dilluns, 25 d’agost de 2008

Pensant, pensant


I jo penso: si per als mitjans de comunicació Barak Obama és el “candidat afroamericà” a la presidència del EEUU, per què John McCain no és el “candidat euroamericà”?

Salta a la vista que cap dels dos no és descendent directe dels Sioux ni dels Arapahoes, que cap dels dos no és originari del continent americà. Tot i aquesta evidencia els mitjans només destaquen l’origen africà d’Obama deixant implícit l’origen europeu de McCain. Per què?

I segueixo pensant. Més enllà de les llegendes urbanes sobre màfies xineses i fent un esforç per enfocar-ho des d’un punt de vista merament economètric: com poden sobreviure i mantenir-se oberts tots els negocis xinesos que s’obren cada dia a les nostres ciutats? Restaurants de dimensions astronòmiques que mai no estan plens, basars on el 85% de les coses que es venen no les vol ningú, botigues de roba i sabateries de producte varat situades a carrers súper cèntrics. Tot i assumint que deuen pagar 0 a la tropa d’empleats, que treballen 25 hores al dia, 8 dies a la setmana i quer tot ho deuen importat de Xina, continuo sense entendre com poden ser negocis pròspers...o és que no ho són?

dijous, 21 d’agost de 2008

JK 5022: In Memoriam


Pensant en com parlar sobre la tragèdia d’ahir de Barajas me n’he adonat que no seria gens fàcil escriure’n. Segurament podria escriure fàcilment sobre el drama de la SIDA a l’Àfrica, de la xacra que suposa la fam al món o de les conseqüències d’un tifó a l’Àsia.

Però quan penses en el que ha passat a dues passes de casa teva, en un aeroport que has trepitjat infinitat de vegades, en una pista que has utilitzat per tornar a casa en moltes ocasions, en una companyia aèria que agafes tot sovint, en un MD82 que sabries reconèixer per dins i per fora, en gent que coneixes que fa quatre dies va agafar un JK per anar a les Canàries... la cosa es fa difícil.

Parlar de la fam al món ens resulta fàcil perque sabem que ni nosaltres ni la nostra família mai no em passarem de fam, per que podem teoritzar sobre motius macroeconòmics, responsabilitats polítiques i voluntats socials. Parlar d’una tragèdia com la d’ahir implica assumir que un veí teu ha fet malament la feina passant per alt algun detall, o que algú súper entrenat no ha sabut reaccionar a temps o el que és pitjor: que una cadena de circumstàncies aleatòries i poc probables s’han conjurat per desencadenar una fallada mortal.

dilluns, 11 d’agost de 2008

HD: Alta Indefinició

Ressolucions hagudes i per haver (click to enlarge)

Si us heu interessat mínimament per l’esdeveniment esportiu de l’estiu haureu notat el desplegament de mitjans que ha fet la televisió pública espanyola per donar cobertura als Jocs Olímpics de Pekín, com no es cansen de repetir els comentaristes a cada moment: TVE1, La2, Teledeporte. rtve.es, el mòbil i ... “tambien en Alta Definición”, tachan!!

Com els agrada a tots els mitjans (i administracions al càrrec) omplir-se la boca amb la HD (high definition). Ens diuen cada dos per tres que podem gaudir dels JJOO en HD, però no acaben d’explicar-nos com. Bàsicament per que l’afirmació és una fal•làcia. Analitzem les possibilitats que tenim en aquest país de poder veure HD (ja no només els JJOO sinó qualsevol cosa en HD)


Digital+: la plataforma per satèl•lit ofereix UN canal en HD a la seva graella. En el seu moment era el canal de l’Eurocopa, ara és TVE HD que ofereix els jocs. També programen pel•lícules d’estrena de la plataforma en aquest canal quan no hi ha cap esdeveniment esportiu ocupant-lo. Ara bé, què necessitem per veure a Rafa Nadal en HD?

Primer de tot ser abonats de Digital+, segon acollir-nos a l’opció iPlus (entre 3 i 6 €/mes extres) i adquirir el descodificador iPlus al mòdic preu de 395€ (precio de amigo). Total que deuen veure aquest canal quatre directius de Sogecable i 3 ricachons que no deuen saber ni lo que estan veient.


