dimecres, 28 de novembre de 2007

La Banca sempre guanya

Avui he anat a anul·lar una llibreta que tinc des de fa dècades amb Caixa Catalunya i que fa mesos que vaig deixar a 0 euros per que no la necessito per res. Com que em trobava a 32 km de la oficina que va tramitar l’obertura de la mateixa, he consultat l’extensa xarxa d’oficines que aquesta entitat té a Poble Nou per trobar-ne una a prop de la feina.

Un cop localitzada he enfilat cap allà amb les idees clares i llibreta+targeta a la mà. No sense dificultats (mare meua com estan d’obres els carrer de Poble New) he arribat a la petita oficina.

- Hola Déu vos guard. Necessito anul·lar aquesta llibreta i aquesta targeta.
- Molt bé.

Pim pam, l’home s’ha posat a teclejar, imprimir fulls, imprimir-me una llibreta nova per que la que tenia se l’hi havien acabat els fulls, imprimir un altre full, tallar la tarja, grapar-la a un altre full per enviar-la per correu intern, tallar la llibreta antiga... i finalment:

- Molt bé, són 4,65
- Com?
- Si, ens deu 4,65 en concepte de manteniment de la part proporcional a l’últim semestre de l’any. Si me’ls abona li podré anular del tot la llibreta.

Quins collons! Podria estar disposat a renunciar als 77 cèntims rònics que quedaven a la llibreta però a sobre pagar!

- A no. Pagar no.
- Doncs llavors haurà de parlar amb la seva oficina, jo no puc fer res més.
- Molt bé. Bon dia. Gracies.

Ring, ring...
- Hola, he intentat anular una llibreta vostra des d’una oficina VOSTRA de BCN i m’han dit que us dec diners.
- Si, hola... ets en Daniel?
- Jarl??? Gulps ... si ¿? Com ....?
- Si es que m’acaben de trucar.
- Ah!
- T’explico. Com que la teva llibreta no té moviments se t’aplica la quota de manteniment més alta: 8 eurus cada semestre. Com que han passat 4 mesos d’aquest semestre has de liquidar la part proporcional al manteniment d’aquesta mesos.
- Escolta i si foto la llibreta en un calaix i m’oblido d’ella que passa?
- Docs que t’anirem carregant una comissió per descobert i quan s’acumuli cert deute t’arribarà una carta.
- A molt bé. Gracies. Deu.

Conclusions:

Hauríeu de veure el dispendi en papers i tinta d’impressora (el líquid més car del món) que cal per anul·lar una llibreta.

Quin sentit té imprimir una llibreta nova a un client que comença el seu discurs amb un Hola, vull anul·lar la llibreta.

Com menys feina els hi dones més alta es la quota per mantenir oberta la teva llibreta. Eing?

Es més, quin manteniment necessita una llibreta si la guardo jo a casa meva!!!

Podria fotre la llibreta a un calaix i esperar a que el deute acumulat fos de 350.000 euros, llavors el problema el tindrien ells i no jo, jeje.

Al final molt em temo que em tocarà pagar els 4,65 i a callar. Bé, 4,65 avui per que si vaig la setmana que ve ja seran 5,10.

Ai senyor! Cop de Mall a la Banca!

dimarts, 27 de novembre de 2007

El llibre electrònic més a prop

Amazon.com ha presentat el Kindle, un autèntic llibre electrònic. Es tracta d’un dispositiu que permet descarregar, emmagatzemar i llegir documents en blanc i negre. No és exactament una pantalla ja que no ”brilla” (es pot llegir a plena llum del dia). La sensació a la vista és molt semblant a la del paper real, pesa poc i és d’un tamany molt manejable (parlo per experiència pròpia). És un dispositiu inalàmbric, fa servir la xarxa de telefonia mòbil per tenir sempre connexió i no dependre de les zones wifi. Cosa que li permet accedir a premsa online i a la wikipedia (l’accés a la resta de la resta de la www està “capat”).

El gran avantatge de Amazon.com és que proporcionarà tant el dispositiu com els continguts a través del seu servei de venta online.

Us recomano el vídeo de presentació per fer-vos una idea més clara.

