dijous, 26 de juliol de 2007

NIT BOJA


Obra cabdal de la tradició mataronina, en 5 actes.

Preàmbul

Aquesta obra tracta de com una colla de mataronins i de foranis deixaran, per unes hores, les preocupacions mundanes a un costat i es rendiran al poder de la disbauxa i la fresta. La nostra visió particular, però comença amb una lluita aferrissada per aconseguir sopar al frankfurt de La Riera:

- Jefe, pom·me tresfranfurdoslomosyunaternera
- Oido! Trescervelasdosfranfurynamalaguenya

- No, no!
- Toma xaval, las dos terneras ahora viene el resto
- Mmmm...vale

Acte I: Desvetllament Bellugós

El primer acte consisteix en esperar que la Familia Robafaves surti de l’Ajuntament i junt amb la Banda recórrer la Riera fins ala plaça Santa Anna al ritme del Baquetero.

L’Oscar us fa una sinopsi a 7m76



Acte II: Convidada de la Família Robafaves

Una vegada recorreguts els centenars de metres que separen l’Ajuntament de la Plaça Santa Anna la gent es dispersa per la plaça per tal d’aconseguir una bota de vi i alguna galeta. Un grup de musica tradicional amenitza l’estona metre tothom saluda i abraça a coneguts i saludats.

Aquí és on es va produir el moment blogaire de la nit:

La Primera Trobada Blogera Cop de Mall, Les Santes 2007

1 - la Txell de la Txell
2 - en Puji de La Cullerada
3 - en David de CONTRAcorrent
4 - en Kanu de Bardefumadors
5 - l'Edu de Tornarem a vèncer

6 - en Gerard de Newsticies i Capità Waldo
7 - l'Oriol d'Em vinc a referir
8 - l'Oscar de 7m76
9 - en Dani R. d'Espai D

Entreacte

Cal retornar les figures a l’ajuntament així que Riera amunt un altre cop amb el mateix mètode: 1, 2 , 3 ... i 15!



I aquí cedeixo la narració dels fets a altres il·lustres bloggaires que van viure la festa fins el final: Puji, Oriol, Kanu, Edu... us toca.

Acte III Escapada Negra Nit

Acte IV: Pujada Tabalada

Acte V: Ruixada

dimarts, 24 de juliol de 2007

Són Santes


Gloria a les Santes!

Podria deixar-vos anar un discurs sobre la Festa Major de Mataró, però ja n'hi ha que ho han fet la mar de bé: Edu i Puji.



Només fer-me ressó de:

"Per tant, des del meu humil bloc, convoco a totes i tots els blocaires de Mataró, de terra endins i de mar enllà, a la primera quedada blocaire de Les Santes, que tindrà lloc el proper dimecres, 25 de juliol, a les 22 hores, a la porta de l'Ajuntament de Mataró, una estoneta abans del desvetllament bellugós. Ja ho sabeu. Ens estan esperant." by La Cullerada

divendres, 20 de juliol de 2007

Abolició ja!

Ves per on que el Sr. Fiscal ha vist la portada d’una revista on apareix un acudit que no li ha fet el pes sobre el Sr. Borbón. I ves per on que el Sr. Fiscal li ha dit(pdf) al Sr. Jutge que la difusió d’aquesta portada podria ser delicte. I ves que al Sr. Jutge tampoc li ha agradat la portada i ha ordenat a “las fuerzas de seguridad del Estado (Español)” que les vagin a buscar totes als quioscos (però que no en paguin cap).

Doncs aquestes tenim, l’Audiencia Nacional (de la nació espanyola) ha decidit enretirar la revista El Jueves (que surt els miercoles i desapareix els viernes) per que:

Osti tiu que la posició del perrito és “objetivamente infamente”! Toma castanya. Ens liquidem la llibertat d’expressió i crítica en un plis i fem retirar una publicació legal de manera cautelar. I jo pregunto: si a la portada en lloc del Sr. Borbon hi aparegués el Sr. Laporta o el Sr. Maragall, o el Sr. Rajoi, o el Sr. ZP, o el Sr. Iker Casillas també la retirarien?

