dimarts, 18 de desembre de 2007

I dale amb el cànon del ous


Ovació! Si us plau tots drets davant la proposta del Ministerio de Cultura respecte al cànon digital. Destaco només algunes perles [per que m'escalfo i no paro].

• Esta propuesta tiene en cuenta los intereses de los creadores, consumidores (eing?) y de la industria.

I una merda! Té en compte els interessos de l’SGAE

• El objeto de la norma es compensar los derechos de propiedad intelectual que los creadores dejarán de percibir por razón de las copias para uso privado, respetando así la normativa europea. No se trata, por tanto, de compensar la piratería.

Però per que collons jo haig de compensar als creadors per fer una copia privada del que ja he pagat una vegada! Si durant un matí miro la Gioconda 3 vegades haig de pagar 3 vegades l’entrada al Louvre?

I el que és més greu, per què haig de pagar per una suposada còpia privada que encara no he fet i que probablement no faré. Es que és “es colmo”! És com si hagués de pagar un cànon per cada ganivet que compri per compensar a les víctimes de violència domèstica per que hipotèticament amb el ganivet puc matar a la meva dona.

Va home va! Vaig més enllà, per què la Generalitat o el Ministerio de Agricultura han de gastar-se part dels meus impostos en pagar un cànon a la SGAE per cada CD, DVD, fotocopiadora, impresora, fax i disc dur que comprin?

Totes les actes judicials d'aquest país han de tenir una còpia en soport audiovisual, perque l'SGAE rasca 0,17 € de cada judici que té lloc a Espanya? A quin autor estem compensant?

• En todos los casos, el canon únicamente se paga en una ocasión, al adquirir el producto.

Dues merdes!

Compro una cançó a iTunes i la pago, l’SGAE rasca una part

La guardo al meu disc dur extern, l’SGAE rasca una part (12€)

La passo al meu iPod per escoltar-la al tren, l’SGAE rasca una part (3,15 €)

La gravo a un CD per portar-la al cotxe, l’SGAE rasca una part (3,40+0,17)

La porto en un USB a una festa de Cap d’Any per fer guateque (festa en la que no es cobra entrada), l’SGAE rasca una part (0,30 €)

Quantes vegades haig de pagar a l’SGAE per cada canço?

• El pago de un canon por copia privada ya estaba vigente en algunos productos desde 1992 y ahora se actualiza con nuevos soportes y equipos que se han introducido en el mercado en los últimos años.

Bravo. Si senyor! No està prou endarrerit el nostre país en temes de la Societat de la Informació que penalitzarem cada nou avenç amb el cànon.

Paro per que em perdo, em perdo.... Un parell de links:

Blog de David Bravo, un crack

www.todoscontraelcanon.es

divendres, 14 de desembre de 2007

Gran reflexió de Vicent Partal

La pancarta de Rambla
per Vicent Partal


Quan la Mònica Terribas va entrevistar el conseller Tresserras, algú del programa va triar per a il·lustració, un moment i prou, una pancarta famosa a València, que hem vist en moltes manifestacions, i que diu 'Barbaritat Valenciana' amb el logotip de la Generalitat Valenciana. A sota, encara més clar, diu 'Conselleria d'Especulació. No als PAI'. Ahir el conseller Rambla va sulfurar-se per l'aparició d'aquesta pancarta a TV3 i va organitzar un sidral parlant del 'clima d'atac' de Catalunya a les institucions valencianes i afirmant que així no es podia negociar res. Bé, és el vell mètode nazi: la pancarta és valenciana, valencianíssima, però ell intenta d'amagar-ho convertint-la en una agressió exterior i negant, així, que l'oposició la té a casa mateix. 'No són alemanys, són jueus', que ressona...

Article complet

dilluns, 10 de desembre de 2007

La Banca, al final, fa el que li rota


Després de la primera intentona d’anul·lar la meva llibreta d’estalvis tenia clar que m’hauria de resignar i pagar per poder donar el tema per “sanjat”. Així que aprofitant que divendres feia pont vaig agafar la meva llibreta vermella amb els seus 0,77 cèntims i vaig enfilar cap a la meva oficina amb 6 eurus preparats la butxaca.



Vaig repetir la formula:

- Deu vos guard, necesito anul·lar aquesta llibreta (definitivament, vaig pensar)


- A vale, doncs per això has de passar a dins* que t’ho faran els meus companys.


- Molt bé.




*I és que la oficina de Caixa Catalunya de Mataro-Centre no és una oficina qualsevulla. Té un fora (3 taulells amb vidres blindats per fer coses normals) i un dins amb taules per un servei més personalitzat.
Un cop assegut còmodament davant d’un senyor amb corbata tornem a dir el que necessitem i l’eficient empleat de banca es posa a teclejar, imprimeix un parell de fulls i s’aixeca... surt a la part de fora, torna a entrar, per una porta secreta que només poden utilitzar els empleats i els lladres que ho creguin oportú. Amb tot això jo ja estava buscant els meus 6 eurets a la butxaca dels pantalons quan el senyor encorbatat em torna la llibreta, m’allarga la mà i em diu:



- Ja està. Aquí tens.

Paro la mà i em deixa caure els 0,77 cèntims que tenia la meva llibreta de saldo.

- Em, ah ... vale, bon dia.




No cal dir que vaig sortir com un llamp de l’oficina tal com si hagués trincat una saca sencera del camió de Prosegur. Una vegada em vaig confondre entre la gentada de la Plaça Santa Anna, vaig consultar els darrers apunts de la llibreta:




Comissió manteniment ...... 6,70


Cancel·lació ...... -6,70




¿eing?




En fi. Només dir que al final aquesta gent de Caixa Catalunya s’han portat com uns senyors.

dilluns, 3 de desembre de 2007

Per què li diuen amor quan volen dir sexe?


