divendres, 25 de juliol de 2008

NOU CONCERT ANGELS OF MERCY (2 Agost, Mataró)

NOU CONCERT dels Angels Of Mercy
Banda Tribut dels Dire Straits

Dissabte 2 d'agost. 22h
Bar L'Espigó de Mataró
Al darrera la Universitat EUM

localització
com arribar

Membres:
Sergi Silva - Veu Principal
Jordi Pujadas - Baix/Veus
Dani Rambla - Guitarra Rítmica
Carlos Gregorio - Bateria
Sergio Gregorio - Guitarra Solista/Veus


Més informació: www.angelsofmercy.tk

dimecres, 23 de juliol de 2008

Sobre la TV

Sóc dels que creu que la televisió, tal com la coneixem ara té els dies comptats. La linealitat (en oposició a la TV a la carta) i els continguts generalistes aviat seran minoritaris (televisions públiques i poc més). La sèrie-mania suportada per Internet (eMules & Co.) n’és una prova. Ja no estem disposats a que el programador de torn decideixi, a mitja temporada, passar l’emissió de Lost a La2 els dimecres a les 0:59 o que només et programin Star Trek els estius al 33 a l’hora de la migdiada.

Els esdeveniments PPV (pagament per veure) per un costat i les series per l’altre estan creant el nou panorama televisiu. Els primers tenen el tema de la recaptació resolt i a la que les productores trobin la manera de recaptar també per les series que ara baixem per la patilla la cosa no tindrà deturador.

I en quant al mitjans, us puc assegurar que les operadores de telecos estan fent un gran gir cap als continguts, Telefónica, Ono i Orange no deixaran de sorprendre’ns amb petites coses durant el que queda de 2008 i durant el 2009: alta definició, serveis interactius, serveis convergents (mail a la tele), interoperativitat (poder veure el mateix al PC, a la tele o al mòbil). La televisió sobre IP sembla que agafa força en detriment d’un desplegament de la TDT que fa pena.

Un parell de coses que ja rutllen:
La TV per internet d’Ono (per ara gratuita): www.clictvono.com
I el video club per internet d’Orange : videoclub.orange.es

I ja que parlem de sèries i TV un petit homenatge a una de les grans que ens ha deixat avui: Sophia de las Chicas de Oro ha mort als 84 anys. Des d’aquí un petit homenatge a ella i a totes les series que vam gaudir els que vam néixer abans dels 80: El coche fantástico, Equipo A, McGuiver, Alf, Padres forzosos, El gran heroe americano, Autopista hacia el cielo, MASH, Pumuky, Luz de luna, Primos lejanos, Tinc dos pares, Tots cinc, Dallas, Roseanne...

dimarts, 15 de juliol de 2008

dimarts, 8 de juliol de 2008

Parin máquines!


Em faig ressó de part de l'aticle del gran Monegal. Amen.

No hi ha res a dir de la feina dels professionals de TV-3 (Xavi Torres al davant) que van cobrir la moció de censura contra Joan Laporta. Van navegar bé per la barra del trapezi, sense decantar-se. Ni favoritisme pel mandatari, ni paternalisme amb els discrepants. Treball informatiu estricte. O sigui, només podem felicitar-los.

El problema va ser la navegació en si, la travessia que es van veure forçats a realitzar. La connexió va començar a les 20.30 del vespre i, tret del Telenotícies --que el van respectar--, es va acabar prop de la una de la matinada. Ni el 30 minuts es va poder emetre. Hores i hores al Camp Nou intentant omplir el més absolut no-res, ja que el resultat de la moció no es va saber fins a altes hores de la nit. I després, a omplir una altra vegada una llarga espera fins que Laporta es va dignar a corporeïtzar-se.

El president del Barça, o de qualsevol altra empresa privada, té tot el dret a presentar-se davant els mitjans quan li plagui. El que és més discutible és si la gran TV pública d'un país s'ha de paralitzar, suspendre programes, i fer que els seus nois s'inventin el que puguin, per omplir hores de buit total.

diumenge, 6 de juliol de 2008

Les meves plantetes

Conseidero que viure en una ciutat i disposar d'un espai, encara que sigui mínim, per poder recrear un trosset de naura és tot un luxe. Per això cada vegada que arriba el principi d'estiu em sento especialment orgullós del meu petit "jardí urbà".




Aquest any, però el roser i el gessamí van una mica amb retard.


dijous, 3 de juliol de 2008

6 anys, 4 mesos i 21 dies

Us proposo un joc de memòria. Recordeu què estàveu fent el 23 de febrer de 2002? Si us serveix de pista per aquelles dates s’estaven celebrant el JJOO de Salt Lake City i faltava una setmana per que la pesseta deixés de ser de curs legal, la Marss Odisey començava a fotografiar la superfície de Mart i va ser l’any de d’invasió de Perejil.

Si ja esteu més o menys situats penseu ara en tot el que heu fet des de llavors. La gent que heu conegut, els llocs que heu visitat, les carreres que heu aprovat, els pisos que us heu comprat, les vagades que heu canviat de feina, els fills que heu tingut, les farres i concerts que heu gaudit, les becainetes que heu fet, etc.

I ara intenteu imaginar com seria la vostra vida si un desconegut qualsevol us prengués tots aquests anys i les seves experiències. Si heu estat capaços de fer l’esforç mental estareu una mica més a prop d’entendre que deu sentir avui algú com Íngrid Betancourt.

Ingrid, bienvenida de nuevo a la libertad.

dimarts, 1 de juliol de 2008

Sarko, mon président, o la la

Foto: AP

Des d’avui Sarkozy ja no és patrimoni exclusiu dels súbdits francesos. Des d’avui Sarko és el president de tots els ciutadans europeus. President per sis mesos, això si. Una mica com "reina per un dia". Coneixent-lo i escoltant les seves primeres declaracions segur que no serà el típic president de la UE muermo que es dedica a menjar canapès a cada ambaixada que el convida.


Ja ha deixat entreveure que la manera de funcionar de la UE no li agrada, que no es prou efectiva, que no ajuda a resoldre els problemes del ciutadans. Això esta bé, per que el primer pas per resoldre un problema és ser conscient de que existeix. Dit això. Donaran sis mesos per gaire cosa? Està realment disposat a donar un impuls real a ales institucions europees?


Aquesta Europa que estem intentant construir té un gran entrebanc: “
cuanto más queso menos queso” Us sona?* Traduït al cas que ens ocupa seria algo així com: com més Europa, menys Estats-nació. Com més potent vulguem que siguin les institucions i els òrgans de govern europeus més febles han de ser els governs estatals. Veieu vosaltres algun govern disposat a perdre quota de poder en favor d’un president europeu electe?

*Imagínate un pedazo de queso suizo, de aquellos bien llenos de agujeros.

Cuanto más queso, más agujeros.

Cada agujero ocupa el lugar que en el que habría queso.
Así, cuanto más agujeros, menos queso.

Cuanto más queso, más agujeros y cuantos más agujeros menos queso.

Conclusión: Cuanto más queso menos queso.