dimarts, 31 d’octubre de 2006

Reflexionem

DIMARTS, 31/10/2006 - 06:00h
Míting final accidentat del PSC
Periodistes retinguts, abusos de poder i persones expulsades

Dos periodistes, si més no, van tenir maldecaps ahir al vespre a l'hora d'entrar al Palau Blau-grana de Barcelona per assistir al míting de final del PSC: l'un, Martxelo Otamendi, director del diari basc Berria, i l'altre, Pere Muñoz, corresponsal del Diari de Balears. El servei de seguretat del president espanyol, Rodríguez Zapatero, va retenir Otamendi durant una hora i va tractar Muñoz amb males maneres perquè parlava en català.

Seqüència dels fets

Quan Otamendi va voler entrar al Palau Blau-grana amb la seva acreditació de periodista, quatre persones del servei de seguretat de Zapatero, que no es van identificar, li van demanar un document d'identitat i el feren esperar un quart. Després, el feren passar a una habitació, li van prendre la documentació i la llibreta en què anota els apunts i ho van fotocopiar tot. Tot això sense identificar-se. Després de fer-lo esperar una hora, el deixaren entrar. Otamendi es va manifestar indignat pel tracte rebut i pel fet que haguessin copiat el seu bloc, on tenia apuntats telèfons, converses i notes privades sobre el seguiment de la campanya. Al final de tot, dues noies del servei de premsa del PSC li van fer arribar disculpes.

Un altre periodista que va passar una mala estona a l'entrada del Palau Blau-grana fou el corresponsal del Diari de Balears, Pere Muñoz, que casualment té un segon cognom basc. A l'hora d'acreditar-se, es va adreçar als policies del servei de seguretat en llengua catalana i aquests li van respondre que parlés en castellà per educació i se li van encarar amb actitud pinxesca. Aquest és un fragment de la crònica, en primera persona, que Muñoz publicarà demà al Diari de Balears: 'De fet, a l’entrada, supòs que en veure el meu segon llinatge, i que parlava amb en Martxelo Otamendi, em feren esperar 'perquè no era acreditat', mentre que altres companys, tampoc acreditats, passaven sense cap problema. Em revisaren les maletes, em feren obrir l’ordinador i posar-lo en marxa i em demanaren per quart pic el nom del meu diari. En respondre 'Diari de Balears', em feren repetir; 'Diari de Balears' vaig tornar dir, i m’exigiren que parlàs en castellà 'si tenia una mica d’educació'. I en afirmar que el nom del diari és Diari de Balears em contestaren 'no te pases, guapito, si quieres entrar. A ver si aprendes que cuando te hablan en castellano es de buena educación contestar en castellano'.

Discurs de ZP interromput

Aquests no foren pas els únics incidents del míting. Mentre parlava el president Zapatero, una noia que seia darrere seu, entre els joves que fan de claca a tots els mítings, va desplegar una pancarta que denunciava les tortures contra els joves de Torà. El servei de seguretat li va arrabassar la pancarta i la féu fora entre els xiulets del públic.

Els qui no van interrompre cap discurs, però que també van tenir maldecaps amb els serveis de seguretat, foren uns membres de la plataforma AVE Litoral. Havien col·locat unes pancartes amb el text 'No volem l'AVE pel centre de la ciutat' en una barana, enmig de l'aprovació dels assistents que els envoltaven, però al cap de poc foren expulsats de forma violenta del Palau Blau-grana i les pancartes foren retirades.

diumenge, 29 d’octubre de 2006

El futbol a TV3

El futbol en obert sempre ha estat un dels abanderats de la programació de TV3. Em temo però que aquesta bandera aviat deixarà d’onejar, per a TV3 i per a qualsevol televisió publica generalista. Us dic això per que dissabte vaig posar la Sexta cap a dos quarts de nou del vespre i em vaig trobar amb un més que interessant programa de seguiment de la jornada de lliga i previ al Nàstic – RM. Una hora i mitja abans del partit i ja teníem a la gent de la Sexta donant dades de tots els partits en joc, connectant amb tots els camps, etc. El format era molt encertat: mentre a la pantalla principal anaven i venien els comentaristes i els reportatges sobre la història del Nàstic a la part inferior i avegades als marges, no deixava d’aparèixer informació sobre la possessió del Barça-Recreativo, que si la segona part del Racing-Valencia s’hauria de jugar amb pilota groga degut a la boira, etc. Força entretingut. I això que només hi havia dos partits en joc.