Dret a decidir
Sobiranisme
Plena sobirania
Més autonomia
Més autogovern
Gestió propera
Nacionalisme


Senyors i senyores estem parlant d’independència o no? Deixem de fer servir eufemismes estranys per camuflar el que realment volem dir i treiem-nos la careta. Qui no s’arrisca no pisca. Està bé lo de llegir entre línies i que la majoria de polítics necessiten dels jocs de paraules per mantenir-se en el seu joc de funambulisme. Ara sóc vicepresident, ara sóc secretari general d’ERC, ara sóc líder de CiU ara sóc el refundador del catalanisme, ara sóc del psC ara sóc del psoE.

Crec que ajudaria bastant si tots plegats comencéssim a reduir el tremes. Amb un parell en tindríem prou: independentistes o unionistes. I en un i altre grup hi poden haver nacionalistes, no nacionalistes (espanyols i catalants), sobiranistes, autonomistes, d’esquerres, de dretes, gent sense ideologia política, abstencionistes, etc.

dimecres, 28 de novembre de 2007

La Banca sempre guanya

Avui he anat a anul·lar una llibreta que tinc des de fa dècades amb Caixa Catalunya i que fa mesos que vaig deixar a 0 euros per que no la necessito per res. Com que em trobava a 32 km de la oficina que va tramitar l’obertura de la mateixa, he consultat l’extensa xarxa d’oficines que aquesta entitat té a Poble Nou per trobar-ne una a prop de la feina.

Un cop localitzada he enfilat cap allà amb les idees clares i llibreta+targeta a la mà. No sense dificultats (mare meua com estan d’obres els carrer de Poble New) he arribat a la petita oficina.

- Hola Déu vos guard. Necessito anul·lar aquesta llibreta i aquesta targeta.
- Molt bé.

Pim pam, l’home s’ha posat a teclejar, imprimir fulls, imprimir-me una llibreta nova per que la que tenia se l’hi havien acabat els fulls, imprimir un altre full, tallar la tarja, grapar-la a un altre full per enviar-la per correu intern, tallar la llibreta antiga... i finalment:

- Molt bé, són 4,65
- Com?
- Si, ens deu 4,65 en concepte de manteniment de la part proporcional a l’últim semestre de l’any. Si me’ls abona li podré anular del tot la llibreta.

Quins collons! Podria estar disposat a renunciar als 77 cèntims rònics que quedaven a la llibreta però a sobre pagar!

- A no. Pagar no.
- Doncs llavors haurà de parlar amb la seva oficina, jo no puc fer res més.
- Molt bé. Bon dia. Gracies.

Ring, ring...
- Hola, he intentat anular una llibreta vostra des d’una oficina VOSTRA de BCN i m’han dit que us dec diners.
- Si, hola... ets en Daniel?
- Jarl??? Gulps ... si ¿? Com ....?
- Si es que m’acaben de trucar.
- Ah!
- T’explico. Com que la teva llibreta no té moviments se t’aplica la quota de manteniment més alta: 8 eurus cada semestre. Com que han passat 4 mesos d’aquest semestre has de liquidar la part proporcional al manteniment d’aquesta mesos.
- Escolta i si foto la llibreta en un calaix i m’oblido d’ella que passa?
- Docs que t’anirem carregant una comissió per descobert i quan s’acumuli cert deute t’arribarà una carta.
- A molt bé. Gracies. Deu.

Conclusions:

Hauríeu de veure el dispendi en papers i tinta d’impressora (el líquid més car del món) que cal per anul·lar una llibreta.

Quin sentit té imprimir una llibreta nova a un client que comença el seu discurs amb un Hola, vull anul·lar la llibreta.

Com menys feina els hi dones més alta es la quota per mantenir oberta la teva llibreta. Eing?

Es més, quin manteniment necessita una llibreta si la guardo jo a casa meva!!!

Podria fotre la llibreta a un calaix i esperar a que el deute acumulat fos de 350.000 euros, llavors el problema el tindrien ells i no jo, jeje.

Al final molt em temo que em tocarà pagar els 4,65 i a callar. Bé, 4,65 avui per que si vaig la setmana que ve ja seran 5,10.

Ai senyor! Cop de Mall a la Banca!

dimarts, 27 de novembre de 2007

El llibre electrònic més a prop

Amazon.com ha presentat el Kindle, un autèntic llibre electrònic. Es tracta d’un dispositiu que permet descarregar, emmagatzemar i llegir documents en blanc i negre. No és exactament una pantalla ja que no ”brilla” (es pot llegir a plena llum del dia). La sensació a la vista és molt semblant a la del paper real, pesa poc i és d’un tamany molt manejable (parlo per experiència pròpia). És un dispositiu inalàmbric, fa servir la xarxa de telefonia mòbil per tenir sempre connexió i no dependre de les zones wifi. Cosa que li permet accedir a premsa online i a la wikipedia (l’accés a la resta de la resta de la www està “capat”).

El gran avantatge de Amazon.com és que proporcionarà tant el dispositiu com els continguts a través del seu servei de venta online.

Us recomano el vídeo de presentació per fer-vos una idea més clara.

PS.: Us imagineu un dispositiu com aquest (399$) per nen durant tota la seva vida escolar, sense necessitat de renovar-lo cada curs? Els que pagueu llibres cada setembre sabreu el que vull dir.

divendres, 23 de novembre de 2007

RACC dixit

Suposo que haureu sentit a parlar, a diferents mitjans, de l’informe que el RACC ha fet sobre la congestió dels corredors d’accés a la ciutat de Barcelona. Almenys sembla que algú es preocupa per investigar i contrastar per proposar solucions.

