dimecres, 30 d’abril de 2008

Puaj

Anava a postejar sobre el Barça però només de pensar-hi m’he esgotat i m’han vingut ganes d’anar a fer un cafè a la màquina. Ganes de mirar a un alter lloc i pensar que postegi un altre sobre el FCB que a mi em fot mandra. Tinc molèsties a l’abductor esquerre.

Al loro! Laporta que se’t gira feina.

dijous, 24 d’abril de 2008

Poca broma

No s’ha fet gaire ressò de la notícia però podria ser perfectament titular de primera plana: La cadena de supermercats més gran del país més industrialitzat/ric del món ha pres la decisió de racionalitzar la venta d’arròs. Wall-Mart raciona l’arròs i només vendrà quatre sacs per client. De moment es tracten de les seves ventes majoristes (restaurants i petites botigues) però és la primera vegada que els ciutadans dels EEUU veuen racionalitzat un producte alimentari. ¿Estem davant només d’una mesura comercial per evitar l’especulació amb un producte que ha pujat i es preveu que pugi de preu? Falta arròs realment als EEUU?


Crec que una noticia així ens ha de posar en alerta (més encara). Cada vegada som més boques per alimentar al món. Cada vegada més boques d’aquestes s’incorporen al primer món. Avui hi ha milions de xinesos i hindús que fa uns anys ni sabien que era menjar dos plats i veure un got de llet de vaca cada dia, i cada vegada n’hi haurà més.

Estem segurs que l’aposta pels biocombustibles és encertada?

Algú s’anima a fer rendible el tros que li va deixar en herència el seu avi fent tomàquets amb gust de tomàquets?

PS: No sabia si passar aquesta noticia al CONTRAcorrent o al Es folla aquesta premsa, així que l’he postejat directament jo. Salut!

Meme de llibres rebuts per Sant Jordi


L'incombustible Charlie Hi-hat m'ha endinyat aquesta meme:

Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys

Un retrat de la generació Ikea que lluita per sobreviure com a burgesia lowcost, escrit per una periodista de la generació del 77 (best ever!).

divendres, 18 d’abril de 2008

Hamlet

Ahir el president del meu país em va una mica de peneta. Ahir l’entrevistava un dels referents periodístics a la televisió pública i en prime time (obtenint pitjor audiència que el Polònia). I em va fer peneta per que vaig veure un home atrapat.

Atrapat per les seves paraules, per les dels seus consellers, per les del seu partit, per les del líder del seu partit...Un home que mentre contestava a les preguntes se li notava que el seu màxim esforç estava concentrat en que no es notés el que realment pensava. Vaig veure un mal actor seguin un guió pèssim. A aquestes alçades qualsevol català mínimament despert té clar que ALGO HUELE A PODRIDO EN DINAMARCA.

La Generalitat aposta a mort pel Segre amb declaracions grandilocuents de mai traurem aigua de l’Ebre, CiU no deixa de parlar del Roine tot i que no serveix per solucionar la situació actual, tots es mouen amb els eufemismes més rebuscats, Zapatero imposa la seva solució i al final tots continuen dient, no només que tenen raó sinó que la tenien des del principi.

Les mitges veritat no són més que una modalitat perversa d’absolutes mentides.

dijous, 17 d’abril de 2008

Mostra significativa

Portada El Periodico 17/4/2008

Hi ha un principi bàsic en Estadística que s’ha de complir sempre: per que l’estudi estadístic sigui vàlid la mostra estudiada ha de ser significativa. És a dir, que si tiro una moneda a l’aire 5 vegades i les 5 vegades surt creu no puc afirmar que la moneda estigui malament. Si em passa 500 vegades puc començar a sospitar que a la moneda li passa alguna cosa i si trec 50.000 vegades creu llavors potser si que puc començar a sospitar que alguna cosa no rutlla.

On vull anar a parar? Doncs al tema de la paritat al Govern. ¿Per què volen vendre que en un grup de treball de 17 persones el fet de que 9 siguin de gènere femení i 8 de gènere masculí és millor que si la proporció fos 2 a 15? I si la proporció fos 15 a 2?

