divendres, 29 de febrer de 2008

La manguera donde está...


11.000.000 de litres al dia són uns 460.000 litres a l’hora, 1.500 garrafes de Ribes cada hora.

Suposant que en un esforç titànic de consciència ecològica puc ingeniar-me-les per estalviar 11 litres al dia amb mil trucs i enginys. Dintre d’un milió de dies (2740 anys) hauré compensat la fuga d’avui de la canonada del Ter-Llobregat.

Però vaig més enllà ... apliquem un factor 10 al tema, que ja és molt aplicar, i suposem que sóc capaç d’estalviar 110 litres al dia (cosa que suposaria que seria capaç de generar aigua potable per algun dels meus esfínters): necessitaria llavors 100.000 dies (274 anys) per compensar la fuga d’avui.

Per tant i fent us del meu raonament “enginyeril”: es absolutament intranscendent la quantitat d’aigua que jo o les 1.000 persones del meu voltant estalviem o deixem d’estalviar.

dimarts, 26 de febrer de 2008

Per què li diuen debat quan volen dir monòleg?

Rajoy és lleig de collons (i guenyo i zopez)

Rajoy esta obsessionat amb ETA i els immigrants

Zapatero, si segueix de president, s’ha de posar les piles i fer coses amb susbtància que
si no “nos pilla el toro” (un ministre del PNV i un altre de CIU no li anirien malament).

Mentre a España governin presidents que creguin que Espanya = Castella + gent d’altres puestos, a Catalunya no ens serveix de res estar a aquest Estat.

Que cutres les gràfiques en folis plastificats. Que es mirin una Keynote de l’Steve Jobs i aprenguin a utilitzar el powerpoint.

Donar dades i percentatges en aquesta debats no serveix per res. Rajoy ha intercanviat les gràfiques un parell de vegades i Zapatero primer ha dit “4.000 investigadors más” i després “40.000 investigadores más”. I jo dic, 4.000 són molt o pocs? 4.000 xinesos dins una cabina de telèfons és un munt de gent però 4.000 tios al camp del Barça fan pena.

Com es pot acabar un debat així llegint d’un paper i entrebancant-se. Rajoy vaja cagada.

¿Com s’ha de sentir el Sr. Llamazares després de 90 minuts de propaganda electoral gratuïta per al PSOE i PP i zero per a IU?

Campo Vidal és un ninot de cartró, aporta zero.

diumenge, 24 de febrer de 2008

Soulshine



Enorme cançó dels Gov't Mule amb una lletra que t'arriba ben endins:



When you cant find the light
That guides you through a cloudy day
When the stars aint shinin bright
And you fill like youve lost youre way
When the candle lights of home
Burn so very far away
Well you got to let your soul shine
Just like my daddy used to say

He used to say soul shine
Its better than sunshine
Its better than moonshine
Damn sure better than rain
Hey now people dont mind
We all get this way sometimes
Got to let your soul shine
Shine till the break of day
(...)

Quan no pots trobar la llum
Que et guiï en un dia nuvolat
Quan les estrelles no llueixen brillants
I et sents com si haguessis perdut el camí
Quan la llum de les espelmes de la teva llar
Cremen massa lluny
Bé, has de deixar pas a la llum de la teva ànima
Just com el meu pare solia dir

Ell deia que la llum de l’ànima
És millor que la llum del Sol
Millor que la llum de la Lluna
Dimonis! Millor segur que la pluja
Ei! I els altes no importen
Tots agafem aquest camí algun cop
Deixa anar la llum de la teva ànima
Fins que el dia es trenqui

dimecres, 20 de febrer de 2008

Quan no es pot, no es pot


Em considero una persona “serièfila” i un tio legal, però sincerament cada vegada m’ho posen més difícil per continuar sent les dues coses.

CSI (Telecinco) i HOUSE (Cuatro) són dues de les millors series que s’han parit els últims anys. Evidentment les vaig descobrir quan les van començar a emetre a les televisions privades espanyoles i m’hi vaig enganxar. Als pocs mesos les vaig deixar de veure o millor dit, els responsables de les graelles televisives em van forçar a abandonar.

Fa unes setmanes he fet un segon intent. Dilluns CSI i dimarts HOUSE. Sopar aviat... les dues teles de casa enceses, la dona cobrin el flanc esquerre, TJ al tejado, l’EPG del TDT treien fum... les pàgines del TP retallades i penjades al suro que hem instal·lat al menjador per l’ocasió ... però res. Fracàs absolut.

El repte es massa gran:

La sèrie s’anuncia amb una auto promo de la cadena a les 22:15.

L’EPG del TDT diu que la sèrie s’inicia a les 22:13.

A les 22:18 encara estan fent el programa anterior.

A les 22:20 fan anuncis... nena que ja va!

A les 22:32 fan les lletres (els crèdits) del programa que semblava que ja havia acabat. Nena falsa alarma! Vaig a pixar.

A les 22:32:25” fan Vodafone patrocina CSI i engega la sèrie. Dani!!!!! Que ja va!!! Joder. Apreto la bufeta per pixar ràpid, m’espolso, em rento les mans (higiene sobre tot) i corro cap al sofà just per veure: Volvemos en 60 segundos.