Podeu consultar-lo aquí. És força revelador. De totes maneres a mi m’agradaria destacar un dels punts d’anàlisi: la manca de competitivitat del transport públic. La gent no agafa els transports col·lectius perquè senzillament triga el doble en fer el mateix trajecte que en cotxe+carretera congestionada.


dijous, 22 de novembre de 2007

Quant de mal estàs fent Patricia

No soc un gran amant de les festes sorpreses, ni quan me les fan a mi ni quan en toca participar per sorprendre a algú altre. Digueu-me rar si voleu, però si algú decideix portar aquell germà que va emigrar al Paraguai i que no he vist en 30 anys prefereixo que vagi de cara, m’agrada gaudir de la preparació, de l’espera, de saber que aviat veuré algú que fa temps que no veig i no pas arribar un dia a casa i trobar-me a 40 persones de cop i entre elles una cara que m’és familiar però que no ubico. Aquest segons d’incertesa de no reconèixer ni al teu germà em semblen angoixants. Com aquest exemple imaginari se m’ocorren d’altres i no parlo de quan els col·legues t’organitzen una farra sorpresa per celebrar els 40 anys, això es diferent. Parlo de veure’s avocat per sorpresa a situacions de forta càrrega emocional rodejat de persones que han tingut setmanes per pair-la i gaudir-la.

Suposo que per aquesta raó programes com El Diario de Patricia, no només em semblen televisivament lamentables sinó que em provoquen un punt d’angoixa aliena. L’últim episodi relacionat amb aquest subproducte televisiu no fa més que reafirmar-me en les meves conviccions.

Us deixo un article del gran Monegal a El Periodico on descriu i denuncia els fets de manera clara i concisa:

El programa El diario de Patricia (A-3) acaba de ficar-se en un conflicte gravíssim relacionat amb el recent assassinat (dilluns) de la jove russa Svetlana. Fa molt temps que aquest programa està instal.lat en la línia més tramposa i canalla de fer televisió. Polvoritza cada tarda els més mínims codis ètics que tot instrument de comunicació ha de preservar. Des d'aquí moltes vegades ho hem denunciat. I tant va el càntir a la font, que al final ha passat el que no hauria de sorprendre'ns, encara en la seva extrema gravetat. La història arrenca com una més de les moltes fètides trampes que cada tarda preparen. Dimecres passat, dia 14, un tal Ricardo és presentat per Patricia Gaztañaga com un noi que vol casar-se amb la seva estimada. El convida a asseure's. Aïllada i amagada darrere d'unes mampares espera Svetlana, jove russa que ha estat trucada pel programa. Advertim que el Consell del Poder Judicial investiga ara si Svetlana va ser convidada amb trampes, sense saber a què anava en realitat, cosa que habitualment fan. La jove russa és cridada llavors al plató, perquè s'assegui amb Ricardo, i ell, agenollat, li demana que es casi amb ell. Svetlana queda sense paraules. Els seus ulls demostren una sorpresa incòmoda. Balbuceja. Patricia la pressiona: "¡Ens tens a tots en suspens!". I Svetlana segueix balbucejant, nerviosa, i acaba dient: "No..., no, no". "¿No, o no ho sé?", insisteix Patricia, furgant. I Svetlana conclou: "No". I l'escena s'acaba. Als cinc dies exactes, dilluns passat, Svetlana és assassinada, apunyalada presumptament per Ricardo, que ja està empresonat. I ara hem sabut la verdadera relació que hi havia entre tots dos, i que no era la idíl.lica petició de matrimoni que Patricia Gaztañaga va presentar. Al programa d'Ana Rosa Quintana (T-5) d'ahir ho van explicar. Ricardo ja havia estat acusat d'agressió, maltractaments i robatori de documents per Svetlana. Un jutge ja l'havia condemnat. Primer a una ordre d'allunyament. Després, en judici públic, a 11 anys de presó. I després, a una altra ordre d'allunyament. Amb aquests antecedents, la maniobra d'El diario de Patricia, ajuntant-los tots dos al plató, és esgarrifosa. En cas que no es pugui provar que sigui delictiva, és d'una irresponsabilitat tan vil com canalla.

diumenge, 18 de novembre de 2007

Borra Salvatge, temporada 2007-2008

Ha arribat el fred i per tant hi ha dues coses que es posen en marxa:

Una, el canvi d’armari i l’entrada en escena dels teixits més densos i molsuts i dos, la posada en marxa de la calefacció i els seus corrents d’aire calent/fred. Conseqüència?

Queda inaugurada la temporada 2007/08 de la cacera de Borra Salvatge.

Ja sabeu, engrasseu les vostres aspiradors, enllustreu les millors mopes que tingueu i aneu a aquells racons de casa vostra que tan bé coneixeu per que la Borra Salvatge es farà present en breu, si es que no se us ha colat ja.

dilluns, 12 de novembre de 2007

Estem cardats


Veien com està el panorama tenia gairebé decidit votar en blanc a les properes eleccions generals. Com que sóc desconfiat de mena m’he posat a investigar que carai passa amb el vot en blanc no fos cas que fos pitjor el remei que l’enfermetat.

I després d’estudiar la llei D’Hont, les circumscripcions i de jugar amb el simulador de repartiment d’escons la conclusió es clara: la única manera de perjudicar a un partit polític (al que esta al poder, per exemple) es ajudant al partit o partits de la oposició. Per tant estàs perpetuant el sistema d’alternatives entre la mateixa “oligarquia”.

El vot en blanc apuja el llistó mínim per tenir representació (el 5% dels vots emesos) i per tant posa més difícil a les minories accedir al poder. El vot nul o l’abstenció no perjudiquen a les minories però deixen en mans de uns pocs (els que voten) el repartiment del poder.

Si entrem a valorar el sistema de circumscripcions veurem que afavoreix als partits que tenen el vot molt concentrar en una circumscripció (Coalición Canaria i en certa mesura als partits catalans i bascos) i perjudica als partits que tenen el vot dispers per tot el territori (IU, lo d’aquesta gent es per fotre’s un tiro).


