dimarts, 27 de febrer de 2007

Estic escoltant: Rockstar by Nickelback

Acaba de sonar Rockstar dels Nickelback al meu iPod i la lletra m’ha fet pensar...

'Cause we all just wanna be big rockstars
And live in hilltop houses driving fifteen cars
The girls come easy and the drugs come cheap
We'll all stay skinny 'cause we just won't eat
And we'll hang out in the coolest bars
In the VIP with the movie stars
Every good gold digger's
Gonna wind up there
Every Playboy bunny With her bleach blond hair

Hey hey I wanna be a rockstar
Hey hey I wanna be a rockstar

En els fons, no ens agradaria a tos ser estrelles del rock (o del futbol o del que fos)? Els que encara som de la generació en que ens van explicar que sense esforç no hi ha recompensa veiem com aquesta teoria es desmunta dia rere dia.

Escolteu-la mentre llegiu la lletra i digueu-me si no us crea certa sensació d’estar fent el primo (sobre tot si l’escolteu mentre esteu treballant per un altre, a la feina vaja).



dimarts, 20 de febrer de 2007

Amenaça o oportunitat

Cada vegada que un competidor s’avança o treu al mercat un producte novedós la resta de jugadors del mercat han de ser capaços de reaccionar ràpid i bé. Sinó corren el perill que l’encert del rival sumat a la inoperància pròpia acabin afectant sèriament al negoci. Fa pocs dies va sortir al mercat Windows Vista. Els especialistes han reconegut que Vista suposa un avenç respecte als sistemes operatius anteriors de Microsoft. Diríem, en tremes generals, que Vista és un bon sistema operatiu. Segurament perquè Microsoft, amb el Vista, encara s’ha apropat més al sistema operatiu d’Apple, OS Tiger.

Aquest encert per part de la gent de Bill Gates és, sens dubte una amenaça per a la gent d’Steve Jobs. Cal reaccionar doncs. Apple ha vist en l’amenaça una clara oportunitat. Vista és un sistema operatiu molt exigent amb els requisits del PC que l’ha de fer córrer, ergo molta gent haurà de canviar-se el PC per poder migrar a Vista, ergo tenim una pila de potencials clients que es veuran en la tessitura de decidir entre un altre PC o canviar a Mac.

I per aquesta camí es per on va la potent campanya que Apple ha inciant als EEUU: Get a Mac.

You probably need a new coputer if you want to upgrade to Vista. Perfect. Get a Mac and live in a world that’s simple, secure, and a lot more fun.

Us recomano que veieu els anuncis que estan difonent als EEUU.

dilluns, 19 de febrer de 2007

James Brown està entre nosaltres

Gairebé dos mesos després de la seva mort el cadàver del rei del soul encara no ha estat enterrat. Una disputa per l’herència del cantant fa que el cadàver es conservi en un fèretre segellat i amagat en un lloc secret, esperant que els advocats de les dues parts es posin d’acord i el jutge doni permís per enterrar-lo.

Mentre els fill legítims, els il·legítims i les suposades dones no reconegudes es barallen per pillar “catxo” de la sucosa herència el pobre home està al la nevera esperant que algú decideixi on l’enterren. Ja es veu que tots plegats se l’estimaven molt.

Bé, la noticia no té més. No més és un clar exemple que tenir pasta sempre és un problema. Fins i tot quant estàs mort.

Bon dia tothom !! Enchufeu-vos aquesta música i els vostres mals desapareixeran a partir del segon compàs.

dimecres, 14 de febrer de 2007

Copdemallisme

Sou uns fletxes. No fa ni 12 hores que he penjat discretament el projecte de banner per batejar el rollo copdemallístic que portem i ja us l’heu fet vostre. Je, je m’agrada que us agradi i m’agrada que porteu tant dins vostre aquest esperit de rebeldia i reivindicació:

Copdemallistes del món reproduir-vos i conqueriu la blogesfera!

Sou lliures de penjar el banner als vostres blogs si us sentiu identificats amb el Copdemallisme en general o amb algunes de les seves accepcions.

Si us mola ja tenim banner, ara potser caldria escriure uns estatuts i dissenyar un ping d’or i diamants per quan els primers socis fem 25 anys, no? Cal que fem un carnet o inventem una salutació secreta? Algun ritus d'iniciació?

Pels que no sabeu de que va el rollo només cal que obriu el Google, busqueu “cop de mall” i comenceu a introduir-vos al Copdemallisme blogesferic.

Suspès de feina i sou

Com a exjugador d’un esport d’equip (no de futbol), com a entrenador d’un esport d’equip (no de futbol) i com a barcelonista la meva opinió es clara:

Suspensió de feina i sou a Eto’o fins que faci una rectificació pública.

Els nens que estaven a la roda de premsa devien flipar, vaja exemple Samuel.

No cal dir que a Rijkaard se li ha girat feina.

PS.: Perdoneu per la brevetat dels meus darrers posts però el 3GSM està absorbint gran part del meu temps.

dimarts, 13 de febrer de 2007

Tornaria Dire Straits

Si sou oients de RAC1 i en concret del programa del matí (El Món a RAC1) sabreu que cada matí fan una pregunta que els oients han de contestar via SMS. Ahir, aprofitant l’entrega dels premi Grammy i el retorns dels The Police la pregunta era:

¿Quin grup t’agradaria que tornés a reunir-se?

Una companya de feina que comparteix amb mi el cotxe (som “ecolooogics”) va dir:
- “Guanyarà Mecano”.
Jo vaig pensar: “Mecano? … estar clar que arrasarà Dire Straits

Avui han donat els resultats:

  1. Dire Straits (primer i destacat)
  2. Queen
  3. El Último de la fila

Estava cantat, quan es tracta de ser nostàlgics i demostra-ho els fans del “Calb” som inigualables.