A les 22:34 la música de la sèrie i segueix el capítol. Bueno... m’he perdut l’entradeta del capítol però ja estic acomodat al sofà i apunt de gaudir de les mirades penetrants d’Horatio.

A les 22:40 ... Volvemos en 4 minutos.

A les 22:41 Rentar dents, posar pijama, llegir un capítol de les memòries del President Pujol i a dormir. Mentre m’adormo nota mental: posar el Torrent a baixar HOUSE, LOST, CSI Miami, NY i Las Vegas a tot drap i posar a la venta a eBay l’antena col·lectiva de la comunitat.

Au la merda home! Més de mitja hora davant la tele per veure 4 minuts de contingut.

dijous, 14 de febrer de 2008

Quin flac favor Cañadell

Crec que aquesta vaga convocada pel sindicat de mestres USTEC està fent un flac favor a la professió. La majoria de l’opinió pública i publicada no entén els motius exactes i la qualifiquen de vaga preventiva. Recorden que ni tansols s’ha redactat la proposició de llei que aquesta vaga critica.

Que a l’educació hi ha moltes deficiències, si. Que els mesters tenen molt motius per manifestar-se també. Però no intentem colar gat per llebre. Em dona que aquesta protesta és més per conservar l’estatus de sindicalista i de funcionari que per millorar l’estatus de professor o mestre. On són sinó els mestres de la privada/concertada?

En el moment en que el sindicalisme i el funcionariat es converteixen en fins per si mateixos es que alguna cosa no estem fent bé. Crec que la vaga d’avui va més encaminada a reivindicar que els sindicalistes puguin continuar sent sindicalistes i que els funcionaris puguin continuar sent funcionaris, tal com ho son ara, quan el fet de ser sindicalista i funcionari no hauria de ser altra cosa que un mitjà per ser millor mester o professor. Veig la mani d’avui i instintivament veig a funcionaris cridant per no perdre ni un sol dels privilegis de ser funcionari. Poden ser mestres com podrien ser empleats d’Hisenda.

M’esgarrifo quan sento dir a la senyora Rosa Cañadell (USTEC) que “no pot ser que es fomenti la competència enter les escoles”. Molt bé, ni competència entre les escoles, ni competència entre els professors, ni competència entre els equips directius. Què bé que es viu sense competència, eh? Si senyor instal·lem-nos en la mediocritat i parem la mà a final de més. Això si, tots la mateixa quantitat. És igual que siguis un crack fent la teva feina o “uno del montón”. Tu aprova unes oposicions i amb aquest esforç ja pots tirar la resta de la teva carrera professional.

No senyora, si un es bo ho ha de demostrar cada dia. I puc estar d’acord en que no tothom ha de ser un crack, també fan falta gent que faci la seva feina bé i punt, però si hi ha algú que vol destacar se l’ha de poder premiar i si algú no arriba al mínim desitjable (i avaluable) se l’ha de desincentivar (per no fer servir castigar).

Senyora Cañadell, faci una ullada al model NBA. Comor? Què diu aquest ara? Si, si.


Durant l’estiu, l’NBA fa una llista dels nous jugadors que hi volen jugar. Els equips trien quin jugador volen incorporar a les seves plantilles per ordre. L’ordre en que els equips trien es una mica lios però bàsicament podríem destacar que els millors equips no tenen perquè triar primer. Per això passen coses com que Gasol es triat número 3 del draft (la llista de que parlàvem) per un equip com els Grizziles* (dels fluixets). Els Grizzlies poden disposar de Gasol durant un temps per intentar deixar de ser un equip dels dolents, però passats uns anys els Lakers poden venir, posar una oferta a sobre la taula i endur-se a Gasol a guanyar títols.

Gasol es converteix en millor jugador de bàsquet als Lakers que als Grizzlies. I no per que hagi aprés moviments nous en una setmana, sinó per que juga al costat de Kove i per que la seva motivació s’ha multiplicat per 1000. L’estiu que ve els Grizzlies tornaran a tenir l’oportunitat de fitxar un nou Gasol per deixar de ser un equip mediocre, però si la tornen a desaprofitar vindran uns senyors i faran fora a l’equip directiu de la franquícia i s’hi posaran ells.


*De fet va ser triat pels Atlanta Hawks i traspassat als Grizzlies, però és que el tema traspassos a l’NBA es un lio de collons.

dijous, 7 de febrer de 2008

Censura

El Gobierno d'España porta mesos obstaculitzant l'emisió d'aquest spot d'Aminstia Internacional.
Que hi farem. Just el fet de que l'hagin censurat ha fet que jo me n'hagi enterat de la seva existència.


dilluns, 4 de febrer de 2008

4 vertical: Déu del Sol, de dues lletes.

De totes les explicacions racionals sobre el mite de Jesucrist i el Cristianisme aquesta és amb diferència la més simple i entenedora que conec. Tot els que, com jo, creieu que el principi de la navalla de Occam és una gran veritat us agradarà.

Al Tube trobareu les altes parts del video.
Per a més referències:
www.zeitgeistmovie.com