Tal com ho veig, si no t’agrada el partit que mana i l’alternativa et sembla encara pitjor el més útil sembla votar al següent partit regionalista amb número de vots (mai a IU) de la llista, amb l’esperança que el poder es divideixi pels territoris i que cap dels dos grans partits tingui llibertat d’acció. Això però té la contrapartida de que el Congrés es torna lent i torpe a l’hora de prendre decisions.


El 2004 els catalans vam enviar al Congreso 47 diputats (Bcn+Gi+Lle+Tar):

PSOE: 21 (14+2+2+3)

CIU: 10 (6+2+1+1)

PP: 6 (5+0+0+1)

ERC: 8 (4+2+1+1)

ICV-EUiA: 2 (2+0+0+0)
La resta de partits estan a anys llum de poder optar al 5% necessari.


  • Un vot en blanc massiu (del 25%, per exemple) podria deixar fora els dos diputats d’ICV i res més.
  • Una abstenció massiva (i proporcional a tots els partits) deixaria la cosa com està.
  • La única cosa útil és el transvasament de vots o sigui, afavorir a l’incompetent 1 per perjudicar a l’incompetent 2.
I clar, sempre amb el sostre de 47 diputats. Partint de la base que els dos grans partits espanyols tindran sempre un centenar llarg de diputats cadascú.... ni que enviem als 47 d’ICV fem gran cosa.

Conclusió: o canviem la llei electoral o estem cardats per donar cops de timó i a sobre si passem d’anar a votar o votem en blanc encara ens tirem pedres sobre la pròpia teulada. Au! Cop de Mall!


Cançó del matí 12/11/2007


dijous, 8 de novembre de 2007

Posts de 2 en 2

Com que últimament estic molt politiquero avui m’ha sortit la vena tecnòcrata i us ofereixo doble ració de post.

Novetats Google

  • Ja tenim google.cat. Tot i que les serveis de cerca ja estaven disponibles en català a través de google.com o google.es ara l’empresa americana ha fet un pas més posant en funcionament el domini .cat
  • Alternativa ecològica al Google: www.blackle.com Asseguren que pel fet de que la pantalla es negra en lloc de blanca s’estalvien 293.348 Watt/hora al món.


Ja esta disponible Ubuntu 7.10

  • El Linux es consolida cada vegada més com a sistema operatiu alternatiu al Windows. I sobretot per que més enllà dels fanàtics linuxeros hi ha companyies que comencen a apostar per aquests tipus de sistemes operatius. Sun Microsistems comença a distribuir moltes dels seus servidors amb SO Linux, Dell ha tret models de portàtils als EEUU amb linux preinstal·lat de fabrica en lloc de Windows. Ambdós casos suposen un estalvi en costos per al fabricant (linux és gratis) i per tant la possibilitat d’abaratir el producte final. També els fabricants de mòbils estan començant a utilitzar plataformes basades en linux pels nous telefons. Si voleu experimentar amb linux podeu començar amb Ubuntu 7.10 (s’instal·la més fàcil que el Windows XP).

Orange ofereix Mobile HDTV gratis durant 3 mesos

  • Si teniu un telèfon amb tecnologia HSDPA o un telèfon 3G relativament nou i sou clients d’Orange, podreu gaudir dels 3 canals de prova que la operadora ofereix en alta definició pel mòbil (Sci-Fi, National Geographic i MTV). Heu d’anar amb el navegador del vostre telèfon al portal wap d’Orange i clicar a la secció d’Orange TV.

L'Avui d'ahir


El nou director del diari Avui, Xavier Bosch, reflexionava ahir en un article al seu diari sobre el desinterès creixent de la política en la gent. En un paràgraf del seu article deia: “La seva felicitat [la de la gent] depèn molt més de la llista d’espera d’una operació de genoll que no pas de qui hi ha al despatx a Sant Jaume. En aquest sentit, els mitjans de comunicació presentem una hiperrepresentació de la política que no es correspon amb els interessos de la gent. Estem massa pendents, per exemple, de les misèries internes de partit. Els cops de colze i la lluita de vanitats no preocupen gaire uns ciutadans que malden per arribar a final de mes i s’estimen més mirar Escenas de matrimonio o debatre sobre en Ronaldinho.”

Al mateix diari, el mateix dia aquest eren els titulars que es podien llegir a la portada:

Aznar continua dubtant de l'autoria intelectual
El coordinador electoral del PP replica a Aznar
Montilla reclama que Espanya compleixi amb Catalunya
Chacón assegura que no inauguraran el TGV quan arribi a BCN
Duran avala una entesa de CiU i PSC

Els únics titulars "reals" que es podien llegir (els dos internacionals):

Almenys 7 persones moren en un tiroteig a una escola de Finlàndia
La Duma aprova la retirada del Tractat d'Armes Convencionals

Sr. Bosch espero que aviat es notin les seves idees a la línia editorial del seu diari i deixem de veure tants “ha dit”, “declara”, “assegura”, “respon” i “replica”. Tenim als politics tot el dia fent declaracions i clar, com que no són precisament uns cracks, no els queda temps per fer feina.

dimarts, 6 de novembre de 2007

Benvolguts segadors i segadores


Sempre hem sentit dir que Catalunya triomfant tornarà a ser rica i plena. Cosa que ens fa pensar que ara per ara no ho és ni de rica ni de plena. I a més a més per tal d’aconseguir-ho cal deixar endarrere a la gent ufana i superba (jo inclouria també als incompetents i els espavilats oportunistes en el pack).
Estic convençut que ara és l’hora, segadors, d’estar alerta. Perquè arriba un altre juny, de fet aquest juny arriba al març, i cal que esmolem ben bé les eines. La temporada de sega es presenta llarga i dura. I comptant que tenim temporada de sega només cada 4 anys cal aprofitar-la.
Crec que hauríem de tenir clar que cal fer tremolar l’enemic (entès enemic com qualsevol que ens perjudica a casa o fora de casa). Que vegin que no som borregos i que es vegi la nostra ensenya de ciutadans i que tinguin clar que de la mateixa manera que fem caure espigues d’or som capaços, quan convé, de segar cadenes.
Per que o ens posem a donar bons cops de falç, bons cops de falç per convertir-nos en defensors de la terra o en quatre dies ens desmunten el xiringuito i haurem d’anar a segar a peu o en carro.

