diumenge, 30 de novembre de 2008

Cim d’Àligues


Cim d’Àligues és un centre únic en el seu gènere en l’estudi, mostra, cria i vol d’aus rapinyaires.

Paratge del Pi Solitari s/n - Sant Feliu de Codines
Telf: 93.866.26.48
www.cimaligues.net


Una visita totalment recomanable. Tan per anar amb nens com per anar-hi amb adults. Si us agrada la natura gaudireu amb les explicacions de la gent del centre, la visita guiada a l’aviari i sobretot amb una magnífica sessió de vol. És espectacular veure com planegen per sobre el cap de la gent àligues, falcons, mussols i voltors.


Després de la visita podeu passar per Gallifa i dinar al Restaurant El Camí de l’Església (entre 20 i 30 € per persona).

dijous, 27 de novembre de 2008

Hi ha vida després del iPhone?

A aquestes alçades, dir que l’iPhone d’Apple ha suposat una tremenda revolució a l’hora d’entendre el dispositius mòbils és poc més que una obvietat. Ara bé, la vida continua després de cada revolució i el cas dels telèfons¿? mòbils (hauríem d’anar buscant una alternativa més escaient, per que l’iPhone va més enllà de ser un telèfon) no és una excepció.

Per mi la gran virtut de l’iPhone ha estat revolucionar el concepte d’usabilitat en aquesta mena d’aparells. Si llegiu fredament la llista de funcionalitats de l’iPhone potser no us semblarà especialment espectacular i fins hi tot hi trobareu a faltar algunes funcions com per exemple la vídeo trucada (en el fons qui carai utilitza la vídeo trucada?). Ara bé si heu tingut l’oportunitat de tenir-ne un al les mans entendreu el que vull dir amb revolucionar la manera de fer servir una eina tan coneguda per tots.

Sens dubte la principal revolució és la manera de “tocar” l’aparell. Apple a deixat el concepte “tecla” totalment antiquat amb la introducció de la pantalla tàctil. I acompanyant a aquesta nova interfície d’usuari trobem una bona programació que ens permet tenir disponibles càmera, navegador, telèfon, reproductor multimèdia amb un parell de copets de dit sobre la pantalla.

Si a aquesta revolució en la usabilitat i a un bon disseny de la programació del sistema operatiu li afegim la possibilitat de que tercers puguin desenvolupar ginys i plug-in de tota mena per a l’iPhone (des d’emuladors d’espases Jedi fins a eines que et permeten saber en temps real les bicis lliures en cada estació del Bicing) l’èxit està assegurat.

Dit tot això (tots els anti-apple ja teniu prou teca per rajar): I ara què? Tots acabarem amb un iPhone? No, es clar que no, però segurament tots acabarem amb un iPhone-like-phone d’aquí a pocs anys. Igual que tots hem substituït les pantalles de tub dels nostres ordinadors per TFTs, també acabarem substituint els nokia-like-phones (que ens agraden a Europa) i els Motorola-like-phones (als USA) per la següent generació de dispositius. I no estem parlant d’una variació espectacular de les funcionalitats dels aparell sinó simplement de la seva usabilitat.

Fins ara tots els intents de seguir l’estela de l’iPhone and navegat bastant. Moltes marques ho ha n intenta però no han estat capaces de fer pessigolles al líder. En pocs mesos però veurem un nou intent (de fet dos) per donar una queixalada a la “poma blanca”:

Vodafone i RIM (Blackberry): s’han aliat per atacar amb la BlackBerry Storm.




HTC i Google:
s’ha aliat per atacar amb l’HTC Touch HD.




Tots dos presenten un dispositiu prou sòlid a nivell de “moble”, de hardware (al menys en teoria, encara no he tingut oportunitat de provar-ne cap dels dos).

Ara bé, en quant a “l’anima” les estratègies són diferents: RIM segueix amb la seva estratègia d’“entorn tancat” a l’hora de permetre el desenvolupament de tercers mentre que HTC sembla que comença a oblidar el Windows Mobile i s’encamina cap a el sistema operatiu de Google, Android. De moment el touch HD surt almmercat amb Windows Mobile però sembla clar que tard o d’hora migraran cap al sistema de google.

Android és un sistema obert que permet a qualsevol desenvolupador crear aplicacions per al telèfon. Així que en quatre dies tindrem a un exercit de programadors frikis fent simuladors d’espases Jedi i altres xorrades per al HTC, però també desenes d’empreses solvents programant gadgets útils per a qualsevol telèfon que funcioni amb Android.

