dimarts, 29 de gener de 2008

Carrils o cervells estrets?


El camí de casa a la universitat/lloc de treball, al llarg dels anys s’ha tornat:

En cotxe:

Més car (peatge de Vilassar, 183 pts* per trajecte)

Més lent (límit de 80 km)

Més estret (properament)

En tren:

Més car (T10, 3.294 pts*)

Més lent (més aturades i pèrdua del comboi directe a Barcelona).

Més estret (impossibilitat de combois de dos pisos per les dimensions del túnel de Montgat fet el 1848).

Bravo! Senyors governants, bravo! Ovació si us plau, ovació!

Oju! Estic parlant de la connexió d’una ciutat de més de 100.000 habitants a menys de 30 km de la capital del país. No vull ni imaginar-me les peripècies d’un Argentoní per anar a Barcelona o Girona en tren.

*Estic agafant la mania de tornar a comptar en pessetes... com les iaies que encara compren el pernil amb “unces”. Finalment vaig omplir el dipòsit del cotxe: 10.000 pts

2 comentaris :

Edu Casabella ha dit...

Els polítics ara estan a les places donant mans enlloc de solucionar temes i problemes reals

stratosergio ha dit...

No pierdas la "mania" de contar de pesetas, que si no nos nos daremos cuenta de que 10.000 pesetas para llenar el depósito es algo que antes ni nos imaginábamos...

Lo de reducir los carriles es curioso: la razón (o excusa?) para lo del límite 80 es el medio ambiente y los accidentes, no? Si ahora además se reduce el ancho del carril, ¿no se incrementará la posibilidad de un accidente? Se volverá a la misma siniestralidad de antes, ¿pondrán un nuevo límite a 60? ¿Y los autobuses? Si ya rozan el ancho del carril, cuando un palmo de autobús invada el otro carril...

Al menos me contento con que si la reducción del ancho del carril permite carriles adicionales, algo se habrá conseguido.