dilluns, 25 de juny de 2007

City


Les ciutats van néixer, fa ja molts anys, com a centres per optimitzar recursos. En un principi les ciutats concentraven la població per tal de poder oferir amb més facilitat serveis mancomunats. Els mercats, l’educació, la gestió financera, el comerç es concentrava a les ciutats i la població que requeria d’aquest serveis es concentrava al seu voltant. Mes tard, amb la revolució industrial les ciutats van afegir un nou concepte concentrador: les ciutats eren els gran centres productius i la població es concentrava al seu voltant per tal de poder treballar-hi. Els treballadors es concentraven en barris obrers i en construccions verticals d’alta densitat per tal d’apropar la força de treball al centre productiu.

Avui en dia les ciutats han perdut aquests dos grans valors concentradors. Tot i que segueixen tenint els millors serveis mancomunats, les poblacions petites també han aconseguit arribar a un nivell de serveis al ciutadà força òptim. Ja no cal anar Barcelona o apropar-se a Madrid per que et visiti un metge, hi ha entitats bancàries en els pobles més petits i la distribució d’aliments arriba fins a l’últim recó del país. Les grans ciutats continuen sent també els centres de treball més grans, però amb una gran diferencia: ara els treballadors no poden triar viure al voltant del seu centre de treball.

Barcelona, i l’àrea metropolitana, continua sent la gran empleadora del país però una gran quantitat de persones que hi treballen no hi poden viure. Això ens porta a que cada dia una gran quantitat de treballadors generin milers de desplaçaments per tal d’arribar del seu lloc de residencia al seu lloc de treball. Milers de desplaçaments que han de ser absorbits per unes infraestructures que no estan preparades. Cosa que es tradueix en milions d’hores perdudes, hores de son, hores de treball, hores de temps lliure... i milers d’euros invertits exclusivament en transportar-nos de casa a la feina.

Si això hi afegim l’evolució salarial de la última dècada que ens col·loca a nivells de 1994 la conclusió en molts casos es evident: ¿per què buscar una feina d’enginyer, advocar, consultor financer suposadament d’alta qualificació i en empreses importants a la gran ciutat, si per un sou només una mica més baix puc fer de lampista al meu barri o treballar en una floristeria a tres carrers de casa?

Les aspiracions professionals són molt importants per la majoria de gent però els sous mediocres i les barreres físiques per poder accedir als centres de treball teòricament interessants estan creant un caldo de cultiu que a llarg termini ens poden passar factura. Barcelona està molt lluny de convertir-se en una City on els negocis i la gent que hi participa pugui prosperar.

Digueu-me pessimista però veient les noticies del cap de setmana un no està per titar coets: Els treballadors catalans són els que tenen menys poder adquisitiu de tot l'Estat + El pollastre de l’Euromed = mama avui no vull a anar a treballar.

6 comentaris :

Gerard Agudo ha dit...

Més en broma que en serio aquí a la feina vam estar pensant en agafar una paradeta del mercat de badalona i fer mitja jornada al matí i llestos... i com això altres coses. Només que trobés una feina on a l'any cobres 2000 euros menys a Mataró ja em serviria ja que és el què costa en transports, menjars i altres mandangues desplaçar-se a Barcelona.

Jo vull ser amo de casa.

Dani R. ha dit...

Els serveis de neteja domestics no estan tan mal pagats

Oscar ha dit...

Dani, tens tota la raó. La meva "sort" és que jo visc i treballo a Barcelona, i només perdo 25 minuts en arribar-hi en transport públic (15 minuts en cotxe).

A part del desplaçament, el que són miserables són els sous. Jo tinc l'experiència de viure a París i a Porto i el que passa aquí és lamentable. Fins i tot els sous de Porto són millors en comparació amb el cost de la vida.

En Gerard també té raó. Em sembla que tots ens hem plantejat (cada cop més en sèrio) engengar a rodar la nostra feina d'"enginyer" per fer alguna altra cosa no tant estressada i, comparativament, millor remunerada.

Puji ha dit...

I buscar (o crear) una feina d'"alta qualificació" prop de casa?

En qualsevol cas, els sous, comparats amb les responsabilitats foten riure.

Oscar ha dit...

Puji, accepto idees. Sempre he pensat que algun dia tindré una idea brillant (tipus Google) i em fotre d'or. Però segurament necessitaré socis.

Gerard Agudo ha dit...

Jo tot el què penso¿? que crec que pot estar bé la meitat resulta que ja està inventat ja ja ja ... i l'altre meitat són estupideses.