dimecres, 27 de setembre de 2006

Una mica de promo



Ja sabeu, si coneixeu algú que vulgui passar una bona estona jugant a bàsquet passeu-li el contacte: www.aeboetmataro.net.

Tres mil i picu milions

Aquesta és la xifra que, quan aprenguin a fer servir la calculadora, l’estat espanyol invertirà a Catalunya en infraestructures el 2007. No penso entrar en el debat de si 400 milions a munt o 250 a vall ... que comprin un rellotge calculadora CASIO i s’aclarin.

On m’agradaria entrar és a reflexionar en què es gastaran aquesta pasta. 90 milions estar clar que van pel 3% de rigor, però i la resta? Hem de suposar que ja que estan pressupostats els diner es gastaran. En què?

  • Funcionaran els semàfors la tardor de 2007, quan caiguin els primers xafecs?
  • Continuarà sent la via de rodalies una muralla xinesa per a tots els pobles de la costa del maresme?
  • Encara s’haurà d’aturar el tren al seu pas per Vilassar quan hi hagi ones de més de 3 metres?
  • Tindran Internet de banda ampla els pobles del Pirineu?
  • Continuarà havent-hi barracons a les escoles quan en Marc faci 8è d’EGB?
  • Rascaran una mica el túnel de Montgat perquè puguin passar trens de rodalies de dos pisos i així la gent no hagi d’anar com sardines?
  • Rescataran el peatge de Vilassar per als usuaris habituals abans de 2099?
  • Podrem fer servir el TGV per anar a celebrar les nostres noces d’or a París?

dissabte, 23 de setembre de 2006

Una sala polivalent a cobert, deute històric de la ciutat

Em faig ressò d’un interessant reportatge que publica la Marta Pedrico al TotMataró on es reflexiona sobre el fet que una ciutat com Mataró no disposi de cap recinte on poder encabir més de 700 persones sota cobert*.

La Marta ens fa veure que a Mataró totes les activitats culturals multitudinàries estan limitades al mesos de calor i que per tant activitats com Carnestoltes, la Castanyada, Cap d’Any o concerts de mitjà format estan condemnades a dependre de les inclemències del temps. Moltes de les iniciatives culturals que diferents col·lectius estarien disposats a engegar queden frustrades per aquesta circumstància.

Us recomano la seva lectura.

*Actualment la sala més gran, que compleix amb la Llei d'Espectacles, és el Clap amb un aforament màxim de 650 espectadors.

dimecres, 20 de setembre de 2006

Resposta a: Una reducció elitista

El post d’en Gerard sobre la promesa electoral de CIU de perdonar impostos a aquells que puguin demostrar el coneixement d’una tercera llengua m’ha animat a posar per escrit una reflexió que m’he fet més d’una vegada. Són realment positives les polítiques de subvenció?

El post d’en Gerard a obert el debat entre els partidaris de premiar l’esforç una vegada aconseguits uns resultats o bé facilitat l’accés a un bé per tal de poder adquirir-lo, ja sigui material o no. Això encaixa fàcilment en el clàssic binomi dreta/esquerra. Seria una política de dretes fomentar que tothom fes el creies convenient i una vegada vistos els resultats prendre les decisions pertinents: premiar els bons resultats i/o penalitzar els dolents. Les esquerres optarien per ajudar al màxim de persones possibles per tal d’aconseguir que la majoria d’elles arribés a l’objectiu.

D’entrada us diré que crec que Espanya és un dels països menys eficients per culpa de les eternes polítiques de subsidis (a banda de que a l’agost no hi qui penqui). La filosofia és clara: mentre em subvencionin tinc assegurat el pa i per tant n’hi ha prou amb anar fent. Si tinc dos anys d’atur ja buscaré feina els dos últims mesos, si em subvencionen el cultiu de blat de moro en mig dels Monegros per que haig d’espavilar-me a adaptar el meu negoci.

Les subvencions i els ajuts no són dolents en si mateixos. Les subvencions com a modus vivendi ,però són un llast que pot enfonsar qualsevol economia. I en aquest país d’estraperlistes i espavilats, on la cultura de l’esforç brilla tant com el sol a mitja nit, les mil i una polítiques de subsidis i subvencions ens han convertit en un país ineficient. Es continua cultivant tabac a Extremadura, fruites a Murcia o fruit secs a Lleida amb ajuts de la UE mentre es paguen subsidis a països africans i sud-americans per que no portin els sus plàtans a Europa.