Prou pena tenim d’haver de mantenir a tota la família Borbón que a sobre ens treguin El Jueves dels quioscos per que hi dibuixen al principito fotent-li canya a la Leti.

Jo dic, prou!
Abolició de la monarquia, ja!

dimecres, 18 de juliol de 2007

Què sona últimament al meu iPod?

Us volia parlar de dos discos que últimament he descobert i m’han convençut.

Els dos entrarien en la categoria genèrica de modernillos guitarreros (sense arribar a ser Indies del tot) d’aquells que entren fàcil per les orelles i que ten aquell puntet de canya que fa que no t’adormis del tot quan els escoltes.


Eyes Open - Snow Patrol

Snow Patrol són un grup de nord irlandesos i escocesos que fan un rock bastant british. Us recordaran segurament a Coldplay, Travis o Keane per les melodies i la instrumentació. Aquest disc que us presento és el quart de la seva carrera.

How To Save A Life - The Fray

The Fray són dels USA (Denver), són més joves i fa menys que han començat a sonar pel món. Potser són una mica més contundents que els Snow Patrol. El que sí són és una mica més americans, més propers a coses com The Wallflowers o Counting Crows (salvant les distàncies). Això si, estar clar que al guitarrista de The Fray li agrada U2.

Per on començar a digerir-los:





divendres, 13 de juliol de 2007

Thinking Blogger Awards

Fa uns dies vaig veure en algun blog dels que visito que algú havia posat en marxa una manera molt original de recomanar blogs que trobes interessants des del teu propi espai blogaire. Es tracta dels Thinking Blogger Awards i consisteix en recomanar 5 blogs que coneguis i que et facin pensar. És una bona manera de introduir als lectors del teu blog en la lectura de blogs que et semblen destacables.

Com que La Cullerada ha tingut la gentilesa de recomanar el meu Espai D (thank you so much Mr. Puji) ara em toca a mi fer promo de 5 espais interessants:

L’instigador de l’Espai D i punt obligat de visita daria per veure com l’Oscar es despatxa a gust amb la seva víctima de torn.

El típic blog de “post de uvas a peras” però que no pots deixar oblidat per que de tant en tant es desperta amb magnifiques dissertacions (en el senti ampli de la paraula).

Pel seu anàlisi intel·ligent de la realitat política nacional i estatal i per la magnifica secció del “Tonton de la setmana”

ritab i carlesduart fotologs

La reflexió des de la imatge. Mare i fill des de la vessant fotogràfica i artística.

Per que combina articles de reflexió quotidiana amb magnífiques recomanacions i critiques musicals ... i una mica de Barça de tant en tant.

dijous, 12 de juliol de 2007

La tonteria dels 80


Ara mateix crec que ja no és un tema de si la mesura fa que hi hagi més o menys contaminació, ara ja és un tema de que NO VOLEM CIRCULAR A 80. Potser si que cuinant amb llenya es contamina menys que amb la vitro, però jo no vull a anar cada dia al bosc a buscar troncs, potser sí que a 25º l'aire consumeix menys però jo no vull suar a la feina.

No, no penso permetre que el meu govern em traslladi responsabilitats col·lectives a mi com a individu mentre permeti als grans magatzems dispensar bosses de plàstic a dojo, metre permeti a les grans corporacions alimentaries embalar els seus productes amb 14 capes de material tòxic, metre promocioni i fomenti que cada dia s’enlairin centenars de Boings 747 del Prat i atraquin centenars de creuers a fueloil al port, mentre permeti fabricar vehicles que només funcionen amb petroli, mentre permeti el reg per inundació, mentre consumeixi tones de paper i plàstic en campanyes electorals i institucionals.

