dimarts, 23 de setembre de 2008

Post d’investigació


Ens els últims anys a Mataró em vist l’aparició d’un parell d’associacions bastant sorolloses: Asociación Vecinal de Mataró i Okios Ambiental. La primera d’elles fins hi tot ha arribat a presentar-se a les eleccions municipals. El 2003 fent soroll amb el rotllo anti-parquímetres als barris (2.507 vots, 4,94%) i el 2007 fent soroll amb el tema de les antenes de telefonia (1.830 vots, 4,61%). Com veieu les dues vegades van estar a punt d’aconseguir el somiat 5% per tenir representativitat.

Però anem al gra. El meu treball d’investigació s’ha centrat en aquest segon tema: l’odi visceral a les antenes de telefonia mòbil. El detonant de la meva recerca va ser un dels lemes que aquestes associacions no deixen de repetir en cada una de les seves aparicions públiques: ANTENES FORA DEL CASC URBÀ!

Com a enginyer i “investigador” una proposta tant revolucionaria em va cridar l’atenció. El lema supurava demagògia, populisme i analfabetisme tècnic per tots costats però tot i les meves sospites vaig decidir posar-me en contacte amb aquesta gent, sense prejudicis.

Reprodueixo l’intercanvi d’emails:

JO

Estimats senyors,

Quant en les seves reivindicacions reclamen “antenes fora dels casc urbà”, a què es refereixen exactament, a que Mataró no tingui cobertura de telefonia mòbil a que aquesta es garanteixi amb antenes ubicades fora del casc urbà?


Gracies per l’aclariment


Portaveu Okios

Benvolgut Daniel,

a que la cobertura es garanteixi amb antenes fora del casc urbà
i per damunt de tot fora dels edificis d'ús residencial, dels espais sensibles...

JO

Ja veig. Gràcies per la resposta tant ràpida. Però ja us heu assessorat del que suposaria tècnicament aquesta alternativa?

Des de la meva humil posició em temo que tècnicament és una solució força inviable pel propi concepte de funcionament de les xarxes de telefonia cel•lular. En qualsevol cas, suposant que fos factible, el que sembla de sentit comú és que per arribar a donar la mateixa cobertura amb les antenes tant allunyades del casc urbà caldria apujar-ne la seva potència (i la dels propis telèfons que portem enganxats a les orelles). No estaríem aconseguint precisament l'efecte contrari a les vostres reivindicacions?
Gracies

Portavei Okios

Es pot aconseguir, però costa calerons i és més fàcil portar una política per amargar la veritat on els nes i les persones que no saben d'aqueste tecnologia maligne- les radiacions sempre ho són- són les víctimes ,de totes formes, sempre podem fer servir la tecnologia amb fils que és més saludable.

JO

Vaja, em sap greu descobrir que realment no esteu plantejant una alternativa seriosa. Esteu reivindicant una opció (Antenes fora del casc urbà) que sabeu que no és factible. Sempre podríem tornar al correu postal i al tam-tam però no em sembla prou realista.

Descobreixo, no sense decepció, que el vostre soroll no es més que demagògia i populisme. Deixeu d'enganyar als avis i a la gent poc formada, si us plau.

Salut!

Portaveu Okios

Benvolgut,

Quan comenci a patir les conseqüències tornem a parlar.
Ben atentament

CONCLUSIONS:

Les sospites es confirmen. Un altre grup disposat a treure rendiment del desconeixement del poble. Jo en cap moment li he discutit la perillositat o no de les radiacions electromagnètiques (evidentment en termes absoluts, l’electromagnetisme pot ser mortal de la mateixa amanera que l’aigua també pot ser-ho), senzillament els he qüestionat la validesa de les seves alternatives i ja heu vist el nivell dels seus arguments. Per que no ens enganyem, si aquesta gent està convençuda que la radiació electromagnètica és un perill per a la salut i fossin valents haurien de fer pancartes i lemes del tipus: Mataró sense cobertura de telefonia mòbil i sense TDT ni ràdio i sense serveis d’emergència i sense digital+ i sense Meteosat ... i sense vots a candidatures populistes i demagògiques, clar.

dijous, 18 de setembre de 2008

Hello Mundo


Llegeixo a l'Avui d'avui (jeje sempre m'ha fet gracia aquesta expressió):

La ministra d'Educació, Política Social i Esport, Mercedes Cabrera, ha assegurat aquest dimecres que el seu ministeri no te constància que hi hagi cap incompliment en referència a la tercera hora de castellà al sistema escolar de Catalunya. Cabrera ha afirmat que, a més, si hi haguès cap incompliment reaccionaria amb el mateix argument que ha aplicat davant les irregularitats relacionades amb l'assignatura d'educació per a la ciutadania: "Les lleis s'han de complir".

A més, la ministra ha assegurat que amb les dades de que disposa de les avaluacions de les proves de selectivitat, els alumnes catalans tenen "un nivell de coneixement de la llengua i la gramàtica castellana, almenys igual i, en alguns casos, per sobre de la mitjana nacional".