La guerra esta servida.

diumenge, 23 de novembre de 2008

Ni puta gràcia

S'ha de reconeixer que en Leopoldo Abadia té l'habilitat de fer-se entendre. Et fas un fart de riure, encara que el tema no foti ni puta gràcia (i als treballadors de la Nisan encara menys).


dimarts, 18 de novembre de 2008

Futbolereos flipats


Resulta que al Barça de Pep Guardiola li surt UNA jugada d’estratègia i això ja és motiu per omplir diaris, tertúlies i programes de televisió parlant de les virtuts de l’estratègia i de lo bé que la treballen els nois del Pep-Team. Per favor!

Els que hem viscut l’esport més enllà del futbol (i sobre tot, els que hem viscut envoltats d’un esport tan superior al futbol, en tots els aspectes, com és el bàsquet) se’ns regira l’estómac en veure el rebombori que es forma per que en un partit aïllat un equip fa servir la pissarra un parell de vegades i una d’elles li surt bé (l’altra gairebé converteix un corner a favor en un gol en contra). Enteneu el que vull dir, no?

Bé, no hi ha gaire més a dir excepte que el futbol segueix sent superior al bàsquet en un sol aspecte: la cobertura maniàtica que li donen els mitjans. Com van caricaturitzar magníficament els nois del Crackovia ahir al vespre, la noticia més important de la jornada basquetbolística no és com va anar la lliga ACB sinó si Pau i Marc Gasol han pres un burrito de vedella en mal estat al sortir de l’entrenament.

dilluns, 17 de novembre de 2008

Una rossa molt interessant

Pensant en què escriure avui em venien tot de temes recurrents:
  • El G20 pretenent refundar una cosa que no s’ha fundat mai, aquesta és una de les virtuts del capitalisme, que no és un sistema que neixi de l’Estat.
  • L’enèsim incompliment de l’administració Zapatero, avui compleix el termini Saura-De La Vega per pactar el finançament.
  • Els plans B per reaccionar davant la decisió d’un tribunal que vol dictar sentència sobre una llei que ja han aprovat el Parlament de Catalunya, el poble de Catalunya, el Congrés i el Senat espanyols.
  • La detenció de l’enèsim dirigent en cap d’ETA. Lo d’aquesta gent comença a ser una mica asimptòtic, cada vegada més a prop del límit però sense arribar-hi mai.
  • L’apisonadora blaugrana i la cafetera merengue.
Però tot plegat està bastant vist i fa bastant de pal de donar-hi més voltes així que us faré dentetes presentant-vos una nova amiga que he fet fa una setmana:
Epiphone Standard Plus (Trans Amber)


Si! A la meva edat per fi tinc la meva pròpia guitarra elèctrica ... i com sona redéu!

dimecres, 12 de novembre de 2008

Dues opcions

Si esteu llegint això al matí, des de l’oficina, agafeu un cafetó (si pot ser que no sigui de la màquina del vending), afegiu llet i sucre al gust. Poseu-vos tant còmodes com pugueu a la vostra cadira, enxufeu-vos els auriculars i preneu el play.

Apa, ja teniu prou energia pel que queda de dia.

Si esteu llegint això al vespre, a casa i després d’un dia esgotador, prepareu-vos un te calent (jo recomano Earl Gray, però aquí cadascú que triï), poseu-vos les vostres millor sabatilles, roba còmoda, pugeu un punt et el volum dels altaveus i preneu play

Apa, ja podeu anar a dormir amb l’esperit en pau.



The Thrill Is Gone (o el resultat de combinar la mestria de tres genis: Gibson per fer unes guitarres divines i BB i Moore per fer-les sonar com a deus).

dimarts, 11 de novembre de 2008

Mediocritat al poder (literalment parlant)


Els dilluns al vespre acostumo a passar-me una estoneta per Can 33 per veure de que xerren a l’Àgora. La majoria de vegades el camí continua cap a Can Telainco per veure un capítol desordenat (o dos) + milions d’anuncis de CSI. A vegades però la cosa pinta prou interessant i em quedo al 33 (amb la certesa de que el capítol de CSI que m’estic perdent tornarà a ser programat en breus setmanes, el tema sèries i televisió es mereix un post apart).