Oi que sí Puji, Charlie, Mikel ...

Per cert MK ja està de nou a l’estudi de gravació.

dijous, 8 de febrer de 2007

Solutions inside

*Feu click a la imatge per obtenir més info

Ahir dos dels representants més significatius de d’independentisme,diguem-ne peninsular van parlar en roda de premsa. Cadascú per la seva banda i des de el seu país però el que em va sorprendre és la coincidència de l’enfoc.

Tant Otegui com Carod es dirigien a l’Estat espanyol i a les seves institucions per dir-los que tenen propostes sobre la taula per aconseguir l’encaix d’Euskadi i Catalunya a l’estat de les autonomies. Tots dos però van deixar clar que si l’Estat ni tan sols les pren en consideració l’única via continua sent el sobiranisme/independència política.

L’Estatut Light o 0,0 que tenim en marxa encara el vol dissoldre una mica més un consell de savis (el Constitucional) que en funció del que han de decidir fan fora a un dels savis o a un altre i la proposta d’Otegui de començar a fer “autonomies” amb un cert criteri dins d’Espanya directament suaran d’ella.

Per tant, que ningú digui que -almenys a Catalunya on no posem bombes a les terminals dels aeroports- els independentistes trenquem les regles del joc.

De propostes imaginatives no en faltaran però clar ja et poden cuinar el llobarro de 14 maneres diferents que si no t’agrada el peix no et convencerà ni un dels plats que et presentin.

dilluns, 5 de febrer de 2007

6 nacions

En un dies en que el futbol ens mostra la seva pitjor cara (parlo del fets de Sicília, no del joc del Madrid) us vull parlar un d’altre esport: el Rugby.

Dissabte va començar el torneig de tornejos. No es que em consideri un gran amant d’aquest esport però cada vegada que en sento a parlar em corrou una enveja sana al veure com funciona tot l’entorn que rodeja al Rugby.

És probablement l’esport més agressiu dins del camp però a la vegada un dels més nobles fora d‘ell. Conceptes com “el tercer temps” o tornejos com el 6 nacions ho demostren. Segur que si aquest dies passeu per alguna taberna irlandesa, de les que abunden a Barcelona, veureu una pila d’homes forçuts compartint cervesa i passió per l’esport i animant la seva Nació (que no sempre ha de coincidir amb l’Estat que els dona el passaport).

Go Scotland, Go!

divendres, 2 de febrer de 2007

A la contra

Us transcric un carta de dos profesors de la UPC que va una mica a la contra ...

El motiu d’aquest apunt informatiu és, per una banda, el de la mobilització civil que per avui a les 19.55 proposa una apagada dels punts de consum elèctric de l’àmbit domèstic, fins a les 20.00. Per una altra, el de la poca reacció que ha suscitat aquesta proposta en la comunitat de la UPC. Creiem que, tot i semblar una proposta innocent, sembla feta des del desconeixement (o no)del funcionament del sistema elèctric. Sense titllar-nos ni molt menys d’experts partim de tres premisses:

(a) L’energia elèctrica no es pot emmagatzemar: tot allò que es produeix s’ha de consumir.

(b) Les màquines que generen l’electricitat que consumim no són precisament dinamos de bicicleta, en les que quan hom deixa de pedalejar, la llum deixa de lluir: les centrals tèrmiques de consum nuclear o fòssil tenen en procés de posta en marxa i aturada no instantani.

(c) La corba de consum elèctric d’una nació no deixa de ser una previsió basada en valors històrics de posta en marxa i aturada de punts de consum elèctric, a la qual s’han d’adaptar les centrals generadores anteriorment esmentades amb un cert temps de decalatge.

Donades aquestes consideracions, i tot i que el consum elèctric de l’àmbit domèstic no suposa més que el 15% del total nacional, una disminució de la demanda no programada (com la que es vol fer avui) podria suposar una situació de cert risc per un motiu prou senzill: la corba de consum electric de la nació DEIXARIA de ser una previsió basada en valors històrics de posta en marxa i aturada de punts de consum elèctric a la qual NO ES PODRIEN adaptar PROU RAPIDAMENT les centrals generadores anteriorment esmentades (doncs tampoc podríem emmagatzemar aquest sobrant elèctric). El resultat final podria ser una caiguda del sistema i una apagada generalitzada de dimensions notables.

Segurament la mobilització d’avui no arribarà ni tan sols a ser detectada pel sistema de gestió de la xarxa però creiem que és la nostra obligació exposar el fet que es desconeixen la capacitat de reacció del sistema elèctric davant de fenòmens com aquest i el llindar a partir del qual aquesta situació de risc es podria donar efectivament.

En qualsevol cas, creiem que el nivell d’expertesa existent en aquesta casa hauria de permetre obrir, almenys és el nostre desig, un debat que creiem seria summament ric i interessant, tan a nivell tècnic com social, que permetés tractar problemàtiques d’àmbit global com la que aquí es presenta així com les relacionades amb el poder implícit que la societat civil, tan usuària de la tecnologia, podria arribar a tenir amb un coneixement adequate d'allò que té entre mans. Si tan sols algú de vosaltres volgués donar la seva opinió, ja hauria valgut la pena escriure aquest correu.


Martí Rosas i Casals
Lab. Termoenergètica, EUETIT
Dept. Màquines i Motors Tèrmics, UPC

Ricard Horta Bernús
Dept. d'Enginyeria Elèctrica
Escola Univ. d'Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa (EUETIT)
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)