ZP ha aconseguit que creiem que un dels principals actius de les 9 ministres que ha escollit és haver nascut sense penis.

dijous, 10 d’abril de 2008

Gracies Mataró Neta


Des de fa dos dies aquesta és la magnífica imatge que puc contemplar des del meu dormitori, gràcies a l’ajuntament de la neva ciutat.

- Aquest contenidors estaven al carrer del costat que és de zona blava. Ara ocupen espai de zona "blanca".
- Estic desitjant que comenci la ronda de camions recollidors (en tinc un per cada dia de la setmana).
- Friso per que la calor de l’estiu inundi casa meva amb un aroma especial.
- Convido a tos els veïns a que deixin anar els envasos des de ven a dalt per que facin un gran soroll a l’estavellar-se al fons del contenidor verd.

dimecres, 9 d’abril de 2008

Quatre coses

La maquinaria de l’Estat es prepara, ZP i Rajoy tornen a ser amics. Morta la il·lusió federalista del PSC prepareu-vos per “l’Espanya unida i plural”, ergo l’Espanya “de las Regiones (café para todos)”. Amb un PSC més fort que mai a Catalunya però mes dissolt que mai dins del Grupo Parlamentario Socialista.


Deco i Roladinho estan lesionats realment? S’autodescarten simulant lesions? O estan apartats de l’equip i les lesions són la tapadora?

Saben la gent del delta del Roine que ja ens hem venut la seva aigua per fer 14 coses diferents? Algú els hauria d’anar a visant que l’anem a buscar, no?

Un llibre que pinta bé: “Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys” per tots aquells que formeu part de la generació Ikea o que us sentiu part d’una burgesia lowcost.

dijous, 3 d’abril de 2008

Ja està bé així


Ens delecta amb un disc intimista i de qualitat de tant en tant (avorrit però de qualitat), no deixa de fer gires, continua treien a passejar el trio de la muerte (la RedStrat, la Les Paul i la Pensa MK), es rodeja de grans músics (avorrits però de qualitat), no deixa de tocar Sultans, Brothers i Telegraph i sobretoto no perd l’esencia.

Quines alternatives tindria?

Reagrupar el Dire Straits? Com han fet els The Police… farien un munt de pasta omplirien estadis però ells i els fans serien els primers en adonar-se que « no es lo mismo ».

No haver-los dissolt? Potser si DS hagués estat com U2 o les Rolling que ha mantingut la formació des dels orígens la cosa podria haver durat en el temps. Però els DS es regeneraven per a cada gira i aquesta dinàmica només ha funciona un cert número de vegades. A la enèsima vegada que has d’agafar el telèfon per anar a buscar músics fa mandra.

Tot esperant que Speedway At Nazareth no sigui només un oasi en la travessia del desert: Thankiuuuuuuuuuuuuuu!!!

dimarts, 1 d’abril de 2008

Ens veiem aquesta nit?

Dos d'hidrogen i una d'oxigen


El problema de l’aigua, nom genèric que li hem donat a la gestió de recursos hídrics, és un tema técnicament força complex. El debat d’ahir a l’Àgora del 33, amb 5 o 6 especialistes i 0 polítics ho va deixar claríssim (més clar que l’aigua, je je). És un tema de gestió d’un recurs relativament escàs a les nostres contrades i un recurs amb aplicacions tan diverses com el consum humà, la producció agrícola i industrial i la supervivència d’ecosistemes diversos i variats. En resum l’aigua ho és tot.

Com no podia ser menys, en els problemes importants, els nostres politics hi han afegit incompetència, desinformació, benefici partidista i demagògia a un problema que per si solet ja és un marron. Ens van fer creure que els transvasaments (tots) eren el dimoni i ara que necessiten passar aigua d’un lloc a un altre no saben com explicar-nos-ho.

No m’atreveixo a pronunciar-me per una o altra solució tècnica per que no sóc especialista en la matèria (si voleu algun dia ja em pronunciaré sobre la polèmica de les antenes de telefonia mòbil que domino una mica més), però el que sembla clar és que per un costat tenim un foc a curt termini que cal apagar i per un altre un problema estructural que cal abordar amb la major sinceritat i responsabilitat possible.

Mentrestant els ciutadans seguirem posant el nostre granet de sorra tancant l’aixeta mentre ens rentem les dents.