Tot plegat molt més lluït que l’Avantmatx que ens cola TV3 amb en Reixac fent més pena que una altra cosa. Tampoc tindria sentit que TV3 connectes amb el futbol 2 hores abans del partit. No és el seu paper. Dues hores de televisió pública donen per a molt més.

El que dic és que no té gaire sentit que TV3 com a televisió pública i generalista que és, competeixi amb una cadena privada i especialitzada en esports com pretén ser la Sexta. El futbol en obert i en català està garantit, si la Sexta compleix en donar els partit dels dissabtes ens els quatre idiomes de l’estat. Potser és hora que TV3 gasti els diners en una altra cosa?

dijous, 26 d’octubre de 2006

Que podem fer amb en Montilla?

Inspired by a Txell comment

1.Donar-li feina al Polònia per que s’interpreti a ell mateix. Això permetria a Sergi Mas quedar alliberat d’un personatge i podria tornar a imitar al gran JM Lara (nnfffff !!).
2. Fer-lo president. Comorr? Sí, sí, fer-lo president i els somnis independentistes es faran realitat. En dos mesos ens han fotut fora d’Espanya, Europa i la Via Làctia.
3. Enviar-lo d’Ambaixador a la Conchinchina. Ah no! Que ‘Catunya’ no té cos diplomàtic.
4. El PSC el posi a fer reunions de vendre Termomix per les cases. Per treure un dinerons i per que li serviran com a pràctiques de català.
5. Alcalde de BCN*
6. Al Senat espanyol = cementiri d’elefants
7. Al Parlament Europeu = cementiri d’elefants bis
8. Donar-lo a la ciència.

* La idea número 5 només es per fer rabiar als Kamakus, sobre tot els adoptius.

dilluns, 23 d’octubre de 2006

Catalunya col•lapsada

Poso la radio de camí de casa a la feina. De manera encadenada escolto les següents noticies:

L’estat del trànsit. A les 7:55 del matí ja hi ha problemes per accedir al principal centre de treball del país des de qualsevol punt. Arribar a l’àrea metropolitana o moure’s pel seu interior en transport rodat és un suplici.

Problemes a Sants des d’ahir a les 12:30 am. Les obres del TGV han tornat a causar la caiguda d’un cable d’alta tensió a Can Tunis. Problemes a les línies C2 (Sant Vicent de Calders-Maçanet) i C10 (aeroport), a hores d’ara els autobusos alternatius comencen a ser insuficients.

Caos a l’aeroport de Girona. Els passatgers de Ryanair han d’abandonar els seus equipatges perquè la vaga dels treballadors de terra de la companyia no els permet facturar-los. Les maletes abandonades comencen a acumular-se i empleats de l’aeroport han de treballar per retirar-les i evitar encara una imatge més deplorable.

Varies oficines de Coreus treballen al llindar del col·lapse a la província de Barcelona. La gent de El Món a Rac1 va fer la prova. Van autoenviar-se una carta fa 3 setmanes i encara no en tenen noticies.

Trànsit, ferrocarril, aeroports, correus ... l’últim que apagui la llum si us plau.

dissabte, 21 d’octubre de 2006

Debat electoral a TV3

Primer round:

Classificació segons la capacitat d’oratòria:

1r exequo: Mas i Piqué guanyen per golejada.
2n: Carod, parla un pel derrotat
3r: Saura, parla massa nerviós
Últim: Montilla, parla massa lent, dubta i s’entrebanca. Parla malament el català, és un fet.

Classificació segons els arguments:

1r: Mas, va del pal lliberal, si et va el seu rollo l’està exposant bé.
2n: Saura, si et va el rollo comunista és el teu home.
3r: Carod, prefereix fer proposes de país i institucionals i no s’arrisca a concretar, està endormiscat.
4t: Piqué, ha rebatut bé els arguments dels altres però no ha proposat gran cosa.
Últim: Montilla, què diu? No pillo res del que xerra.

Segon Round:

Saura està quedant com un comunista integral que ens vol escanyar a impostos per pagar l’escola i la sanitat a tot quisqui que arribi al país. Estic d’acord amb els seus arguments ecològics (és l’únic que en fa): més tren, menys cotxes, menys consum energètic. És nota que es el seu terreny.

