dimecres, 27 de desembre de 2006

One record bands

Recupero l’activitat bloggera amb un post de temàtica musical. En concret us vull parlar del que podríem anomenar “grups d’un sol disc”. Podem anomenar així a aquells grups que són capaços de fer un gran disc en un moment determinat de la seva carrera però que després la genialitat demostrada no es torna a repetir en els discos següents. Us ho explico amb els exemples que tenia pensats.

August and Everything After – Conting Crows – Geffen Records 1993
Un dels discos de la meva vida.

Counting Crows van néixer a San Francisco el 1991 i poc després van signar contracte amb la discogràfica Geffer Records. August and Everything After va ser el primer disc de la banda i va tenir un èxit espatarrant arreu del món gracies al single Mr. Jones. El grup ha editat 3 discos més d’estudi però cap d’ells ha arribat a la popularitat ni a la qualitat de l’August.

A més a més de la mítica Mr. Jones el disc conté altres gran temes com: Round Here, que obre el disc amb un dels riffs de guitarra més dolços que he sentit. Omaha, un més que correcte preludi a la gran cançó que precedeix, Mr. Jones. La segueixen Perfect Blue Buildings i Anna Begins, cançons a mig temps que et permeten recuperar-te, junt amb Time And Time Again abans de tornar a l’atac. El setè tall, Rain King, és per mi el segon millor tema del disc i junt amb Mr. Jones formen un antídot infalible pels dies tristos. La resta de temes mantenen el nivell fins al final del disc.

Bringing Down The Horses – The Wallflowers – Interescope Records 1996

Segon disc de la banda americana liderada per Jakob Dylan (fill de Bob Dylan) i el millor amb diferència dels 5 discos que han editat.
Només posar-lo i apretar play entrem en la millor part del disc. Les cançons de la 1 a la 4 són un inici boníssim per a un disc d’altíssim nivell: One Headlight, 6th Avenue Heartache, Bleeders i Three Marlenas et porten el millor del rock americà que aquest grup ha estat capaç de tocar mai. Els tres següents temes són un bon intermig fins arribar al 8è tall: Josephine, un dels altres grans temes que conté el disc. Com en el cas dels Counting Crows els discos posteriors no han estat capaços de transmetre la força d’aquest. Continuen representant un bon exemple de rock americà o American Trand Rock interpretat amb molt de gust però no arriben a fer-te vibrar de la manera com ho fa Bringing Down The Horses.

Cammino Palmero – The Calling – RCA 2001

Fem un salt de qualitat entre els dos discos anteriors fins aquest, però crec que també és digne de comentari el treball d’aquests joves californians. És un disc que val la pena tenir, més popero que els anteriors però amb molta força. Evidentment destaca el tema Wherever You Will Go que és els que els va dur a la fama i a la MTV. A mi personalment també m’agrada molt el primer tema dels disc: Unestopable.

Song About Jane – Maroon 5 – 2002

Segur que els coneixeu. Nomes tenen un treball editat i prou bo segons el meu criteri, però estarem davant d’un nou cas de one-record-band? El temps ho dirà però a mi em dona que poca cosa més veurem d’aquest nois.

dijous, 21 de desembre de 2006

Meme i altri

Bé, després d’uns quant dies sense escriure m’he decidit a posar-hi de nou. Gracies al meme123 que m’ha pasta en Kanu m’he hagut de posar les piles.

Anem pel tema: llibre que estic llegint ara mateix 1984 de George Orwell (traducció de Lluís-Anton Baulenas), pàgina 123 (vaig per la 110, espero que no la liem), cinquena frase.

Va tornar-se previnguda i vigilant.

Aquest meme té això, que pots anar a petar a una frase que per si sola no digui res, però si heu llegit o algun dia llegiu 1984 veureu com és molt definitòria de l’obra.

Passo el meme 123 a en David del COMPTEcorrent, perdó del CONTRAcorrent

Ja que hi soc fem una ràpid m’ha agradat, no m’ha agradat.

M’ha agradat la panera de Nadal d’aquest any de la feina. Després de 6 anys a la casa per fi una panera amb paletilla ibèrica! Cop de mall a les paneres farcides de Ferreros Roché, torró Suchard i llaunes de préssec en almívar. Una paletilla i dos ampolles de riojilla, fot-li!

