dilluns, 25 d’agost de 2008

Pensant, pensant


I jo penso: si per als mitjans de comunicació Barak Obama és el “candidat afroamericà” a la presidència del EEUU, per què John McCain no és el “candidat euroamericà”?

Salta a la vista que cap dels dos no és descendent directe dels Sioux ni dels Arapahoes, que cap dels dos no és originari del continent americà. Tot i aquesta evidencia els mitjans només destaquen l’origen africà d’Obama deixant implícit l’origen europeu de McCain. Per què?

I segueixo pensant. Més enllà de les llegendes urbanes sobre màfies xineses i fent un esforç per enfocar-ho des d’un punt de vista merament economètric: com poden sobreviure i mantenir-se oberts tots els negocis xinesos que s’obren cada dia a les nostres ciutats? Restaurants de dimensions astronòmiques que mai no estan plens, basars on el 85% de les coses que es venen no les vol ningú, botigues de roba i sabateries de producte varat situades a carrers súper cèntrics. Tot i assumint que deuen pagar 0 a la tropa d’empleats, que treballen 25 hores al dia, 8 dies a la setmana i quer tot ho deuen importat de Xina, continuo sense entendre com poden ser negocis pròspers...o és que no ho són?

6 comentaris :

Mikel ha dit...

una gran pregunto lo dels xinos i mes sabent que a sobre s' estan fent els amos del mon....

stratosergio ha dit...

Puesss los chinos bazaristas viven de que los de los restaurantes les compren a ellos toda la decoración, la ropa... Y éstos, de los bazaristas que van a comer a sus restaurantes. Así sostienen toda su economía...

Oscar 7m76 ha dit...

Dani, resulta que el primer any a Barcelona ciutat els restaurants xinesos no paguen impostos, i durant els 5 anys següents tenen uns descomptes acollonants de part de l'administració.

Aquest és el "trucu".

Dani R. ha dit...

Com? Això és una ajuda del govern Xinès o com funciona?

Ratilla ha dit...

És una ajuda de la generalitat ó d'algun organisme però de l'estat espanyol fijo. I no només val pels restaurants xinesos sinò per tots els comerciants.

Puji ha dit...

Uff! nen, millor no pensis molt.

El NG d'agost és un monogràfic sobre la Xina, i de com creixen carregant-se tot el que calgui. I els expatriats? A conquerir el món!