dimarts, 4 de setembre de 2007

Gestos


Els gestos són moltes vegades més importants que els fets i generalment els precedeixen. També es cert que moltes bones iniciatives es queden només en gestos i no es concreten mai en fets. En pocs dies hem estat testimonis de diferents gestos que evidencien que alguna cosa es mou al nostre país. Gestos que com a mínim fan trontollar consciències polítiques i que qui sap si arribaran o no a materialitzar-se en fets. Amb la impossibilitat de ser una nació sobirana real sembla que últimament ens agrada ser una nació en els gestos:

El vicepresident del govern no té problemes en proposar la celebració d’un referèndum per l’auto determinació pel 2014 tot i que és perfectament conscient de que és totalment il·legal i que l’Esta no ho permetrà. Ell creu que la reivindicació es totalment justa i per tant la fa, que sigui o no legal és un tema menor. Les coses són il·legals fins que es canvien les lleis i passen a ser legals.

L’expresident Pujol recorda que l’Estat està oblidant les seves obligacions vers les infraestructures de Catalunya i diu que una situació així mereixeria un ”tancament de caixes”, una “vaga fiscal”. Afegeix que una cosa així “no s’ha de fer ni es farà”, però és tot un gest que un home com ell digui que seria just fer-ho. Novament un gest just sembla que s’hauria d’imposar a les lleis.

La RFEF decideix fer política en un gest nacionalista (i en aquesta cas legal) i prohibeix a la selecció catalana de futbol jugar el partit amistós CAT-USA. La RFEF no pot prohibir que ciutadans nord-americans visitin Barcelona a l’octubre i que es trobin amb ciutadans catalans per fer esport i jugar un partit al Camp Nou. Si el propietari de les instal·lacions els hi deixa... la justícia novament s’hauria d’imposar a la prohibició legal.

Artur Mas proposa renovar el Catalanisme... que pot ser un brisdis al sol, vale... que potser ho fa per que venen eleccions, vale... però les circumstàncies obliguen al líder de l’oposició a dir que ells també fan coses per la sobirania, les circumstàncies l’obliguen a fer aquest gest per no quedar-se enrere.

En quatre dies hem arreplegat mitja dotzena de plataformes lligades, o no a diferents partits. Plataformes per la sobirania, el dret a decidir, la independència, etc. Plataformes que vehiculen els gestos i les aspiracions que els partits politics no poden donar per por a perdre votants o per pura disciplina de partit.

Es posa en marxa una campanya per donar a conèixer al món el cas de l’Èric i el seu exercit del Fènix. Un altre gest per fer veure al món que no estem contents amb el que passa al nostre voltant.

Fets i no gestos, diran alguns que es el que necessitem. Cert. Però hom té la petita esperança que el 10% d’aquest gestos es transformin en fets.

PS.: Heu vist la foto? Una columna de tancs britànics abandona Bàssora. Darrera del tanc amb la Union Jack van la resta de tancs de la columna onejant la bandera gal·lesa. ¿Us imagineu aquesta escena amb unes altres dues banderes? Impossible.

6 comentaris :

Ferran ha dit...

Com dius, Dani, els gestos són molt importants perquè poden precedir els fets. La moguda política que hi ha al país aquests últims dies és, com a mínim, il·lusionant.
Tu creus que és sostenible un estat com l'espanyol, sempre a la grenya entre catalans i bascos d'una banda, i castellans/resta de l'estat de l'altra? No puc evitar pensar que potser, algun dia, se n'adonaran que ells també sortirien guanyant amb un divorci amistós. Digue'm ultra-optimista :)

Clint ha dit...

Jo diria que si tant sols un d'aquests gestos es transformes en fet, seria tant colpidor que hi hauria una mena d'efecte dominó! La majoria de gent espera que deixin ja de tant brindis al sol i facin alguna cosa, tot i a risc de cagar-la i tenir que acabar treballant com la majoria!

mossèn ha dit...

m'agraden aquests "carrus" ... van amb diesel ??? ... salut

Edu ha dit...

em dóna la sensació que estem entren en una bombolla i que entre tots ens agradem molt, però hem pensat que el nostre president és diu Pepe i que bona part (majoria?) dels catalans no volen, com diu en Ferran, divorciar-se d'Espanya?

kanuddao's ha dit...

Les meves sensacions pel que fa a tot això es mouen entre el cabreig, la insatisfacció i l'escepticisme. En tot cas, i el que dius és ben cert, tant de gest crea rebombori i d'aquest xup-xup en pot acabar sortint alguna cosa seriosa apte per convertir-se en fet. Tant de bo.

Per cert, lo de la RFEF és un cacicada amb totes les lletres, i en van...

Gerard Agudo ha dit...

El problema és que ja no hi ha qui es cregui els nostres polítics amb amb aquests gestos.

"Agua de Borrajas"

RFEF = Cacics