divendres, 29 de juny de 2007

dijous, 28 de juny de 2007

Herois 1x15 i 1x16


Bé nois, la cosa s’accelera. Les línies argumentals (potser masses?) comencen entrecreuar-se perillosament: Sylar-me-gusta-fundir-cosas* fent d’ajudant de Suresh, mama por. Al Sr. Bennet se li escapa la situació de les mans i no ens deixar clar si és dels bons o dels dolents. Personalment crec que no cal que ens ho deixi clar.

El “equipo Alfa” ha entrat en acció: Mss. Wifi + Ploni 210 Man + Parkman, per fi algú s’organitza com cal. Personalment crec que Claire Bennet es sumarà a l’equip i abandonarà la seva família adoptiva. Jo tenia esperances en que la família Sanders formés equip però després de lo d’ahir veig que Jessica/Nikki “flojean” una mica.

Per mi els grans triomfadors del 1x15 i 1x16 són Peter Petrelli i Sylar. M’encanten els dos. Són com Charles Xavier i Magneto o com Luke i Darth Vader. Uju, peligro! Que mentre Peter comença a dominar el seu kit de poders, veiem com Sylar perd el control d’un dels seus (super-oida). I què en penseu d’aquesta frase que li deixa anar Peter a Isaac:

"What'd they give you, money? Drugs? What's a Judas get these days?"

Isaac a traït a Peter i ell el considera un Judes.. per què ell es considera un Déu?

Quantes vegades ha passat Hiro per Las Vegas? Li passa el mateix que al nàufrags de Lost amb la seva illa, per molt que ho intenten no poden allunyar-s’hi. Tots teníem molta confiança dipositada en ell com el Gran Heroi, però si no s’espavila en Peter Petrelli li prendrà el liderat.

Per cert, no podia faltar la wiki de HEROES

PS.: Quin post més friki, no?

*Els fans de Friends m’entendran.

dilluns, 25 de juny de 2007

City


Les ciutats van néixer, fa ja molts anys, com a centres per optimitzar recursos. En un principi les ciutats concentraven la població per tal de poder oferir amb més facilitat serveis mancomunats. Els mercats, l’educació, la gestió financera, el comerç es concentrava a les ciutats i la població que requeria d’aquest serveis es concentrava al seu voltant. Mes tard, amb la revolució industrial les ciutats van afegir un nou concepte concentrador: les ciutats eren els gran centres productius i la població es concentrava al seu voltant per tal de poder treballar-hi. Els treballadors es concentraven en barris obrers i en construccions verticals d’alta densitat per tal d’apropar la força de treball al centre productiu.

Avui en dia les ciutats han perdut aquests dos grans valors concentradors. Tot i que segueixen tenint els millors serveis mancomunats, les poblacions petites també han aconseguit arribar a un nivell de serveis al ciutadà força òptim. Ja no cal anar Barcelona o apropar-se a Madrid per que et visiti un metge, hi ha entitats bancàries en els pobles més petits i la distribució d’aliments arriba fins a l’últim recó del país. Les grans ciutats continuen sent també els centres de treball més grans, però amb una gran diferencia: ara els treballadors no poden triar viure al voltant del seu centre de treball.

Barcelona, i l’àrea metropolitana, continua sent la gran empleadora del país però una gran quantitat de persones que hi treballen no hi poden viure. Això ens porta a que cada dia una gran quantitat de treballadors generin milers de desplaçaments per tal d’arribar del seu lloc de residencia al seu lloc de treball. Milers de desplaçaments que han de ser absorbits per unes infraestructures que no estan preparades. Cosa que es tradueix en milions d’hores perdudes, hores de son, hores de treball, hores de temps lliure... i milers d’euros invertits exclusivament en transportar-nos de casa a la feina.

Si això hi afegim l’evolució salarial de la última dècada que ens col·loca a nivells de 1994 la conclusió en molts casos es evident: ¿per què buscar una feina d’enginyer, advocar, consultor financer suposadament d’alta qualificació i en empreses importants a la gran ciutat, si per un sou només una mica més baix puc fer de lampista al meu barri o treballar en una floristeria a tres carrers de casa?

Les aspiracions professionals són molt importants per la majoria de gent però els sous mediocres i les barreres físiques per poder accedir als centres de treball teòricament interessants estan creant un caldo de cultiu que a llarg termini ens poden passar factura. Barcelona està molt lluny de convertir-se en una City on els negocis i la gent que hi participa pugui prosperar.

