit (bé sent realista tendeix a 80, 90, 100 anys) … els records passats també tendeixen infinit.

Està clar que els temps viscut amb intensitat deixen empremta i és curiós com uns et porten a d’altres de manera encadenada. Les teves paraules sobre el mític Garcia de Pou m’han traslladat als moments dels sopars interminables dels nostres pares a casa de un o de l’altre que nosaltres aprofitàvem per engegar Radio Palangana (si algú l’interessa encara tinc la cinta), als moments en que ens posàvem a escoltar el Love Over Gold i quant arribava el Telegraph Road apagàvem la llum (encara a vegades ho faig … quins 14 minuts, Déu!), les partides d’Stress, fer rabiar a la Gemma, la Ivette i la Meri, els eterns festivals de l’Eriqueta Alum i com els pobres patinadors i patinadores liderats pel gran Baquero patien caigudes a l’escenari (records a la Cristina ;-) ), les vacances a aquella estranya mansió a França, Calella …. i sobretot, LES GUERRES DE MOSSEGAR ORELLES i aquells intents de dos contra en Puji que inevitablement acabaven en victòria aclaparadora d’en Puji per que ‘el tamaño si que importa’.

Una mossegada d’orelles a tots dos.
Dani