dimarts, 1 d’abril de 2008

Dos d'hidrogen i una d'oxigen


El problema de l’aigua, nom genèric que li hem donat a la gestió de recursos hídrics, és un tema técnicament força complex. El debat d’ahir a l’Àgora del 33, amb 5 o 6 especialistes i 0 polítics ho va deixar claríssim (més clar que l’aigua, je je). És un tema de gestió d’un recurs relativament escàs a les nostres contrades i un recurs amb aplicacions tan diverses com el consum humà, la producció agrícola i industrial i la supervivència d’ecosistemes diversos i variats. En resum l’aigua ho és tot.

Com no podia ser menys, en els problemes importants, els nostres politics hi han afegit incompetència, desinformació, benefici partidista i demagògia a un problema que per si solet ja és un marron. Ens van fer creure que els transvasaments (tots) eren el dimoni i ara que necessiten passar aigua d’un lloc a un altre no saben com explicar-nos-ho.

No m’atreveixo a pronunciar-me per una o altra solució tècnica per que no sóc especialista en la matèria (si voleu algun dia ja em pronunciaré sobre la polèmica de les antenes de telefonia mòbil que domino una mica més), però el que sembla clar és que per un costat tenim un foc a curt termini que cal apagar i per un altre un problema estructural que cal abordar amb la major sinceritat i responsabilitat possible.

Mentrestant els ciutadans seguirem posant el nostre granet de sorra tancant l’aixeta mentre ens rentem les dents.

2 comentaris :

Puji ha dit...

Mmmpf! Hi ha moltes solucions fàcils d'aplicar, però que s'han d'aplicar quan encara hi ha aigua, no quan estem nedant en fang. Ara, és clar, correm-hi tots, quan ja fa molts anys que sabem que això ens passarà. Quanta merda!

Ferran ha dit...

Seran capaços, entre uns i altres, de trobar una solució a aquest tema? Em sembla un dels més preocupants de l'agenda política de Catalunya, de tot l'estat. Fa por pensar que la classe política no està per entendre's i solucionar problemes. Tan de bò estigui equivocat, però!