TVC HD: La televisió pública catalana emet des de fa molt de temps un canal en HD a través de la TDT (zona de cobertura de la Torre de Collserola). Els continguts són en proves (documentals, Les Tres Bessones i poca cosa més). Però novament, la dificultat és aconseguir sintonitzar el canal. Cal que tingueu un receptor (descodificador) de TDT compatible amb els formats de HD (mpeg4, H.264) i us asseguro que al Milar o al Carrefour no en trobareu. Podeu buscar-ne per Internet i en trobareu alguns per 150-180 €. Però clar, per veure el mateix capítol de les Tres Bessones una i una altra vegada pos no compensa.

Imagenio: la televisió IP de Telefónica té també un canal en HD (dial 106) que emet els JJOO, però per ara només el poden sintonitzar els empleats de la companyia que participen d’una experiència pilot. La futura implantació de la banda molt ampla (VDSL o fibra òptica) ha de permetre estendre el servei de Imagenio HD de manera comercial.


Total, que els espanyolets d’apeu no deixen de comprar-se televisions planes HD Ready o Full HD preparades per veure continguts HD i realment només les estan explotant aquells que es compren pel•lícules en BlueRay o són abonats a iPlus de Digital+.

Jo personalment em conformaria amb que les televisions emetessin d’una punyetera vegada en estèreo, dual, amb subtítols i en PANORÀMIC (16:9)! Tots ells serveis disponibles des de fa una dècada i perfectament assumibles per qualsevol tele de tub catòdic moderna i qualsevol descodificador de TDT de 29,95 € del Carrefour.

dimecres, 6 d’agost de 2008

Què sona al meu Ipod: Where the Light Is


Fa temps que no faig cap recomanació musical al blog i bàsicament ha estat per que últimament no ha caigut a les meves mans res destacable. Però fa unes setmanes vaig descobrir, per casualitat que John Mayer havia tret nou CD/DVD: Where the Light Is: John Mayer Live in Los Angeles. Es tracta d’un directe, per tant estem parlant del John Mayer blusero i no del popero-guitarrero dels primers discos d’estudi. El disc segueix l’estela del magnífic Try!

De fet el disc està dividit en tres parts diferenciades, la primera en format acústic (de la que destaca una magnífica versió de Free Falling de Tom Petty), la segona repetint el trio de Try! amb Pino Paladino i Steve Jordan (que vindrien a ser com els Deco i Ronaldinho dels millors moments) i la tercera amb formació de banda de rock (amb versions de Hendrix, Bold as Love i Ray Charles, I don’t need no doctor).

Pels que ja coneixeu a Mayer (nascut al 77, quin gran any!) us diré que al disc no hi falta cap dels seus gran "clàssics". Pels que no el coneixeu i us agrada el blues elèctric o el rock blusejat al l’estil Dave Matthews o Stevie Ray Vaughan us agradarà (molt) aquest disc/DVD.

dimarts, 5 d’agost de 2008

Aquí estem


Bé, doncs vet aquí un gat vet aquí un gos que les vacances ja s’han fos. Aquest any em toca treballar tot l’agost (i tot el setembre i tot l’octubre, etc..) per que he fet les vacances més d’hora que mai. Arrivederci Toscana, apa siau Santes i tornem a la carga que algú ha de mantenir el país funcionant (i Solbes no està per la labor).

En tornar a la feina una de freda i una de calenta: l’aire condicionat s’ha tornat a espatllar, com els últims 3 estius, i la Ronda Litoral torna a estar dimensionada respecte al vehicles que hi passem. Total, que trigo la meitat de temps en arribar a la feina però suo el doble que si estigues feinejant al tros.

Mentrestant ZP està a punt d’incomplir una altra promesa/llei i els "partits catalans" estan a punt de fer el ridícul un altre cop amb un front comú que no servirà de res (tan de bo m’equivoqui). O tots plegats es posen les piles o Espanya arribarà a un nivell de complexitat burocràtico-institucional que serà (encara més) ingovernable.

De l’invent de la Maleni sobre la gestió dels aeroports ja en parlarem un altre dia que ara toca fer el cafetó.