dilluns, 29 d’octubre de 2007

La solució passa per TU

Me cagun la pell!! Com a les 50 properes cites electorals no vagi a votar el 95% de la gent agafo el Mall i començo a repartir a dreta i esquerra. Si t'enganyen una vegada culpa a l'altre, però si t'enganyen dues vegades comença a culpar-te a tu mateix company.

"A una colectividad se le engaña siempre mejor que a un hombre."
Pio Baroja

dimarts, 23 d’octubre de 2007

El meu avi

El meu avi sempre m’explicava una cosa que em feia molta gracia: “uno que se pasa de listo es un listón, un listón es un trozo de madera y un trozo de madera es un tarugo. Así pues, uno que se pasa de listo es un tarugo”. Estar clar que era un home savi. Seguin les seves ensenyances no em queda res més que concloure que...

Zapatero: t’has passat de llest! Ergo...

Ah! I la teva amiga Magdalena és la incompetència personificada... dimitir? No, no res de dimitir, se l’ha de fer fora a patades

dimecres, 17 d’octubre de 2007

A la Bretanya

Eis! Tot i la distància que em separa de casa aquesta setmana he pogut escriure el meu post. Les noves tecnologies (i les ja no tan noves) és el que tenen.

La meva empresa (a la que hi treballo, no és que jo en sigui el propietari) a decidit, a fi de bé, enviar-me durant una setmana a un centre de R+D que tenen a la Bretanya francesa. Representa que haig d’aprendre una pila per després explicar als meus col·legues com funciones certes coses.

Així que: portatil à bluetooth -> telefon 3G -> Internet -> blogesfera. I aquí estic, en un entorn magnífic, allotjat a un poblet de la costa Atlàntica (una mena de Calella de Palafrugell bretona) que recorda molt a les imatges de Local Hero, amb el meu Nissan Micra de lloguer anant cada dia a una mena de campus de les telecos (amb gespa i castanyers a dojo) on treballen 1.200 tios (tots de la mateixa empresa i tots en R+D!). La veritat es que flipes una mica amb el país de pandereta en que ens ha tocat viure.

Au revoir!

divendres, 12 d’octubre de 2007

El “conceto” és el “conceto” o la teoria de conjunts disjunts

Per als socialistes (i els seus mitjans afins) el 12-O és “la fiesta de todos los ciudadanos del estado español”, en canvi per als peperos (i els seus mitjans afins) avui és “la fiesta de todos los españoles”. En una lectura ràpida podríem dir que estan dient el mateix, però crec que tots dos trien les paraules amb molta intenció.

Entre les dues expressions hi ha una concepció teòrica molt diferent de la mateixa cosa. I dic teòrica, per que a l’hora de la veritat el “conceto ZP d’espanya” no és res més que una utopia. Anem a pams.

Españoles = ciudadanos del Estado español

Aquí tenim el meollo de l’anàlisi que us plantejo. Per al PP aquesta igualtat s’ha de complir irremissiblement. Per al PP aquests dos conjunt serien conjunts iguals, un ciutadà de l’estat espanyol x és sempre i per a qualsevol x, espanyol.

i per tant

Alguns socialistes en canvi juguen (utòpicament crec jo) amb el concepte de ciutadania. El somni de ZP seria tenir un Estat on tots els seus ciutadans es sentissin satisfets de formar-hi part, independentment de la nacionalitat a la que representessin. En aquesta cas els espanyols serien un subconjunt dels ciutadans espanyols.

i per tant

Evidentment, aquestes dues teories no són les úniques teories de conjunts que es plantegen en aquest tros de món. Hi hem de sumar l’ancestral teoria de conjunt disjunts, defensada pels independentistes, on els element que pertanyen a un conjunt no pertanyen en cap cas a l’altre.

Políticament parlant, la teoria dels conjunts disjunts xoca amb les altres dues, tot i que queda més propera de la teoria dels subconjunts. La teoria dels conjunts iguals no té punts de contacte amb cap de les altres dues. Per aquest complex equilibri de forces entre els dos partits grans i els partits nacionalistes cap dels models no avança.

El model ZP i el model PP són en gran mesura excloents, el model independentista i el model PP són totalment excloents i el model ZP i l’independentista han demostrat que no hi ha manera de aconseguir apropar-los. Vist que cada un s’esta fent fort en la seva pròpia teoria jo proposo:

Rajoy president de l’Estat-nació Castellana i que s’apanyin amb ell.

Catalunya (i tots els que ho creguin convenient) constituïda com Estat propi

ZP president de “La Asociación de estados Vecinos del Sur de Europa”. Una organització sense ànim de lucre i sense cap mena de funció real més enllà de fer que el pobre ZP no es deprimeixi i que organitzaria una costellada anual per recollir diners per acabar amb la fam al món.

PS: COP DE MALL a la cabra de la Legión.

dimecres, 10 d’octubre de 2007

divendres, 5 d’octubre de 2007

Experiència sonora



Poseu-vos un auriculars i escolteu això.

Després si voleu saber-ne més llegiu aquí.


