dijous, 21 d’agost de 2008

JK 5022: In Memoriam


Pensant en com parlar sobre la tragèdia d’ahir de Barajas me n’he adonat que no seria gens fàcil escriure’n. Segurament podria escriure fàcilment sobre el drama de la SIDA a l’Àfrica, de la xacra que suposa la fam al món o de les conseqüències d’un tifó a l’Àsia.

Però quan penses en el que ha passat a dues passes de casa teva, en un aeroport que has trepitjat infinitat de vegades, en una pista que has utilitzat per tornar a casa en moltes ocasions, en una companyia aèria que agafes tot sovint, en un MD82 que sabries reconèixer per dins i per fora, en gent que coneixes que fa quatre dies va agafar un JK per anar a les Canàries... la cosa es fa difícil.

Parlar de la fam al món ens resulta fàcil perque sabem que ni nosaltres ni la nostra família mai no em passarem de fam, per que podem teoritzar sobre motius macroeconòmics, responsabilitats polítiques i voluntats socials. Parlar d’una tragèdia com la d’ahir implica assumir que un veí teu ha fet malament la feina passant per alt algun detall, o que algú súper entrenat no ha sabut reaccionar a temps o el que és pitjor: que una cadena de circumstàncies aleatòries i poc probables s’han conjurat per desencadenar una fallada mortal.

3 comentaris :

stratosergio ha dit...

Precisamente leo tu post desde la Torre de Control de Barcelona. Pues sí, aunque tragedias hay muchas (o demasiadas, al menos) una así tan cercana, y no sólo por proximidad geográfica, si no por haber estado ahí tantas veces, conocer gente de ahí que tal vez hubieran pensado en pasar las vacaciones de Canarias este verano... es algo que siempre sorprende y te deja con esa sensación de "joder... parece mentira..."

Es relativamente difícil que ocurra algo así, pero 3, o 4, o 7 casualidades encadenadas pueden terminar en desastre.

Saludos... voy a seguir haciendo la revisión del sistema de torre, con los ojos más abiertos que nunca.

Oscar 7m76 ha dit...

Totalment d'acord Dani. I Sergio

Charlie Hi-Hat ha dit...

Ostres Sergio, ara hauries estat bé si t'haguessis acomiadat amb un: -bueno, voy a seguir tocandome los cojones, porque tengo que revisar unos circuitos y me da palo.