dimecres, 24 de desembre de 2008

Drets adquirits


Si uns amics i jo decidíssim engegar una empresa, associació o fundació i en els seus estatuts fundacionals reflectíssim explícitament que les dones i el homosexuals no poden formar part de la junta directiva o de govern i que ni tant sols poden desenvolupar tasques elementals dins de l'organització, els organismes competents em denegarien els permisos per poder funcionar. Les lleis de la majoria de països impediren que aquesta empresa existís.

Per què el que està vetat als meus amics i a mi està permès per a l'església catòlica?

Si uns amics i jo decidíssim muntar una empresa de productes lactics i volguessim incorporar a la recepta del iogutrs imgredients com l'arsènic, el quitrà o la nicotina no obtindriem cap permís de les autotitats competetns per poder inciar la nostra producció. Ni encara que ens comprometéssim a fer constar que els nostres iogurts poden matar i limitessim la seva venda a majors de 18 anys, ni així obtindriem els permissos.

Per què el que està vetat als meus amics i a mi està permés per a les empreses tabacaleres?

Per què és il·legal conduir a més 120 km/h i en canvi és legal que la industria automobilística fabriqui vehicles que arriven als 240 km/h? Per què no s'ha fixat ja una data a per a la desaparció dels vehicles de combustió interna propulsats amb petroli? Per què es permet que un sector que deixa de ser competitiu desapareigui, com el sector textil i en canvi es continuen gastant henormes quantitats de diners en mantenir subsidiat una altre sector que també ha deixat de ser-ho, com el sector agrari?

dilluns, 22 de desembre de 2008

Pomegranate: la magrana que derrocarà iPhone

Algun dia havia d'arribar, l'imperi de la poma californiana està apunt de ser derrocat per un nou i revolucionari aparell desenvolupat a Nova Escòcia (Canadà). No hi ha paraules per descriure'l, millor feu una ullada a les seves funcionalitats: pomegranate phone NS08

dijous, 18 de desembre de 2008

El poder del Poble

Avui m'he llevat, com sempre, escoltant les noticies i entre les novetats del dia i les que s'arrosseguen d'ahir m'he sentit més "poble" que mai. Poble en el sentit més èpic de la paraula, poble com a subjecte de l'estafa de la classe dirigent, com a col·lectiu al servei del poderós, com a entitat a la que se li demana una mica més cada dia i se li promet a canvi una recompensa al final de camí que mai no arriba, poble al més pur estil feudal.

M'he sentit rabiós de permetre que poble no signifiqui sobirania, capacitat de canviar el que ens perjudica, poder... el poder del poble, on està el poder del poble?

I amb aquest pensament al cap, venint a treballar, he sentit les paraules del poeta Lennon electrificades pels Green Day i la consciència m'ha fet un sotrac.




Tan aviat com neixes et fan sentir petit,
per que no et concedeixen ni un instant del teu temps,
fins que el dolor és tan gran que ja no sents res,
Has de ser un heroi de la classe treballadora,
Has de ser un heroi de la classe treballadora.

Et fan mal a casa teva i et peguen a l'escola,
t'odien si ets llest i et prenen per foll,
fins que et tornes fotudament boig y no pots segir les seves regles.
Has de ser un heroi de la classe treballadora,
Has de ser un heroi de la classe treballadora.

Quan han estat torturant-te i espantant-te durant uns 20 anys,
és llavors quan esperen que triïs una professió,
quan tu en realitat no pots fer-ho per que estàs ple de por.
Has de ser un heroi de la classe treballadora,
Has de ser un heroi de la classe treballadora.

Et mantenen drogat amb la religió, el sexe i la televisió,
i penses que ets més llest, que estàs fora de les classes socials i que ets lliure,
però segueixes fotudament putejat segons puc veure.
Has de ser un heroi de la classe treballadora,
Has de ser un heroi de la classe treballadora.

Hi ha un ascens a la feina que diuen que tindràs,
però primer has d'aprendre com somriure al que vas a matar,
si vols ser com els paios de l'elit.
Has de ser un heroi de la classe treballadora.

Si vols ser un heroi, només has de seguir-me,
Si vols ser un heroi, només has de seguir-me.

dimarts, 16 de desembre de 2008

PSC S.A.


El PSC votarà a favor dels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) proposats pel ministre Solbes (Nota1: Solbes és el ministre d’economia d’Espanya i Diputat per Madrid, però primer de tot és dirigent del PSOE. Nota2: Els 25 diputats del PSC al congres són ciutadans de Catalunya i diputats per Barcelona, Girona, Tarragona o Lleida, però primer de tot són militants del PSC-PSOE).

No cal donar-hi més voltes, com a polítics professionals que són es deuen al seu contracte. I no em refereixo al contracte democràtic amb els votants, sinó al contracte laboral amb la corporació que els permet exercir la seva professió, el seu Partit. Segur que molts d’ells han debatut i consultat amb el coixí què seria millor votar el proper dijous, però no ens enganyem, ho deuen haver fet des de la hipòtesi de que poguessin votar en consciència.