Digueu-me pessimista però veient les noticies del cap de setmana un no està per titar coets: Els treballadors catalans són els que tenen menys poder adquisitiu de tot l'Estat + El pollastre de l’Euromed = mama avui no vull a anar a treballar.

dijous, 21 de juny de 2007

Música



Avui és el dia internacional de la música [mini cop de mall als dies internacionals] i per això aprofito per postejar alguns mini temes relacionats:

Es nota ja l’ambientillo de xiringuito... ummm... inevitablement em ve una imatge genial: passades les deu del vespre, 99,99% d’humitat, apalancat a una cadira de plàstic barata, front marítim de qualsevol població maresmenca (acceptem Mataró com a població) a escassos metres del mar, peus descalços sobre la sorra, bona companyia, alguna cosa fresca al got i sentint com el soroll del mar es barreja amb alguna cosa de Ben Harper, Bob Marley o qualsevol altra cosa mínimament sincopada que et transporti al paradís terrenal.

Magnífic concert de Wala ahir al vespre al Clap. Pràcticament va ser l’estrena en públic d’aquest duet mataroní format per en Carles (veu i acústica) i en Juli (elèctriques i mandolina). Bones composicions, bona interpretació i bon ambientillu.

Sembla que el Weirdoblog torna a agafar embranzida, a veure si el posem en orbita d’una vegada.

Ara ja és un fet, els Weirdo hem començat a enregistrar la nostra primera maqueta. Tot just hem fet les primeres sessions, però estareu perfectament informats de l’evolució de la cosa.

No més números 900

Curiosa iniciativa. Es tracta d'una pàgina web que recull números fixes nacionals normals que serveixen com a alternativa als números de cobrament especial 900 (901, 902..) que utilitzen la majoria d'empreses.

Darrera de cada server especial 900 hi ha una línia fixa que inevitablement penja d’una central de commutació de telefonia i que per tant compta amb un número nacional normal i corrent. EL Server 900 no és més que un afegit funcional a nivell lògic. Com que la majoria de ciutadans ja disposen avui en dia de tarifes planes de trucades nacionals aquesta correspondència resulta la mar d’útil.

dilluns, 18 de juny de 2007

Francesc Puigpelat: Maquiavel a l'inrevés

Un article de l'Avui d'ahir que em va agradar. Em sembla una reflexió interessant de la situació actual dels "nostres" partits polítics:

Maquiavel a l'inrevés

Francesc Puigpelat / puigpelat@lamanyana.cat

Com deia el poeta, mals temps són aquests si cal barallar-se per allò que és evident. O que et cessin per defensar allò que és evident. Ha estat el cas d'Uriel Bertran, cap visible d'Esquerra Independentista, que plega de la direcció d'Esquerra a instàncies de Carod i Puigcercós. Motius? Unes declaracions en què Bertran afirmava, entre altres coses, una cosa tan òbvia com que un partit que és independentista ha de tenir un pla clar i concret per portar Catalunya a la independència.

El cessament posa Esquerra davant del mirall. Per què el pla no existeix? Només hi ha una resposta possible: que Carod i Puigcercós ja no hi creuen, en la independència i, per tant, han renunciat a reunir una majoria social per aconseguir-la. Què és, doncs, l'independentisme d'Esquerra? Una bandera per excitar la sentimentalitat de l'electorat en temps de campanya. El problema és que hi ha un segment d'electors que ja no es creu l'independentisme de míting, com no es creu el sobiranisme de calçotada, i demana rigor. Uriel Bertran podria ser el líder d'aquesta sector de l'electorat: vol un independentisme seriós, amb mètodes, amb estratègies i amb terminis.

Analitzaré també en aquests termes CiU, una federació que s'autoanomena nacionalista. Teòricament, això implica que el seu objectiu final és que Catalunya sigui una nació. Ara bé: això ¿com s'interpreta? N'hi ha prou amb l'Estatut del 2006? I, si no n'hi ha prou, per què es va votar? El problema d'Esquerra és que té un objectiu i no fa res per complir-lo. El problema de CiU és que ni tan sols té un objectiu. Pujol va actuar de vegades com a nacionalista, però molt sovint com a mer regionalista: és a dir, com a lobby per protegir uns interessos regionals dins de l'Estat, com els defensen Coalició Canària o el Partit Aragonès Regionalista. En aquest moment, Duran i Lleida s'inclina clarament pel regionalisme. Felip Puig i Oriol Pujol, per un sobiranisme difús que no sabem en què consisteix. A passar-nos els propers 20 anys regatejant, article per article, l'Estatut del 2006? Artur Mas navega pel mig i CiU no té nord.