Jo he quedat a quadres

dijous, 4 d’octubre de 2007

Partits, eleccions i empastifada


Sóc de la opinió que els interessos de partit i els cicles electorals empastifen de tal manera la vida política i social que es fa pràcticament insuportable. Dos exemples:

Exemple número u o de com el bipartidisme espanyol ens mata: La CNE (Comision Nacional de la Energia) està elaborant l’informe final sobre l’apagada de Barcelona. Bé doncs, els consellers nomenats pel PSOE intenten decantar la balança de les responsabilitats cap a Fecsa mentre que els nomenats pel PP volen decantar la responsabilitat capa REE (empresa pública) per interessos de partit. Conclusió: l’informe resultant serà un bunyol i aquí els únics que hauran pringat seran els usuaris.

Exemple número dos o de com els cicles electorals bloquegen el dia a dia: El Ministro de Educación estatal va dir ahir que el retorn de papers de Salamanca als particulars quedava aplaçat sine die. Raons? Cap. Bueno sí, no ajudar a la campanya electoral d’ERC (paraules del propi ministre) i no perjudicar la campanya del PSOE, of course.

I ja no us parlo de la cacera de bruixes que s’està fent al Constitucional pel preparar-lo per trinxar l’Estatut. Total, agafeu la llibreteta que teniu per apuntar “motius per tenir un estat propi” i apunteu aquest corol·lari:

“Quan tinguem un estat propi, als catalans en passarà respecte als partits polítics, més o menys el mateix que ens passa estant a l’estat espanyol. Però almenys haurem superat la fase de les lamentacions per passar a la fase de les responsabilitats”.

diumenge, 30 de setembre de 2007

Comorrrrr?

¿Com pot ser possible que un representat del poble, escollit democràticament a les urnes no pugui traslladar als seus representats una pregunta en referèndum quan ho cregui convenient? Qui no vulgui expressar la seva opinió que no vagi a votar aquell dia i punt.

I que ningú en vingui amb la tonteria de “en ausencia de violencia todo es posible”. Els quatre tarats d’ETA no són ningú ni per marcar l’agenda política de l’escala de casa meva, menys la d’un poble.

I com pot tenir la barra en “Zapatitos” de dir que "Ibarretxe s’equivoca de país, de continent i de segle" amb el seu anunci de referèndum sobre el futur del País Basc.

Si Ibarretxe a d’esperar que el President, el Congreso de los Diputados i el Rey “com’ on baby ligth my fire” li donin permís per preguntar al seu poble ja pot anar seient.

Au va, aneu cagar! COP DE MALL als cagats que tenen por de donar-li la veu al poble

Més info de con funciona el dret a consulta popular a Espanya.

dilluns, 17 de setembre de 2007

4.000.000.000 €

Comença el “mercadeo”. Si bé es cert que en aquest país vivim en constant campanya electoral podríem dir que aquest cap de setmana el president ZP ha inaugurat la campanya per les generals del 2008.

Rajoy ja està a punt, Duran fa la viu-viu i ZP comença amb el seu recital de promeses i brindis al sol. Es qüestió de dies que la resta es treguin la son de les orelles i ja tindrem el mercat parat i apunt per oferir les millor ofertes.

Nena! A tré l’eurol, a tré! Que la traigo frejca!

Per cert 4.000.000.000 de € d’inversió de l’Estat en infraestructures a Catalunya és molt o es poc? Així escrit sembla una barbaritat, però... si dividim entre el nombre de catalans ens dona una inversió de 571 € per catalanet. Jo sol ja em deixo pràcticament 300 € a l’any en peatges per moure’m pel meu país així que 4.000.000.000 € em sembla puta calderilla.

Solbes, COP DE MALL!

dimecres, 12 de setembre de 2007

Retalls de Diada


Montilla: "El futur de Catalunya no està escrit; serà el que els catalans vulguem i siguem capaços de fer. Ningú ens farà anar, com a poble, per un camí que col.lectivament no desitgem".

Pujol:
"No és Catalunya la que s'ha d'adaptar a una Constitució, sinó la Constitució, la que sigui, la que s'ha d'adaptar a Catalunya i respectar-la".

Maragall:
"Catalunya serà una nació espero que algun dia reconeguda no només en el preàmbul del seu Estatut, sinó també en la Constitució del seu Estat"

ABC
Maragall y Pujol proclaman que ha llegado el momento del «Estado catalán»

El Mundo
La bandera española no ondeó ayer en ayuntamientos gobernados por el PSC

dilluns, 10 de setembre de 2007

El Prat, parc temàtic

A questa cap de setmana hem fet un “viatge llamp” a Xixon per assistir a una boda. Primer de tot dir-vos que cada vegada qui hi vaig m’agrada més aquesta ciutat del Cantàbric i segon constatar el mal que les LowCost han fet al món de la navegació aèria en particular i a la societat en general. Ja mentre fèiem cua per facturar vam veure passar una colla de galifardeus capitanejats per un individu disfressat de Pantera Rosa, molt probablement contra la seva voluntat i principis, fent algaravia per la teminal B del Prat. Els companys de “l’home de rosa” estaven la mar de contents. Segur que feia setmanes que planificaven i esperaven que arribés el dia d’agafar al seu amic i endur-se’l de cap de setmana sorpresa a qualsevol lloc de disbauxa per gaudir dels seus últims dies de solteria.

Aviat varem perdre de vista a la Pantera Rosa, però encara no havien acabat les trobades amb personatges de dibuixos animats. Una vegada ja estàvem instal·lats “còmodament” al nostre seient... havent passat prèviament descalços per un arc de seguretat, havent ensenyat 18 vegades el DNI i havent caminat 56 km fins a trobar la nostra porta d’embarcament... deia que una vegada acomodats a la cabina del McDonnell Douglas MD-87 va aparèixer l’Abeja Maya. Que evidentment no anava sola. L’acompanyaven 12 amigues seves que havien tingut la brillant idea de enxovar a la seva amiga casadera en un ridícul traju de ratlles groc i negres i de uniformar-se elles amb texans blaus, top groc i antenetes de purpurina daurada. La cosa feia més pena que gracia sobretot veient la cara de la futura esposa que no tenia massa clar què estava passant amb la seva vida i que evidentment era el centre de totes les mirades.

