diumenge, 30 de setembre de 2007

Comorrrrr?

¿Com pot ser possible que un representat del poble, escollit democràticament a les urnes no pugui traslladar als seus representats una pregunta en referèndum quan ho cregui convenient? Qui no vulgui expressar la seva opinió que no vagi a votar aquell dia i punt.

I que ningú en vingui amb la tonteria de “en ausencia de violencia todo es posible”. Els quatre tarats d’ETA no són ningú ni per marcar l’agenda política de l’escala de casa meva, menys la d’un poble.

I com pot tenir la barra en “Zapatitos” de dir que "Ibarretxe s’equivoca de país, de continent i de segle" amb el seu anunci de referèndum sobre el futur del País Basc.

Si Ibarretxe a d’esperar que el President, el Congreso de los Diputados i el Rey “com’ on baby ligth my fire” li donin permís per preguntar al seu poble ja pot anar seient.

Au va, aneu cagar! COP DE MALL als cagats que tenen por de donar-li la veu al poble

Més info de con funciona el dret a consulta popular a Espanya.

dilluns, 17 de setembre de 2007

4.000.000.000 €

Comença el “mercadeo”. Si bé es cert que en aquest país vivim en constant campanya electoral podríem dir que aquest cap de setmana el president ZP ha inaugurat la campanya per les generals del 2008.

Rajoy ja està a punt, Duran fa la viu-viu i ZP comença amb el seu recital de promeses i brindis al sol. Es qüestió de dies que la resta es treguin la son de les orelles i ja tindrem el mercat parat i apunt per oferir les millor ofertes.

Nena! A tré l’eurol, a tré! Que la traigo frejca!

Per cert 4.000.000.000 de € d’inversió de l’Estat en infraestructures a Catalunya és molt o es poc? Així escrit sembla una barbaritat, però... si dividim entre el nombre de catalans ens dona una inversió de 571 € per catalanet. Jo sol ja em deixo pràcticament 300 € a l’any en peatges per moure’m pel meu país així que 4.000.000.000 € em sembla puta calderilla.

Solbes, COP DE MALL!

dimecres, 12 de setembre de 2007

Retalls de Diada


Montilla: "El futur de Catalunya no està escrit; serà el que els catalans vulguem i siguem capaços de fer. Ningú ens farà anar, com a poble, per un camí que col.lectivament no desitgem".

Pujol:
"No és Catalunya la que s'ha d'adaptar a una Constitució, sinó la Constitució, la que sigui, la que s'ha d'adaptar a Catalunya i respectar-la".

Maragall:
"Catalunya serà una nació espero que algun dia reconeguda no només en el preàmbul del seu Estatut, sinó també en la Constitució del seu Estat"

ABC
Maragall y Pujol proclaman que ha llegado el momento del «Estado catalán»

El Mundo
La bandera española no ondeó ayer en ayuntamientos gobernados por el PSC

dilluns, 10 de setembre de 2007

El Prat, parc temàtic

A questa cap de setmana hem fet un “viatge llamp” a Xixon per assistir a una boda. Primer de tot dir-vos que cada vegada qui hi vaig m’agrada més aquesta ciutat del Cantàbric i segon constatar el mal que les LowCost han fet al món de la navegació aèria en particular i a la societat en general. Ja mentre fèiem cua per facturar vam veure passar una colla de galifardeus capitanejats per un individu disfressat de Pantera Rosa, molt probablement contra la seva voluntat i principis, fent algaravia per la teminal B del Prat. Els companys de “l’home de rosa” estaven la mar de contents. Segur que feia setmanes que planificaven i esperaven que arribés el dia d’agafar al seu amic i endur-se’l de cap de setmana sorpresa a qualsevol lloc de disbauxa per gaudir dels seus últims dies de solteria.

Aviat varem perdre de vista a la Pantera Rosa, però encara no havien acabat les trobades amb personatges de dibuixos animats. Una vegada ja estàvem instal·lats “còmodament” al nostre seient... havent passat prèviament descalços per un arc de seguretat, havent ensenyat 18 vegades el DNI i havent caminat 56 km fins a trobar la nostra porta d’embarcament... deia que una vegada acomodats a la cabina del McDonnell Douglas MD-87 va aparèixer l’Abeja Maya. Que evidentment no anava sola. L’acompanyaven 12 amigues seves que havien tingut la brillant idea de enxovar a la seva amiga casadera en un ridícul traju de ratlles groc i negres i de uniformar-se elles amb texans blaus, top groc i antenetes de purpurina daurada. La cosa feia més pena que gracia sobretot veient la cara de la futura esposa que no tenia massa clar què estava passant amb la seva vida i que evidentment era el centre de totes les mirades.