PS.: Us imagineu un dispositiu com aquest (399$) per nen durant tota la seva vida escolar, sense necessitat de renovar-lo cada curs? Els que pagueu llibres cada setembre sabreu el que vull dir.

divendres, 23 de novembre de 2007

RACC dixit

Suposo que haureu sentit a parlar, a diferents mitjans, de l’informe que el RACC ha fet sobre la congestió dels corredors d’accés a la ciutat de Barcelona. Almenys sembla que algú es preocupa per investigar i contrastar per proposar solucions.

Podeu consultar-lo aquí. És força revelador. De totes maneres a mi m’agradaria destacar un dels punts d’anàlisi: la manca de competitivitat del transport públic. La gent no agafa els transports col·lectius perquè senzillament triga el doble en fer el mateix trajecte que en cotxe+carretera congestionada.


dijous, 22 de novembre de 2007

Quant de mal estàs fent Patricia

No soc un gran amant de les festes sorpreses, ni quan me les fan a mi ni quan en toca participar per sorprendre a algú altre. Digueu-me rar si voleu, però si algú decideix portar aquell germà que va emigrar al Paraguai i que no he vist en 30 anys prefereixo que vagi de cara, m’agrada gaudir de la preparació, de l’espera, de saber que aviat veuré algú que fa temps que no veig i no pas arribar un dia a casa i trobar-me a 40 persones de cop i entre elles una cara que m’és familiar però que no ubico. Aquest segons d’incertesa de no reconèixer ni al teu germà em semblen angoixants. Com aquest exemple imaginari se m’ocorren d’altres i no parlo de quan els col·legues t’organitzen una farra sorpresa per celebrar els 40 anys, això es diferent. Parlo de veure’s avocat per sorpresa a situacions de forta càrrega emocional rodejat de persones que han tingut setmanes per pair-la i gaudir-la.

Suposo que per aquesta raó programes com El Diario de Patricia, no només em semblen televisivament lamentables sinó que em provoquen un punt d’angoixa aliena. L’últim episodi relacionat amb aquest subproducte televisiu no fa més que reafirmar-me en les meves conviccions.

Us deixo un article del gran Monegal a El Periodico on descriu i denuncia els fets de manera clara i concisa:

El programa El diario de Patricia (A-3) acaba de ficar-se en un conflicte gravíssim relacionat amb el recent assassinat (dilluns) de la jove russa Svetlana. Fa molt temps que aquest programa està instal.lat en la línia més tramposa i canalla de fer televisió. Polvoritza cada tarda els més mínims codis ètics que tot instrument de comunicació ha de preservar. Des d'aquí moltes vegades ho hem denunciat. I tant va el càntir a la font, que al final ha passat el que no hauria de sorprendre'ns, encara en la seva extrema gravetat. La història arrenca com una més de les moltes fètides trampes que cada tarda preparen. Dimecres passat, dia 14, un tal Ricardo és presentat per Patricia Gaztañaga com un noi que vol casar-se amb la seva estimada. El convida a asseure's. Aïllada i amagada darrere d'unes mampares espera Svetlana, jove russa que ha estat trucada pel programa. Advertim que el Consell del Poder Judicial investiga ara si Svetlana va ser convidada amb trampes, sense saber a què anava en realitat, cosa que habitualment fan. La jove russa és cridada llavors al plató, perquè s'assegui amb Ricardo, i ell, agenollat, li demana que es casi amb ell. Svetlana queda sense paraules. Els seus ulls demostren una sorpresa incòmoda. Balbuceja. Patricia la pressiona: "¡Ens tens a tots en suspens!". I Svetlana segueix balbucejant, nerviosa, i acaba dient: "No..., no, no". "¿No, o no ho sé?", insisteix Patricia, furgant. I Svetlana conclou: "No". I l'escena s'acaba. Als cinc dies exactes, dilluns passat, Svetlana és assassinada, apunyalada presumptament per Ricardo, que ja està empresonat. I ara hem sabut la verdadera relació que hi havia entre tots dos, i que no era la idíl.lica petició de matrimoni que Patricia Gaztañaga va presentar. Al programa d'Ana Rosa Quintana (T-5) d'ahir ho van explicar. Ricardo ja havia estat acusat d'agressió, maltractaments i robatori de documents per Svetlana. Un jutge ja l'havia condemnat. Primer a una ordre d'allunyament. Després, en judici públic, a 11 anys de presó. I després, a una altra ordre d'allunyament. Amb aquests antecedents, la maniobra d'El diario de Patricia, ajuntant-los tots dos al plató, és esgarrifosa. En cas que no es pugui provar que sigui delictiva, és d'una irresponsabilitat tan vil com canalla.

diumenge, 18 de novembre de 2007

Borra Salvatge, temporada 2007-2008

Ha arribat el fred i per tant hi ha dues coses que es posen en marxa:

Una, el canvi d’armari i l’entrada en escena dels teixits més densos i molsuts i dos, la posada en marxa de la calefacció i els seus corrents d’aire calent/fred. Conseqüència?

