divendres, 17 d’octubre de 2008

L’arbre i el bosc


Fa uns dies llegia una article esportiu que em va fer pensar en el tractament informatiu que els mitjans estan fent sobre la crisi actual.

L’article parlava del record del món dels 100m llisos que el gran Usain Bolt va aconseguir el passat estiu. Explicava que no se qui de no se quina universitat havia fet, uns mesos després del dia de la final, un estudi exhaustiu de la carrera gracies a les filmacions en super alta velocitat (slowmotion). Entre altres coses, l’estudi conclou que la fase d’acceleració (els 30 primers metres) suposa un 64% del resultat final mentre que la velocitat de reacció al tret de sortida només impacta en 1% (excepte si fas sortida nul•la, clar). En canvi si vau seguir les retransmissions dels JJOO segur que recordeu com la dada de la velocitat de reacció dels velocistes semblava que fos el punt clau de cada carrera, segons ens explicaven els periodistes.

El fet és que, apart del cronometratge final, la velocitat de reacció és l’única dada que tenen disponible els periodistes en temps real durant la retransmissió. L’estudi de l’article només es pot fer temps després, una vegada analitzades les imatges de la cursa.

“La televisió ha distorsionat la realitat i pretén fer creure que el temps de reacció al tret de sortida és rellevant, però no és així: només significa un 1% del resultat final davant del 64% de la fase d'acceleració.”

Veieu per on vaig respecte a la relació amb el tractament informatiu de la crisi? La fluctuació diària de la borsa és l’equivalent a la velocitat de reacció al tret de sortida dels velocistes. És la única dada immediata, variable a cada cursa (a cada portada), impactant si la compares amb la història universal dels mercats financers, però absolutament intranscendent per l’anàlisi d’una crisi profunda con l’actual. No dic que el comportament dels mercats financers no sigui rellevant pel futur de la crisi el que dic és que el que pugi o baixi la borsa de Tokio avui o demà (de manera aïllada) no més que l’anècdota del dia, no la noticia de portada.

4 comentaris :

Ferran ha dit...

La raó per la qual els mitjans s'agafen a la "notícia borsària del dia" per donar la sensació que, o la crisi està començant a remetre, o la crisi serà tremenda en funció de què han fet el Dow i l'Ibex, és que el periodisme actual és qualsevol cosa excepte rigorós. Això és així especialment a televisió, amb l'agreujant que la tele té un gran impacte sobre la població.

Avui dia es porta el periodisme "de titular": busca un titular espectacular, que enganxi la gent i ens faci pujar l'audiència. Perquè? (com diria la Terribas) perque això significa més publicitat. I què? (com seguiria preguntant ella) doncs que això vol dir més ingressos.

L'arrel del problema rau, com sempre, en els calers. Perquè després diguin que "el sistema" no s'ha de refundar.

stratosergio ha dit...

Muy bueno el ejemplo, Dani. Cuánta razón.
Y como dice Ferran, al final es todo audiencia. Hace no mucho leí en algún sitio como habían evolucionado los informativos en los últimos años: de pretender informar meramente, a competir entre las cadenas como si de concursos se tratase.

Y los periodistas, con tal de decir algo, ni se molestan en corroborarlo. Primero disparan y luego ya pensarán si eso... aún recuerdo como cuando hace unos 5 años, en unas lluvias importantes, la sala de máquinas del Centro de Control se llenó de agua. Al día siguiente en un diario ponía como titular "Inundada la Torre de Control del Aeropuerto de Barcelona".
INUNDADA LA TORRE DE CONTROL!!!!

Nota: El centro de control es algo diferente a la torre de control. Otro edificio, a unos 10 kilómetros de la torre...

Puji ha dit...

Molt ben vist!

Clint ha dit...

periodistes...quin gran submón!