I jo pregunto: on està ara la portada de El Mundo fent-se ressó? Us asseguro que no he trobat la noticia en la seva edició digital.

dilluns, 8 de setembre de 2008

Riure per no plorar

Avui volia parlar de “ZP i sus amigos” (ell els anomena Ministres però tots sabem que no arriben ni a conserges). Volia parlar de la bateria de clàssics que a posat sobre la taula aquest cap de setmana. Igual que el típic DJ que veu com la festa se li va de les mans i comença a punxar Paquito el Xocolatero i Y.M.C.A., Zapatero & Co han posat els clàssics temes socials a sobre la taula per que la festa no decaigui:

- Immigració (ara no contractem més immigrants en origen, ara si)
- Eutanàsia (amb el desafortunat subtítol de suïcidi assistit)
- Pensions (clàssics entre els clàssics)
- Avortament (volen una nova llei i encara no saben fer complir la vigent)
- I per rematar la sessió d’afterhour una mica de Catalanofòbia (l’especialitat del DJ resident Alfons War).

Però com us deia, era la meva intenció parlar de tot això però unes imatges d’impacte m’han fet rectificar.



Si és que quan creus que la tele ha arribat al seu límit sempre hi ha algú disposat a portar la idiotesa un pas més enllà. Si es que m’imagino la reunió de redacció del programa:

- Vale que yo me subo a una nevera y hago como si me caigo i rompo el castillo
- Vale i yo hago como si estuviera super sorprendida
- Vale, vale. Que guai! Vamos a salir en “Se lo que hicisteis”

divendres, 5 de setembre de 2008

Tot un descobriment: mimesacojea.com


Gracies al meu compi underave he descobert una joia de la blogesfera: www.mimesacojea.com

Tremendo blog que parla de mil coses: política, País Basc, televisió, Internet, etc...

Al llegir-lo et venen al cap coses com: “joder, l’has clavat” o “aquest és el pos que jo hagués volgut escriure”

A destacar: el post del 4 de setembre i aquesta frase del post del 13 d’agost: Bajitos, peludos, maleducados, incultos y gritones. Los españoles somos los ewoks de Europa.

dijous, 4 de setembre de 2008

Publicitat relativista


Em considero una persona observadora i reflexiva i crec que és això el que fa que molts anuncis que fan per la tele em semblin un a autentica estafa. Segurament tots els anuncis deuen complir amb la normativa vigent (incloent la que permet passar la “lletra petita” d’un producte a velocitats només igualables per l’Halcon Milernario), però els recursos dels publicistes per marcar-nos un gol són infinits. Un dels que més m’agraden, per subtil i sibil•lí, és donar dades relatives i no anomenar la referència. Millor amb un parell d’exemples: - Espuma pel cabell Wella que augmenta un 80% els volum dels teus rissos. - El nou Peugeot 206 NOMES emet 120g de CO2 per quilòmetre (rodejat d’arbres i ocellets). Molt bé, aquestes afirmacions d’entrada poden semblar la mar de consistents però anem a pams. 120g de CO2 per quilòmetre és molt o poc? Si li posem la paraula NOMES al davant sembla que el 206 sigui un prodigi de la enginyeria francesa. Si us dic que el Toyoyta Prius (híbrid) emet 104g/km o un Jeep Patriot (4x4) uns 180g/km, llavors si que teniu criteris per valorar si 120 està bé o no. Però encara m’agrada més el tema dels rissos meravellosos. Un 80% més de volum? D’acord, però respecte a què? Al cabell llis, als meus rissos amb un producte d’una altra marca, respecte a un cap rapat...? A quin matemàtic genial han buscat per fer la mesura? Us podeu imaginar el que deu costar calcular el volum d’un cos espiral? Entrem al món de les integrals (dobles, sinó triples)! i els que heu estudiat àlgebra ja deveu estar tremolant. Però clar 80% sembla molt, no? Sí, si parléssim d’un descompte a l’hora de comprar un Peugeot 206. I com és que l’espuma Wella té aquesta precisió? Com és que no aconsegueix un 74,6 o un 82,3 d’augment? O per què no un 150%? Augmentar el volum del cabell una vegada i mitja el seu volum original tampoc sembla tant difícil, no?

Evidentment: COPdeMALL

dilluns, 1 de setembre de 2008

1 de setembre, i ara què?


Sembla com si aquest estiu hagués estat un gran parèntesi, una treva pactada per totes les parts. En plan: d’acord hi ha crisi econòmica, ens volen vacil•lar amb el tema finançament i l’estatut se’l passen pel forro... però marxem de vacances tots plegat i ja en parlarem al setembre.

Doncs el setembre ja està aquí i tenim el mateix merder a casa que quan varem marxar. Malauradament la sogra no ha passat per casa a planxar-nos la pila de roba pendent i fins hi tot em temo que ningú s’ha preocupat de regar-nos el gerani i el potus durant la nostra absència.

Així que què fotem? Apretar-nos el cinturó (un forat més), penjar una estelada en lloc de la Senyera per l’11 de setembre, fer una mani, inundar el facebook de grups reivindicatius...? Que voleu que us digui. Quan ja ni la pròpia bandera del país és prou símbol per reclamar les nostres llibertats és que alguna cosa falla.

No sóc gaire optimista amb el curs 08/09. La crisi tornarà a servir d’excusa per continuar sangrant els nostres impostos i alimentar el “café para todos”, milers de persones al carrer el dia 11 no faran trontollar cap poltrona i el facebook continuarà fent-nos perdre el temps a la feina entre cafè i cafè.

I és que... feu aquest exercici: intenteu visualitzar les cares dels tres caps visibles del Govern; Montilla, Carod i Saura. No us venen immediatament les cares “poloneses” de Sergi Mas, Toni Albà i Cesc Casanovas?