Carod ha despertat. Ha tingut un ramalaço lliberal al parlar de govern i empresa que no ha estat malament.

Mas segueix en la línia. Explica les coses segons li convé però el tiu es mou bé.

Piqué no proposa gran cosa. Suposo que sap que no té gaires opcions de formar govern. Estar condemnat per sempre a l’oposició deu ser bastant dur.

Montilla no té nivell per estar a la taula.

Resultat:

Mas fidelitza la seva parròquia però els altres li han sabut trobar el punt d’arrogància. Està clar que va fort, ho tot a res. Surt a golejar, ja veurem si no se la fot en pròpia porta.
El debat l’ha beneficiat.

Montilla jugava a no perdre per golejada. No ha xutat entre els tres pals en tota la nit. Juga en una altra divisió. Impossible afrontar un cara acara amb Mas, i menys en català. Els de Ciutadans pel Canvi es deuen estar tallant les venes.
El debat l’ha perjudicat.

Carod anava a buscar l’empat i crec que ho ha aconseguit. A dit la seva sense liar-se i sense descuidar la defensa.
El debat l’ha beneficat lleugerament.

Piqué sap l’equip que té i juga al joc que sap. Ha estat el millor rival de Mas. El que passa és que amb una junta directiva presidida per Rajoy, Zaplana i Acebes vindria ser com si posessis el Barça en mans de Gaspar, del Nido i Caneda, en dos anys a 2a B. Haurà fidelitzat els seus i rampinyat alguna cosa dels votants del PSOE.
El debat l’ha beneficat.

Saura s’ha escorat massa a l’esquerra en alguns moments. És la única esperança verda per aquesta país. Se li agraeix que no especuli i digui clarament que ells estan pel Tripartit 2.0.
El debat l’ha beneficiat.

Cuní és un mestre, què gran moment quan els renya en plan: “no em ralleu que les normes idiotes del debat les heu imposat vosaltres, ara no us les passeu pel forro dels collons”.
Cuní president del parlament ja!

divendres, 20 d’octubre de 2006

Ser la parella d’un blogcaire

Em dirigeixo a la ja nombrosa família blogcaire mataro-barcelonina-exvalldemiera-psdeudoboletaire i al seu entorn més proper per reflexionar sobre una figura clau en la vida del blogcaire mig.

En concret la reflexió va dirigida a tots aquells blogcaires que vien en parella (hetero, homo, civil, catòlica, “per provar a veure que tal”... rollos d’una nit no compten) i que han de fer entendre a la seva mitja taronja que això d’escriure un blog es com una mena de droga dura.

A no ser que us trobeu amb que la vostra parella també sigui un/a blocaire de pro és fàcil que us hagueu trobat en situacions com les següents:

A:

- Que fas tanta estona amb el mòbil?

- Estic intentar postejar al meu blog ... que en totes les vacances no he pogut.

- A qui dius que intentes putejar?

B:

- Com pengis l’ecografia del nostre fill a internet no tornes a testar les croquetes de ma mare en 2 anys ... tu mateix.

C:

- Em fas una foto del meu super bigoti?

- La vols guardar de record abans d’afaitar-te’l?

- No, la vull posar a internet

- Com?

Versió fotolog:

- Li estàs fent una foto al plat d’ous ferrats amb cansalada?

- Sip

- No m’ho diguis, la posaràs al fotolog

- Sip

- I segur que això engegarà un debat filosòfic entre aquesta mena de lobby blogcaire que teniu, no?

- Això espero

Posa un blogcaire a la teva vida

Petons Mireia !

dilluns, 16 d’octubre de 2006

Banc d'Espanya dixit

Us exposo dues dades (preocupants) que ha fet públiques el Banc d'Espanya recentment:

1: La balança de pagaments, que mesura els intercanvis de mercaderies, serveis, rendes i transferències d’Espanya amb l’exterior, va registrar els set primers mesos de l’any un dèficit per compte corrent de 52.504,7 milions d’euros, el 32,3% mes que en el mateix període de 2005.

