dimecres, 31 de gener de 2007

The Police reapareix per celebrar el 30è aniversari

Tot ampliant el post de La Cullerada. Extret d'El Periodico d'avui. El retorn de The Police, una especulació que ha anat prenent força en les últimes setmanes, ja té data: l'11 de febrer. Els seus tres membres, Sting, Stewart Copeland i Andy Summers, actuaran junts, 23 anys després de la seva última gira, a la gala dels premis Grammy, a l'Staples Center de Los Angeles. El grup angloamericà, autor d'èxits del pop com Roxanne, Message in a bottle i Every breath you take, està assajant aquests dies a Vancouver (Canadà) i estudia la possibilitat d'estendre la trobada a una gira internacional.

Un comunicat de la gala de premis va precisar ahir que "The Police s'unirà a l'estel.lar llista d'artistes que han actuat en les últimes edicions dels premis Grammy, qu
e inclou reunions i actuacions exclusives". El detonant del retorn és la celebració del 30è aniversari de la formació més popular del trio, constituïda l'estiu del 1977 després de la marxa del guitarrista original, Henry Padovani. Aquest va deixar la seva empremta en el primer senzill del grup, Hang out, rellevat mesos després per l'èxit Roxanne, ja amb la guitarra d'Andy Summers.

ASSAJOS AL CANADÀ

La setmana passada, una emissora de Vancouver va anunciar que el trio estava assajant en uns estudis locals, els Lions Gate, però no va ser fins ahir que l'organització dels premis Grammy va confirmar la seva actuació a la gala. Notícia també reflectida a la web oficial de Sting. L'abast global del retorn està en l'aire i, a falta de confirmació que el grup gravi cançons noves, la seva discogràfica, A&M Music, actualment integrada en Universal, ha anunciat les seves intencions d'aprofitar el 30è aniversari per fer algun llançamen
t singular de material de The Police.
"Tenim la intenció de celebrar l'aniversari fent alguna cosa especial amb el catàleg de cançons del grup. No cal dir que ens encantaria que la banda recolzés els nostres plans. Mentre parlem amb ells d'això, no hi ha res decidit definitivament", ha anunciat la discogràfica A&M Music a través d'un comunicat.

La reunió de The Police plana sobre el món del rock des de fa anys. De fet, el grup no va anunciar mai de forma oficial la seva separació: simplement va suspendre les seves activitats després de la gira mundial de Synchronicity, el 1984, per deixar pas a la carrera solista de Sting i altres projectes individuals. Però quan, l'octubre passat, Stewart Copeland, bateria de la banda, va passar per Barcelona amb motiu de l'exhibició de la seva pel.lícula documental Everyone stares: The Police inside out en el festival In-Edit, va deixar clares les seves intencions: l'únic obstacle per al retorn era el reticent Sting.

Preguntat per aquest diari, Copeland exclamava: "¡M'encantaria tornar amb el grup! Crec que Andy també hi estaria disposat, però Sting... És el meu amic, però quan surt aquest tema es posa nerviós". Vistes les notícies, l'estat d'alteració de Sting deu anar a la baixa.

divendres, 26 de gener de 2007

A l’hivern fa fred, NOTICION!




Des de fa dos dies no deixo de llegir portades i veure minuts de telenotícies i telediarios dedicats a a questa gran noticia: fa fred.

Vale que aquesta any ha fet unes setmanes d’hivern amb temperatura de tardor i vale que veure la platja de La Conxa enfarinada és noticiable, però noticiable al programa del temps o en un destacat a meitat del TN.

Estic segur que en els 4.570 milions d’anys que té la terra hi ha hagut hiverns més estranys que el d’aquest any. Un any neva més del que ens sembla normal, un any neva menys, un any es perden moltes collites i un altre les collites són millor que mai.

El clima és lo que té, que és canviant (per això em sembla tan desafortunada l’expressió canvi climàtic). Tanta connexió en directe amb corresponsals cagats de fred a llocs inverosimils on els Deus van perdre les espardenyes em sembla una mica exagerat.