No m’ha agradat que un cambré espavilat vingut a més gracies al totxo munti una companyia aèria (Air Madrid) com qui obre un quiosc per vendre pipes i després tanqui la barraca quan no sap que fer amb el negoci.

M’ha agradat com els pericus treuen pit veient que el Barça ha perdut la Toyota Cup i ara ells van a tope a la lliga. Tot el dia parlant i comparant-se amb el gran equip de la ciutat. ¿La copa aquesta la juguen els desens classificats de la lliga o els campions d’Europa?

No m’ha agradat patir el síndrome “no he currat durant tot l’any i ara hauríem de salvar els objectius del 2006 en lo que queda de mes ... això ho necessito per ahir” que li ha entrat a tota la colla de directors, gerents i gerentets que tinc per sobre a la feina. Aneu a cagar home, ara no vingueu amb preses que és Nadal.

M’ha agradat l’article de Forges que reprodueix l’Edu al seu blog


dimecres, 13 de desembre de 2006

tusalario.es

Avui reflexió laboral. He trobat aquesta web i em sembla interessant compartir-la amb tots els currantes que passeu per l’Espai D. Bàsicament es tracta d’un portal que gira entorn a informació sobre salaris, treball precari i altres temes sindicals. A tusalario.es podeu trobar algunes cosetes interessants com per exemple un comparador salarial per verificar si el vostre sou està “dins de mercat”. També podeu fer questa mateixa comparativa en altres països i caure de cul quan veieu el que cobren els vostres col·legues britànics o americans.

A mi m’agrada especialment la zona de salaris VIP on podreu veure què cobren banquers, polítics i futbolistes. Per exemple:

Pascual Maragall i Mira. Presidente de la Generalitat de Catalunya Barcelona, 1941. Casado, 2 hijas y un hijo.
Licenciado en Derecho y Ciencias Económicas por la Universidad de Barcelona y en Economía Internacional y Economía Urbana por la New School for Social Research de Nueva York. Doctorado en la Universidad Autónoma de Barcelona.
Anual 159.418 €
Mensual 13.285 €
Semanal 3.188
Diario 638 €
Por hora 79,71 €

Residencia oficial, medidas de seguridad y un coche oficial con escoltas

Fuentes: Imagen: Generalitat Texto: Wikipedia, Generalitat de Catalunya y Periodista Digital

Alfredo Sáenz Abad. Consejero Delegado Banco Santander. 1942 Vizcaya.
Licenciado en Derecho y en Ciencias Económicas por la Universidad Comercial de Deusto.
Anual 6.250.000 € (2004)
Mensual 520.833 €
Semanal 125.000 €
Diario 25.000 €
Por Hora 3.125 €

Derechos por 53,78 millones en concepto de pensiones y otro tipo de seguros.

Fuentes: Imagen: El País .Textos: El confidencial El Mundo Dinero y Comfia Info

PD.: També trobareu una aplicació per calcular el que us correspon de “paro”. Per si decidiu penjar les botes una temporada.

divendres, 8 de desembre de 2006

Meritxell


Aquest dies de pont hem aprofitat per pujar a Andorra per fer una mica de muntanya, relaxar-nos a l’spa, passar una mica de fred (que ja toca) i fer algunes compres (inevitable). Un dels dies, tot pujant cap a Canillo vam parar al Santuari de Meritxell on no havia estat des de que vam pujar amb la família a fer una ofrena a la Verge pel naixement del la meva germaneta (1982). El santuari construït per Bofill continua sense agradar-me però el santuari original conserva (tot i l’incendi que el va destruir) aquell punt de misteriós i enigmàtic que té el romànic del Pirineu.

Vaig al grà per què el que ha motivat aquest post post-pont no és l’arquitectura dels santuaris sinó els panells explicatius que vaig trobar a dins, m’explico. A dins del santuari original trobem dos panell que parlen de l’origen de la llegenda de la Verge de Meritxell.