Això es degut a que cada vegada necessitem més diners de fora del país per poder finançar l’activitat interna. Per que passa això? Doncs per molts motius:

A l’estiu venen molts turistes que es gasten diners a Espanya, però cada vegada més espanyols surten a fer turisme a l’estranger. A més a més els immigrants envien grans quantitats de diners als seus països d’origen, cosa que suposa una altra fugida de capital. També es dona la situació que cada vegada comprem més coses que surten més barates portades de l’exterior o que fins hi tot ja ni es fabriquen a Espanya. Les hipoteques són un altre motiu. Molts bancs han de recórrer a inversió estrangera per tal de poder fer front a la demanda de finançament dels ciutadans espanyols.

Segons el Banc d’Espanya, com a resultat de totes aquestes coses i més, l’economia espanyola va registrar una necessitat de finançament de 50.132,5 milions d’euros en els primers 7 mesos, en front als 35.407 del mateix període de 2005.

Dades com aquestes acostumen a reflexar, per a molts experts, que els ciutadans estem vivint per sobre de les nostres possibilitats. Però clar, quines són les nostres possibilitats?

2: El 56% dels assalariats espanyols, és a dir, 10,4 milions de persones, són mileuristes (reben un salari al voltant dels 1.000 euros bruts mensuals en 12 pagues anuals).

L’economia espanyola guanya així competitivitat per la via salarial mentre els treballadors van perdent poder adquisitiu i, en definitiva, qualitat de vida. Els sous van pujar el 2005 una mitjana del 2,3% segons l’Agència Tributaria mentre que l’any 2004 la inflació es va situar en el 3,7%

La construcció i els serveis immobiliaris van absorbir l’any passat gairebé el trenta per cent de les noves feines. La indústria, per la seva banda, només va generar el 0,2% dels nous llocs de treball.

Això si les xifres d’atur espectaculars: 6,6% de la població activa a Catalaunya el 2005.

Fonts:
Banc d’Espanya

Diari Avui

dissabte, 14 d’octubre de 2006

Combinació guanyadora

Des de que vaig començar la universitat allà cap al 1995 que he estat viatjant de Mataró a l’àrea metropolitana de Barcelona (una temporada a Sant Just, una altra a El Prat, una altra a Sant Andreu i ara a Poble Nou) tots els dies laborables. Molts d’aquests viatges no han estat en solitari (Sergio, Òscar, Mercè, Marçal, Pusò, etc...) però molts altres sí. En tots aquells dies que t’has de passar llargues estones al tren, bus (mític 63) o cotxe la música és la companyia perfecta: walkman i discman als anys noranta i CD al cotxe en els últims anys.

Aquests últims anys la tàctica era omplir el carregador de CDs del cotxe i posar el random per anar escoltant variadet. Més o menys cada setmana procedia a renovar la combinació de CDs del cotxe. Les últimes setmanes, però m’he trobat que portava més de 20 dies amb la mateixa combinació sense cansar-me. M’ha semblat curiós i he decidit posar-vos aquí quina ha estat aquesta combinació “especial”:

Cold Play –X&Y
Green Day – American Idiot
John Mayer Trio – Try!
Marah – If You Didn’t Laugh You’d Cry
Nickelback – All The Right Reasons
Oasis – (What’s The Story) Morning Glory?
Pearl Jam - Pearl Jam (2006)

Durada total de la combinació: 6h i 5 minuts.

dimecres, 11 d’octubre de 2006

Convergència i unificació

No, aquest post no va de política, va de telecos. Us vull parlar una mica per sobre del que no trigarem gaire a sentir a parlar: convergència (o serveis convergents) fix-mòbil.

Qui més qui menys ha sentit a parlar de GSM, ADSL i WIFI, bé doncs la combinació d’aquestes tres sigles dona pas a una de nova: UMA.

Les tecnologies basades en UMA es presenten com una de les alternatives més interessant per a portar a terme la tan desitjada convergència fix-mòbil. Us faig una descripció ràpida:

Es fàcil de suposar que la majoria teniu ADSL a casa (bé, en Puji no) i segurament molts us hi connecteu via un router wifi (alguns fins hi tot s’hi connecten aprofitant la generositat dels veïns, eh Meri&David?). Hem de suposar que tots teniu telèfon mòbil (això si, no Puji?). Bé doncs imagineu que el vostre telèfon tingués capacitat per parlar via wifi amb el vostre router ADSL. Ja ho tenim. Quan estiguéssiu al carrer el vostre telèfon tindria cobertura GSM (la de tota la vida), però quan entréssiu a casa el telèfon passaria a tenir cobertura del router d’ADSL. I que ens aporta això?