Pagar classes d’anglès a tothom que ho demani no t’assegura que es maximitzi la inversió que fas. I si suspenen el curs que ja els hi has pagat ho tens pelut per recuperar els diners. Si fas una discriminació positiva a la declaració de la renda d’aquelles persones que demostrin que han aprofitat les seves classes no perjudiques a aquells que suen del seu teacher i estàs segur que els diners que hi dediques han estat aprofitats.

PD.: després d’aquest post me n’adono que no sóc tant d’esquerres com em pensava.

Aquí teniu un petit gràfic esquerres/dretes

dimarts, 19 de setembre de 2006

El camió de Pandiani


No acostumo a llegir la premsa esportiva. No per que no m’interessi l’esport sinó per que sempre m’han semblat unes publicacions bastant ridícules. Com a exemple un botó: El camió de Pandiani. Es veu que aquest senyor li agraden molt els camions des de petit. Ara que es futbolista i té quartos ha decidit comprar-se’n un. I no només això sinó que ha decidit fer-lo servir per anar a treballar. Per tant el tal Pandiai puja a l’entrenament a Montjuic amb un camió IVECO de 6 tones. Conseqüència: fotos, entrevistes i portades als diaris esportius. A més a més el gran argument del personatge és que el camió li porta sort a l’equip. ¿Qui és més atontat, Pandiani, els periodistes que cobreixen la noticia o els redactors i directors dels diaris que no són capaços de descartar aquesta subnoticia? Sort que ha estat Pandiani perquè si arriba a ser Beckam o Ronaldinho hores d’ara hi hauria cua davant dels concessionaris IVECO per adquirir el “Camion de Ronaldinho”*

Al jugador se li pot criticar que faci servir un vehicle gens apropiat per moure’s per la ciutat, però si ningú no el treiés en portada la tonteria se li acabava en dos dies.

*Diumenge 24, cartilla y primers cupons

dilluns, 18 de setembre de 2006

Associació per la Promoció del Transport Públic

Ara que arriben eleccions i el tema infraestructures sebla que serà clau als programes dels partits us recomano la web de l’Associació per la Promoció del Transport Públic. És una excel·lent base de dades sobre el transport públic al nostre país, sobre el seu estat actual i sobre el seu futur. Hi trobareu informació sobre la futura estació de rodalies Mataró Centre. Els continguts estan molt bé, la presentació no tant. Costa una mica ubicar-se dins de la pàgina.

divendres, 15 de setembre de 2006

Prat tururut

Ahir es va votar al Congrés del Diputats espanyol una moció de CIU que demanava el traspàs de la gestió del Prat a la Generalitat. La proposta no va progressar amb 289 vots en contra i 31 a favor. Derrota de pallisa vamos. El que m’agradaria remarcar es la composició d’aquest 289 vots. Una xifra tant gran de vots encontra només pot sortir de la suma de PP i PSOE. I aquí m’afegeixo a la reflexió que feia aquest matí Xavier Bosch a RAC1: els dos grans partits de l’estat són incapaços de fixar un pacte nacional per l’educació. Cada vagada que hi ha alternança de poder hi ha nova llei educativa, així ens va. Són incapaços de marcar una estratègia comuna en la lluita antiterrorista i són incapaços de fer front al problema de la immigració de manera conjunta. Ara bé, quan cal limitar l’avenç de Catalunya no triguen ni dos minuts en posar-se d’acord. Em sembla nefast. Una millor gestió del Prat beneficia a Catalunya i ‘pulutant’ beneficia al conjunt de l’estat (i també al conjunt dels ciutadans del sud d’Europa). Però clar, on vas a parar ! Posar per davant el benefici de la ciutadania als interessos de partit. On s’és vist això!

Però ... para, para ... al grup parlamentari del PSOE no hi ha també els diputats del PSC per Tarragona, Barcelona, Girona i Lleida? Pozí. I què van votar? Doncs el que mana el partit: NO. Van votar se’ns dubte en contra dels interesso dels ciutadans als que representen. Per què?! Doncs novament per motius partidistes. A poques setmanes d’unes eleccions no es pot permetre que el principal rival en la cursa electoral per la poltrona de la plaça Sant Jaume s’emporti un èxit com aquest.