S’ha de dir que al final les abelletes es van comportar força, no van donar gaire pel cul i ens van deixar dormir. El moment més crític potser va ser quan van decidir repartir uns paperets entre els passatgers per tal de que poguéssim cantar amb elles una adaptació lliure del tema principal de la sèrie animada “La Abeja Maya”. La tripulació de cabina, en veure que s’estaven repartint pamflets subversius entre el passatge es van posar en estat d’alerta i van córrer a confiscar el paperet més proper a la seva posició per verificar si el contingut del mateix suposava alguna amenaça per a la seguret de l’avió.

El que us deia, les LowCost han convertit el Prat els divendres al vespre, en una mena de Parc Warner on una rere l’altre les colles de comiat de solter inicien la seva diàspora capa diversos destins de luxúria i perdició.

En fi, un viatge entretingut, una boda la mar de divertida i en general un cap de setmana ven aprofitat.

dimarts, 4 de setembre de 2007

Gestos


Els gestos són moltes vegades més importants que els fets i generalment els precedeixen. També es cert que moltes bones iniciatives es queden només en gestos i no es concreten mai en fets. En pocs dies hem estat testimonis de diferents gestos que evidencien que alguna cosa es mou al nostre país. Gestos que com a mínim fan trontollar consciències polítiques i que qui sap si arribaran o no a materialitzar-se en fets. Amb la impossibilitat de ser una nació sobirana real sembla que últimament ens agrada ser una nació en els gestos:

El vicepresident del govern no té problemes en proposar la celebració d’un referèndum per l’auto determinació pel 2014 tot i que és perfectament conscient de que és totalment il·legal i que l’Esta no ho permetrà. Ell creu que la reivindicació es totalment justa i per tant la fa, que sigui o no legal és un tema menor. Les coses són il·legals fins que es canvien les lleis i passen a ser legals.

L’expresident Pujol recorda que l’Estat està oblidant les seves obligacions vers les infraestructures de Catalunya i diu que una situació així mereixeria un ”tancament de caixes”, una “vaga fiscal”. Afegeix que una cosa així “no s’ha de fer ni es farà”, però és tot un gest que un home com ell digui que seria just fer-ho. Novament un gest just sembla que s’hauria d’imposar a les lleis.

La RFEF decideix fer política en un gest nacionalista (i en aquesta cas legal) i prohibeix a la selecció catalana de futbol jugar el partit amistós CAT-USA. La RFEF no pot prohibir que ciutadans nord-americans visitin Barcelona a l’octubre i que es trobin amb ciutadans catalans per fer esport i jugar un partit al Camp Nou. Si el propietari de les instal·lacions els hi deixa... la justícia novament s’hauria d’imposar a la prohibició legal.

Artur Mas proposa renovar el Catalanisme... que pot ser un brisdis al sol, vale... que potser ho fa per que venen eleccions, vale... però les circumstàncies obliguen al líder de l’oposició a dir que ells també fan coses per la sobirania, les circumstàncies l’obliguen a fer aquest gest per no quedar-se enrere.

En quatre dies hem arreplegat mitja dotzena de plataformes lligades, o no a diferents partits. Plataformes per la sobirania, el dret a decidir, la independència, etc. Plataformes que vehiculen els gestos i les aspiracions que els partits politics no poden donar per por a perdre votants o per pura disciplina de partit.

Es posa en marxa una campanya per donar a conèixer al món el cas de l’Èric i el seu exercit del Fènix. Un altre gest per fer veure al món que no estem contents amb el que passa al nostre voltant.

Fets i no gestos, diran alguns que es el que necessitem. Cert. Però hom té la petita esperança que el 10% d’aquest gestos es transformin en fets.

PS.: Heu vist la foto? Una columna de tancs britànics abandona Bàssora. Darrera del tanc amb la Union Jack van la resta de tancs de la columna onejant la bandera gal·lesa. ¿Us imagineu aquesta escena amb unes altres dues banderes? Impossible.

dijous, 30 d’agost de 2007

Mark ja no és "el jefe"

Amb pocs dies de diferencia s’han presentats dos singles que anuncien nous treballs discogràfics de dos noms destacats del rock de les últimes dècades: Knopfler i Springteen. Ja es poden escoltar a la xarxa “Radio Nowhere” de The Boss i “True Love Will Never Fade” de MK. Escolteu-les.

Els nombrosos incondicionals de l’escossés segur que anirem a la botiga a comprar el que segurament serà un nou repertori de cançons soporíferes executades amb immensa maestria. I anirem a buscar-lo amb l’esperança de poder descobrir entre algun dels talls de “Kill To Get Crimson” alguna perla amagada com varem descobrir “Speedway At Nazareth” dins del “Sailing To Philadelphia”. D’entrada la cosa no promet gaire, sobretot si ho compares amb l’energia que supura el nou single de Bruce Sprinsteen. Rock en estat pur, un saxo que estripa l’ànima a mitja cançó i una banda que es capaç de mantenir, amb un simple Mi-Do-Sol-Re, una autentica atmosfera rockera.

