dilluns, 12 de novembre de 2007

Estem cardats


Veien com està el panorama tenia gairebé decidit votar en blanc a les properes eleccions generals. Com que sóc desconfiat de mena m’he posat a investigar que carai passa amb el vot en blanc no fos cas que fos pitjor el remei que l’enfermetat.

I després d’estudiar la llei D’Hont, les circumscripcions i de jugar amb el simulador de repartiment d’escons la conclusió es clara: la única manera de perjudicar a un partit polític (al que esta al poder, per exemple) es ajudant al partit o partits de la oposició. Per tant estàs perpetuant el sistema d’alternatives entre la mateixa “oligarquia”.

El vot en blanc apuja el llistó mínim per tenir representació (el 5% dels vots emesos) i per tant posa més difícil a les minories accedir al poder. El vot nul o l’abstenció no perjudiquen a les minories però deixen en mans de uns pocs (els que voten) el repartiment del poder.

Si entrem a valorar el sistema de circumscripcions veurem que afavoreix als partits que tenen el vot molt concentrar en una circumscripció (Coalición Canaria i en certa mesura als partits catalans i bascos) i perjudica als partits que tenen el vot dispers per tot el territori (IU, lo d’aquesta gent es per fotre’s un tiro).


Tal com ho veig, si no t’agrada el partit que mana i l’alternativa et sembla encara pitjor el més útil sembla votar al següent partit regionalista amb número de vots (mai a IU) de la llista, amb l’esperança que el poder es divideixi pels territoris i que cap dels dos grans partits tingui llibertat d’acció. Això però té la contrapartida de que el Congrés es torna lent i torpe a l’hora de prendre decisions.


El 2004 els catalans vam enviar al Congreso 47 diputats (Bcn+Gi+Lle+Tar):

PSOE: 21 (14+2+2+3)

CIU: 10 (6+2+1+1)

PP: 6 (5+0+0+1)

ERC: 8 (4+2+1+1)

ICV-EUiA: 2 (2+0+0+0)
La resta de partits estan a anys llum de poder optar al 5% necessari.


  • Un vot en blanc massiu (del 25%, per exemple) podria deixar fora els dos diputats d’ICV i res més.
  • Una abstenció massiva (i proporcional a tots els partits) deixaria la cosa com està.
  • La única cosa útil és el transvasament de vots o sigui, afavorir a l’incompetent 1 per perjudicar a l’incompetent 2.
I clar, sempre amb el sostre de 47 diputats. Partint de la base que els dos grans partits espanyols tindran sempre un centenar llarg de diputats cadascú.... ni que enviem als 47 d’ICV fem gran cosa.

Conclusió: o canviem la llei electoral o estem cardats per donar cops de timó i a sobre si passem d’anar a votar o votem en blanc encara ens tirem pedres sobre la pròpia teulada. Au! Cop de Mall!


7 comentaris :

Charlie Hi-Hat ha dit...

mmmmmm...prefereixo votar l'incompetent 2 per perjudicar l'incompetent 1.

Dani R. ha dit...

Umm... és dur però sembla que és l'opció més sensata.

Puji ha dit...

I què hem de fer? Jo a les municipals ja vaig optar per votar el partit mindundi que em feia més gràcia. Inútil? Potser sí, però em nego a seguir el joc.

Déjà vie ha dit...

la foto no té desperdici!

Mikel ha dit...

es una bona reflexio , jo nomes diria que cal votar , a qui et roti , pero cal votar.

Clint ha dit...

mmm m'estas dient que per fotre el ZP menitider hauria de votar el Rajoy??? collons que començo a tenir taquicardies ja!

Ferran ha dit...

Interessant, l'explicació. També penso que cal votar, sense cap dubte.