dimarts, 18 de desembre de 2007

I dale amb el cànon del ous


Ovació! Si us plau tots drets davant la proposta del Ministerio de Cultura respecte al cànon digital. Destaco només algunes perles [per que m'escalfo i no paro].

• Esta propuesta tiene en cuenta los intereses de los creadores, consumidores (eing?) y de la industria.

I una merda! Té en compte els interessos de l’SGAE

• El objeto de la norma es compensar los derechos de propiedad intelectual que los creadores dejarán de percibir por razón de las copias para uso privado, respetando así la normativa europea. No se trata, por tanto, de compensar la piratería.

Però per que collons jo haig de compensar als creadors per fer una copia privada del que ja he pagat una vegada! Si durant un matí miro la Gioconda 3 vegades haig de pagar 3 vegades l’entrada al Louvre?

I el que és més greu, per què haig de pagar per una suposada còpia privada que encara no he fet i que probablement no faré. Es que és “es colmo”! És com si hagués de pagar un cànon per cada ganivet que compri per compensar a les víctimes de violència domèstica per que hipotèticament amb el ganivet puc matar a la meva dona.

Va home va! Vaig més enllà, per què la Generalitat o el Ministerio de Agricultura han de gastar-se part dels meus impostos en pagar un cànon a la SGAE per cada CD, DVD, fotocopiadora, impresora, fax i disc dur que comprin?

Totes les actes judicials d'aquest país han de tenir una còpia en soport audiovisual, perque l'SGAE rasca 0,17 € de cada judici que té lloc a Espanya? A quin autor estem compensant?

• En todos los casos, el canon únicamente se paga en una ocasión, al adquirir el producto.

Dues merdes!

Compro una cançó a iTunes i la pago, l’SGAE rasca una part

La guardo al meu disc dur extern, l’SGAE rasca una part (12€)

La passo al meu iPod per escoltar-la al tren, l’SGAE rasca una part (3,15 €)

La gravo a un CD per portar-la al cotxe, l’SGAE rasca una part (3,40+0,17)

La porto en un USB a una festa de Cap d’Any per fer guateque (festa en la que no es cobra entrada), l’SGAE rasca una part (0,30 €)

Quantes vegades haig de pagar a l’SGAE per cada canço?

• El pago de un canon por copia privada ya estaba vigente en algunos productos desde 1992 y ahora se actualiza con nuevos soportes y equipos que se han introducido en el mercado en los últimos años.

Bravo. Si senyor! No està prou endarrerit el nostre país en temes de la Societat de la Informació que penalitzarem cada nou avenç amb el cànon.

Paro per que em perdo, em perdo.... Un parell de links:

Blog de David Bravo, un crack

www.todoscontraelcanon.es

divendres, 14 de desembre de 2007

Gran reflexió de Vicent Partal

La pancarta de Rambla
per Vicent Partal


Quan la Mònica Terribas va entrevistar el conseller Tresserras, algú del programa va triar per a il·lustració, un moment i prou, una pancarta famosa a València, que hem vist en moltes manifestacions, i que diu 'Barbaritat Valenciana' amb el logotip de la Generalitat Valenciana. A sota, encara més clar, diu 'Conselleria d'Especulació. No als PAI'. Ahir el conseller Rambla va sulfurar-se per l'aparició d'aquesta pancarta a TV3 i va organitzar un sidral parlant del 'clima d'atac' de Catalunya a les institucions valencianes i afirmant que així no es podia negociar res. Bé, és el vell mètode nazi: la pancarta és valenciana, valencianíssima, però ell intenta d'amagar-ho convertint-la en una agressió exterior i negant, així, que l'oposició la té a casa mateix. 'No són alemanys, són jueus', que ressona...

Article complet

dilluns, 10 de desembre de 2007

La Banca, al final, fa el que li rota


Després de la primera intentona d’anul·lar la meva llibreta d’estalvis tenia clar que m’hauria de resignar i pagar per poder donar el tema per “sanjat”. Així que aprofitant que divendres feia pont vaig agafar la meva llibreta vermella amb els seus 0,77 cèntims i vaig enfilar cap a la meva oficina amb 6 eurus preparats la butxaca.



Vaig repetir la formula:

- Deu vos guard, necesito anul·lar aquesta llibreta (definitivament, vaig pensar)


- A vale, doncs per això has de passar a dins* que t’ho faran els meus companys.


- Molt bé.




*I és que la oficina de Caixa Catalunya de Mataro-Centre no és una oficina qualsevulla. Té un fora (3 taulells amb vidres blindats per fer coses normals) i un dins amb taules per un servei més personalitzat.
Un cop assegut còmodament davant d’un senyor amb corbata tornem a dir el que necessitem i l’eficient empleat de banca es posa a teclejar, imprimeix un parell de fulls i s’aixeca... surt a la part de fora, torna a entrar, per una porta secreta que només poden utilitzar els empleats i els lladres que ho creguin oportú. Amb tot això jo ja estava buscant els meus 6 eurets a la butxaca dels pantalons quan el senyor encorbatat em torna la llibreta, m’allarga la mà i em diu:



- Ja està. Aquí tens.

Paro la mà i em deixa caure els 0,77 cèntims que tenia la meva llibreta de saldo.

- Em, ah ... vale, bon dia.




No cal dir que vaig sortir com un llamp de l’oficina tal com si hagués trincat una saca sencera del camió de Prosegur. Una vegada em vaig confondre entre la gentada de la Plaça Santa Anna, vaig consultar els darrers apunts de la llibreta:




Comissió manteniment ...... 6,70


Cancel·lació ...... -6,70




¿eing?




En fi. Només dir que al final aquesta gent de Caixa Catalunya s’han portat com uns senyors.

dilluns, 3 de desembre de 2007

Per què li diuen amor quan volen dir sexe?


Dret a decidir
Sobiranisme
Plena sobirania
Més autonomia
Més autogovern
Gestió propera
Nacionalisme


Senyors i senyores estem parlant d’independència o no? Deixem de fer servir eufemismes estranys per camuflar el que realment volem dir i treiem-nos la careta. Qui no s’arrisca no pisca. Està bé lo de llegir entre línies i que la majoria de polítics necessiten dels jocs de paraules per mantenir-se en el seu joc de funambulisme. Ara sóc vicepresident, ara sóc secretari general d’ERC, ara sóc líder de CiU ara sóc el refundador del catalanisme, ara sóc del psC ara sóc del psoE.

Crec que ajudaria bastant si tots plegats comencéssim a reduir el tremes. Amb un parell en tindríem prou: independentistes o unionistes. I en un i altre grup hi poden haver nacionalistes, no nacionalistes (espanyols i catalants), sobiranistes, autonomistes, d’esquerres, de dretes, gent sense ideologia política, abstencionistes, etc.