L’avi Marky és un autèntic mestre a la guitarra i els músics que l’acompanyen uns intèrprets de primera (bueno Guy Fletcher, la Yoko Ono del Dire Straits, potser no tant), però sens dubte el rock es toca des de l’anima i l’anima de Mark està molt més a prop de les verdes pastures de les Highlands que del fang de Woodstock.

dilluns, 27 d’agost de 2007

Villatoro dixit

Ara que tothom s’omple la boca de coses com “Espanya”, ”inversió”, ”infraestructures”, ”referèndum”, “2017”, “independència”, etc. M’agradaria que llegissiu la reflexió que feia Vicenç Villatoro el diumenge passat a l’Avui. Us poso algubns fragments destacats:

EM DEIA UN BON AMIC: ESPANYA, AVUI, no pensa en Catalunya perquè no li fa falta. Amb Madrid fent de locomotora econòmica, amb València com a porta a la Mediterrània, amb Saragossa com a centre logístic cap a Europa, Espanya no necessita Catalunya per pensar-se ella mateixa. Òbviament, això no vol dir que visqués amb indiferència un intent secessionista. Però com que no se'l creu, com que li sembla que això ja està domesticat, com que ja no hi ha un govern nacionalista que la qüestiona, avui Espanya pot fer veure que Catalunya no existeix, no hi és, o és només una comunitat autònoma més, important sobretot per la demografia i, per tant, pels vots que aporta a la confrontació política interna espanyola. És obvi que per a l'Espanya de Zapatero la Catalunya del president Montilla ni molesta ni fa por. Fins al punt que després d'una apagada que teòricament ha indignat la ciutadania, Zapatero pot venir a Barcelona amb una lògica de campanya electoral, endarrerir el seu viatge perquè hi ha focs a les Canàries i passar la maroma sense un desgast aparent notable. Catalunya no està avui ni en les prioritats ni en les inquietuds ni en les curiositats de la política i de la cultura espanyola. Espanya viu sense preocupar-se per Catalunya. Algú dirà que millor. Sí, seria millor si els trens arribessin a l'hora, els avions volessin lluny i no estiguéssim pendents de si els generadors de fuel de l'exèrcit faran falta. Si l'Estat no et percep com a problema, per quin motiu hauria de dedicar cinc minuts a donar-te solucions? Espanya ja no creu tenir un problema català. Ara en tot cas és Catalunya la qui té el problema.

I m’encanta com simplifica el mapa de les autonomies en tres colors:

PER A LA POLÍTICA I LA INTEL·LECTUALITAT espanyola, el problema català es va arreglar amb la Constitució. Però l'existència a Catalunya d'un govern nacionalista mantenia -ells pensaven que de manera artificial- la vigència del problema i la necessitat d'abordar-lo, encara que fos en termes d'una molèstia que ells consideraven anacrònica. Per a la política espanyola, el mapa mental de l'Espanya de les autonomies té només tres colors: les autonomies socialistes, les autonomies populars i els problemes. Des de fa un temps, només Euskadi surt en aquest mapa pintada amb el color dels problemes. Catalunya, com Galícia o com Andalusia, surt amb el color de les autonomies socialistes i per tant la seva consideració en termes de política espanyola s'assembla més a Andalusia o a Galícia que no pas a Euskadi.

dimarts, 21 d’agost de 2007

Oyo!


Bé, ja estem al peu del canó un altre cop després d’unes merescudíssimes vacances a cavall entre Mataró i les terres Gironines (Sant Martí de Campmajor i Roses). Veig, però que:
  • La família Borbón continua tenint estatus de monarquia.
  • Ja no són Santes.
  • Montilla segueix sent president de Catalunya.
  • Els desastres naturals assoten Amèrica.
  • Castella i Catalunya continuen sota el mateix Estat.
  • ZP continua amb els seu “qui dia passa any empeny”.
  • Gallardón comença a remenar la cua i Acebes li fot colleja.
  • A les Low Cost els hi ha donat per cobrar-te l’excés de pes d’equipatge i ja no són tant low.
Vaja, que no heu arreglat res metre he estat fora, si es que a l’agost no hi ha ni cristu que doni cops de mall.

dijous, 26 de juliol de 2007

NIT BOJA


Obra cabdal de la tradició mataronina, en 5 actes.

Preàmbul

Aquesta obra tracta de com una colla de mataronins i de foranis deixaran, per unes hores, les preocupacions mundanes a un costat i es rendiran al poder de la disbauxa i la fresta. La nostra visió particular, però comença amb una lluita aferrissada per aconseguir sopar al frankfurt de La Riera:

- Jefe, pom·me tresfranfurdoslomosyunaternera
- Oido! Trescervelasdosfranfurynamalaguenya

- No, no!
- Toma xaval, las dos terneras ahora viene el resto
- Mmmm...vale

Acte I: Desvetllament Bellugós

El primer acte consisteix en esperar que la Familia Robafaves surti de l’Ajuntament i junt amb la Banda recórrer la Riera fins ala plaça Santa Anna al ritme del Baquetero.

L’Oscar us fa una sinopsi a 7m76



Acte II: Convidada de la Família Robafaves

Una vegada recorreguts els centenars de metres que separen l’Ajuntament de la Plaça Santa Anna la gent es dispersa per la plaça per tal d’aconseguir una bota de vi i alguna galeta. Un grup de musica tradicional amenitza l’estona metre tothom saluda i abraça a coneguts i saludats.

Aquí és on es va produir el moment blogaire de la nit:

La Primera Trobada Blogera Cop de Mall, Les Santes 2007

1 - la Txell de la Txell
2 - en Puji de La Cullerada
3 - en David de CONTRAcorrent
4 - en Kanu de Bardefumadors
5 - l'Edu de Tornarem a vèncer

6 - en Gerard de Newsticies i Capità Waldo
7 - l'Oriol d'Em vinc a referir
8 - l'Oscar de 7m76
9 - en Dani R. d'Espai D

Entreacte

Cal retornar les figures a l’ajuntament així que Riera amunt un altre cop amb el mateix mètode: 1, 2 , 3 ... i 15!



I aquí cedeixo la narració dels fets a altres il·lustres bloggaires que van viure la festa fins el final: Puji, Oriol, Kanu, Edu... us toca.

Acte III Escapada Negra Nit

Acte IV: Pujada Tabalada

Acte V: Ruixada