I és que volem fer un xou de qualsevol cosa i crec que moltes vegades ens passem tres pobles.

dimarts, 23 de gener de 2007

Noticies a 8tv





Ahir van estrenar-se els informatius de 8tv. En plena crisi d’audiència dels informatius de TV3, tenia certa curiositat per veure quina alternativa proposava la cadena privada del grup Godó (La Vanguardia, Mundo Deportivo, RAC1, etc).

D’entrada us diré que no em va desagradar, però també us dic que m’esperava molt més d’un programa informatiu que neix dins un grup liderat per La Vanguardia. L’horari (21:30) em sembla una aposta de risc, un telenotícies que comença quan els altres acaben. Et permet veure dos telenotícies (si tens la sort d’estar a casa a les 20:30) o bé et permet veure un informatiu sencer si mai pilles els que comencen a les 20:30. A més a més et per met omplir aquella mitja hora que hi ha entre que acaba el teu informatiu habitual i comença la teva sèrie preferida (House, CSI o el que sigui).

En contra us diré, als que no el vau veure, que la realització em va semblar molt justeta, per no dir dolenta. Visualment semblava que estigués veient el 24hores de TV Mataró.

En fi, benvingut tot el que sigui pluralitat informativa. Responsables del TN: espavilin!

dilluns, 22 de gener de 2007

Crisi esportiva ¿eing?

No deixo de sentir tertúlies, escoltar comentaris i llegir portades de diaris esportius en els que es repeteix constantment que el Barça no rutlla ... que el Madrid està en una gran crisi...

Puc estar d’acord que cap dels dos equips està desplegant tot el joc que les seves plantilles són capaces de fer. Que no estan en la millor fase de la temporada, vale. Però senyors periodistes esportius: estem parlant dels equips líders de la LFP i classificats per la fase final de la Champinyons lig! Deixin d’atabalar-nos amb tonteries, qualsevol que hagi jugat a algun esport (d’equip o no) sap que les temporades es planifiquen per tenir un rendiment màxim en segons quines fases i tenir moments de menys rendiment en d’altres. I vostès es diuen periodistes especialitzats?

Au va! Tots al Salsa Rosa a fer passar a Gaspar pel “poligrafo”.

dimecres, 17 de gener de 2007

Pesats amb el Carreras!

Quan t’assabentes que el Josep Carreras es va colar al Liceu la primera vegada que va a anar a sentir opera et pot fer més o menys gracia. D’entrada no és una dada que pugui decantar el sentit de la teva vida, ni resoldre aquell conflicte que tens amb el cosí de Manlleu amb el que no et parles des dels 6 anys quan a ell, el Tió, li va dur una Tortuga Ninja articulada i a tu només un jersei de coll alt perquè la teva tieta i ta mare no es van entendre a l’hora de quedar entesos per comprar els regals dels més petits. En el fons no es culpa ni del teu cosí ni dels Josep Carreras, però quant en menys de 45 minuts el payo t’interromp 4 vegades el sopar per dir-te “ara ho puc confessar, em vaig colar” el culparies de la mala lluna del tiet Ramon que mai no et va deixar tocar la seva col•lecció de discos, del mal gust de l’arquitecte de la torre Agbar i de la fam al món. Sr. Carreras: me la bufa que vostè es colés al Liceu amb son pare! Ja es pot fotre la col•lecció de CDs de La Vanguardia on li càpiguen, deixi’ns sopar tranquiiiilllsssss!

Collons. Sinó buidava el pap rebentava i anar a dormir amb aquesta angoixa no era plan que després comences a donar voltes al llit i veus les 12, la 1... i llavors encara et poses més nerviós perquè comences a fer càlculs i dius collons les 2! Si fins hi tot en Basté ja deu estar dormint! Només falten 5 hores per que soni el despertador ... va a dormir ràpid que demà no es diumenge. I mitja volta més i tu amb el careto del Carreras al coco veient com diu: “la primera vegada que vaig anar a un Alcampo vaig obrir una bossa de Doritos i me la vaig fotre tota abans de passar per caixa! Grrrrr! Sóc un tio super radicaaaalll! Pillat els CDs de La Vanguaaaaaaardia o cada nit m’apareixeré en somins!” [tot això llegit amb veu d’ultratomba]

I ja està, és per això que abans d’anar a dormir volia postejar. Com diu la dita: “qui posteja, els seus mals espanta”.

dilluns, 15 de gener de 2007

1977

1977

Avui fa 30 anys que vaig néixer.

