divendres, 18 d’abril de 2008

Hamlet

Ahir el president del meu país em va una mica de peneta. Ahir l’entrevistava un dels referents periodístics a la televisió pública i en prime time (obtenint pitjor audiència que el Polònia). I em va fer peneta per que vaig veure un home atrapat.

Atrapat per les seves paraules, per les dels seus consellers, per les del seu partit, per les del líder del seu partit...Un home que mentre contestava a les preguntes se li notava que el seu màxim esforç estava concentrat en que no es notés el que realment pensava. Vaig veure un mal actor seguin un guió pèssim. A aquestes alçades qualsevol català mínimament despert té clar que ALGO HUELE A PODRIDO EN DINAMARCA.

La Generalitat aposta a mort pel Segre amb declaracions grandilocuents de mai traurem aigua de l’Ebre, CiU no deixa de parlar del Roine tot i que no serveix per solucionar la situació actual, tots es mouen amb els eufemismes més rebuscats, Zapatero imposa la seva solució i al final tots continuen dient, no només que tenen raó sinó que la tenien des del principi.

Les mitges veritat no són més que una modalitat perversa d’absolutes mentides.

4 comentaris :

Ferran ha dit...

Potser m'equivoco per la distància, però pel que vaig llegint em sembla que cada partit està tirant cap allà on (pensa que) electoralment l'hi interessa. Un altre cop, interessos electorals per davant dels interessos de la gent.

Oscar 7m76 ha dit...

Efectivament Montilla va estar ahir més patètic i de vergonya aliena que mai. A més, s'esforçava en riure a cada frase que deia, quan el que estava dient no fotia ni puta gràcia, més aviat pena.

Segueixo dient que li queden 2 telediarios, no sé si aguantarà fins el consell d'ERC a l'estiu. Zapatero ja li ha "echao el mal de ojo".

Gerard Agudo ha dit...

anem de malament a pitjor!

Clint ha dit...

Impossible d'empassar, a mi em va exasperar la negativa constant a donar terminis a res i que sembla que el president de la generalitat (intencionadament en minúscula) no sigui més que un "segundon"...molt trist aquesta pose sempre somrient davant de problemes reals.