El PSC de Montilla té un problema semblant. Per la seva ideologia, vol convertir Catalunya en una societat socialista. Ara: això, ¿com es concreta? Què significa socialista l'any 2007, quan el socialisme francès és en un atzucac, la socialdemocràcia fa aigües i el laborisme anglès és una mena de liberalisme? El PSC no té cap resposta a aquestes preguntes, però manté una hegemonia insultant gràcies a la inèrcia guanyadora que paraules com esquerra o progressisme tenen en la nostra societat. A cal PSC, no hi ha cap debat ideològic com el que s'apunta a Esquerra i a CiU, perquè el PSC té tot el poder. I, si tens tot el poder, ¿què importa la resta? El PSC és fidel a l'eslògan de campanya de Montilla: Fets, no paraules.

La millor manera de descriure la política catalana és aquesta: com que no tenim ni idea de quins són els nostres fins, queden justificats tots els mitjans. Maquiavel, a l'inrevés.

divendres, 15 de juny de 2007

El continu espai-temps i les seves particularitats


Mataró - BCN (Diagonal, 1):
27 km en 21 minuts

BCN (Diagonal, 1) - BCN (Avila, 45):
3,1 km en 46 minuts

No soc doctorat en Física, però per mi que alguna cosa falla

dimarts, 12 de juny de 2007

Som uns pringats


Montilla dormint a Palau, Mas i Durant desacreditant-se cada dia amb menys discreció, Carretero, Carod i Puigcercós agafant posicions per unes eleccions per les que encara falten més de 3 anys ... i mentrestant ja ens han endinyat 3 anys més de retard en la connexió ferroviària d’alta velocitat amb Europa. I l’excusa és la seguretat! Que passa que abans de retardar per enèsima vegada el projecte no pensaven prendre mesures de seguretat, o què? Ens prenen el número again and again.

Fem la següent reflexió: quina utilitat li suposa a un empresari o a un treballador Madrileny el fet que existeixi un tren relativament ràpid que connecti la seva ciutat amb Europa? Més aviat poca, la primera ciutat francesa d’importància vindria a ser Marsella. Uns 1.100 Km. O Lió o Paris a uns 1.200. Per aquestes distàncies el TGV comença a perdre una mica el sentit. L’empresari estepari ja disposa d’un magnífic aeroport que el connecta amb tot el món. Ara bé, per que els seus clients de la perifèria s’apropin a Madrid el TGV és perfecte. Els pot fer venir cada dos per tres. Conclusió: la connexió ferroviària amb Europa es una necessitat molt més barcelonina o gironina que no pas madrilenya. A Madrid el que l’interessa és que Sevilla, Barcelona, Valencia i Bilbao es puguin connectar amb el centre del país no pas cap a fora. Cap a fora ja es connectaran ells.

Sabeu allò típic que diuen els castellans de “ni come, ni deja comer”? Pos això, ni TGV cap a Europa ni aeroport cap al món. I mentrestant els nostres dirigents omplint pàgines i pàgines de declaracions als diaris i acaparant tot l’espai públic mirant-se la polla els uns als altres a veure qui la té més gran.

PS.: Ara que si encara no em resol els problemes d’una línia que es va inaugurar el 28 d'octubre de 1848 com volem que es resolgui el tema del TGV.

dilluns, 11 de juny de 2007

Aquets nois treballen bé

El proper dia 29 de juny surt a la venda (als EUA) l’iPhone d’Apple. Segur que heu llegit alguna cosa sobre aquest enginy. El millor però és que el veieu funcionar, aquí teniu els 4 spots promocionals que emet Aplple.

dimarts, 5 de juny de 2007

A Mataró també cauen


És curiós com de sobte als politics els ha agafat una mena de dèria responsable. No parem de sentir com van dimitint responsables politics de candidatures que han perdut vots. A Mataró no serem menys i el cap de llista d’ICV-EUiA i antic regidor de cultura ha dimitit (és el de les ulleres).

Crec que és una bona notícia per la ciutat i en concret per la cultura de la ciutat. Crec que la seva feina com ha regidor ha estat poc més que mediocre. Si a més a més aquesta dimissió afegida al canvi de rumb “del partit anteriorment conegut com ERC” posa en dubte la reedició del tpt 2.0 millor que millor.