dilluns, 27 d’agost de 2007

Villatoro dixit

Ara que tothom s’omple la boca de coses com “Espanya”, ”inversió”, ”infraestructures”, ”referèndum”, “2017”, “independència”, etc. M’agradaria que llegissiu la reflexió que feia Vicenç Villatoro el diumenge passat a l’Avui. Us poso algubns fragments destacats:

EM DEIA UN BON AMIC: ESPANYA, AVUI, no pensa en Catalunya perquè no li fa falta. Amb Madrid fent de locomotora econòmica, amb València com a porta a la Mediterrània, amb Saragossa com a centre logístic cap a Europa, Espanya no necessita Catalunya per pensar-se ella mateixa. Òbviament, això no vol dir que visqués amb indiferència un intent secessionista. Però com que no se'l creu, com que li sembla que això ja està domesticat, com que ja no hi ha un govern nacionalista que la qüestiona, avui Espanya pot fer veure que Catalunya no existeix, no hi és, o és només una comunitat autònoma més, important sobretot per la demografia i, per tant, pels vots que aporta a la confrontació política interna espanyola. És obvi que per a l'Espanya de Zapatero la Catalunya del president Montilla ni molesta ni fa por. Fins al punt que després d'una apagada que teòricament ha indignat la ciutadania, Zapatero pot venir a Barcelona amb una lògica de campanya electoral, endarrerir el seu viatge perquè hi ha focs a les Canàries i passar la maroma sense un desgast aparent notable. Catalunya no està avui ni en les prioritats ni en les inquietuds ni en les curiositats de la política i de la cultura espanyola. Espanya viu sense preocupar-se per Catalunya. Algú dirà que millor. Sí, seria millor si els trens arribessin a l'hora, els avions volessin lluny i no estiguéssim pendents de si els generadors de fuel de l'exèrcit faran falta. Si l'Estat no et percep com a problema, per quin motiu hauria de dedicar cinc minuts a donar-te solucions? Espanya ja no creu tenir un problema català. Ara en tot cas és Catalunya la qui té el problema.

I m’encanta com simplifica el mapa de les autonomies en tres colors:

PER A LA POLÍTICA I LA INTEL·LECTUALITAT espanyola, el problema català es va arreglar amb la Constitució. Però l'existència a Catalunya d'un govern nacionalista mantenia -ells pensaven que de manera artificial- la vigència del problema i la necessitat d'abordar-lo, encara que fos en termes d'una molèstia que ells consideraven anacrònica. Per a la política espanyola, el mapa mental de l'Espanya de les autonomies té només tres colors: les autonomies socialistes, les autonomies populars i els problemes. Des de fa un temps, només Euskadi surt en aquest mapa pintada amb el color dels problemes. Catalunya, com Galícia o com Andalusia, surt amb el color de les autonomies socialistes i per tant la seva consideració en termes de política espanyola s'assembla més a Andalusia o a Galícia que no pas a Euskadi.

6 comentaris :

mossèn ha dit...

curiós ... salut

Dani Gadea ha dit...

És ben cert que el camí que prenen les coses fa despertar les faccions més radicals dels catalans... fins i tot amb el mediocres mitjes tintes que pretenen representar el nacionalisme més d'arrel. De totes maneres, malgrat el panorama, vivim massa bé i massa tranquils, i això es nota en el polítics que porten el nacionalisme només de boquilla. Fa por que aquest quadre que tan bé descriu en Villatoro desperti "massa" les arrels més radicals. Més val que alguns es posin les piles...

Oriol ha dit...

caram.

En Ferran ha dit...

Jo faria una petita puntualització al primer text: la locomotora madrilenya i el port valencià, entre d'altres, són part d'una molt ben planejada estratègia des d'Espanya. No només "Espanya no necessita Catalunya per pensar-se a ella mateixa" sinó que, directament, deixa Catalunya sense recursos per poder-se plantejar la secessió. Si no tens calers, si el poder l'ha xuclat Madrid, ¿penses viure en la indigència, Catalunya independent? No, et quedaràs a casa meu (Espanya), perquè no tindràs més remei. Aquesta, crec modestament, és la seva estratègia.
Molt d'acord amb els dos textos d'en Villatoro.

Clint ha dit...

No diré que no té raó, però el Villatoro quan es va treure la careta i es tant CiU a sac que em cau una mica gros...però la simplificació dels colors la trobo encertadissima!

Gerard Agudo ha dit...

bofetada a la cara!!