divendres, 27 de juny de 2008

M’ha agradat, no m’ha agradat (politico-esportiu)


M’ha agradat el joc de la selecció Espanyola a la segona part del partit d’ahir. Aragonés ha aconseguit ajuntar un colla de jugadors tremendus i fer-los jugar com mai. Són seriosos candidats a quedar campions.

No m’agraden els que pretenen dir-nos que no cal barrejar nacionalisme i esport en plena efervescència d’una Eurocopa de Nacions. L’esport de seleccions és essencialment polític.

No m’ha agrada el batibull que s’està creant a l’entorn de la moció de censura a la junta del FC Barcelona. El mecanisme més dràstic de que disposen el socis del Barça a quedat al servei dels interessos de persones individuals i de candidats oportunistes. Ara cada vegada que una temporada (o dues) vagin malament sortiran amb un vot de censura?

I per últim no sé si m’han agradat o no les declaracions del director d’esports de la Cope, Jose Antonio Abellán. I dic que no sé si m’han agradat per que en el fons està molt bé que la gent es tregui les màscares i es mostri tal com és. Abellán, gràcies per deixar-nos clar que ets gilipolles i un nazi de cuidado (són només qualificacions, eh!).

PS.: Omplir avui el dipòsit de gasoil 70,74 €

divendres, 20 de juny de 2008

Un cert tuf feixista, no creieu?

Foto: publico.es


L’elit política europea s’ho curra i redacta una nova constitució per que siguem tots uns ciutadans més feliços (pel camí aprofiten per reimplantar la pena de mort, però bé, deixem el comentari entre parèntesi per demagògic). Amb bon criteri sotmeten la nova constitució a referèndum. I oh! Sorpresa cauen en la seva pròpia trampa. Com que continuen emperrats en voler diferenciar la nostra opinió en funció de la latitud i la longitud d’on estigui la nostra mesa electoral, els votants francesos i holandesos diuen que no i tot s’atura.

Les nostres elits polítiques se’n van a l’ombra uns dies, refan la constitució, li posen el nom d’una bonica ciutat peninsular, fan només 27 còpies del text per que tampoc no es difongui gaire i ens diuen que no ens preocupem, que com que és una mica complicadet el tema ja decideixen ells per nosaltres i que no cal que tornem anar a votar. Però ves per on cauen en la seva pròpia trampa un altre cop. Els europeus nascuts al voltant dels 53° 26' N 6° 15' O si poden expressar la seva opinió en referèndum i tornen a dir no per 10.000 raons diferents.

Les nostres elits s’atabalen una mica per que la broma ja dura massa i diuen que la cosa no es pot parar i que el govern irlandès hauria d’anar buscant alguna solució a aquesta mania dels súbdits irlandesos de tenir opinió pròpia.

Ai! Si Thomas Jefferson aixeques el cap.

Exemple número dos: novament les elits polítiques alineades amb les elits industrials han fet realitat un gran somni. Cobrar nos per respirar. Que li fas una foto al teu nen a la platja i te la vols imprimir per penjar-la a la nevera o passar-li al teus sogres en un CD. Doncs preparat a pagar a una empresa privada uns eurets extra per la impressora de casa teva (2.500 pts) i uns centimets pel CD (36 pts). A més a més, el tinglado esta muntat de tal manera que ni tan sols pots delinquir no pagant-lo. O pagues l’impost revolucionari o no tens el producte.

¿No seria més senzill que el Govern dissolgués el poble i n’escollin un de nou?
Bertolt Brecht (1953)

divendres, 13 de juny de 2008

Ens l'ha tornat a colar, fijo

Eis! Us enrecordeu que l'1 de gener va entrar en funcionament la limitació a 80 km/h a l'area de Barcelona?

¿Heu sentit algun responsable de la Generalitat sortint a comentar les dades de reducció (o l'absencia d'aquesta) durant els primers mesos de funcionament?

Ai! que ens l'han tornat a colar i no s'atreveixen a dir-ho...

dimecres, 11 de juny de 2008

Temporada del Vaguista Salvatge - Estiu 2008

Foto: El Periodico

Senyores i senyors aquesta any la veda s’ha obert abans que mai. Els transportistes s’han avançat a la temporada del Vaguista Salvatge - Estiu 2008. Han estat més espavilats que els taxistes, controladors aeris, pilots i treballadors de terra dels aeroports a l’hora d’agafar número per complicar-nos l’estiu.

A la resta ja hi estem acostumats però aquesta vaga dels transportistes sobta per novedosa i per l’impacte en el dia a dia (i no només en les vacances) de la gent.

Primer els agraïments: el tràfic a l’entrada de Barcelona és una delícia. M’estalvio 20 minuts d’embussament! Queda definitivament demostrat que el problema de l’entrada i sortida de la ciutat a hores puntes es podria resoldre limitant el tràfic de camions, camionets i furgonetes.

Ara la crítica salvatge, igual que la vaga:
- Ja portem un mort per culpa dels piquets
- Les industries automobilístiques han hagut de parar la producció
- Moltíssim minoristes estan perdent diners
- Els restauradors ens estan colant carn de la setmana passada als menús
- 5.000 camions (amb els seu corresponent camioner) segrestats a la Jonquera

I que reclamen aquesta gent? Que desaparegui la fam del món? Nooooo!!!! Reclamen que l’Estat els ajudi a fer que els seus negocis continuïn sent rentables. A collons! En definitiva, que la societat faci un esforç econòmic per sostenir els seus negocis privats.

A no! Per aquí no passo.

Senyor transportista, si la seva empreseta no rutlla tanquin-la, faci un curset de mecanografia i comptabilitat aplicada i porti el currículum a La Caixa... igual que van fer tots els empresaris del tèxtil del meu estimat Maresme fa uns anys.