Panell número 1: explica amb paraules d’un historiador del segle XVII la llegenda: que el dia de Reis, els habitants de la vall van anar fins a Canillo per celebrar-hi una missa. De camí, van passar pel lloc on, actualment, hi ha el santuari. Allà, els vilatans van descobrir una gavernera florida. Estranyats de veure una planta tan verda i formosa en ple hivern, s’hi van apropar i, per sorpresa seva, van trobar que, arrecerada per les fulles, hi havia una imatge de la Mare de Déu. Ràpidament van anar a buscar el capellà, que va decidir instal·lar-la a l’altar de l’església de Canillo. Al dia següent, la imatge havia desaparegut de l’església. Tothom va pensar que l’havien robada, fins que un foraster va arribar al poble i, estranyat, va comentar que havia vist una imatge de la Verge a sota una gavernera florida. Els habitants de Canillo, doncs, van avisar els d’Encamp, la parròquia del costat que, potser, la verge preferia estar-se amb ells. Llavors, els vilatans la van dur i col·locar a l’altar de l’església d’Encamp d’on, al dia següent, havia tornat a desaparèixer i, com la vegada anterior, havia tornat a sota la gavernera. Llavors, tots els habitants de la vall van decidir construir un santuari en honor de la verge en el lloc on havia estat trobada. La imatge havia demostrat, de sobres, la seva voluntat de ser venerada per tots els habitants de la vall en aquell indret.

Panell número 2: explica com la llegenda de la Verge de Meritxell respon a un arquetípic d’història pròpia dels pobles de la mediterrània. Aquest arquetip es repeteix durant tota l’edat mitjana en histories succeïdes a Itàlia, França, Catalunya, etc. L’arquetip es basa essencialment en els següents punts: algun vilatà, pagès o pastor de la contrada veu o percep un comportament estrany del remat, d’alguna planta o d’algun fenomen natural (pluja, neu, sol). El vilatà encuriosit investiga el fet estrany i descobreix una imatge de la Verge. En aquest punt es poden donar dues versions. La primera consisteix en que el vilatans s’emporten la imatge al nucli urbà per mostrar-la a les autoritats eclesiàstiques competents però la Verge desapareix del lloc on decideixen posar-la, fins a tres vegades en algunes ocasions, per tornar a l’indret original. En la segona versió el descobridor no s’emporta la imatge, però avisa a les autoritats competents que s’apleguen al voltant del lloc de trobada. Estant tots reunits al voltant de la figura succeeix algun fet meteorològic extraordinari (neu, pluja, eclipsi, etc.).

En tots dos casos queda palesa la voluntat de la Verge de ser venerada en l’indret on se l’ha trobat. Els estudiosos expliquen que aquestes llegendes repetides a tota Europa buscaven cristianitzar els cultes pagans a divinitats naturals, generalment femenines, molt a la practica en aquells temps.

Personalment em sembla un gest de tremenda sinceritat i maduresa que dins del propi santuari de Meritxell l’església andorrana exposi tant la versió “màgica” de la història com la versió científica del fet en que es basa el culte a la seva Patrona. Chapó.

dilluns, 4 de desembre de 2006

Be Weirdo My Friend

Divendres a les 23:30 pujava a dalt de la tarima de La Negra Flor per seure darrera la meva Stage Custom (color cherry natural) i preparar-me per començar amb Some Mother’s uns del millor bolos que hem donat. La sala, tot i que no estava a reventar, si que estava bastant plena. I el que és més important, estava plena de gent molt especial per nosaltres. Gent que ens ve a veure a cada concert, gent que encara no havia pogut venir-hi a cap, gent de la feina que fa escassos mesos que ens coneixem, amics de tota la vida, mames, papes, germanes i nebots.

Com sempre, la sensació de la gent aplaudint després de cada tema et fa posar els pels de punta. Per descomptat que no som unes estrelles del Rock, però els que alguna vegada us han aplaudit a dalt d’un escenari sabreu del que us parlo, ja sigui fent música, un discurs o els pastorets.

A tots i a totes .... thankiuuuuuuuu!

Weirdo – La Negra Flor
Mataró 1/12/06

Set List:

Some Mother's
Always On The Road
Drunk me, please!
Wherever (Oasis cover)
Never Again
Highway Dreams
Sultans Of Swing (Mark Knopfler cover)
I Miss You
Over The City
Revolution (Tracy Chapman cover)
Don't Fit
Weirdo

PD.: Aviat tindreu més fotos a weirdo.has.it