Bé d’entrada, a tots aquells que no teniu bona cobertura dins de casa s’us acaba d’obrir el cel. A més a més, us podeu imaginar que les trucades sobre la vostra tarifa plana d’ADSL tindrien un preu tendint a 0. Un únic terminal a casa, al carrer i a l’oficina, cada membre de la família té el seu telèfon amb la seva agenda de contactes, si ens truquen a casa podríem fer que sonés només el telèfon que estigués present al domicili o el del cap de família o si ens truquen i no hi som la trucada sonaria al mòbil de qui decidíssim, etc ... els serveis que es poden muntar a sobre d’això són molts.

Dit així sembla fàcil però per portar-ho a la practica hi ha alguns temes que les operadores han de tancar abans de llançar-ho comercialment:

  • Cal que l’usuari tingui un terminal compatible amb tecnologia wifi.
  • Cal adaptar la xarxa mòbil i fixa per que les trucades no es tallin quan sortim i entrem a casa i per oferir serveis de valor afegit que li doni certa gràcia al tema.
  • I pel que el negoci funcioni, les operadores han de vendre ADSL als seus clients mòbils o mòbils als seus clients d’ADSL. La cosa no funciona si tens el telèfon Movistar i l’ADSL de Jazztel.

Si us interessa el tema: Orange ja ha llançat aquest servei a França amb el terminal Unik

dimarts, 10 d’octubre de 2006

Nuclear Weapons States

De la Wikipedia:

El Tratado de No Proliferación Nuclear (NPT ó Nuclear Non-Proliferation Treaty) es un tratado, firmado por primera vez el 1 de julio de 1968, que restringe la posesión de armas nucleares. La gran mayoría de los estados soberanos (189) forman parte del tratado.

Sólo a cinco países se les permite en el tratado la posesión de armas nucleares: los Estados Unidos (firmante en 1968), el Reino Unido (1968), Francia (1992), la Unión Soviética (1968, sustituida en la actualidad por Rusia), y la República Popular de China (1992). Éstos eran los únicos países que poseían armas nucleares en aquella época, y son también los cinco miembros permanentes del Consejo de Seguridad de Naciones Unidas. Estos cinco Estados Nuclearmente Armados (NWS ó Nuclear Weapons States) se comprometen a no transferir tecnología sobre armas nucleares a otros países, y los Estados No Nuclearmente Armados (NNWS) se comprometen a no tratar de desarrollar armas nucleares.

Tres países, India, Pakistán e Israel, han declinado la firma del tratado. Los tres poseen armas nucleares, lo cual estaría prohibido si cualquiera de los tres hubiese ratificado el tratado (véase Países con armas nucleares). Estos países argumentan que el Tratado de No Proliferación crea de hecho un club de países "Nuclearmente ricos" y un gran grupo de países "Nuclearmente pobres" mediante la restricción de la posesión legal de armas nucleares a aquellos países que las habían probado antes de 1967, pero que el tratado no explica sobre qué fundamentos éticos es válida esta distinción.

Corea del Norte ratificó el tratado, pero revocó su firma tras una disputa con los inspectores sobre "inspecciones de instalaciones nucleares no declaradas". Irán también firmó el tratado, pero desde 2004 está bajo sospecha de haber violado el tratado mediante un programa activo de desarrollo de armas nucleares. La Agencia Internacional de la Energía Atómica está investigándolo.

¿Heu sentit que últimament algun president Nord Americà amenaci d'envair Israel per que amaguen armes de destrucció massiva? Està justificat que Israel tingui arsenal nuclear i Corea i Iran no? Bé l’única argumentació que us accepto és que Israel es un estat dels anomenats democràtics. Tot i això em sembla tot plegat bastant hipòcrita.

dissabte, 7 d’octubre de 2006

Tinc un Mini nou! [*]

[*]: Típic titular sensacionalista per atraure lectors. El titular correcte seria: Tinc un mini pin nou.