Però ... para, para ... al grup parlamentari del PSOE no hi també el ciutadà Montilla, un dels homes amb més possibilitats d’esdevenir proper president de la Generalitat? Pozí, pozí. ¿I va votar en contra de que els país que ell vol presidir gestioni el seu principal aeroport?! Pos no. No va votar en contra, de fet no va votar, de fet estava absent durant la votació. Brutal !! Em sembla mega-ultra-rastrero! Vergonyós!!! Es vota al Congrés la possibilitat de que el país que vols presidir avanci i tú que tens dret a vot no només no hi votes a favor sinó que fots el camp de la sala perquè ningú et pugui veure pitjar el botó del NO. Clar con que la votació estava assegurada pels interessos del teu partit ... no et preocupis ciutadà Montilla, Zaplana ja va votar per tu.

Puaj ! Se’m regira l’estomac.

dimecres, 13 de setembre de 2006

Silenci amb copyright

Ahir va caure a les meves mans una copia en PDF del llibre de David Bravo Bueno “Copia este libro” (gracies a En_JJ). En aquests llibre el conegut advocat ens explica com la industria musical s’esforça a criminalitzar a la societat pel lliure intercanvi cultural en veure el seu model de negoci actual en perill. Ens dona una visió força crítica de la utilitat de les lleis del copyright i ens explica com aquestes s’han convertit en una arma per protegir els interesso industrials d’uns pocs i de com ha perdut el seu esperit original de protegir i incentivar la creativitat artística i cultural.

Vaig obri el PDF i no he pogut para de llegir des de llavors. Molt recomanable. Us deixo una mostra que em va impactar força:

Incluso el silencio es propiedad de alguien. El grupo musical Planets incluyó en su último disco una canción que consistía únicamente en 60 segundos de silencio. Al poco tiempo de la publicación de su obra, fueron demandados por plagio por los herederos de John Cage, que tiempo atrás había grabado y publicado 237 segundos de silencio total. Mike Batt, de los Planets, tomándose a broma una demanda que iba en serio, consideró que su silencio era mejor que el de Cage porque ellos habían conseguido decir lo mismo en menos tiempo. Finalmente, el litigio se resolvió con un acuerdo extrajudicial por el que Batt pagó una indemnización de seis cifras no revelada.

El podeu descarregar aquí.

divendres, 8 de setembre de 2006

Ja tenim convocades eleccions

Ja tenim convocades eleccions, comença el joc de les aliances a l’oasi per fer-se amb el càrrec de Molt Honorable. Bé, siguem rigorosos. Tenim eleccions per constituir el Parlament, no pas eleccions presidencials. Encara que així ho sembli. Sincerament, crec que la llei electoral d’aquest país deixa una mica que desitjar (és normal, es fruit d’una transició i encara ningú no l’ha revisat). Quant el dia 1 anem a donar el nostre vot a alguna de les llistes, segurament ens pensarem que estem votant a un candidat a president. Res més lluny. Que un ciutadà de Reus doni el seu vot a la llista de CIU per la circumscripció de Tarragona no li garanteix que la “representativitat” d’aquest vot vagi cap a Mas (número 1 de la llista per Barcelona), encara que això és el que ens venen els partits. El vot d’aquest ciutadà, segons ho veig jo, pot anar a parar a molts llocs. Veiem-ho:

Els vots al PP:
És probable que facin president a Mas
És poc probable que facin president a Piqué
És impossible que facin president a Saura, Carod o Montilla

Els vots a ICV:
És molt probable que facin president a Montilla
És poc probable que facin president a Saura o Carod
És impossible que facin president a Mas

Els vots a ERC:
És igual de probable que facin president a Mas o Montilla (quin dilema pels electors)
És poc probable que facin president a Carod o Saura
És impossible que facin president a Piqué

Els vots al PSC
És molt probable que facin president a Montilla
És poc probable que facin president a Mas, Carod o Saura
És impossible que facin president a Piqué

Els vots a CIU
És molt probable que facin president a Mas
És poc probable que facin president a Montilla, Carod o Piqué
És impossible que facin president a Saura

El que ens porta a aquests escenaris probables (de més a menys):

Mas + concentració nacional
Montilla + tripartit
Mas + PPvergencia
Mas + sociovergencia
Montilla + sociovergencia
Carod + tripartit
Carod + concentració nacional

Puji, que hi diu la teva bola de vidre (altrament dit cristall)?

dijous, 7 de setembre de 2006

Esteu preparats per les OMV?