¿A mi i a 999.999 conductors més se’ls pot prohibir que passem de 80 km/h per anar a la feina o per tornar del teatre un dia a les 12 de la nit i a l’Alcampo no se li pot prohibir que faci servir bosses de plàstic a les seves caixes? Va home va! O ens escalfem tots o l'estufa va al riu.

No! Jo estic disposat a fer un esforç voluntari i aportar el meu granet de sorra però sempre i quan al mateix temps s’estiguin atacant els problemes gruixuts.

Llegiu el post d'avui de'n C.E.T.I.N.A. "la culpa es yo", brutal.

dimarts, 10 de juliol de 2007

Maresme escanyat


Reprenc un dels meus temes preferits: mobilitat,transport i infraestructures. I el reprenc abordant un tema dels clàssics i dels que clamen al cel. La N-II (ara A-2) al seu pas pel Maresme.

És un tema tan escandalós que no sé per on començar:

  • Per l’informe anual del RACC?
  • Per la brillant idea del President Pujol d’allargar la concessió de la C-32 a 40 anys?
  • Per les morts a la carretera o a les vies de Renfe?
  • Per l’impacte negatiu pel desenvolupament dels municipis del Maresme?
  • Per l’escanyament de la connexió entre Mataró i Barcelona?
  • Pel despiste al que juguen les administracions amb el soterrament de la linia C1 de rodalies?
  • Per la subnormalitat de projecte de fer-li uns laterals a la C-32?

Estem parlant del primer tram ferroviari de la península i de la primera autopista d e peatge d’Espanya i mireu-les encara hi són. Les dues infraestructures estan pràcticament igual que quan les van parir.

És que dona per escriure un llibre. De moment nus deixo amb l’article de l’Isaac Garcia molt interessant on far unes propostes magnífiques:

Soterrar la C1 a 400 metres de la costa, dotant als municipis d’estacions al centre del poble. Ocupar part de l’espai que deia les rodalies per un Tramvia, cosa que donaria una connexió entre municipis magnífica i no suposaria la barrera que es ara la C1, metro leuger per als pobles de muntanya (Badalona Centre -enllaç renfe-, passant per Tiana, Alella, El Masnou, Teià, Premià de Dalt, Vilassar de Dalt, Cabrils, Cabrera i Mataró -enllaç renfe).

divendres, 6 de juliol de 2007

I l'IVA?


L’Impost Sobre el Valor Afegit es va introduir a l’estat espanyol el 1986. D’això ja fa més de 20 anys. Em temo que amb tot aquest temps els consumidors ja hem tingut prou temps per assumir-lo, el tenim perfectament integrat en el nostre univers tributari i la majoria de vegades ni tan sols som conscients que el 16% del preu de la tele de plasma que ens estem comprat és un impost. El que us deia, si els consumidors tenim l’impost perfectement assumit per que les empreses continuen fent servir el recurs del IVA no incluido en arial 0,00005 per fer-nos creure que les coses són més bartes del que són.

El consumidors no podem descomptar-nos l’IVA de cap manera, de que ens serveix que ens desglossin el preu d’una cafetera o el d’una tarifa d’internet amb l’iva a part? Ja us ho dic jo: PER ENGANYAR-NOS. Ja som tots grandets per que anem jugant amb el tema de l’iva per fer creure que les coses són més barates.

Per acabar de “ritzar el ritzu” fins hi tot hi ha empreses que farden de ser transparents en els seus preus i que ells no fan com els altres. Per exemple ONO amb la seva promo de 9 euros “todo incluido” i amb el lema “Otras compañías te ocultan costes en sus ofertas. En Ono somos transparentes, con Ono lo que ves, es lo que es”.

Escolteu el tall que penja aquest internauta: NetoRaton. És una joia.

dijous, 5 de juliol de 2007

Herois 1x17 i 1x18


Bé, el gran enfrontament s’ha produït molt abans del que em pensava: Bob Esponja Petrelli vs El malo maloso Sylar. Tenia curiositat per saber quan i com els guionistes ens servirien la lluita entre els dos grans de la sèrie (Hiro, ja no és el que era) i han decidit posar-la al final del 1x18 amb un “to be continued...” que ens deixa amb l’ai al cor.