Era d’esperar, el tema del sorteig dels 15 Minis a la festa de presentació de la marca va ser un bluf. El clàssic rumor corporatiu. Res de sortejos. L’únic que ens van regalar va ser un pin a mode d’insígnia d’or, brillants i diamants de la companyia. Però aquest no va ser l’únic rumor, una cop a Madrid els nostres companys ens asseguraven que al llarg del dia s’havia sentit que vindria a actuar a la festa Amaral ... hores més tard el rumor es desmentia i agafava força la hipòtesi d’una actuació de Paulina Rubio telonejada pels Red Hot Chili Peppers. Bé, ja us ho podeu imaginar, molta gent, moltes ‘rises’, saludar vells companys que veus de festa en festa, canapès escassos, discursos llargs, barra lliure, dormir poc i a otra cosa mariposa.

Destacar dues coses d’aquesta meva última visita a Madrid:

1. Vaig passar per la T4 de Barajas, una mena d’imitació del Charles de Gaulle de Paris. A més a més, entre el que et passes rodant per la pista i el que després has de caminar per la terminal fins agafar el taxi fas un percentatge significatiu del viatge Barcelona-Madrid per terra.

2. Vaig creuar per UN PEATGE !!!! Per sortir de la T4 la via més ràpida és una autopista de peatge.... 1’55 euros !!! Haig de dir-vos que l’autopista estava deserta, pràcticament només taxis que venien de Barajas.

dimecres, 4 d’octubre de 2006

Necessiteu alguna cosa de Madrid?

Demà estaré a la capital de l’estat. La meva “nova” empresa ens convida a tots els empleats a una mega festa amb motiu del llançament de la nova marca Orange. No han reparat en despeses ... avions, hotels, etc.. corre fins hi tot el rumor de que sortejaran 15 Minis entre els empleats. Vaja, un dispendi. Ho comento per si algú té interès en que li porti enganxines, xapes o centres de taula amb motius Orange per que em temo que serà el màxim que podré rapinyar.

Per cert JJ, encara estàs a temps d’abandonar el vaixell vermell ... segons els nostres Capos us queden dos telediaris ...

El tràfic és com el gas

Teorema: el tràfic es comporta com el gas, tendeix a ocupar tot l’espai disponible. Tant el gas com el tràfic rodat s’expandeixen i s’expandeixen fins a ocupar tot l’espia físic que tenen al seu abast.

Crec que tots estaríem d’acord en dir que les infraestructures d’aquesta país estan que fa pena. I a més a més molts aprofitaríem per dir que es per culpa de les inversions de l’estat espanyol (en concret per la manca d’elles). Les infraestructures podrien millorar però irremissiblement en poc temps el tràfic i el seu comportament expansiu les tornaria a deixar obsoletes .

Aquí no aplica fer la segona derivada i buscar màxims i minis per trobar el número òptim de carrils que ha de tenir la Diagonal per que no es col·lapsi. Si augmentem els carrils el número de cotxes que els voldran fer servir també augmentarà.

Evidentment com en tots els teoremes sempre hi ha un límit: si els nombre de carrils de la Diagonal tendís a infinit el col·lapse no es produiria mai.

Corol·lari 1: la supressió dels peatges a priori ens podria fer pensar que provocaria un empitjorament del tràfic rodat ja que perdríem el seu afecte dissuasori, però si donem per bona la teoria principal plantejada arribarem a la conclusió que amb peatge o sense la carretera es col·lapsa. Per tant si hem de fer cua almenys que no ens costi una pasta.

Corol·lari 2: qui collons va dissenyar les Rondes de Barcelona sense ‘arcen’ i qui ha fet la sincronització dels semàfors del districte 22algarroba de Barcelona?

dimarts, 3 d’octubre de 2006

El notari de Mas

Mas ha decidit que anirà a cal notari a deixar constància de les seves promeses electorals. Entre les quals ell destaca que el dia 2 de novembre dintre dels MasMenú* no hi haurà el MasPiqué. A partir d’aquí tots els seus compis de campanya han començat a opinar sobre el significat d’aquest gest.

Jo personalment no acabo de trobar-li el sentit. L’únic que podrà fer el notari és donar fe del que digui Mas al seu despatx, res més. Que un notari certifiqui que Mas a dit A o B de què serveix? Les hemeroteques ja fan aquesta funció. El notari no es cap garantia de Mas compleixi el que ha dit sinó senzillament garantirà que ho va dir.

Que voleu que us digui, em sembla una fantochada (naranja o limon)

*El joc de paraules no és meu, el va publicar l’Avui el diumenge.