Ahir el tema de debat era una reflexió sobre la primera meitat de la legislatura del govern d’entesa (alies Tripa 2.0), pintava mínimament interessant … fins que vaig veure la composició de la taula: un representant de cada un dels 6 grups del parlament (grup mixt inclòs). Prfff… una de les taules més mediocres que a tingut l’Àgora en moltes setmanes. Acostumat com ens té en Xavi Coral a sociòlegs, economistes, empresaris, escriptors, filòsofs i altres ments pensants, engegar el programa amb el caretos dels 6 pàjarus d’ahir va ser un cop de puny a la intel•ligència de qualsevol ciutadà.

L’èxode televisiu cap a les aventures d’Horatio va ser inevitable després de 10 minuts d’arguments del nivell dels que fan servir els nens de 8 anys per discutir a l’hora del pati:
- Pos el meu pare cobra més que el teu, elis, elis
- Pos jo no t’estic per que em vas dir que series de la meva banda i ara t’has fet amic d’en Pere
- Pos tu ho fas tot malament i jo sóc la pera llimonera
- Pos todos vosotros sois unos fascistas porque hablais en un idioma que no es el mio.
- Pos… pos… pos …caca-pedo-culo-pis

L’últim que apagui el llum si us plau.

divendres, 7 de novembre de 2008

Serrallonga 5.1


Veu veure el primer capítol de Serrallonga ahir a TV3? Jo si i haig de dir que em vaig endur varies sorpreses positives.

La història està molt bé, els actors m’agraden (desconeguts als papers protagonistes, mediàtics als secundaris), les localitzacions molt guays i la fotografia superxula (acabo d’utilitzar “guays” i “superxules” a la mateixa frase?).

Però a part de tot això m’agradaria destacar que per fi alguna televisió utilitza tots el recursos tècnics disponibles des de ja fa uns anyets. Recordeu en quin anys us veu comprar el primer Home Cinema? Doncs ahir una televisió en obert d’aquest país va fer una emissió en so Doby Digital 5.1. Sembla que lo del panoràmic (16:9) ja ho tenen bastant assumit a TV3, a veure si ara aquesta experiència sonora es comença a repetir més sovint.

PS: Per fi algú s’ha decidit a fer una producció audiovisual a Catalunya amb els recursos suficients per que quedi bé.

dimarts, 4 de novembre de 2008

RAC1 vs. CatRadio

M’agrada molt la radio i en sóc un oient habitual. L’escolto a diverses hores, al matí quan em llevo, de camí a la feina, alguns migdies, al sortir de la feina cap a casa i al vespre abans d’anar a dormir. M’agrada “surfejar” pel dial, però al final un s’acaba centrant en dos o tres emissores essencials, de música i generalistes.

M’agradaria parlar-vos avui de les dues gran emissores generalistes del nostre país: CatRadio i RAC1, una pública i una privada. Abans de l’estiu aquestes dues emissores cobrien la majoria de franges de les meves hores radiofòniques de manera bastant equitativa. Ara una, ara l’altra. Però des de que ha començat la nova temporada la cosa s’ha decantat estrepitosament: jo sóc de RAC1.

Suposo que no cal dir que la marxa de presentadors claus de Catalunya Radio cap a l’emissora del grup Godó (Bosch, Basté, Clapés, ...) i la recent marxa d’en Bassas ha estat determinant. Fa uns mesos encara anava combinant una estona a CatRadio una altra estona a RAC1, però ara mateix la ràdio nacional de Catalunya a desaparegut del meu dial a gairebé totes les franges:

Al matí:
Neus Bonet és avorridíssima... avorridíssima i ja no fan l’APM i han marxat molts tertulians habituals. Fracàs absolut.
El món a RAC1 li passa la mà per la cara en tots els sentits.

Al migdia:
Manuel Fuentes no és Toni Soler (ni ho serà mai), no hi ha color.

La sobretaula:
Aquí Xavier Graset i el seu l'Oracle aguanta el tipus per Catalunya Ràdio per que la versió descafeïnada de “La nit dels ignorants” que fan a RAC1 és un pal.

La tarda:
No hi ha color. A CatRadio ja no saben que fer per contrarestar a en Clapés i al Sr. Marcelí. Intractable.

El vespre:
Aquí la cosa s’equilibra. Si volem esports tenim el Primer Toc de RAC1 i si volem informatiu solvent tenim en Kilian Sebrià i més tard el magnífic Joan Barril amb el seu Cafè de la República.

La nit:
Crec que la tropa d’en Pou ho fa millor que la gent de CatRadio.