Queda inaugurada la temporada 2007/08 de la cacera de Borra Salvatge.

Ja sabeu, engrasseu les vostres aspiradors, enllustreu les millors mopes que tingueu i aneu a aquells racons de casa vostra que tan bé coneixeu per que la Borra Salvatge es farà present en breu, si es que no se us ha colat ja.

dilluns, 12 de novembre de 2007

Estem cardats


Veien com està el panorama tenia gairebé decidit votar en blanc a les properes eleccions generals. Com que sóc desconfiat de mena m’he posat a investigar que carai passa amb el vot en blanc no fos cas que fos pitjor el remei que l’enfermetat.

I després d’estudiar la llei D’Hont, les circumscripcions i de jugar amb el simulador de repartiment d’escons la conclusió es clara: la única manera de perjudicar a un partit polític (al que esta al poder, per exemple) es ajudant al partit o partits de la oposició. Per tant estàs perpetuant el sistema d’alternatives entre la mateixa “oligarquia”.

El vot en blanc apuja el llistó mínim per tenir representació (el 5% dels vots emesos) i per tant posa més difícil a les minories accedir al poder. El vot nul o l’abstenció no perjudiquen a les minories però deixen en mans de uns pocs (els que voten) el repartiment del poder.

Si entrem a valorar el sistema de circumscripcions veurem que afavoreix als partits que tenen el vot molt concentrar en una circumscripció (Coalición Canaria i en certa mesura als partits catalans i bascos) i perjudica als partits que tenen el vot dispers per tot el territori (IU, lo d’aquesta gent es per fotre’s un tiro).


Tal com ho veig, si no t’agrada el partit que mana i l’alternativa et sembla encara pitjor el més útil sembla votar al següent partit regionalista amb número de vots (mai a IU) de la llista, amb l’esperança que el poder es divideixi pels territoris i que cap dels dos grans partits tingui llibertat d’acció. Això però té la contrapartida de que el Congrés es torna lent i torpe a l’hora de prendre decisions.


El 2004 els catalans vam enviar al Congreso 47 diputats (Bcn+Gi+Lle+Tar):

PSOE: 21 (14+2+2+3)

CIU: 10 (6+2+1+1)

PP: 6 (5+0+0+1)

ERC: 8 (4+2+1+1)

ICV-EUiA: 2 (2+0+0+0)
La resta de partits estan a anys llum de poder optar al 5% necessari.


  • Un vot en blanc massiu (del 25%, per exemple) podria deixar fora els dos diputats d’ICV i res més.
  • Una abstenció massiva (i proporcional a tots els partits) deixaria la cosa com està.
  • La única cosa útil és el transvasament de vots o sigui, afavorir a l’incompetent 1 per perjudicar a l’incompetent 2.
I clar, sempre amb el sostre de 47 diputats. Partint de la base que els dos grans partits espanyols tindran sempre un centenar llarg de diputats cadascú.... ni que enviem als 47 d’ICV fem gran cosa.

Conclusió: o canviem la llei electoral o estem cardats per donar cops de timó i a sobre si passem d’anar a votar o votem en blanc encara ens tirem pedres sobre la pròpia teulada. Au! Cop de Mall!


Cançó del matí 12/11/2007


dijous, 8 de novembre de 2007

Posts de 2 en 2

Com que últimament estic molt politiquero avui m’ha sortit la vena tecnòcrata i us ofereixo doble ració de post.

Novetats Google

  • Ja tenim google.cat. Tot i que les serveis de cerca ja estaven disponibles en català a través de google.com o google.es ara l’empresa americana ha fet un pas més posant en funcionament el domini .cat
  • Alternativa ecològica al Google: www.blackle.com Asseguren que pel fet de que la pantalla es negra en lloc de blanca s’estalvien 293.348 Watt/hora al món.


