dimarts, 29 de maig de 2007

L’efecte diarrea (revisió de l’Efecte Papallona)

Joan Capdevila, camioner de professió. A les 8:34 del matí està arribant al pont de Santa Coloma, que connecta la Pota Nord amb el nus de la Trinitat, provinent de Palamós. Porta el seu camió refrigerat carregat de gambes. De sobte li venen unes ganes imperioses de desfer-se de la carrega intestinal que acumula des de fa tres dies. Sembla que el remei contra el restrenyiment que la Maria Puigderajols, l’esposa dels Sr. Capdevila, li ha preparat per esmorzar ha fet efecte per fi. La saviesa acumulada durant més de cinc generacions per les dones de la família Puigderajols no podia fallar. El concentrat de prunes macerades amb vinagre de vi del Priorat (res de Mòdenes ni polles) està a punt de demostrar la seva efectivitat i de tronar a catapultar el nom dels Puigderajols al top 5 del raking “d’ungüents pudents però que funcionen de la òstia” (UPqFO). Lloc que no haurien abandonat mai si no fos per les males arts de la Paquita, dels Soler de Palafrugell, que ara fa prop de vint anys va...

- Perdoni senyor narrador. Anem per feina que estic que em cago i no aguanto més.. o avancem a la historia o evacuo a la cabina del camió.

- Ups, perdó Sr. Capdevila, és que començo a divagar i em perdo.

Com deia, les prunes macerades més la “càrrega” de fa tres dies demanen pas de manera imperiosa, Capdevila no té alternativa ha de parar el camió, dins del túnel seria una imprudència, aguanta uns metres més, ja veu la llum del final, se sent com Ayrton Senna buscant el final del túnel del port de Mónaco per desaccelerar i gestionar l’achicane, la cabina de l’Iveco EuroCargo ja esta fora del túnel, posa l’intermitent a la dreta, busca l’arcen per a aturar-se, collons! No hi més de quatre pams de marge, no hi ha marxa enrere, ha d’aturar-se, s’atura, el camió ocupa part del carril, ara és un tema menor, baixa de la cabina al mateix temps que es posa l’armilla reflectant dels collons amb una mà i es descorda els pantalons amb l’altra, s’ajup, relaxa l’esfínter, evacua i respira. L'operació ha estat ràpida i efectiva*, es puja els pantalons, torna a la cabina i es disposa a reiniciar la marxa. La cosa no ha durat més de 2 minuts.

Al mateix temps el senyor Navarro està sortint del parking de casa seva a Castelldefels. Es disposa a agafar la Ronda Litoral fins a la sortida de Port Olímpic per a anar a treballar. Preveu que a les 9 i poc ja hi serà, tot són vies ràpides fins al seu destí.

A les 8:42 el Sr. Capdevila ja ha reprès la marxa, ha hagut de patir el clàxons d’uns quants conductors que s’han vist afectats per la seva maniobra. Els accepta resignat i conscient que els altres usuaris de la via tenen dret a estar enfadats amb ell, però les circumstàncies eren imperioses.

A les 8:52 el Sr. Navarro es veu obligat a encendre els llums d’emergència del seu Ibiza del 97 i frenar de manera sobtada. L’entrada a la Ronda està col·lapsada, els dos carrils als que vol incorporar-se estan aturats. La radio li confirma que no hi ha cap accident en tota la xarxa viaria catalana. Tot i això avança a 2,5 x 10-6 km/h. Ara no ho sap però no arribarà al seu destí fins les 10:23. Arribarà esgotat al despatx després de 81 minuts dins del cotxe i sense saber que carai ha provocat un embús tan descomunal.

Ell no ho sap però nosaltres sí. Les prunes macerades de la Sr. Puigderajols han provocat el caos a les entrades de Barcelona de nord a sud i d’est a oest fent que el Sr. Navarro s’hagi perdut una entrevista amb un client important.

És l’efecte diarrea: una petita indisposició intestinal a les portes del Nus de la Trinitat provoca que la població de Baix Llobregat que treballa a Barcelona perdi una hora i mitja de la seva vida tancat al cotxe.

Corol·lari: les infraestructures de la capital de Catalunya són una gran cagada.

* No entro a detallar com es resol el tema higiènic postevacuació ja que no és objecte d’aquesta narració. Només dir-vos que el Sr. Capdevila haurà de comprar una nova armilla reflectant si no vol tenir problemes amb els Mossos en un futur.

6 comentaris :

Oscar ha dit...

Tremendu, brutal, feia molt de temps que no llegia una cosa tan ingeniosa. Suposo que no estarà basat en fets reals, oi, senyor Capdevila?

Dani R. ha dit...

No, encara no em dedico al tràfic de gambes en mal estat... jeje

Puji ha dit...

Ja ja ja ja! Ni Módena ni hòsties! ja ja ja!

Si la història fos real, a les 8:34 al tunel de Santa Coloma, el Sr. Capdevila s'hauria cagata a la cabina de l'Iveco (vull dir que mai hagués vist la llum).

Edu ha dit...

jejeje molt bo

Sergio ha dit...

Jajaajaja

qué bueno.... ay! y me reiría mucho más si no fuera porque me como un marrón así cada día (vaya, que poco acertada la expresión "comerse el marrón" en este caso, no?)

Y encima, debe ser que el remedio de la senyora Puigderajols le ha devuelto la regularidad al senyor Capdevila, porque la historia se repite cada día...

Gerard Agudo ha dit...

Amb el casas això no pasa ja ja ja