Al final la qüestió és més fàcil, votaran el que la seva corporació decideixi que han de votar per tal de beneficiar-la i perjudicar a les corporacions competidores. I no se n’amaguen, Iceta ja va deixar clar que votar no als PGE provocaria una festa amb “vino espumoso de Castilla” a les oficines centrals del PP.

I és que els principals beneficiats del fet que el PSC votés no als PGE no seria el poble de Catalunya com alguns ens han dit. No, els principals beneficiats serien els competidors del PSOE i PSC, el PP i CiU respectivament. Només que un parell de diputats per Tarragona s’absentessin de la votació de dijous, ZP perdria la votació (de fet ni tan sol, cal que cap PSCero hi voti en contra) i tota la maquinària corporativa del PP i CiU es posaria en marxa per robar quota de mercat als actuals líders.

A continuació la llista del 25 empleats del PSC-PSOE a Madrid. No sigueu gaire durs amb ells. Segur que les empreses per a les que treballeu vosaltres també fan coses que no us agraden i no per això presenteu la dimissió immediatament. Al carrer fa molt de fred i cal dur un sou a casa.

Barcelona:

Girona Lleida Tarragona

dilluns, 15 de desembre de 2008

Recull de premsa: Angels Of Mercy

El Winter Tour està en marxa. Aquí us deixo un recull de premsa amb fotos i vídeos dels últims esdeveniments.

Fotos del concert al sala gran del Clap (audició escola 3et) - 13 de desembre
Fotos del concert a la sala petita del Clap (Banc de Proves) - 4 de desembre

Nou canal de vídeos dels Angels:

Recordar-vos que esteu tots convidats al concert d'aquest divendres (23:00) a la la Sala Kalitja d'Arenys de Munt.


dijous, 11 de desembre de 2008

Where is Chacón?

On ets Chacón? On està la gran triomfadora de les eleccions generals a Catalunya? On esta la super mami, la mega ministra? On està la gran defensora dels interessos de Catalunya ara que el tema del finançament s’enquista de mala manera? On estan els 25 diputats que havien de ser decisius, per que si “Zapatero guanya, guanya Catalunya”?

I tant que són decisius, però el que potser no veu deixar clar en el seu moment és en quin sentit serien decisius. Han resultat decisius per que ZP no tingués cap problema en fer la seva ignorant compromisos i lleis referendades, però són un llast pels interessos de Catalunya.


Què passa Chacón, que Catalunya ja et queda petita? Ja apuntes cap a la Moncloa i empastifar-te amb el finançament i el recurs del TC a l’Estatut et podria embrutar les mans? Es clar, ara estàs liada en “temes d’estat”.

Els del PSC teniu tot el dret a ser tant PSOEros com vulgueu, faltaria més. Però si us plau, deixeu de vendre motos i jugar a l’ambigüitat per arreplegar vots cap al sarró. Dijous teniu l’enèsima oportunitat per demostrar que els 25 diputats del PSC són útils per Catalunya. Oportunitat que estic convençut que deixareu passar, per molt ambigües que siguin les declaracions del senyor Zaragoza als mitjans. Els pressupostos generals tiraran endavant amb els vots del PSC i dels bascos (busca’ls també a aquests quan els necessites) i aquí ens quedarem amb la mateixa cara de babaus de sempre.

dimarts, 9 de desembre de 2008

Mori el bourbon


Si es que jo sóc més de "maltes" que de bourbon. No sé, el bourbon sempre m’ha senat una mica pesat, no acabo de digerir-lo. Encara que tothom digui que és molt humà i “campechano” a mi sempre m’ha semblat que estava sobrevalorat. En el fons no és més que un whisky més però per culpa d’una tradició mal entesa l’hem col•locat en un pedestal que no es mereix.

A qui li agradi el bourbon doncs perfecte, per a ell, però jo passo. I que no intentin fer-me combregar amb rodes de molí: El bourbon no serà mai el meu whisky.

Dit això, entenc que si ets treballador d’una destil•leria americana i vas pels puestos dient “mori el bourbon”, doncs és normal que la gent es quedi una mica descol•locada. No es com per posar-te a la presó, però clar despistes a més d’un.

dissabte, 6 de desembre de 2008

Colla de covards

Em venen moltes coses al cap quan sento que un parell d'assasins covards han matat a un home a punta de pistola en nom de no sé quin poble, en defensa de no sé quina pàtria, en lluita contra no sé quin enemic. Però en tots aquest dies ja s'ha dir i redit de tot al respecte, parules sàvies i la mateixa merda de sempre tot barrejat. Disertar sobre el tema no em portrà en lloc així que prefereixo cantar des del més sentit desprèci a la covardia humana:

Nunca se empieza una batalla tarde,
las penas siempre llegan enseguida,
tu siempre pides para nunca darme,
yo sólo pido lo que tu me quitas.

Y el cielo que rebienta de repente,
como un infierno que llego deprisa,
tierra cobarde que a nadie defiendes,
pero no lo saben... pero no lo saben.

Esa bandera siempre huele a sangre,
triste paisaje... todo de cenizas,
distintas guerras... distintas ciudades,
el mismo fuego que quemo gernica.

Tu crees que estoy cantando en el desierto,
yo se que solo muere lo que olvidas,
hay corazones llenos de agujeros,
pero no lo saben... pero no lo saben.