Ja esta disponible Ubuntu 7.10

  • El Linux es consolida cada vegada més com a sistema operatiu alternatiu al Windows. I sobretot per que més enllà dels fanàtics linuxeros hi ha companyies que comencen a apostar per aquests tipus de sistemes operatius. Sun Microsistems comença a distribuir moltes dels seus servidors amb SO Linux, Dell ha tret models de portàtils als EEUU amb linux preinstal·lat de fabrica en lloc de Windows. Ambdós casos suposen un estalvi en costos per al fabricant (linux és gratis) i per tant la possibilitat d’abaratir el producte final. També els fabricants de mòbils estan començant a utilitzar plataformes basades en linux pels nous telefons. Si voleu experimentar amb linux podeu començar amb Ubuntu 7.10 (s’instal·la més fàcil que el Windows XP).

Orange ofereix Mobile HDTV gratis durant 3 mesos

  • Si teniu un telèfon amb tecnologia HSDPA o un telèfon 3G relativament nou i sou clients d’Orange, podreu gaudir dels 3 canals de prova que la operadora ofereix en alta definició pel mòbil (Sci-Fi, National Geographic i MTV). Heu d’anar amb el navegador del vostre telèfon al portal wap d’Orange i clicar a la secció d’Orange TV.

L'Avui d'ahir


El nou director del diari Avui, Xavier Bosch, reflexionava ahir en un article al seu diari sobre el desinterès creixent de la política en la gent. En un paràgraf del seu article deia: “La seva felicitat [la de la gent] depèn molt més de la llista d’espera d’una operació de genoll que no pas de qui hi ha al despatx a Sant Jaume. En aquest sentit, els mitjans de comunicació presentem una hiperrepresentació de la política que no es correspon amb els interessos de la gent. Estem massa pendents, per exemple, de les misèries internes de partit. Els cops de colze i la lluita de vanitats no preocupen gaire uns ciutadans que malden per arribar a final de mes i s’estimen més mirar Escenas de matrimonio o debatre sobre en Ronaldinho.”

Al mateix diari, el mateix dia aquest eren els titulars que es podien llegir a la portada:

Aznar continua dubtant de l'autoria intelectual
El coordinador electoral del PP replica a Aznar
Montilla reclama que Espanya compleixi amb Catalunya
Chacón assegura que no inauguraran el TGV quan arribi a BCN
Duran avala una entesa de CiU i PSC

Els únics titulars "reals" que es podien llegir (els dos internacionals):

Almenys 7 persones moren en un tiroteig a una escola de Finlàndia
La Duma aprova la retirada del Tractat d'Armes Convencionals

Sr. Bosch espero que aviat es notin les seves idees a la línia editorial del seu diari i deixem de veure tants “ha dit”, “declara”, “assegura”, “respon” i “replica”. Tenim als politics tot el dia fent declaracions i clar, com que no són precisament uns cracks, no els queda temps per fer feina.

dimarts, 6 de novembre de 2007

Benvolguts segadors i segadores


Sempre hem sentit dir que Catalunya triomfant tornarà a ser rica i plena. Cosa que ens fa pensar que ara per ara no ho és ni de rica ni de plena. I a més a més per tal d’aconseguir-ho cal deixar endarrere a la gent ufana i superba (jo inclouria també als incompetents i els espavilats oportunistes en el pack).
Estic convençut que ara és l’hora, segadors, d’estar alerta. Perquè arriba un altre juny, de fet aquest juny arriba al març, i cal que esmolem ben bé les eines. La temporada de sega es presenta llarga i dura. I comptant que tenim temporada de sega només cada 4 anys cal aprofitar-la.
Crec que hauríem de tenir clar que cal fer tremolar l’enemic (entès enemic com qualsevol que ens perjudica a casa o fora de casa). Que vegin que no som borregos i que es vegi la nostra ensenya de ciutadans i que tinguin clar que de la mateixa manera que fem caure espigues d’or som capaços, quan convé, de segar cadenes.
Per que o ens posem a donar bons cops de falç, bons cops de falç per convertir-nos en defensors de la terra o en quatre dies ens desmunten el xiringuito i haurem d’anar a segar a peu o en carro.