dijous, 30 d’agost de 2007

Mark ja no és "el jefe"

Amb pocs dies de diferencia s’han presentats dos singles que anuncien nous treballs discogràfics de dos noms destacats del rock de les últimes dècades: Knopfler i Springteen. Ja es poden escoltar a la xarxa “Radio Nowhere” de The Boss i “True Love Will Never Fade” de MK. Escolteu-les.

Els nombrosos incondicionals de l’escossés segur que anirem a la botiga a comprar el que segurament serà un nou repertori de cançons soporíferes executades amb immensa maestria. I anirem a buscar-lo amb l’esperança de poder descobrir entre algun dels talls de “Kill To Get Crimson” alguna perla amagada com varem descobrir “Speedway At Nazareth” dins del “Sailing To Philadelphia”. D’entrada la cosa no promet gaire, sobretot si ho compares amb l’energia que supura el nou single de Bruce Sprinsteen. Rock en estat pur, un saxo que estripa l’ànima a mitja cançó i una banda que es capaç de mantenir, amb un simple Mi-Do-Sol-Re, una autentica atmosfera rockera.

L’avi Marky és un autèntic mestre a la guitarra i els músics que l’acompanyen uns intèrprets de primera (bueno Guy Fletcher, la Yoko Ono del Dire Straits, potser no tant), però sens dubte el rock es toca des de l’anima i l’anima de Mark està molt més a prop de les verdes pastures de les Highlands que del fang de Woodstock.

dilluns, 27 d’agost de 2007

Villatoro dixit

Ara que tothom s’omple la boca de coses com “Espanya”, ”inversió”, ”infraestructures”, ”referèndum”, “2017”, “independència”, etc. M’agradaria que llegissiu la reflexió que feia Vicenç Villatoro el diumenge passat a l’Avui. Us poso algubns fragments destacats:

EM DEIA UN BON AMIC: ESPANYA, AVUI, no pensa en Catalunya perquè no li fa falta. Amb Madrid fent de locomotora econòmica, amb València com a porta a la Mediterrània, amb Saragossa com a centre logístic cap a Europa, Espanya no necessita Catalunya per pensar-se ella mateixa. Òbviament, això no vol dir que visqués amb indiferència un intent secessionista. Però com que no se'l creu, com que li sembla que això ja està domesticat, com que ja no hi ha un govern nacionalista que la qüestiona, avui Espanya pot fer veure que Catalunya no existeix, no hi és, o és només una comunitat autònoma més, important sobretot per la demografia i, per tant, pels vots que aporta a la confrontació política interna espanyola. És obvi que per a l'Espanya de Zapatero la Catalunya del president Montilla ni molesta ni fa por. Fins al punt que després d'una apagada que teòricament ha indignat la ciutadania, Zapatero pot venir a Barcelona amb una lògica de campanya electoral, endarrerir el seu viatge perquè hi ha focs a les Canàries i passar la maroma sense un desgast aparent notable. Catalunya no està avui ni en les prioritats ni en les inquietuds ni en les curiositats de la política i de la cultura espanyola. Espanya viu sense preocupar-se per Catalunya. Algú dirà que millor. Sí, seria millor si els trens arribessin a l'hora, els avions volessin lluny i no estiguéssim pendents de si els generadors de fuel de l'exèrcit faran falta. Si l'Estat no et percep com a problema, per quin motiu hauria de dedicar cinc minuts a donar-te solucions? Espanya ja no creu tenir un problema català. Ara en tot cas és Catalunya la qui té el problema.

I m’encanta com simplifica el mapa de les autonomies en tres colors:

PER A LA POLÍTICA I LA INTEL·LECTUALITAT espanyola, el problema català es va arreglar amb la Constitució. Però l'existència a Catalunya d'un govern nacionalista mantenia -ells pensaven que de manera artificial- la vigència del problema i la necessitat d'abordar-lo, encara que fos en termes d'una molèstia que ells consideraven anacrònica. Per a la política espanyola, el mapa mental de l'Espanya de les autonomies té només tres colors: les autonomies socialistes, les autonomies populars i els problemes. Des de fa un temps, només Euskadi surt en aquest mapa pintada amb el color dels problemes. Catalunya, com Galícia o com Andalusia, surt amb el color de les autonomies socialistes i per tant la seva consideració en termes de política espanyola s'assembla més a Andalusia o a Galícia que no pas a Euskadi.

dimarts, 21 d’agost de 2007

Oyo!


Bé, ja estem al peu del canó un altre cop després d’unes merescudíssimes vacances a cavall entre Mataró i les terres Gironines (Sant Martí de Campmajor i Roses). Veig, però que:
  • La família Borbón continua tenint estatus de monarquia.
  • Ja no són Santes.
  • Montilla segueix sent president de Catalunya.
  • Els desastres naturals assoten Amèrica.
  • Castella i Catalunya continuen sota el mateix Estat.
  • ZP continua amb els seu “qui dia passa any empeny”.
  • Gallardón comença a remenar la cua i Acebes li fot colleja.
  • A les Low Cost els hi ha donat per cobrar-te l’excés de pes d’equipatge i ja no són tant low.
Vaja, que no heu arreglat res metre he estat fora, si es que a l’agost no hi ha ni cristu que doni cops de mall.