dijous, 22 de novembre de 2007

Quant de mal estàs fent Patricia

No soc un gran amant de les festes sorpreses, ni quan me les fan a mi ni quan en toca participar per sorprendre a algú altre. Digueu-me rar si voleu, però si algú decideix portar aquell germà que va emigrar al Paraguai i que no he vist en 30 anys prefereixo que vagi de cara, m’agrada gaudir de la preparació, de l’espera, de saber que aviat veuré algú que fa temps que no veig i no pas arribar un dia a casa i trobar-me a 40 persones de cop i entre elles una cara que m’és familiar però que no ubico. Aquest segons d’incertesa de no reconèixer ni al teu germà em semblen angoixants. Com aquest exemple imaginari se m’ocorren d’altres i no parlo de quan els col·legues t’organitzen una farra sorpresa per celebrar els 40 anys, això es diferent. Parlo de veure’s avocat per sorpresa a situacions de forta càrrega emocional rodejat de persones que han tingut setmanes per pair-la i gaudir-la.

Suposo que per aquesta raó programes com El Diario de Patricia, no només em semblen televisivament lamentables sinó que em provoquen un punt d’angoixa aliena. L’últim episodi relacionat amb aquest subproducte televisiu no fa més que reafirmar-me en les meves conviccions.

Us deixo un article del gran Monegal a El Periodico on descriu i denuncia els fets de manera clara i concisa:

El programa El diario de Patricia (A-3) acaba de ficar-se en un conflicte gravíssim relacionat amb el recent assassinat (dilluns) de la jove russa Svetlana. Fa molt temps que aquest programa està instal.lat en la línia més tramposa i canalla de fer televisió. Polvoritza cada tarda els més mínims codis ètics que tot instrument de comunicació ha de preservar. Des d'aquí moltes vegades ho hem denunciat. I tant va el càntir a la font, que al final ha passat el que no hauria de sorprendre'ns, encara en la seva extrema gravetat. La història arrenca com una més de les moltes fètides trampes que cada tarda preparen. Dimecres passat, dia 14, un tal Ricardo és presentat per Patricia Gaztañaga com un noi que vol casar-se amb la seva estimada. El convida a asseure's. Aïllada i amagada darrere d'unes mampares espera Svetlana, jove russa que ha estat trucada pel programa. Advertim que el Consell del Poder Judicial investiga ara si Svetlana va ser convidada amb trampes, sense saber a què anava en realitat, cosa que habitualment fan. La jove russa és cridada llavors al plató, perquè s'assegui amb Ricardo, i ell, agenollat, li demana que es casi amb ell. Svetlana queda sense paraules. Els seus ulls demostren una sorpresa incòmoda. Balbuceja. Patricia la pressiona: "¡Ens tens a tots en suspens!". I Svetlana segueix balbucejant, nerviosa, i acaba dient: "No..., no, no". "¿No, o no ho sé?", insisteix Patricia, furgant. I Svetlana conclou: "No". I l'escena s'acaba. Als cinc dies exactes, dilluns passat, Svetlana és assassinada, apunyalada presumptament per Ricardo, que ja està empresonat. I ara hem sabut la verdadera relació que hi havia entre tots dos, i que no era la idíl.lica petició de matrimoni que Patricia Gaztañaga va presentar. Al programa d'Ana Rosa Quintana (T-5) d'ahir ho van explicar. Ricardo ja havia estat acusat d'agressió, maltractaments i robatori de documents per Svetlana. Un jutge ja l'havia condemnat. Primer a una ordre d'allunyament. Després, en judici públic, a 11 anys de presó. I després, a una altra ordre d'allunyament. Amb aquests antecedents, la maniobra d'El diario de Patricia, ajuntant-los tots dos al plató, és esgarrifosa. En cas que no es pugui provar que sigui delictiva, és d'una irresponsabilitat tan vil com canalla.

9 comentaris :

Mikel ha dit...

es mes que denunciable , un programa de TV te que tenir com a minim algu comprovant si els seus conidats tenen antecedents penals o causes obertas amb la justicia.

Ferran ha dit...

Comparteixo amb tu el primer paràgraf del post. Sense dubte. Pel que fa al segon, encara aniria més enllà: aquesta noia que presenta el programa hauria de presentar la dimissió i retirar-se de la vida pública, en el suposit que no se la pugui imputar. Quin fàstic de televisió i, de vegades, quin fàstic de societat.

granbarrufet ha dit...

Que fort!
Pobre barrufeta, aquesta patricia és pitjor que en Gargamel!

Oscar 7m76 ha dit...

Algú, a part del tal Ricardo, hauria d'acabar entre reixes i el programa, evidentment, tancat forever.

Charlie Hi-Hat ha dit...

Ara ens has posat en safata que et diguem rar....però no! no serem tant vulgars!

Ets un zip!!!

Charlie Hi-Hat ha dit...

(cap comentari sobre el fons del post, que ja m'he taquicardiat prou amb el tema aquest matí)

stratosergio ha dit...

Este tipo de programas son rastreros. Básicamente se enriquecen de las miserias ajenas, jugando con los sentimientos y el morbo. Y de esos programas ya los hay en casi todas las cadenas, en diferentes formatos pero con la misma idea. Lo peor es que se hacen porque es lo que quiere la audiencia, que parece que sólo se consuela viendo las miserias ajenas. Puaj

@Charlie hi-hat: un zip, jeje, molt bo.

Abogada en Bcn ha dit...

Completament d'acord.

Dani R. ha dit...

Osti Charlie, lo del rar/zip m'ha costat