dimarts, 24 d’abril de 2007

Recomanacions




Us recomano aquesta emissora de la Corporació Catalana de Radio i Televisió. Segur que molts ja la coneixeu però sinó és així passeu-vos hi quan tingueu una estona. En principi podríem dir que es tracta d’una emissora de “radio formula”, però Icat té uns trets distintius que la fan diferent de la resta. A diferència del model habitual de radio fórmula, l’aspecte comercia de la música queda relegat a un pla molt secundari. La varietat cultural és força amplia i la gent que hi està a darrera n’ha de saber un munt per que no deixen de recomanar i punxar temes que no has sentit en la vida però que estan la mar de bé.

És una mica una Radio 3 a la catalana. Per mi fins hi tot encara millor que Radio 3.

Podeu escoltar-la a www.icatfm.cat

O mitjançant les emissions regulars d’ones de radio en freqüència modulada, sintonitzeu el vostre receptor a la freqüència de la vostra zona.

Heores

També us recomano que mireu el primer capítol de Herois (HEROES) que TV3 estrena el proper dimecres 2 de maig. Si us agrada la ciència ficció i el còmic us encantarà sinó us agraden especialment aquests dos temes no us espanteu, us pot enganxar igualment.

dilluns, 23 d’abril de 2007

divendres, 13 d’abril de 2007

Déjalo ya Angelito

No pidas perdón sino quieres (a la mayoría nos la suda que lo hagas) pero afloja ya con el tema que te vas a hacer daño. Pide ayuda a algún profesional o piérdete por el monte unos días, relájate y a otra cosa mariposa hombre. No le des mas vueltas que estas haciendo el primo.

dimecres, 11 d’abril de 2007

Després d’uns dies a Paris...

Per mi London sempre serà la number one, però haig de reconèixer que aquesta quarta visita a Paris m’ha fet veure-la amb uns altres ulls. Ha guanyat molts punts en el meu rànquing urbanita (encara no he anat a NY).

Paris és gran, però les taules de les seves cafeteries i restaurants són minúscules, quina manera d’aprofitar l’espai!

Els francesos són de molts colors, grocs, negres, marrons, blancs, grisos ... però tots francesos.

Nosaltres algun dia tindrem la Sagrada Familia (si el TGV no la tomba), però de moment Notre Dame és La Catedral. En ple segle XXI entra-hi impressiona. Qque amb tu entrin 800 persones més li treu una mica de glamour però si hi poses una mica d’imaginació i et transportes 300 anys enrere al·lucines.

Deformació professional: mòbils canyeros, PDAs, ipods i portàtils a dojo als carrers de París... Europa encara ens queda lluny.

Les dones en general i la meva en particular tenen una estranya atracció per les botigues en general i per les de souvenirs en particular. Fins i tot després de comprovar de manera fefaent que totes ofereixen exactament els mateixos productes és impossible passar per davant d’una i no entrar per verificar si en concret en aquesta tenen alguna cosa diferent.

Prometo fotos.