dilluns, 29 d’octubre de 2007

La solució passa per TU

Me cagun la pell!! Com a les 50 properes cites electorals no vagi a votar el 95% de la gent agafo el Mall i començo a repartir a dreta i esquerra. Si t'enganyen una vegada culpa a l'altre, però si t'enganyen dues vegades comença a culpar-te a tu mateix company.

"A una colectividad se le engaña siempre mejor que a un hombre."
Pio Baroja

dimarts, 23 d’octubre de 2007

El meu avi

El meu avi sempre m’explicava una cosa que em feia molta gracia: “uno que se pasa de listo es un listón, un listón es un trozo de madera y un trozo de madera es un tarugo. Así pues, uno que se pasa de listo es un tarugo”. Estar clar que era un home savi. Seguin les seves ensenyances no em queda res més que concloure que...

Zapatero: t’has passat de llest! Ergo...

Ah! I la teva amiga Magdalena és la incompetència personificada... dimitir? No, no res de dimitir, se l’ha de fer fora a patades

dimecres, 17 d’octubre de 2007

A la Bretanya

Eis! Tot i la distància que em separa de casa aquesta setmana he pogut escriure el meu post. Les noves tecnologies (i les ja no tan noves) és el que tenen.

La meva empresa (a la que hi treballo, no és que jo en sigui el propietari) a decidit, a fi de bé, enviar-me durant una setmana a un centre de R+D que tenen a la Bretanya francesa. Representa que haig d’aprendre una pila per després explicar als meus col·legues com funciones certes coses.

Així que: portatil à bluetooth -> telefon 3G -> Internet -> blogesfera. I aquí estic, en un entorn magnífic, allotjat a un poblet de la costa Atlàntica (una mena de Calella de Palafrugell bretona) que recorda molt a les imatges de Local Hero, amb el meu Nissan Micra de lloguer anant cada dia a una mena de campus de les telecos (amb gespa i castanyers a dojo) on treballen 1.200 tios (tots de la mateixa empresa i tots en R+D!). La veritat es que flipes una mica amb el país de pandereta en que ens ha tocat viure.

Au revoir!

divendres, 12 d’octubre de 2007

El “conceto” és el “conceto” o la teoria de conjunts disjunts

Per als socialistes (i els seus mitjans afins) el 12-O és “la fiesta de todos los ciudadanos del estado español”, en canvi per als peperos (i els seus mitjans afins) avui és “la fiesta de todos los españoles”. En una lectura ràpida podríem dir que estan dient el mateix, però crec que tots dos trien les paraules amb molta intenció.

Entre les dues expressions hi ha una concepció teòrica molt diferent de la mateixa cosa. I dic teòrica, per que a l’hora de la veritat el “conceto ZP d’espanya” no és res més que una utopia. Anem a pams.

Españoles = ciudadanos del Estado español

Aquí tenim el meollo de l’anàlisi que us plantejo. Per al PP aquesta igualtat s’ha de complir irremissiblement. Per al PP aquests dos conjunt serien conjunts iguals, un ciutadà de l’estat espanyol x és sempre i per a qualsevol x, espanyol.

i per tant

Alguns socialistes en canvi juguen (utòpicament crec jo) amb el concepte de ciutadania. El somni de ZP seria tenir un Estat on tots els seus ciutadans es sentissin satisfets de formar-hi part, independentment de la nacionalitat a la que representessin. En aquesta cas els espanyols serien un subconjunt dels ciutadans espanyols.

i per tant

Evidentment, aquestes dues teories no són les úniques teories de conjunts que es plantegen en aquest tros de món. Hi hem de sumar l’ancestral teoria de conjunt disjunts, defensada pels independentistes, on els element que pertanyen a un conjunt no pertanyen en cap cas a l’altre.

Políticament parlant, la teoria dels conjunts disjunts xoca amb les altres dues, tot i que queda més propera de la teoria dels subconjunts. La teoria dels conjunts iguals no té punts de contacte amb cap de les altres dues. Per aquest complex equilibri de forces entre els dos partits grans i els partits nacionalistes cap dels models no avança.

El model ZP i el model PP són en gran mesura excloents, el model independentista i el model PP són totalment excloents i el model ZP i l’independentista han demostrat que no hi ha manera de aconseguir apropar-los. Vist que cada un s’esta fent fort en la seva pròpia teoria jo proposo:

Rajoy president de l’Estat-nació Castellana i que s’apanyin amb ell.

Catalunya (i tots els que ho creguin convenient) constituïda com Estat propi

ZP president de “La Asociación de estados Vecinos del Sur de Europa”. Una organització sense ànim de lucre i sense cap mena de funció real més enllà de fer que el pobre ZP no es deprimeixi i que organitzaria una costellada anual per recollir diners per acabar amb la fam al món.

PS: COP DE MALL a la cabra de la Legión.

dimecres, 10 d’octubre de 2007

divendres, 5 d’octubre de 2007

Experiència sonora



Poseu-vos un auriculars i escolteu això.

Després si voleu saber-ne més llegiu aquí.


Jo he quedat a quadres

dijous, 4 d’octubre de 2007

Partits, eleccions i empastifada


Sóc de la opinió que els interessos de partit i els cicles electorals empastifen de tal manera la vida política i social que es fa pràcticament insuportable. Dos exemples:

Exemple número u o de com el bipartidisme espanyol ens mata: La CNE (Comision Nacional de la Energia) està elaborant l’informe final sobre l’apagada de Barcelona. Bé doncs, els consellers nomenats pel PSOE intenten decantar la balança de les responsabilitats cap a Fecsa mentre que els nomenats pel PP volen decantar la responsabilitat capa REE (empresa pública) per interessos de partit. Conclusió: l’informe resultant serà un bunyol i aquí els únics que hauran pringat seran els usuaris.

Exemple número dos o de com els cicles electorals bloquegen el dia a dia: El Ministro de Educación estatal va dir ahir que el retorn de papers de Salamanca als particulars quedava aplaçat sine die. Raons? Cap. Bueno sí, no ajudar a la campanya electoral d’ERC (paraules del propi ministre) i no perjudicar la campanya del PSOE, of course.

I ja no us parlo de la cacera de bruixes que s’està fent al Constitucional pel preparar-lo per trinxar l’Estatut. Total, agafeu la llibreteta que teniu per apuntar “motius per tenir un estat propi” i apunteu aquest corol·lari:

“Quan tinguem un estat propi, als catalans en passarà respecte als partits polítics, més o menys el mateix que ens passa estant a l’estat espanyol. Però almenys haurem superat la fase de les lamentacions per passar a la fase de les responsabilitats”.