Qui es menjarà aquí? Obtindrà Peter els poders de Sylar per poder defensar-se o estem davant del final de Petrelli junior? Moltes pèrdues en aquest capítol per afegir-hi la de Peter.

Diguem-ne que han estat un parell de capítols reveladors que ens preparen pel final de temporada: el dilema de si Mr Bennet es bo o dolent es resol, coneixem el detall de la historia de Claire, descobrim que el pare de Hiro encara ha de donar molta més guerra i per fi coneixem la cara de Mr. Linderman. No m’estranya que sigui un tio tant rebuscat després del que Kubrick el va fer patir a la “Naranja Mecanica”. Està molt ben informat sobre el Herois però té un sistema de seguretat pèssim al seu casino.

La part que l’Haitià parla en francès i que no ens van subtitular:

A la cabina telefònica:
- Ja tinc a la noia. Què vols que faci? Ja veig ... Marsella.

A casa en Peter:
Mrs Petrelli:
- Almenys ara estarà segura. Però no gracies a tu.
L’Haitià:
- He fet tot el que he pogut. Ella hagués trobat el seu propi camí tard o d’hora.

dimarts, 3 de juliol de 2007

Meme musical

Recullo el meme que em passa en Puji de La Cullerada. Normalment els MEMES em ratllen però aquest com que és musical m’ha fet gracia. Som hi:

Quantitat de música a l’ordinador: L’iTunes diu que al meu disc dur hi ha 1.422 cançons (discografia complerta d’MK inclosa) o el que és el mateix 4,3 dies de música.

Últim CD que he comprat: Live From Mars de Ben Harpper i OK computer de Radiohead

5 cançons que escolto molt i per mi són especials:

“MK version”:

  1. Sultans of Swing. Tan mítica com indescriptible. Tot el que diríem... un himne.
  2. Telegraph Road. La meva porta d’entrada als dIRE sTRATS
  3. Romeo & Juliet. La “nostra” cançó. ;-)
  4. On Every Street (Live). El meu primer concert va ser de Sopa i Sau a Mataró, però el meu primer CONCERT va ser al Sant Jordi cap el 1992...aquesta cançó em va deixar clavat a la cadira primer i després em va ser aixecar emocionat.
  5. Love Over Gold (Alchemy Version). La cançó que sembla que no comença mai i que sembla que no acaba mai. Brutal.

“No MK version”:

  1. Mr. Jones/Round Here de Counting Crows, dues cançons que tenen la capacitat de fer-me canviar l’estat d’ànim.
  2. Sunday Blody Sunday dels U2 pel missatge i per que és tot un repte per un baterista amateur.
  3. So Lonely de The Police, sabeu aquelles cançons que us fan saltar encara que no volgueu?...
  4. Talkin’ ‘Bout A Revolution de la Tracy Chapman, no sóc un gran fan d’ella però em posa la pell de gallina sentir-la cantar aquesta cançó.
  5. Mediterraneo del Serrat, em sento identificat.

and many more... per que ha estat una mica "tal com raja".

Per que la cosa no decaigui li endinyo el meme a un “novato”, stratosergio i a un “veteranu”, 7m76.

dilluns, 2 de juliol de 2007

kill to get crimson


El nou disc de MK 'kill to get crimson' estarà a les botigues cap el 10 de setembre de 2007

track listing:

1. True Love Will Never Fade
2. The Scaffolder’s Wife
3. The Fizzy And The Still
4. Heart Full Of Holes
5. We Can Get Wild
6. Secondary Waltz
7. Punish The Monkey
8. Let It All Go
9. Behind With The Rent
10. The Fish And The Bird
11. Madame Geneva’s
12. In The Sky