Després de molts anys de parlar-ne ja tenim aquí els Operadors Mòbils Virtuals. France Telecom España (amena) ha estat la primera en anunciar un acord amb una OMV. Es tracta de The Phone House, la cadena de botigues de telèfons. I sembla que en qüestió de setmanes es podria anunciar una cord similar amb Carrefour i un altre entre Movistar i El Corte Inglés.

Un OMV no és res més que un empresa que es presenta al mercat com un operador de telefonia més, però sense comptar amb una xarxa pròpia. Per donar servei als seus clients lloga la xarxa d’algun dels operadors reals. Per als operadors reals això suposa una competència més en el mercat però també és una manera molt interessant de rentabilitzar les inversions fetes en infraestructures.

Esteu preparats per a Carrefour Movile, MoviCor o TPH móviles? Em temo que abans de Nadal ja començaran a bombardejar-nos amb promocions. I si a això li afegim la imminent campanya de canvi de marca d’Amena a Orange, ens esperen uns mesos d’anuncis de telecos “hasta en la sopa”. En pocs mesos podem passar de 3 operadors mòbils a 6 o 7 (si xfera es decideix a sortir) amb el conseqüent augment de la competència que hauria d’anar acompanyat, en teoria, d’avantatges per als clients.

Us deixo un parell de links per si voleu veure algun anunci d’Orange a altres països:

Anunci peix
Anunci future

dimarts, 5 de setembre de 2006

Widgets

Heu sentit a parlar dels Windows Gadgets? Es tracta bàsicament de petits programes que estan constantment en execució, que generalment ocupen un apart molt petita de l’escriptori i que tenen un funcionalitat molt concreta.

A la foto podeu veure el meu escriptori amb 4 widgets corrent :

- A baix a la dreta el temps a Barcelona
- A dalt un rellotge molt fashion
- Al mig a la dreta una finestra que em va mostrant imatges de flickr.com que continguin el tag “musica”
- Al centre podeu veure una aplicació que permet treballar i fer càlculs amb adreces IP

N’hi ha una pila, alguns realment inútils. Per començar us recomano que aneu a Yahoo! Widgets i descarregueu el motor que permet utilitzar-los. Per defecte venen instal·lats dos o tres widgets sencillets.

Ja em direu que us sembla


divendres, 1 de setembre de 2006

Misèries d’una Europa estatalista

El tema de l’estiu als TN d’aquest país (Catalunya) i del seu corresponent estat (Espanya) està sent l’arribada massiva d’africans a les costes canàries. Una vegada ja s’han cansat d’ensenyar-nos cayucos plens de guineans arribant a port, ara els ha donat per entrar una mica més al fons de la qüestió i la noticia és la massificació que pateixen les infraestructures canàries per tal de donar-los acollida i la polèmica del repartiment d’immigrants per tot el territori espanyol.

Aquest tema dona per a infinitat de comentaris, però permeteu-me que em centri en el sistema de dispersió territorial dels nou vinguts.

És un fet que els africans fugen del seu continent amb l’esperança de trobar una vida millor. I a on pensen que la poden trobar a questa nova vida, quin és el seu objectiu? La la Comunitat Autònoma de les Illes Canàries (1.968.000 hab. i 7.447 km2)? Segurament no. L’Estat espanyol (44.000.000 hab. i 505.811 km2) o potser la UE (489.000.000 hab. i 3.892.685 km2)? Els africans es juguen la vida per arribar a la terra promesa que és Europa no pas per gaudir del sol de les Canàries. Per tant estem davant d’un problema africano-europeu, no pas canario-guineà i ni tant sols davant d’un problema africano-espanyol. I quina és la capacitat de resolució d’aquest problema que té la UE dels 25? Cap. L’Europa dels estats delega el problema en l’estat situat més al sud del territori (que evidentment és per on arriben el immigrants). Fent política ficció, si Espanya cedís les Canàries a Noruega el problema dels cayucos es convertiria en un problema noruec.

Fins que Europa no deixi de ser un Club d’Estats seguirà sent una comunitat ineficient i encotillada incapaç de resoldre els problemes interns amb èxit i evidentment incapaç d’ajudar a resoldre conflictes internacionals. Però clar, quants mil·lennis hauran de passar per que els grans Estats-Nació estiguin disposats a renunciar als seus privilegis?