Aquell mateix any Elvis Presley moria al seu lavabo de Graceland i naixien personatges com Orlando Bloom, Shakira, Sarah Michelle Gellar o Liv Tyler. S’estrenen Close Encounters of the Third Kind i Star Wars i … es formen els Dire Straits. Naixia una democràcia, es restituïa la Generalitat i bla, bla, bla.

Em resum, que já tinc 30 takus.

dissabte, 13 de gener de 2007

Medella de Cartón

Us transcric una fragment d’una de les cançons que més m’agrada d’un grup que he descobert recentment gracies les recomanacions d’en Joan Carles i Sergio: Medalla de Cartón de Fito y Los Fitipaldis.

Nunca se empieza una batalla tarde,
las penas siempre llegan enseguida,
tu siempre pides para nunca darme,
yo solo pido lo que tu me quitas.

Y el cielo que revienta de repente,
como un infierno que llego deprisa,

tierra cobarde que a nadie defiendes,
pero no lo saben... pero no lo saben.

Esa bandera siempre huele a sangre,
triste paisaje... todo de cenizas,
distintas guerras... distintas ciudades,
el mismo fuego que quemó Gernika.

Tu crees que estoy cantando en el desierto,
yo se que solo muere lo que olvidas,
hay corazones llenos de agujeros,
pero no lo saben... pero no lo saben.

Aquesta gent fan rock del bo i escriuen unes lletres que agafa’t, a més a més tenen un toc Knopflerià (tothom dret, si us plau) que m’encanta.

PS.: Aquest post va dedicat a tot s aquells que encara al segle XXI es veuen sotmesos a dictadures de tot tipus: militars, polítiques, econòmiques, de gènere o fins hi tot les que moltes vegades ens autoimposem pensant que no hi ha més remei.

dijous, 11 de gener de 2007

Internacionalitzar l'Amazones

Potser ja ho haureu llegit a un alter lloc. Però m'ha arribat per mail i m'ha fet pensar:

Durante un debate en una universidad de Estados Unidos, le preguntaron al ex gobernador del Distrito Federal y actual Ministro de Educación de Brasil, CRISTOVÃO "CHICO" BUARQUE, qué pensaba sobre la internacionalización de la Amazonia. Un estadounidense en las Naciones Unidas introdujo su pregunta, diciendo que esperaba la respuesta de un humanista y no de un brasileño.

Ésta fue la respuesta del Sr. Cristóvão Buarque:

"Realmente, como brasileño, sólo hablaría en contra de la internacionalización de la Amazonia. Por más que nuestros gobiernos no cuiden debidamente ese patrimonio, él es nuestro.

Como humanista, sintiendo el riesgo de la degradación ambiental que sufre la Amazonia, puedo imaginar su internacionalización, como también de todo lo demás, que es de suma importancia para la humanidad.

Si la Amazonia, desde una ética humanista, debe ser internacionalizada, internacionalicemos también las reservas de petróleo del mundo entero. El petróleo es tan importante para el bienestar de la humanidad como la Amazonia para nuestro futuro.

A pesar de eso, los dueños de las reservas creen tener el derecho de aumentar o disminuir la extracción de petróleo y subir o no su precio. De la misma forma, el capital financiero de los países ricos debería ser internacionalizado. Si la Amazonia es una reserva para todos los seres humanos, no se debería quemar solamente por la voluntad de un dueño o de un país. Quemar la Amazonia es tan grave como el desempleo provocado por las decisiones arbitrarias de los especuladores globales. No podemos permitir que las reservas financieras sirvan para quemar países enteros en la voluptuosidad de la especulación.

