dijous, 30 d’agost de 2007

Mark ja no és "el jefe"

Amb pocs dies de diferencia s’han presentats dos singles que anuncien nous treballs discogràfics de dos noms destacats del rock de les últimes dècades: Knopfler i Springteen. Ja es poden escoltar a la xarxa “Radio Nowhere” de The Boss i “True Love Will Never Fade” de MK. Escolteu-les.

Els nombrosos incondicionals de l’escossés segur que anirem a la botiga a comprar el que segurament serà un nou repertori de cançons soporíferes executades amb immensa maestria. I anirem a buscar-lo amb l’esperança de poder descobrir entre algun dels talls de “Kill To Get Crimson” alguna perla amagada com varem descobrir “Speedway At Nazareth” dins del “Sailing To Philadelphia”. D’entrada la cosa no promet gaire, sobretot si ho compares amb l’energia que supura el nou single de Bruce Sprinsteen. Rock en estat pur, un saxo que estripa l’ànima a mitja cançó i una banda que es capaç de mantenir, amb un simple Mi-Do-Sol-Re, una autentica atmosfera rockera.

L’avi Marky és un autèntic mestre a la guitarra i els músics que l’acompanyen uns intèrprets de primera (bueno Guy Fletcher, la Yoko Ono del Dire Straits, potser no tant), però sens dubte el rock es toca des de l’anima i l’anima de Mark està molt més a prop de les verdes pastures de les Highlands que del fang de Woodstock.

12 comentaris :

Charlie Hi-Hat ha dit...

"Guy Fletcher, la Yoko Ono del Dire Straits"

JUASJUASJAUSJAUSJASUJASUAJSUASJUASJASUAJSUASJUASJAUSJASU
JAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJA!!!

mossèn ha dit...

vaja, no m'agrada ni un ni l'altra ... salut

Dani Gadea ha dit...

pues jo estic frisant per tenir el nou de Bruce, si s'acosta al nivell de The Rising, ja serà fantàstic. Quina pena que no vingui a Barna a la seva gira europea.

Gerard Agudo ha dit...

M'ha agradat la definició final!!

Dani R. ha dit...

@charlie: però tinc rao o no?

@mossen: doncs farieu bé d'escoltar-los, són dos xicots prou aixerits.

@dani: ja vindrà, no pateixis.

@gerard: qui pogués estar ara a les planures d'Escòcia....

Clint ha dit...

Anava a comentar ahir, però em vaig adormir escoltant la cançó del Mark.

Tot i això, el teu post m'ha agradat molt inspirat!

nimue ha dit...

uf! doncs a mi m'encanten els dos! la sort és que com que són diferents pots triar-ne un o l'altre segons el moment...

Charlie Hi-Hat ha dit...

oitant! :P
Per cert, pots trobar més temes del nou disc, aquí, cortesia del meu amic Ignasi.

Sylvie ha dit...

JO penso com la nimue... m'encanten els dos... soc mes del Knopfler però altre es també excepcional. Crec que compares dos grans incomparables.

doommaster ha dit...

Ufff!! Mark Knopfler! Des de que vaig sentir que l'hi encantava al Montilla vaig perdre completament la curiositat per ell... :-)

Oriol ha dit...

i la Paulina Rubio, ha tret alguna cosa?

Edu ha dit...

Avui La Vanguardia també ho diu: "Mark abandona el rock per passar-se al folk".