S’ha de dir que al final les abelletes es van comportar força, no van donar gaire pel cul i ens van deixar dormir. El moment més crític potser va ser quan van decidir repartir uns paperets entre els passatgers per tal de que poguéssim cantar amb elles una adaptació lliure del tema principal de la sèrie animada “La Abeja Maya”. La tripulació de cabina, en veure que s’estaven repartint pamflets subversius entre el passatge es van posar en estat d’alerta i van córrer a confiscar el paperet més proper a la seva posició per verificar si el contingut del mateix suposava alguna amenaça per a la seguret de l’avió.

El que us deia, les LowCost han convertit el Prat els divendres al vespre, en una mena de Parc Warner on una rere l’altre les colles de comiat de solter inicien la seva diàspora capa diversos destins de luxúria i perdició.

En fi, un viatge entretingut, una boda la mar de divertida i en general un cap de setmana ven aprofitat.

dimarts, 4 de setembre de 2007

Gestos


Els gestos són moltes vegades més importants que els fets i generalment els precedeixen. També es cert que moltes bones iniciatives es queden només en gestos i no es concreten mai en fets. En pocs dies hem estat testimonis de diferents gestos que evidencien que alguna cosa es mou al nostre país. Gestos que com a mínim fan trontollar consciències polítiques i que qui sap si arribaran o no a materialitzar-se en fets. Amb la impossibilitat de ser una nació sobirana real sembla que últimament ens agrada ser una nació en els gestos:

El vicepresident del govern no té problemes en proposar la celebració d’un referèndum per l’auto determinació pel 2014 tot i que és perfectament conscient de que és totalment il·legal i que l’Esta no ho permetrà. Ell creu que la reivindicació es totalment justa i per tant la fa, que sigui o no legal és un tema menor. Les coses són il·legals fins que es canvien les lleis i passen a ser legals.

L’expresident Pujol recorda que l’Estat està oblidant les seves obligacions vers les infraestructures de Catalunya i diu que una situació així mereixeria un ”tancament de caixes”, una “vaga fiscal”. Afegeix que una cosa així “no s’ha de fer ni es farà”, però és tot un gest que un home com ell digui que seria just fer-ho. Novament un gest just sembla que s’hauria d’imposar a les lleis.

La RFEF decideix fer política en un gest nacionalista (i en aquesta cas legal) i prohibeix a la selecció catalana de futbol jugar el partit amistós CAT-USA. La RFEF no pot prohibir que ciutadans nord-americans visitin Barcelona a l’octubre i que es trobin amb ciutadans catalans per fer esport i jugar un partit al Camp Nou. Si el propietari de les instal·lacions els hi deixa... la justícia novament s’hauria d’imposar a la prohibició legal.

Artur Mas proposa renovar el Catalanisme... que pot ser un brisdis al sol, vale... que potser ho fa per que venen eleccions, vale... però les circumstàncies obliguen al líder de l’oposició a dir que ells també fan coses per la sobirania, les circumstàncies l’obliguen a fer aquest gest per no quedar-se enrere.

En quatre dies hem arreplegat mitja dotzena de plataformes lligades, o no a diferents partits. Plataformes per la sobirania, el dret a decidir, la independència, etc. Plataformes que vehiculen els gestos i les aspiracions que els partits politics no poden donar per por a perdre votants o per pura disciplina de partit.

Es posa en marxa una campanya per donar a conèixer al món el cas de l’Èric i el seu exercit del Fènix. Un altre gest per fer veure al món que no estem contents amb el que passa al nostre voltant.

Fets i no gestos, diran alguns que es el que necessitem. Cert. Però hom té la petita esperança que el 10% d’aquest gestos es transformin en fets.

PS.: Heu vist la foto? Una columna de tancs britànics abandona Bàssora. Darrera del tanc amb la Union Jack van la resta de tancs de la columna onejant la bandera gal·lesa. ¿Us imagineu aquesta escena amb unes altres dues banderes? Impossible.