dijous, 14 de febrer de 2008

Quin flac favor Cañadell

Crec que aquesta vaga convocada pel sindicat de mestres USTEC està fent un flac favor a la professió. La majoria de l’opinió pública i publicada no entén els motius exactes i la qualifiquen de vaga preventiva. Recorden que ni tansols s’ha redactat la proposició de llei que aquesta vaga critica.

Que a l’educació hi ha moltes deficiències, si. Que els mesters tenen molt motius per manifestar-se també. Però no intentem colar gat per llebre. Em dona que aquesta protesta és més per conservar l’estatus de sindicalista i de funcionari que per millorar l’estatus de professor o mestre. On són sinó els mestres de la privada/concertada?

En el moment en que el sindicalisme i el funcionariat es converteixen en fins per si mateixos es que alguna cosa no estem fent bé. Crec que la vaga d’avui va més encaminada a reivindicar que els sindicalistes puguin continuar sent sindicalistes i que els funcionaris puguin continuar sent funcionaris, tal com ho son ara, quan el fet de ser sindicalista i funcionari no hauria de ser altra cosa que un mitjà per ser millor mester o professor. Veig la mani d’avui i instintivament veig a funcionaris cridant per no perdre ni un sol dels privilegis de ser funcionari. Poden ser mestres com podrien ser empleats d’Hisenda.

M’esgarrifo quan sento dir a la senyora Rosa Cañadell (USTEC) que “no pot ser que es fomenti la competència enter les escoles”. Molt bé, ni competència entre les escoles, ni competència entre els professors, ni competència entre els equips directius. Què bé que es viu sense competència, eh? Si senyor instal·lem-nos en la mediocritat i parem la mà a final de més. Això si, tots la mateixa quantitat. És igual que siguis un crack fent la teva feina o “uno del montón”. Tu aprova unes oposicions i amb aquest esforç ja pots tirar la resta de la teva carrera professional.

No senyora, si un es bo ho ha de demostrar cada dia. I puc estar d’acord en que no tothom ha de ser un crack, també fan falta gent que faci la seva feina bé i punt, però si hi ha algú que vol destacar se l’ha de poder premiar i si algú no arriba al mínim desitjable (i avaluable) se l’ha de desincentivar (per no fer servir castigar).

Senyora Cañadell, faci una ullada al model NBA. Comor? Què diu aquest ara? Si, si.


Durant l’estiu, l’NBA fa una llista dels nous jugadors que hi volen jugar. Els equips trien quin jugador volen incorporar a les seves plantilles per ordre. L’ordre en que els equips trien es una mica lios però bàsicament podríem destacar que els millors equips no tenen perquè triar primer. Per això passen coses com que Gasol es triat número 3 del draft (la llista de que parlàvem) per un equip com els Grizziles* (dels fluixets). Els Grizzlies poden disposar de Gasol durant un temps per intentar deixar de ser un equip dels dolents, però passats uns anys els Lakers poden venir, posar una oferta a sobre la taula i endur-se a Gasol a guanyar títols.

Gasol es converteix en millor jugador de bàsquet als Lakers que als Grizzlies. I no per que hagi aprés moviments nous en una setmana, sinó per que juga al costat de Kove i per que la seva motivació s’ha multiplicat per 1000. L’estiu que ve els Grizzlies tornaran a tenir l’oportunitat de fitxar un nou Gasol per deixar de ser un equip mediocre, però si la tornen a desaprofitar vindran uns senyors i faran fora a l’equip directiu de la franquícia i s’hi posaran ells.


*De fet va ser triat pels Atlanta Hawks i traspassat als Grizzlies, però és que el tema traspassos a l’NBA es un lio de collons.

9 comentaris :

mafalda ha dit...

No puc estar més en desacord amb tu del què ho estic ara mateix.
Sóc una de les mestres que avui feia vaga i s'ha anat a manifestar.
No pateixo per la "poltrona" de funcionària i m'ofereixo voluntària a demostrar la meva vàlua amb les inspeccions que facin falta.
La vaga d'avui era en contra de les bases d'una llei que atempta contra molts dels principis bàsics de l'escola pública (democràcia, llibertat de càtedra, igualtat d'oportunitats,...).
Si protestem quan encara hi ha "només" bases, és perquè és ara el moment de fer-ho, de pactar-ho, de negociar-ho (i no només parlar-ne com diu en Maragall). Més endavant, quan sigui al Parlament, estarà en mans dels mateixos polítics que han fet els disbarats de lleis que tenim a hores d'ara. Res podrem dir-hi els qui treballem cada dia a l'aula.

Ferran ha dit...

Desconeixia el procés de selecció de jugadors de l'NBA, així que he après una altra cosa. Pel que fa al tema educatiu, és un món que conec només superficialment; una amiga meva, però, English teacher a una escola del Baix Llobregat, està que trina amb la llei aquesta. Alguna cosa deu tenir...
En qualsevol cas, i cenyint-me només al tema 'funcionariat' (en l'àmbit que sigui), algú hi hauria de posar remei: és el pitjor antídot contra el progrés i la millora!
Salut.

Gerard Agudo ha dit...

La veritat és que jo també desconec la llei però el què està clar que els mitjans públics no han deixat en gaire bon lloc als mestres!

Mikel ha dit...

a l´NBA no podra haver-hi mai un $figo$...

David Codina Riqué ha dit...

Sóc mestre d'una esola concertada.
No parlaré d'aquesta manifestació... Però si que diré que estic molt d'acord amb en Dani pel que respecte a la motivació, incentius... de la feina de professorat.
Per exemple: com és possible que a un molt bon professor no pugui venir una nova escola i fer-li una oferta millor de la que està rebent ara? (com passa en la gran majoria de feines d'aquest món!)

Charlie Hi-Hat ha dit...

Uf! Desacord total! Però deixaré que et contesti la meva dona, que és més "aludida" que no pas jo.

Charlie Hi-Hat ha dit...

Bé, de fet ja ho ha fet molt bé la Mafalda. Res més a dir, en principi.

Edu Casabella ha dit...

que no es permet la llibertat de moviment de treballadors ? jo crec que aquest fet és denunciable

Oscar 7m76 ha dit...

Dani, d'acord amb tu i amb en David. Jo, com vosaltres, també estic emparentat amb una profe. La vaga de dijous passat feia massa pudor i sentir parlar a la sindicalista Cañadell em venien arcades.

Els funcionaris i els sindicalistes haurien d'abolir-se perquè l'únic que fan es viure bé amb els diners de tots. Si no es fomenta la competència viurem (com passa actualment) en la mediocritat.

I això no vol dir que tots els funcionaris siguin iguals. Segurament la Mafalda deu ser un cas excepcional.

És inadmisible que per aprovar 1 vegada a la vida unes oposicions ja no calgui fer res més en tota la resta de la vida i puguin seguir vivint del "cuentu".