También, antes que la Amazonia, me gustaría ver la internacionalización de los grandes museos del mundo. El Louvre no debe pertenecer solo a Francia. Cada museo del mundo es el guardián de las piezas más bellas producidas por el genio humano. No se puede dejar que ese patrimonio cultural, como es el patrimonio natural amazónico, sea manipulado y destruido por el sólo placer de un propietario o de un país. No hace mucho tiempo, un millonario japonés decidió enterrar,junto con él, un cuadro de un gran maestro. Por el contrario, ese cuadro tendría que haber sido internacionalizado.

Durante este encuentro, la ONU están realizando el Foro Del Milenio, pero algunos presidentes de países tuvieron dificultades para participar, debido a "situaciones desagradables " surgidas en la frontera de los EE.UU. Por eso, creo que Nueva York,como sede de las Naciones Unidas, debe ser internacionalizada. Por lo menos Manhattan debería pertenecer a toda la humanidad. De la misma forma que París, Venecia, Roma, Londres, Río de Janeiro, Brasilia... cada ciudad, con su belleza específica, su historia del mundo, debería pertenecer al mundo entero.

Si EEUU quiere internacionalizar la Amazonia, para no correr el riesgo de dejarla en manos de los brasileños, internacionalicemos todos los arsenales nucleares. Basta pensar que ellos ya demostraron que son capaces de usar esas armas, provocando una destrucción miles de veces mayor que las lamentables quemas realizadas en los bosques de Brasil.

En sus discursos, los actuales candidatos a la presidencia de los Estados Unidos han defendido la idea de internacionalizar las reservas forestales del mundo a cambio de la deuda. Comencemos usando esa deuda para garantizar que cada niño del mundo tenga la posibilidad de comer y de ir a la escuela. Internacionalicemos a los niños , tratándolos a todos ellos sin importar el país donde nacieron, como patrimonio merecen los cuidados del mundo entero. Mucho más de lo que se merece la Amazonia. Cuando los dirigentes traten a los niños pobres del mundo como Patrimonio de la Humanidad, no permitirán que trabajen cuando deberían estudiar; que mueran cuando deberían vivir.

Como humanista, acepto defender la internacionalización del mundo; pero, mientras el mundo me trate como brasileño, lucharé para que la Amazonia, sea nuestra. ¡Solamente nuestra!"

dimarts, 9 de gener de 2007

El timo del procés de pau

Zapatero i Rajoy parlen per enèsima vegada del paper dels partits polítics majoritaris al procés de pau i surten, per enèsima vegada, de la reunió amb el mateix discurs.

ETA reivindica l’atemptat de Barajas però diu que l’alto el foc segueix vigent (eing?).

Anem a veure, tota aquesta colla es pensen que som idiotes o es que es pensen que som idiotes?

Vale que el problema no es trivial (potser si, tribal) i que amb els desequilibrats de la ETA no deu ser fàcil de raonar, però ZP i RJ ja són grandets per estar amb la tonteria. I Otegui o parla clar o que plegui, tu.

El que no pot ser és que estiguem tot el dia darrera d’ells amb la falsa esperança de que ens resolguin el problema per descobrir dia darrera dia de que no poden o no volen. El més honest que podrien fer és dir-nos: “Senyors ciutadans ni jo com a president del govern Espanyol ni aquest senyor com a cap de la oposició ni l’altre d’allà com a representat del braç polític d’ETA som capaços de resoldre el problema. Per no fer més merder ho deixem en mans de”:

  • Kofi Annan (ara estar a l’atur).
  • Pasqual Maragall (també estar a l’atur, però que els Deus ens agafin confessats).
  • El parlament d’Euskadi.
  • El senat Espanyol.
  • El parlament Europeu.
  • La cambra dels Lords.
  • Els que estan pacificant Iralanda.
  • Un grup de savis.
  • Un grup de 40 ciutadans triats a l’atzar.

S’accepten més propostes.

dilluns, 8 de gener de 2007

Per en Kanu

Time is too slow for those who wait, 
too swift for those who fear,
too long for those who grieve,
too short for those who rejoice,
but for those who love time is eternity.
Henry Van Dyke
Dedicat al nostre blog-company Kanu i a la seva família.
Una abraçada.